Premi Viquilletra 2012: Ruta literària per Sarrià

Durant el curs 2011-12, els Clàssics de 2n de batxillerat de l’Albéniz, de la mà de  la matèria de Literatura catalana i la seva professora Montse Vilà, vam participar per primera vegada al concurs Viquilletra, organitzat per la UOC. I ho vam fer amb tanta fortuna, que el nostre equip Versos d’ara i de sempre va guanyar el premi al Millor grup! De retruc, l’alegria va ser doble, perquè els companys de tercer d’ESO, el grup Shalom, van obtenir el guardó de l’Activitat multimèdia millor realitzada.

Satisfets i amb tota la il·lusió del món, el divuit de juny passat vam desplaçar-nos a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona a rebre el veredicte, conscients de la feina realitzada amb precisió, però amb el dubte de la decisió final del jurat. Havíem fet un gran esforç amb Nausica i ens havíem apassionat amb Antígona, per acabar comentant detalladament un muntatge publicitari sobre Tirant lo Blanc. A part del diploma que hi vam rebre, els organitzadors van anunciar que el premi en espècies consistiria en una ruta literària per la ciutat comtal, que tindria lloc previsiblement a principis de setembre.

I vet-nos aquí, un plujós 19 de setembre, embarcats (i no és broma perquè en algun moment va diluviar) proa al barri de Sarrià per seguir les passes de poetes contemporanis com Foix, Casasses, Vinyoli, Brossa i, anant més enrerre, el nostra admirat Carles Riba, del qual vam visitar la tomba al cementiri del barri.

D’entre tots els poemes que la companyia Els Pirates teatre va representar per a nosaltres, destaco Súnion del mateix Riba, l’únic que va ser recitat a la manera clàssica, al davant del sepulcre on el poeta descansa amb la seva esposa Clementina Arderiu, també tocada per les Muses.

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,

dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,                     7
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Aquest poema està inclòs en el llibre Les elegies de Bierville (1943), un volum publicat en el retorn a Barcelona de Carles Riba, que va ser professor de Grec a la Universitat. Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. Què us sembla el poema? Sabeu ubicar el topònim?

Apa, gaudiu del petit muntatge que he muntat com a record de l’experiència passada, responeu les qüestions que us hi plantejo, i prepareu-vos, que enguany n’hi haurà més!

TERESA

44 thoughts on “Premi Viquilletra 2012: Ruta literària per Sarrià

  1. Gaby

    La més sincera enhorabona als dos grups premiats, pel seu terball i dedicació. Per cert, una pregunta: En alguna web, es pot accedir a visionar el treball multimèdia de Shalom?

  2. Artem Shramchenko

    Hola!
    La sortida a Sarrià se’m va fer molt llarga per culpa de la meteorologia… Crec que no era un dia massa bó per a fer una visita i conéixer la ciutat. Els poemes interpretats amb gestos, com si fos una obra de teatre em van agradar moltíssim. Ens van explicar les históries d’alguns poetes, com per exemple que teníen un forn de pà, com és el cas de Vicenç Foix. L’última parada va ser al cementiri de Sarrià, que ja no està en funcions, perque està ple, i vam anar a veure la tomba de Carles Riba, i l’actor/intérpret va recitar un poema. Se’m va quedar una frase al cap, que és la següent: “La vida acaba, peró el nostre amor és etern”. En resum, va ser una sortida interessant, peró les condicions meteorológiques no van ajudar…

  3. Natàlia Alert

    Abans de donar la meva resposta a les preguntes, felicitats a tots els guanyadors que heu rebut els premis! He seguit el vostre recorregut i he vist els videos i són genials, de veritat que penso que heu fet molt bon treball.

    1.- L’escultor es diu Josep Clarà i Ayats, va nèixer a Olot però va viure a Barcelona. Va estudiar a les escoles de Belles Arts d’Olot, de Tolosa de Llenguadoc i de París.
    L’escultura que hi ha a la fotografía sembla Eva, l’esposa d’Adam, perquè porta una poma a la mà esquerra.

  4. Paula Almeida

    Salve!

    Què us sembla el poema?

    Súnion de Carles Riba, és un poema molt bonic, ple de sentiments interiors i reflexions sobre la pròpia vida.
    Ell creu que pot afrontar totes les adversitats i que algun dia podrà tornar a casa seva. Vol ser el far per poder arribar a la seva pàtria, per ser així, la llum d’una esperança, la llum camí al retorn.

    El darrer vers, és el que m’ha agradat més;
    ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur,
    S’ha de dir que hi ha una profunda reflexió sobre el pas del temps. Que personalment per mi és totalment encertada per acabar aquest poema.

    Sabeu ubicar el topònim?

