Quins dialectes són del grec clàssic? Fins a quin segle perviuen? Quin nom reben els dialectes grecs més moderns? On són oficials? Per què el grec modern té una varietat més pura de la llengua?…
Per acabar fes un breu resum ben redactat de la llarga història de la llengua grega des del micènic fins al grec modern a partir de la unitat 2 del llibre Grec 1 ed. Teide.
Raül Àlvarez
1r Batxillerat Grec 1
De vegades sembla impossible que sobre alguns temes puguin sorgir notícies noves. Qui hauria dit, per exemple, que sobre l’indoeuropeu, aquesta antiga llengua que hem conegut en aprofundir en l’origen del grec i el llatí, a dia d’avui se’n podrien aventurar noves hipòtesis? Doncs aquí us deixo una notícia publicada fa poc en un rotatiu canadenc sobre les investigacions del lingüista Andrew Byrd per a la revista Archaeology.
Llegiu-lo amb atenció, tot preparant l’auricular perquè conté àudio, remeneu els enllaços que us ofereix, i feu-ne el comentari basant-vos en el que heu après d’Història de la llengua. Estaria bé que provéssiu de llegir-lo en anglès i fer, si més no, una part del comentari també en aquesta llengua. Tot i això. aquí teniu la versió castellana, per si l’original us planteja dubtes.
Ja em direu què us sembla…
TERESA
Per continuar amb la tradició del curs passat, ve’t aquí un nou article de Joan Lluís Lluís a Presència, la revista dominical d’El Punt Avui. El primer parlava d’ortografia etimològica; el segon, presentat per la Thaïs, analitzava una lletra estranya que a tots ens va sorprendre; sobre oratòria i estenografia versava el tercer; i fins i tot en un d’ells Homer es traslladava als Balcans.
En aquesta ocasió tornem als orígens, a través d’un article genuïnament lingüístic que reflexiona sobre l’àvia de la majoria de les llengües europees.
Llegiu el text amb atenció i responeu les qüestions següents, tot aplicant el que sabeu d’història de la llengua. De quart d’ESO a segon de batxillerat, de segur que tots hi podeu posar el vostre granet de sorra.
Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…
I si voleu saber més sobre el tema en qüestió, consulteu aquesta entrada d’El Fil de les clàssiques, on veureu mapes il·lustratius i, fins i tot, pistes d’àudio que us ajudaran a entendre millor el tema.
TERESA