Durant el curs 2011-12, els Clàssics de 2n de batxillerat de l’Albéniz, de la mà de la matèria de Literatura catalana i la seva professora Montse Vilà, vam participar per primera vegada al concurs Viquilletra, organitzat per la UOC. I ho vam fer amb tanta fortuna, que el nostre equip Versos d’ara i de sempre va guanyar el premi al Millor grup! De retruc, l’alegria va ser doble, perquè els companys de tercer d’ESO, el grup Shalom, van obtenir el guardó de l’Activitat multimèdia millor realitzada.
Satisfets i amb tota la il·lusió del món, el divuit de juny passat vam desplaçar-nos a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona a rebre el veredicte, conscients de la feina realitzada amb precisió, però amb el dubte de la decisió final del jurat. Havíem fet un gran esforç amb Nausica i ens havíem apassionat amb Antígona, per acabar comentant detalladament un muntatge publicitari sobre Tirant lo Blanc. A part del diploma que hi vam rebre, els organitzadors van anunciar que el premi en espècies consistiria en una ruta literària per la ciutat comtal, que tindria lloc previsiblement a principis de setembre.
I vet-nos aquí, un plujós 19 de setembre, embarcats (i no és broma perquè en algun moment va diluviar) proa al barri de Sarrià per seguir les passes de poetes contemporanis com Foix, Casasses, Vinyoli, Brossa i, anant més enrerre, el nostra admirat Carles Riba, del qual vam visitar la tomba al cementiri del barri.
D’entre tots els poemes que la companyia Els Pirates teatre va representar per a nosaltres, destaco Súnion del mateix Riba, l’únic que va ser recitat a la manera clàssica, al davant del sepulcre on el poeta descansa amb la seva esposa Clementina Arderiu, també tocada per les Muses.
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
Aquest poema està inclòs en el llibre Les elegies de Bierville (1943), un volum publicat en el retorn a Barcelona de Carles Riba, que va ser professor de Grec a la Universitat. Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. Què us sembla el poema? Sabeu ubicar el topònim?
Apa, gaudiu del petit muntatge que he muntat com a record de l’experiència passada, responeu les qüestions que us hi plantejo, i prepareu-vos, que enguany n’hi haurà més!
TERESA
Caram, feia molt de temps que no la sentia, aquesta cançó! I pensar que al 79, la data de la seva aparició, n’havia sentit moltes vegades la tornada i no sabia què significava…
T’animo a recollir la proposta de la Margalida i, a part de la cançó, fer esment de les imatges del vídeo que has triat. A tu, que t’agrada el cinema, no et serà difícil identificar algunes de les escenes. Fins i tot n’hi ha una de tema romà. Sabeu a quin fotograma em refereixo i el nom del film al qual pertany?
Salve!!
L’escultura que hi apareix al vidio és La Pomona, una escultura de Josep Clarà i Ayats inaugurada el 4 octubre 1997 que fa referència, en la mitologia romana , a la deessa de la fruita , i per extensió dels arbres fruiters , els jardins i les hortes. Era una deessa únicament, romana, i s’associa generalment amb l’abundància, particularment amb la floració dels arbres, de les fruites i també de l’olivera i de la vinya. El ganivet de podar, o la falç, van ser els seus atributs. Detestava la naturalesa salvatge i preferia els jardins cuidats.
El nom de la deessa deriva clarament de pomum, ‘fruita’ (i és cridada per això Patroal pomorum, ‘senyora dels fruits’).
A l’article s’esmenta el nom de Nausica, que en la mitologia grega era la filla del rei d’Alcínous i Arete. És un personatge que apareix al llibre VI de l’Odissea d’Homer.
A la tomba de Carles ribes apareix ezcrit Η ΑΓΑΠΗ ΟΥΔΕΠΟΤΕ ΠΙΠΤΕΙ.
Al poema s’esmenta el nom de Súnion que és com s’anomena el Temple de Posidó.
Vale !!
Salve!
Moltes felicitats a tots el alumnes que veu participar a l viquilletra i veu guanyar algun premi. Espero que hagueu disfrutat molt en la sortida al barri de Sarrià encara que el temps no hi acompanyes, segons tinc entès el alumnes de segon de batxillerat que fem literatura Catalana aquest any també participem en la viquilletra i espero també poder guanyar algun premi.
El personatge de la diapositiva jo diria que es Pomana, i un símbol de la seva identificació jo diria que es la poma que porta a la ma esquerre, ja que Pomona es la desa de la fuita i el seu nom prové de pomum, fruita en llatí i el seu escultor es el Josep Clarà i Ayats.
Pel que fa el vídeo l’escultor és Josep Clarà i Ayats(Olot,1878-Barcelona,1958) i l’obra que apareix és Pomona (1938).