    La situació del poema és al temple grec de Súnion,
    és un cap situat a 69 quilòmetres per carretera al SSE d’Atenes, a l’extrem sud de la península de l’Àtica, a Grècia.
    És famós per ser l’indret on es troba un temple dedicat a Posidó, el déu del mar a la mitologia clàssica grega. Les restes es troben dalt del cap, envoltat pel mar a l’est, al sud i a l’oest.
    Com en la gran majoria dels temples grecs, tenia una columnata en els quatre costats. El nombre total de columnes originals, era 42. Estaven fetes de marbre blanc extret a la zona.
    El poeta pensa en aquella imatge, amb les columnes, acompanyades del vent i la remor de la mar.

    Paula Almeida Gómez

    4C

  5. Margarita Badoyan

    El personatge que surt a la fotografía és Pomona, fou una divinitat itàlica. Presidia la maduració dels fruits, que conreava curosament en el seu bosc del Laci, la regió d’on prové el llatí. Vertumne, un rei d’ Etrúria i tenia el privilegi de poder canviar de forma al seu grat, i va fer servir aquest recurs per fer-se estimar per la Pomona que va ser la seva esposa. Pomona i Vertumne son una parella feliç i immortal que envelleix i es rejoveneix de manera periòdica sense morir mai.
    L’escultor que va fer aquesta obra va ser Josep Clarà i Ayats, nascut a Olot l’any 1878 i morí a Barcelona 1958.

  6. Alba González Planas

    El poeta Carles Riba va nèixer a Barcelona el 23 de setembre del 1893 i va morir un 12 de juliol de 1959, va ser un escripto i poeta català. Autor dels dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris.
    Carles Riba va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va ser professor grec a la Universitat de Barcelona. Ell estava amb el catalanisme i es va veure obligat a Montpeller.
    La seva poesia estableix la voluntat de tractar l’amor com a element poètic.

    En vidio surt una escultura que es Pomona 1938. Josep Clarà i Ayats(Olot 1878-Barcelona. Va ser un escultor català format a les escoles de Belles Arts d’Olot.
    Influït en la seva primera etapa per Rodin, va evolucionar en la nova orientació donada per Maillol a l’escultura. Els viatges que va fer l’any 1906 a Londres i a Itàlia, i també les idees estètiques del seu amic Eugeni d’Ors, van contribuir a encaminar el seu art,de l’escultura clàssica.
    Quan va retornar a Catalunya va continua destacant un dels millors llocs de l’escultura catalana.
    (NO ESTA ACABAT)

  7. Blanca Pérez.

    Jo no he anat a la sortida del Viquilletra però ara, intentaré explicar a la meva manera el poema i donar el meu punt de vista sobre aquest.

    Súnion és un promontori de l’Àtica, regió de Grècia, on baten les ones de l’Egeu. Ben bé al cim, s’alcen les ruïnes d’un temple dòric dedicat a Posidó, déu de la mar, construït durant la plenitud de la democràcia i, també, de l’art i de la literatura.

    En el poema es tracta l’amor com a element poètic influenciat per models diferenciats en el temps i l’espai. El poema tracta sobre un temple anomenat Súnion i en la visió que té Carles Riba, com a exiliat, sobre aquest.

    El record sobtat de Súnion, com si fos una aparició fantasmal, fa que el poeta recobri la felicitat perduda, ”feliç de sal exaltada” i que albiri la possibilitat de sortir de l’estat de prostració en què es troba, de la mateixa manera que la grandesa de la Grècia clàssica, personifcada en el temple, ha sobreviscut als embats del temps.
    En la primera part del poema, Riba descriu el temple tal com el veu, però en la segona part guia als mariners i el descriu també, però des de un altre punt de vista exercint més la funció de guia. El poeta crea una comparació de la funció que fa de guia Súnion pels mariners amb la seva figura que fa de guia per poder tornar a la seva pàtria.

    El poema m’ha semblat sincer i creïble, a més aquest poema aporta moltíssimes emocions, entre altres: valentia, patriotisme, dolor, etc.

    I ja no tinc més idees, crec que més o menys he expressat el que volia dir.
    Gràcies per llegir el meu comentari! Fins un altre!

    Blanca Pérez.

  8. Martí Palma

    Salve!
    Primer de tot, felicitats a tots els premiats, no he vist els treballs però segur que us mereixieu els premis.

    Pel que fa al poema, veig nomès començar el nom de Súnion. Al llegir per primer cop el poema no l’entenia molt bé però al saber que al cap de Súnion és on es troba un temple de poseidó(el déu del mar), ja encaixo més les coses i veig de que va el poema. Si no m’equivoco fa una adoració al temple i a Poseidó. Dient-li que ell vetlla pels mariners, i que els salva, etc. M’agrada com comença pel fet de començar amb “Súnion”, així dones més clar del que parles!

    Η ΑΓΑΠΗ ΟΥΔΕΠΟΤΕ ΠΙΠΤΕΙ, això és el que he vist en la fotografia del video. No estc massa segur de les últimes ja que al video no l’he vist perfecte.

    Pel que fa a l’escultura, he vist una làpida de Josep Clarà i Ayats, i he descovert que aquest era un escultor català que tenia esculptures clàsiques. Per això he interpretat que la escultura és d’ell.

    I per acabar, he de dir que el video està molt currat. El canvi de diapositiva a diapositiva molt macu i la selecció de els fotografies també! El que m’ha fallat ha sigut la múisca, era poc adient pel que toca i a més he de reconeixer que no sóc gaire fan de la música en català.

  9. Dani Maqueda

    Hola,
    La meva enhorabona als participants del grup ‘versos d’ara i de sempre’. Veig que han fet un gran esforç per poder arribar on han arribat.
    Espero que continueu treballant d’aquesta manera i que aconseguiu molts premis més!

  10. núria fernàndez

    Moltes felicitats a tots els que han guanyat el premi!
    resposta: L’escultor que va fer aquesta obra va ser Josep Clarà i Ayats, nascut a Olot l’any 1878 i morí a Barcelona 1958.Va estudiar a les escoles de Belles Arts d’Olot, de Tolosa.

    Núria Fernàndez.

  11. Margalida Capellà Soler

    L’enhorabona, equip “Versos d’ara i de sempre” i “Shalom”! L’enhorabona, Núria i Teresa! Tot esforç té la seva recompensa i si a més és reconegut i en temps de retallades en educació, encara és més fantàstic! Endavant, Albéniz! Quina llàstima que la pluja us acompanyés en la sortida per Sarrià! Quan estudiava, residia al Col·legi Major de Sarrià i vaig poder gaudir del paisatge literari de Sarrià anant a la pastisseria Foix o al cementiri on estan enterrats Carles Riba i Caterina Arderiu,… M’hagués agradat molt fer aquesta sortida! Per molts anys a tots i a totes!

  12. Carla Pallach Ros

    Hola!!

    Moltes felicitats de nou als guanyadors! Jo només he pogut veure la feina del grup de “Versos d’ara i sempre” i he de dir que estava molt ben feta.

    Aquest poema és l'”Elegia II” de Carles Riba (1893-1959), un poeta, escriptor i traductor barceloní, i pertany a l’obra “Elegies de Bierville”. Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres, cosa que el va apropar molt a la cultura clàssica. Més tard, va exercir com a professor de Grec a la universitat.

    El tema principal d’aquesta elegia és l’enyor a la pàtria i l’exaltació d’aquesta. En aquest cas, Riba tria el cap Súnion, a la Grècia continental central, a la regió de l’Àtica. En aquest cap hi havia un temple dedicat a Posidó, Neptú en llatí, fill de Cronos i Rea, déu del mar. Aquest temple del déu del trident i els cavalls era considerat el primer què els mariners veien en apropar-se a terra ferma, a la seva pàtria com podem veure al v.8 i v.9.

    El poema està format per 14 versos lliures. Hi ha algunes exclamacions com per exemple al v.1 i al v.12. Durant tota la peça hi ha la personificació del cap Súnion ja que se li atribueixen qualitats humanes com ara la força. Al vers 11 trobem una referència als exiliats molt important, ja que Carles Riba es va exiliar a França durant la dictadura franquista. Aquest fet és clau per entendre el poema, ja que Súnion és una metàfora que es refereix a la pàtria de Riba, a Catalunya, la terra que està en runes a causa del règim de Franco, però que malgrat això sobreviu i espera als exiliats com ho fa Súnion amb els mariners.

    En conclusió, aquesta elegia de Riba és alhora una descripció del temple del cap Súnion i una lloança cap a la pàtria que mostra la voluntat que tenen sempre els qui marxen per voler tornar-hi.

    La inscripció de la tomba de Carles Riba és Η ΑΓΑΠΗ ΟΥΔΕΠΟΤΕ ΠΙΠΤΕΙ i vol dir: l’amor mai cau.

    A mi també em sembla una sortida molt interessant i m’agradaria molt fer-la!

    Adéu!!

  13. Claudia Soler

    Salve!