Josep Clarà i Ayats va ser un escultor català, va estudiar a l’escola de Belles Arts.Va ser influït per Rodin i això va fer que es centres en l’arquitectura.
Josep Clarà va ser un gran amic d’Eugeni d’Ors i això el va fer encaminar cap a l’art clàssic.
Va ser un dels principals capdavanters del noucentisme i va acabar ocupant un lloc molt important en la escultura catalana.
La seva obra Pomona fa referència a una divinitat romana que es la deessa de la fruita. Aquesta s’associa amb la floració dels arbres.
Tot això ens fa pensar en la influència que té l’art clàssic .Tant escriptors com pintors com escultors..
És molt interessant que encara puguem rebre influències des de temps tan antics.
Adéu !
Volia felicitar el grup de Viquilletra pel seu esforç i per dir-lis que es mereixen el premi per tot el treball i temps que li han dedicat!
1-L’escultura que hi apareix al vidio és La Pomona, una escultura de Josep Clarà que va nèixer a Olot però va viure a Barcelona. L’escultura fa referència a la mitologia romana, a la divinitat de la fruita. Era una deessa únicament,romana i per extensió dels arbres fruiters, els jardins i les hortes. El nom de la deessa deriva clarament de pomum, ‘fruita’.
Salve!
Us dono la meva felicitació per haver guanyat un premi molt important dins el món de la llengua. Segur que ha valgut la pena el vostre esforç i dedicació. El video està molt ben fet la música de lax’n’busto(em sembla?) m’agrada molt.
Espero que l’equip de llengua de l’Albèniz continui endavant i aconseguint nous reptes.
El poema parla sobre alguna catástrofe que ha passat a Grècia, i l’autor es compara amb el temple grec, que ha estat derribat, i només li queden dues columnes. L’autor es compara perquè se sent melancòlic, ha perdut alguna cosa.
El temple de Súnion es troba al sud d’Àtica, a 68 kilòmetres al sud-est d’Atenes.
Sobre la diapositiva del video, és l’escultura de Pomona, de Josep Clarà i Ayats (1878-1958). És una escultura feta amb bronze, i està situada a la Plaça del Consell de la Vila (Sarrià). Es va inaugurar el 4 d’octubre de 1997.
Pomona, en la mitología romana, la deessa de la fruita, el jardí, les flors, els arbres frutals… Era una deessa únicament romana i s’associa a l’abundància.
Carles Riba Barracons: va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poetessa Clementina Arderiu. Autor deis dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris, i traductor de l’Odissea d’Homer, de les Vides paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d’Eurípides.
Súnion de Carles Riba:
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
LES LEGIES DE BIERVILLE: És el llibre més famós de Carles Riba.Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. En Les elegies es fonen, potenciades per la soledat i la manca d’història del paisatge de Bierville, tres realitats molt diferents que esdevenen gairebé mítiques: el jo del poeta, el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna, a la qual el poeta es gira ara que es troba sense la pàtria que li és pròpia. Es tracta, de fet, d’una aventura espiritual, representada a través d’un viatge al passat que el record potencia, amb una imatge preferent, el mar, i que es clou en l’elegia penúltima del recull, que ha estat considerada una mena de cant espiritual, amb el retrobament de la pròpia identitat i de la divinitat personal de Déu i també de la col·lectivitat.
Salvete!
Moltes felicitats a tots els companys de Viquilletra pel seu gran treball i per el reconeixement d’aquest, el vídeo esta molt currat i representa molt bé el recoregut que veu fer!
Després de felicitacions he de dir que la diapositiva de l’escultura de Josep Clarà i Ayats i pel que a mi en representa es Eva, esposa d’Adam, per la poma que porta a la mà esquerre.
(Teresa, he tornat a fer el comentari sobre el poema, i aquesta vegada és de pròpia collita, si vols pots borrar l’altre, gràcies! A més m’he oblidat de la segona pregunta, així que ho torno a fer.)
Que us sembla el poema?
Salve!
Jo no he anat a la sortida del Viquilletra però ara, intentaré explicar a la meva manera el poema i donar el meu punt de vista sobre aquest.
Súnion és un poema escrit per Carles Riba en el qual ell mateix com a exiliat dóna la visió que té sobre un temple anomenat Súnion, i d’aquí ve el títol.
Podem dividir el poema en dos parts, en la primera part -”Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat!”- Carles descriu el temple com antic i destruit i es compara amb ell mateix. Però a la mateixa vegada recorda el temple amb alegria i felicitat.
Però en la segona part, -”Tu vetlles, blanc a l’altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.”- descriu al temple com un far per als mariners i per a ell mateix, el descriu com un guia i com a un record especial de la seva pàtria tan estimada a la qual no pot tornar.