    Durant tot l’any 2011-2012 vam estar treballant sobre un projecte el qual hi treballaven escoles en xarxa : Viquilletra.
    I com tot esforç té la seva recompensa, abans d’acabar el curs ens van comunicar que havíem siguts els guanyadors de una de les categories del projecte : la representació multimèdia millor realitzada .
    Com a premi ens van convidar a fer una ruta literària per Sarrià (Barcelona).
    M’ha agradat tant formar part del grup Shalom durant tot l’any a la matèria Viquilletra, que la he tornat a cursar per a aquest any.
    Moltes gràcies a tots els que ens han felicitat.

    Teresa, tens tota la raó, el dia no va ser molt bo, vam acabar tots molls abans d’entrar a la biblioteca, la qual ens van fer una representació teatral representada per la companyia : ‘’El piratas teatre’’ creada per el poeta Carles Riba.
    Els actors ho van fet molt be, tot i no se’n gens fàcil interpretar un poema amb gestos.
    Desprès, amb el grup,professors i actors de la representació vam surtir al carrer, voltant per els carrers de Sarrià fent parades.
    La primera parada va ser a la pastisseria dels avis de Carles, que és la més vella de Barcelona (Pastisseria Foix de Farrià) també vam parar davant de l’ajuntament de Sarrià,
    Allà mateix vam trobar una estatua de bronze d’una deessa nua, amb una poma a la mà (divinitat itálica), creada per Joseph Clarà i Anyats,
    L’escultor de la obra va néixer l’any 1878 a Olot, de gran va iniciar estudis en arts grafiques,
    I morí a Barcelona al 1958.
    La ultima parada de la ruta va ser al cementiri, ens van portar a veure la tomba en la qual descansa Carles Riba i Caterina Arderiu, allà ens van recitar un poema.

  14. Júlia Bardera

    El dia 19 de setembre , gracies als premis rebuts per Viquilletra, varem anar a fer la ruta literària per la ciutat comtal, al barri de Sarrià. per seguir les passes de poetes contemporanis com Foix, Casasses, Vinyoli, Brossa i, Carles Riba de qui vem visitar la seva tomba en acabar.

    Primerament vem anar a la Biblioteca de Sarrià on ens van fer una representació teatral de Carles Riba representada per Els Pirates teatre.
    Desprès ens arribarem a la pastisseria Foix de Sarrià, la mes antiga de Barcelona. Fundada per els avis d’en Josep Vicenç Foix i Mas.
    Varem passar també per l’ajuntament on vem trobar “Pomona” la deessa de la fruita en la mitologia romana realitzada per l’escultor Josep Clarà i Ayats, un escultor català que va néixer a Olot al 1878.
    També observarem l’escut de Sarrià que conté la petxina del pelegrí del llinatge o nissaga dels Sarrià.
    Vem continuar la nostra ruta per Via Augusta on hi ha un poema visual de Foix ” poema de Catalunya”, un cal•ligrama realitzat sobre unes lloses. Aquest poema visual ens ensenya la idea que tenia Foix sobre Catalunya, una Catalunya lliure, una Catalunya independent. I ens ho marca dibuixant a Catalunya com un triangle rodejat pel mar mediterrani.

    Per acabar varem anar al cementiri on hi ha la tomba de Carles Riba i Caterina Arderiu, i allí mateix un dels actors de Els Pirates teatre ens va recitar un poema del mateix Riba “Súnion”.

    A pesar del mal temps i la mulladeta va resultar una sortida molt distreta e interessant ja que vaig descobrir mes coses d’un barri que ja coneixia però que no en sabia res.

  15. Jordi Berdún Pérez

    Salve Teresa!

    Com pots veure ,he tingut un moment per fer una visita pel bloc. La veritat que ho vam passar força bé, malgrat la pluja. Tot i això, el recorregut va ser molt interessant, sobretot la tomba de Carles Riba ( nosaltres vam fer Nausica, de Joan Maragall transcrit per Carles Riba). Espero que els teus alumnes de 4rt o 2n puguin dir-me quin significat tenia aquella estàtua situada a la porta de l’ajuntament de Sarrià. Ja em mantindreu informat!

    vale!

  16. Teresa Devesa i Monclús Post author

    En primer lloc, Gabi, gràcies per felicitar-nos, ja que et considero un referent de la temàtica audiovisual al bloc, amb els teus reportatges filmats i les novetats televisives que ens fas conèixer. Pots trobar la tasca dels nois de Shalom, l’any passat de 3r d’ESO, a la wiki de Viquilletra, concretament a la pàgina del grup.
    Gràcies també a tu Margalida, que ja vas deixar constància del teu coneixement de Carles Riba i Caterina Arderiu a El Fil de les clàssiques.
    Estic molt satisfeta de tots els comentaris que heu deixat, tant els que hi vau anar (Júlia recordes amb molt de detall els poetes evocats i els poemes visuals, Artem i Claudi la vostra opinió està ben exposada) com dels que no hi éreu presents i heu respost les preguntes (bé, Margarita i Alba). Més treballades són encara les anàlisis del poema (bé Carla i Paula) i la transcripció i traducció de la inscripció de la tomba.
    Queden coses encara, com esbrinar de qui és la frase “L’amor mai no mor”, (“cau”, segons la traducció literal de la Carla) o buscar més informació del poetes glossats. Endavant, doncs!
    Per acabar, Jordi, què dir dels exalumnes, ja universitaris, que vau venir amb nosaltres. Recorda’t de nosaltres i no deixis de passar pel bloc.

  17. Sònia Juan

    Salve!
    Volia començar dient que m’ha semblat molt interessant aquest article i que han fet un treball excel·lent amb viquilletra. A mi em sembla molt positiu tot l’esforç que hi han dedicat perquè així han pogut tenir una experiència mot constructiva.
    De la pregunta que surt en el vídeo jo penso que aquest personatge és Pomona i que el seu creador es Josep Clarà situada davant de la plaça del consell de la Vila de Sarrià. Aquest escultor ha fet moltes obres per Barcelona i ha estat reconegut per les seves obres.
    I per últim,volia acabar feliçitant a tothom que ha participat en aquest projcte.

  18. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Gràcies per la felicitació, Sònia. Ara que t’has estrenat amb aquest comentari, no perdis el ritme i estigues al dia de les propostes que us fem al bloc.

  19. Cristina Ortiz

    Hola!! Moltes felicitats per els premis, se us ha recompensat per la feina que vau fer i això és genial.
    Ens heu deixat el llistó molt alt als d’aquest any! aveure si nosaltres podem dir el mateix l’any que ve.

    Ja que no puc explicar més referències clàssiques perquè la meva companya Carla s’hem ha adelantat, continuaré amb l’explicació sobre L’epitafi de la tomba de Carles Riba.
    “Η ΑΓΑΠΗ ΟΥΔΕΠΟΤΕ ΠΙΠΤΕΙ”
    He de dir que és una frase que apareix al capítol 13 de la Primera Epístola als Corintis(un dels llibres del Nou Testament de la Bíblia cristiana) atribuït a Pau l’apòstol i que aborda el tema de l’amor, sobre tot l’amor que els cristians tenen l’un a l’altre. En l’original grec,apareix la paraula àgape αγαπη. Àgape és un concepte de la Bíblia, difícil de trobar a la literatura grega, que a diferència dels termes similars (filótês, érõs) ens indica l’amor pur de Déu, la seva donació gratuïta a l’home. S’utilitza molt i es tradueix de l’anglès com “la caritat” en la versió King James, però la paraula amor és la preferida per la majoria de les altres traduccions, tant anteriors i més recents.
    Com bé ha dit la Carla, l’epitafi vol dir. “L’amor mai cau”, o “la caritat mai cau”. Jo que soc molt romàntica també ho crec 🙂

  20. Teresa Devesa i Monclús Post author

    És curiosa l’evolució d’aquest terme. En grec modern αγάπη correspon clarament a l’amor romàntic. Redordeu la famosa cançó αγάπη μου (pronunciat [agapimu] d’Ana Belén?

  21. Cristina Ortiz

    No la conexia però ja la he escoltat. Deixo el link per si algú la vol sentir 🙂
    http://www.youtube.com/watch?v=UjbiGNFt81w
    He de dir que no soc molt partidaria de que en una cançó es mesclen dues llengues, ni de que (com ja et vaig explicar a classe)algú es tatue una paraula amb un alfabet que no és el seu, ya que apart de que realmet podria posar una cosa que no és la que tu et vols tatuar, tampoc no té res a veure amb la teva cultura i no li trobe molt de sentit.
    Igualment la cançó té una lletra bonica i és romàntica com les que m’agraden a mi. 🙂

  22. Margalida Capellà Soler

    Cristina, no em puc estar de felicitar-te per la força amb què has començat el curs enguany! Fa dies que et volia saludar personalment i encoratjar-te a seguir així. La Teresa deu estar ben contenta! Que tinguis un molt bon curs i a veure si podem coincidir un altre cop presencialment.

    Per cert, a L’empremta d’Orfeu no tenim aquesta cançó. Us animo a fer-ne una entrada i a utilitzar el teclat grec per deixar constància de l’agapimu en grec i els seus referents clàssics!