El poema m’ha semblat sincer i creïble, a més aquest poema aporta moltíssimes emocions, entre altres: valentia, patriotisme, dolor, etc.
Sabeu ubicar el topònim?
El temple de Súnion es troba a 65km al sud-est d’Atenes, a l’estrem sud de la península de l’Àtica, a Grècia. En l’antiguitat, era utilitzat per a divisar els vaixells que s’aproximaven a Atenes.
És famós per ser l’indret on es troba un temple dedicat a Posidó, el déu del mar a la mitologia clàssica grega.
Gràcies per llegir el meu comentari! Vale!
Blanca Pérez.
Bé, Blanca, m’alegro que l’hagis refet i no cal que esborrem l’anterior perquè l’important és aprendre dels errors i millorar cada vegada. Vas per bon camí.
Ignasi i Sergio, per què heu tornat a copiar el poema, que ja és a l’article? A més, heu enganxat i retallat informació quan vaig dir a classe que no ho féssiu. No es pot repetir.
Noemí, no pots dir que és Eva, quan jo ho he corregit a una companya teva en un comentari anterior.
Hola!
Margalida, he fet un article per a l’empremta d’Orfeu sobre la cançó. Quan la Teresa m’el revise ja el podreu veure 🙂
Fantàstic, Cristina! L’espero amb candeletes i estic molt contenta que t’estrenis a L’empremta d’Orfeu! Ja saps que va néixer com un treball de recerca?
La veritat es que ha sigut més fàcil per a mi que fer un article a l’aracne, ja que treballava amb informació que mes o menys ja sabia i no he hagut de buscar molt.
I dius que va començar com un treball de recerca? No ho sabia… Segurament va treure bona nota no?
Doncs el bloc em sembla molt interessant ja que m’agrada molt la música 🙂
Fantàstic, Cristina! Com a mostra això!
Hola!!
Bueno, jo no diré felicitats perquè sóc part del grup, però sí que vull desitjar molta sort al grup que suposo que es presentarà aquest any i que estic esperant per veure el que fan.
La feina va ser bastant dura perquè van ser dies i dies treballant a classe i a casa, però al final va servir per algo 🙂
A una companya i a mi ens va tocar la part clàssica del treball perquè erem les úniques que feiem grec i, encara que s’havia de traduir del francès, va quedar molt bé.
Bueno, espero us apliqueu aquest any per al concurs.
Vale!! 😀
Salve!
– Què us sembla el poema?
El temple de Súnion és un dels més bells dedicat a Posidó i és un dels temples més admirats per Carles Riba.
El poema està al llibre “Les elegies de Bierville” i és realment molt bonic. Expressa sentiments molt personals i mostra la grandesa de la cultura clàssica grega.
El poema es pot dividir en dues parts:
-Primera part: del vers 1 al 7, descriu el temple de Súnion tal com és per a ell.
– Segona part: de la meitat del vers 7 al final, ens diu que el temple fa la funció de far per als mariners, però ell li vol donar el símbol d’un paral·lelisme amb el seu exili. Creu que és un mariner i que els seu far és el temple de Súnion i algún dia podrà tornar a la seva pàtria.
– Sabeu ubicar el topònim?
El temple de Súnion es troba a Grècia, al sud-est d’Atenes, a l’extrem sud de la península de l’Àtica.
Vale!! 🙂
Enhorabona, Montse, Teresa i alumnes de l’institut Isaac Albéniz per a aquest vídeo promocional de la Viquilletra!
Amb la Mònica, volíem participar enguany amb les Metamorfosis i vàrem demanar la inclusió del llibre de Salvador Espriu Les roques i el mar, el blau; però finalment no ha estat possible perquè se n’ha anat a Mallorca. Un altre any serà, tanmateix Aracne fila i fila se’n sent ben representat amb tots vosaltres. Ja ens anireu informant! Bona lectura! Bona Viquilletra 2012-2013!
Moltes gràcies, Margalida, en sentireu a parlar, per descomptat. Quina llàstima que no hageu pogut treballar Les roques,el mar i el blau, un dels meus llibres predilectes. Era una de les possibilitats que havíem barallat amb la Montse, però finalment farem un calidoscopi amorós (en paraules seves) entre Aloma de Mercè Rodoreda i les Metamorfosis d’Ovidi. Us n’anirem informant. Espero que ens en sortim!
I tant que sí, Teresa! L’amor atrau molt i d’una manera especial al nostre jovent; per tant, heu fet una molt bona elecció. Ovidi i Espriu, nosaltres els continuarem treballant, però a classe i als blocs! Esperem amb candeletes el vostre calidoscopi amorós!