  23. Mónica Martínez

    Què us sembla el poema?
    En la meva opinió, aquest poema està escrit des de el cor amb molta emotivitat i tots els sentiments que Carles Riba va ser capaç d’expressar. Crec que en el poema, s’intenta comparar la situació de semblança que hi ha entre Carles i el temple, ja que, Carles és un exiliat de la seva pàtria i el temple és una obra de la qual només en queden unes poques columnes en peu, és a dir, que el fet de que Carles sigui un exiliat es com si una part d’ell s’hagués quedat a la seva terra, junt amb les columnes del temple, que estan enfonsades en les profunditats del mar, i l’altra part d’ell encara segueix en peu, com les poques columnes restants que queden del temple, amb l’esperança de tornar algun dia al seu lloc.
    També crec que per a Carles, el temple és el record més valuós ,o d’alguna manera, el més significatiu, com si fos alguna mena d’ajuda que dia a dia li recorda la seva terra a la que tant estima.
    Un dels versos que més m’ha agradat i que m’ha ajudat a entendre el poema i poder expressar la meva opinió ha sigut:
    ‘temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
    que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
    dormen l’eternitat!’

    Sabeu ubicar el topònim?
    El temple de Súnion es troba a 65km al sud-est d’Atenes, a la península de l’Àtica. En l’antiguitat, era utilitzat per a divisar els vaixells que s’aproximaven a Atenes.

  24. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Un bon comentari Mònica, propi d’una futura filològa. Espero les teves properes participacions al bloc.
    Qui s’anima a buscar informació sobre Caterina Arderiu? Encara no n’heu dit res. Podríeu buscar algun poema seu?

  25. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Caram, feia molt de temps que no la sentia, aquesta cançó! I pensar que al 79, la data de la seva aparició, n’havia sentit moltes vegades la tornada i no sabia què significava…
    T’animo a recollir la proposta de la Margalida i, a part de la cançó, fer esment de les imatges del vídeo que has triat. A tu, que t’agrada el cinema, no et serà difícil identificar algunes de les escenes. Fins i tot n’hi ha una de tema romà. Sabeu a quin fotograma em refereixo i el nom del film al qual pertany?

  26. lopez.laura

    Salve!!
    L’escultura que hi apareix al vidio és La Pomona, una escultura de Josep Clarà i Ayats inaugurada el 4 octubre 1997 que fa referència, en la mitologia romana , a la deessa de la fruita , i per extensió dels arbres fruiters , els jardins i les hortes. Era una deessa únicament, romana, i s’associa generalment amb l’abundància, particularment amb la floració dels arbres, de les fruites i també de l’olivera i de la vinya. El ganivet de podar, o la falç, van ser els seus atributs. Detestava la naturalesa salvatge i preferia els jardins cuidats.
    El nom de la deessa deriva clarament de pomum, ‘fruita’ (i és cridada per això Patroal pomorum, ‘senyora dels fruits’).
    A l’article s’esmenta el nom de Nausica, que en la mitologia grega era la filla del rei d’Alcínous i Arete. És un personatge que apareix al llibre VI de l’Odissea d’Homer.
    A la tomba de Carles ribes apareix ezcrit Η ΑΓΑΠΗ ΟΥΔΕΠΟΤΕ ΠΙΠΤΕΙ.
    Al poema s’esmenta el nom de Súnion que és com s’anomena el Temple de Posidó.
    Vale !!

  27. Alba Lorenzo

    Salve!
    Moltes felicitats a tots el alumnes que veu participar a l viquilletra i veu guanyar algun premi. Espero que hagueu disfrutat molt en la sortida al barri de Sarrià encara que el temps no hi acompanyes, segons tinc entès el alumnes de segon de batxillerat que fem literatura Catalana aquest any també participem en la viquilletra i espero també poder guanyar algun premi.
    El personatge de la diapositiva jo diria que es Pomana, i un símbol de la seva identificació jo diria que es la poma que porta a la ma esquerre, ja que Pomona es la desa de la fuita i el seu nom prové de pomum, fruita en llatí i el seu escultor es el Josep Clarà i Ayats.

  28. Andrea Ocaña Alvarez

    Pel que fa el vídeo l’escultor és Josep Clarà i Ayats(Olot,1878-Barcelona,1958) i l’obra que apareix és Pomona (1938).

    Josep Clarà i Ayats va ser un escultor català, va estudiar a l’escola de Belles Arts.Va ser influït per Rodin i això va fer que es centres en l’arquitectura.
    Josep Clarà va ser un gran amic d’Eugeni d’Ors i això el va fer encaminar cap a l’art clàssic.
    Va ser un dels principals capdavanters del noucentisme i va acabar ocupant un lloc molt important en la escultura catalana.

    La seva obra Pomona fa referència a una divinitat romana que es la deessa de la fruita. Aquesta s’associa amb la floració dels arbres.

    Tot això ens fa pensar en la influència que té l’art clàssic .Tant escriptors com pintors com escultors..

    És molt interessant que encara puguem rebre influències des de temps tan antics.

    Adéu !

  29. Melani Castillo

    Volia felicitar el grup de Viquilletra pel seu esforç i per dir-lis que es mereixen el premi per tot el treball i temps que li han dedicat!

    1-L’escultura que hi apareix al vidio és La Pomona, una escultura de Josep Clarà que va nèixer a Olot però va viure a Barcelona. L’escultura fa referència a la mitologia romana, a la divinitat de la fruita. Era una deessa únicament,romana i per extensió dels arbres fruiters, els jardins i les hortes. El nom de la deessa deriva clarament de pomum, ‘fruita’.

  30. Ignasi D.

    Salve!
    Us dono la meva felicitació per haver guanyat un premi molt important dins el món de la llengua. Segur que ha valgut la pena el vostre esforç i dedicació. El video està molt ben fet la música de lax’n’busto(em sembla?) m’agrada molt.
    Espero que l’equip de llengua de l’Albèniz continui endavant i aconseguint nous reptes.

  31. Ainhoa Astasio

    El poema parla sobre alguna catástrofe que ha passat a Grècia, i l’autor es compara amb el temple grec, que ha estat derribat, i només li queden dues columnes. L’autor es compara perquè se sent melancòlic, ha perdut alguna cosa.
    El temple de Súnion es troba al sud d’Àtica, a 68 kilòmetres al sud-est d’Atenes.
    Sobre la diapositiva del video, és l’escultura de Pomona, de Josep Clarà i Ayats (1878-1958). És una escultura feta amb bronze, i està situada a la Plaça del Consell de la Vila (Sarrià). Es va inaugurar el 4 d’octubre de 1997.
    Pomona, en la mitología romana, la deessa de la fruita, el jardí, les flors, els arbres frutals… Era una deessa únicament romana i s’associa a l’abundància.

  32. Ignasi D.

    Carles Riba Barracons: va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poetessa Clementina Arderiu. Autor deis dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris, i traductor de l’Odissea d’Homer, de les Vides paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d’Eurípides.
    Súnion de Carles Riba:
    Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
    tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
    pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
    amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
    temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
    que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
    dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
    pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
    per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
    ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
    per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
    súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
    per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
    ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

    LES LEGIES DE BIERVILLE: És el llibre més famós de Carles Riba.Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. En Les elegies es fonen, potenciades per la soledat i la manca d’història del paisatge de Bierville, tres realitats molt diferents que esdevenen gairebé mítiques: el jo del poeta, el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna, a la qual el poeta es gira ara que es troba sense la pàtria que li és pròpia. Es tracta, de fet, d’una aventura espiritual, representada a través d’un viatge al passat que el record potencia, amb una imatge preferent, el mar, i que es clou en l’elegia penúltima del recull, que ha estat considerada una mena de cant espiritual, amb el retrobament de la pròpia identitat i de la divinitat personal de Déu i també de la col·lectivitat.

  33. Noemí G.

    Salvete!
    Moltes felicitats a tots els companys de Viquilletra pel seu gran treball i per el reconeixement d’aquest, el vídeo esta molt currat i representa molt bé el recoregut que veu fer!

    Després de felicitacions he de dir que la diapositiva de l’escultura de Josep Clarà i Ayats i pel que a mi en representa es Eva, esposa d’Adam, per la poma que porta a la mà esquerre.

  34. Blanca Pérez

    (Teresa, he tornat a fer el comentari sobre el poema, i aquesta vegada és de pròpia collita, si vols pots borrar l’altre, gràcies! A més m’he oblidat de la segona pregunta, així que ho torno a fer.)

    Que us sembla el poema?

    Salve!

    Jo no he anat a la sortida del Viquilletra però ara, intentaré explicar a la meva manera el poema i donar el meu punt de vista sobre aquest.

    Súnion és un poema escrit per Carles Riba en el qual ell mateix com a exiliat dóna la visió que té sobre un temple anomenat Súnion, i d’aquí ve el títol.

    Podem dividir el poema en dos parts, en la primera part -”Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
    tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
    pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
    amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
    temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
    que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
    dormen l’eternitat!”- Carles descriu el temple com antic i destruit i es compara amb ell mateix. Però a la mateixa vegada recorda el temple amb alegria i felicitat.
    Però en la segona part, -”Tu vetlles, blanc a l’altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
    per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
    ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
    per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
    súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
    per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
    ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.”- descriu al temple com un far per als mariners i per a ell mateix, el descriu com un guia i com a un record especial de la seva pàtria tan estimada a la qual no pot tornar.

    El poema m’ha semblat sincer i creïble, a més aquest poema aporta moltíssimes emocions, entre altres: valentia, patriotisme, dolor, etc.

    Sabeu ubicar el topònim?
    El temple de Súnion es troba a 65km al sud-est d’Atenes, a l’estrem sud de la península de l’Àtica, a Grècia. En l’antiguitat, era utilitzat per a divisar els vaixells que s’aproximaven a Atenes.
    És famós per ser l’indret on es troba un temple dedicat a Posidó, el déu del mar a la mitologia clàssica grega.

    Gràcies per llegir el meu comentari! Vale!

    Blanca Pérez.

  35. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Bé, Blanca, m’alegro que l’hagis refet i no cal que esborrem l’anterior perquè l’important és aprendre dels errors i millorar cada vegada. Vas per bon camí.
    Ignasi i Sergio, per què heu tornat a copiar el poema, que ja és a l’article? A més, heu enganxat i retallat informació quan vaig dir a classe que no ho féssiu. No es pot repetir.
    Noemí, no pots dir que és Eva, quan jo ho he corregit a una companya teva en un comentari anterior.

  36. ortiz.cristina

    Hola!
    Margalida, he fet un article per a l’empremta d’Orfeu sobre la cançó. Quan la Teresa m’el revise ja el podreu veure 🙂

  37. Margalida Capellà Soler

    Fantàstic, Cristina! L’espero amb candeletes i estic molt contenta que t’estrenis a L’empremta d’Orfeu! Ja saps que va néixer com un treball de recerca?

  38. Cristina Ortiz

    La veritat es que ha sigut més fàcil per a mi que fer un article a l’aracne, ja que treballava amb informació que mes o menys ja sabia i no he hagut de buscar molt.
    I dius que va començar com un treball de recerca? No ho sabia… Segurament va treure bona nota no?
    Doncs el bloc em sembla molt interessant ja que m’agrada molt la música 🙂

  39. gimenez_tha

    Hola!!

    Bueno, jo no diré felicitats perquè sóc part del grup, però sí que vull desitjar molta sort al grup que suposo que es presentarà aquest any i que estic esperant per veure el que fan.

    La feina va ser bastant dura perquè van ser dies i dies treballant a classe i a casa, però al final va servir per algo 🙂

    A una companya i a mi ens va tocar la part clàssica del treball perquè erem les úniques que feiem grec i, encara que s’havia de traduir del francès, va quedar molt bé.

    Bueno, espero us apliqueu aquest any per al concurs.

    Vale!! 😀

  40. gimenez_tha

    Salve!

    – Què us sembla el poema?

    El temple de Súnion és un dels més bells dedicat a Posidó i és un dels temples més admirats per Carles Riba.

    El poema està al llibre “Les elegies de Bierville” i és realment molt bonic. Expressa sentiments molt personals i mostra la grandesa de la cultura clàssica grega.

    El poema es pot dividir en dues parts:
    -Primera part: del vers 1 al 7, descriu el temple de Súnion tal com és per a ell.

    – Segona part: de la meitat del vers 7 al final, ens diu que el temple fa la funció de far per als mariners, però ell li vol donar el símbol d’un paral·lelisme amb el seu exili. Creu que és un mariner i que els seu far és el temple de Súnion i algún dia podrà tornar a la seva pàtria.

    – Sabeu ubicar el topònim?

    El temple de Súnion es troba a Grècia, al sud-est d’Atenes, a l’extrem sud de la península de l’Àtica.

    Vale!! 🙂

  41. Margalida Capellà Soler

    Enhorabona, Montse, Teresa i alumnes de l’institut Isaac Albéniz per a aquest vídeo promocional de la Viquilletra!

    Amb la Mònica, volíem participar enguany amb les Metamorfosis i vàrem demanar la inclusió del llibre de Salvador Espriu Les roques i el mar, el blau; però finalment no ha estat possible perquè se n’ha anat a Mallorca. Un altre any serà, tanmateix Aracne fila i fila se’n sent ben representat amb tots vosaltres. Ja ens anireu informant! Bona lectura! Bona Viquilletra 2012-2013!

  42. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Moltes gràcies, Margalida, en sentireu a parlar, per descomptat. Quina llàstima que no hageu pogut treballar Les roques,el mar i el blau, un dels meus llibres predilectes. Era una de les possibilitats que havíem barallat amb la Montse, però finalment farem un calidoscopi amorós (en paraules seves) entre Aloma de Mercè Rodoreda i les Metamorfosis d’Ovidi. Us n’anirem informant. Espero que ens en sortim!

  43. Margalida Capellà Soler

    I tant que sí, Teresa! L’amor atrau molt i d’una manera especial al nostre jovent; per tant, heu fet una molt bona elecció. Ovidi i Espriu, nosaltres els continuarem treballant, però a classe i als blocs! Esperem amb candeletes el vostre calidoscopi amorós!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *