Category Archives: Llatí 2n

Referents clàssics a Els jocs de la fam

37 Replies

Salve amici!

Avui vinc a parlar-vos de la trilogia de Els jocs de la fam. I és que, aquesta saga tan aclamada que té fins i tot versió cinematogràfica (encara que només hi ha la primera pel·lícula), també té referents clàssics visibles en els noms dels personatges.

La saga consta de tres llibres: Els jocs de la fam, En flames i L’ocell de la revolta.

 

A continuació, una petita sinopsi de la saga:

La guerra ha deixat transformada Amèrica del Nord en el país de Panem, dividit en dotze districtes controlats pel tirànic poder del Capitoli. Sense llibertat i en la pobresa, cap habitant pot sortir dels límits del seu districte. El Capitoli ja va destruir el tretzè districte per la seva rebel·lia, i com commemoració d’aquest fet i per recordar al poble que ha de ser submís, cada any, dos representants de cada districte, una noia i un noi d’entre 12 i 18 anys seran obligats a subsistir en un medi hostil i ser tancats en un estadi a l’aire lliure on els vint-i-quatre lluitaran a mort entre ells fins que quedi un sol supervivent, un vencedor. Són els Jocs de la Fam, un horrible espectacle televisiu, un mortífer reality show.

Ara parlarem del territori:

Panem: Panem és el país resorgit de les cendres dels antics Estats Units, és un país sotmès al règim i als interessos de la gent del Capitoli, que explota els altres districtes que viuen en la misèria per a que ells no els hi falti res. Està dividit en dotze districtes, els primers districtes com l’u, el dos, el tres i el quatre són els més rics respectivament, mentre que la resta de districtes fins arribar al 12 són els més pobres. Abans de la revolució dels dies obscurs existia el districte 13, però com la rebel·lió va ser massa potent, el capitoli va decidir arrasar per sempre més tot el districte.

La paraula panem ve del llatí, que significa pa. El pa és l’aliment bàsic de la cultura occidental que s’elabora des de temps de la Grècia clàssica. L’autora utilitza una metàfora per referir-se al propi país ja que el llibre es diu Els Jocs de la Fam, on els districtes passen gana i penúries.

El Capitoli: El Capitoli és l’estat central de Panem. És el districte on està establert el govern i el districte privilegiat, ja que és la capital, el centre neuràlgic de tot el territori. El Capitoli gaudeix de privilegis com el estar exclòs de la participació de Els Jocs de la Fam. El Capitoli és la llar de la burgesia de Panem: és un territori on abunda el luxe i la exhuberància.

El Capitoli és un dels set turons de Roma. En el turó hi trobem el temple de Júpiter, un dels temples més importants de tota Roma. Es diu de Capitoli a un edifici majestuós i elevat.

________________________________

Al llarg dels tres llibres, trobem diferents personatges que amb els seus noms, ens evoquen a èpoques passades: a l’època clàssica.

Coriolanus Snow: És l’antagonista principal de la saga, el president Snow és el cap del Capitoli i de tots els districtes de Panem. Provocat pels dos tributs que sobreviuen en Els Jocs de la Fam, en Peeta i la Katniss, el president Snow obliga als protagonistes demostrar al públic que no era un acte de rebel·lió contra el Capitoli, sino que tan sols estaven bojament enamorats.

En Coriolà (Cneus Marcius Coriolanus) era fill de Vetúria i d’un home que va morir quan Coriolà era molt jove. Era un general romà que lluità en la guerra contra els volscs. El 493 a.C va conquistar la ciutat volsca de Coroli, amb el qual es guanyà el sobrenom de Coriolà.

El president Snow és un cap d’estat dèspota i tirà que obliga a la població dels districtes a treballar en condicions molt dures mentre es moren de gana i mata a la població indiscriminadament. Coriolà era conegut com un dèspota que prohibí la distribució de blat al poble.

Sèneca Crane: És el Vigilant en Cap dels setantaquatrens Jocs de la Fam (en el primer llibre). És executat per deixar viure a la Katniss i en Peeta quan anaven a pendre les baies verinoses, ja que, el President Snow ho interpretà com un recolzament a la revolució contra Panem.

Luci Anneu Sèneca va ser un filòsof, polític i dramaturg romà. Va néixer a Corduba (l’actual Còrdova) l’any 4 a.C. Se’n va anar a estudiar a Roma, tot i -diu la tradició- ser un nen malaltís. Va aprendre retòrica i filosofia estoica però degut a la seva malaltia va haver d’establir-se a Egipte des del 25 fins el 31 d.C. Quan va tornar exercí d’advocat i l’any 37 va estar a punt de perdre la vida degut als seus problemes amb l’emperador Calígula, que li perdonà la vida ja que creia que la seva mala salut acabaria amb ell i 12 anys més tard, la dona de Claudi el cridà a Roma per a que eduqués el seu fill, el futur emperador Neró. Finalment, l’any 65 Neró va ordenar que Sèneca se suïcidés ja que creia que estava conspirant contra ell.

Sèneca Crane és un home ben format i amb prestigi, igual que el vertader Sèneca.

Caesar Flickerman: És el presentador de Els Jocs de la Fam juntament amb el seu company, en Claudius Templesmith, tot i que ell és el presentador principal del xou, el que entrevista els tributs i comenta els Jocs en directe, és l’ànima televisiva de l’esdeveniment.

Gai Juli Cèsar o més conegut com a Juli Cèsar va ser un dels dirigents més significatius de Roma. Com se sol creure equivocadament, Juli Cèsar no va ser emperador, sinó que va formar el Triumvirat juntament amb Pompeu i Cras, els dos homes que el van recolzar en el seu ascens polític. Juli Cèsar va néixer el 12 o 13 de Juliol  de l’any 100 a.C a Roma. És  un personatge important ja que va estendre i ampliar el territori romà i va rebre el títol de dictador vitalici. Va morir assassinat el 15 de març de l’any 44 a.C. a la cúria del teatre Pompeia, on es reunia el Senat, aquest dia és conegut com els Idus de Març. Quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors format per Brutus, Bucilià i Gai Cassi el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l’estàtua de Pompeu, el seu gran rival.

En Caesar Flickerman és un home mediàtic, amb un gran carisma, que sap improvitzar i sortir del pas quan les coses es posen difícils. El públic se l’estima ja que l’identifiquen amb l’ànima televisiva dels Jocs, per tant podem dir que té un gran poder sobre els espectadors. En Juli Cèsar va ser un dictador que ha passat a la història com el màxim representant de l’època de l’imperi romà, no es podria entendre l’època clàssica sense Juli Cèsar, com tampoc es podria entendre els Jocs de la Fam sense en Caesar Flickerman.

Claudius Templesmith: En Claudius és el company d’en Caesar Flickerman, la seva feina és de segon locutor. Ajuda a entendre millor els jocs aportant dades d’anys anteriors i contextualitzant les situacions. En Claudius i en Caesar formen un duet molt entranyable i inseparable.

L’emperador Claudi va ser el quart emperador de Roma, i tot i que el seu regnat va ser breu (tan sols del 41 fins el 54 d.C.) va fer una incorporació molt important a l’imperi romà: Britànnia. Va néixer a Lugdunum (l’actual Lyon, a França) el 10 d.C. Anys més tard, quan Calígula va ser assassinat, Claudi va ascendir al tron d’emperador. Va morir, suposadament assassinat el 54 d.C.

Tant Claudi com en Claudius no són gaire coneguts, no són el centre d’atenció, però la seva feina, tot i que a primera vista sembla que no sigui important, ho és, i molt! En Claudi va conquerir Britànnia, on el llatí va deixar una petjada que s’ha anat conservant i que avui en dia és molt present. En Claudius acompanya a en Caesar completant els jocs amb dades curioses, interessants i amb comentaris molt encertats.

Plutarch Heavensbee: És el vigilant dels setantacinquens Jocs de la Fam (apareix al segon llibre) i, secretament, forma part d’una organització que recolza la Revolució. Ajuda als tributs del Vassallatge del Vint-i-cinc a escapar de l’estadi. Cal dir que fa la seva aparició estel·lar al primer llibre quan, durant l’entrenament de la Katniss Everdeen cau a la ponxera.

Luci Mestri Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en el temps de la Grècia romana, és conegut sobretot per la seva col·lecció de biografies de personatges grecs i romans titulada “Vides paral·leles“. Va néixer el 46 d.C. a Queronea i va estudiar amb Ammoni a l’Acadèmia d’Atenes. Va viure pràcticament tota la seva vida a la seva ciutat natal i va exercir de magistrat. Les seves dues grans obres són Vides paral·leles: una col·lecció de biografies de personatges grecs i romans, escrites amb intenció didàctica, més que no pas històrica, i Obres Morals: una col·lecció de tractats de temàtica diversa.

En Plutarch és un home alegre i divertit que no dubta que es va arriscar molt en ajudar els tributs. En Luci Mestri Plutarc, al igual que el nostre vigilant, és un home que va escriure la seva major obra amb una finalitat didàctica, amb ganes d’ensenyar i d’ajudar.

Cinna: És l’estilista de la Katniss en els dos Jocs de la Fam en els quals participa i la converteixen en el símbol de la rebel·lió. El disseny dels seus vestits que porta la Katniss a les entrevistes amb en Caesar Flickerman persuadeixen  la població de Panem i els fan pensar en que la revolució és possible. És colpejat fins a la mort pels seus actes de rebel·lia.

Luci Corneli Cinna va ser un destacat polític romà que, tot i ser de família patrícia, va ser el líder del partit popular romà. Va néixer a Roma l’any 103 a.C i va morir a Ancona l’any 84 a.C. Va ser cònsol des de l’any 87 a.C fins a la seva mort l’any 84 a.C. en un motí mentre combatia la legió de Sul·la. La seva filla va ser la primera esposa de Juli Cèsar mentre que, el seu fill va ser un pretor que es va aliar amb els assassins del Cèsar i va expressar públicament la seva opinió favorable a la mort del Cèsar.

En Cinna, tot i provenir de la regió més rica i privilegiada de Panem, el Capitoli, és l’estilista de la Katniss, la noia tribut del districte més pobre de Panem, el Districte 12.  És un home que no té la necessitat de lluitar per la rebel·lió però, ell creu que és necessària i per això, a través dels vestits, converteix la Katniss en el símbol d’una revolució. En Luci Corneli Cinna, tot i ser de família patrícia, va ser el líder del partit popular, és a dir, la facció del poble. Avui ho podríem entendre com un partit d’esquerres i progresista, i va lluitar contra l’optimat, és a dir, la facció aristocràtica, la ideologia més conservadora. Tots dos van lluitar per causes que no els afectaven gaire ja que provenien de família benestant.

Portia: És l’estilista de’n Peeta durant els dos Jocs de la Fam en els quals participa. Mor penjada amb el seu equip de preparació pels seus actes rebels.

Pòrcia Catona va ser una dama romana filla de Cató d’Urica, i l’esposa de’n Marc Juni Brut, l’assassí del Cèsar. Va morir quan va ingerir les brases d’un braser després d’haver rebut la notícia de la mort d’en Brut. Després de morir el seu fill i el seu primer marit, es va casar amb el cosí d’aquest, en Brut. Compartia amb el seu pare uns forts coneixements de filosofia i era una gran partidària de la República romana, mostrant així, un rebuig a les accions d’en Juli Cèsar. Era tan persuasiva que va convèncer al seu marit Brut per a que li expliqués el seu complot contra el Cèsar i va demostrar que era una gran confident. Quan el seu marit va morir a la batalla de Filips, ella es va suïcidar, segons diu la història, ingerint unes brases.

Tant la nostra Portia com la Porcia Catona van ser grans confidents i van saber guardar el secret que amagaven els seus companys: Portia va saber guardar el secret d’en Cinna de fer esclatar la revolució i Pòrcia li va guardar el secret a en Brut d’un dels assassinats més importants de la història.

Messalla: Assistent de televisió dels rebels del Districte 13. És un home prim i jove amb varis jocs d’anells provinent del Capitoli.

Marc Valeri Messal·la Corví va ser un magistrat, escriptor i orador romà. Va néixer segons Eusebi el 59 a.C. però probablement és un error i va néixer alguns anys abans, el 69 a.C. Es va educar a Atenes on fou amic d’Horaci i Bíbul. Abans de la formació del triumvirat posterior a la mort de Juli Cèsar, va tornar a Itàlia i es va decantar pel partit senatorial i especialment el seu cap Cassi i per això, Messal·la fou proscrit però absolt al haver pogut demostrar que era absent de Roma el 44 a.C. Va lluitar a la Batalla de Filips amb Cassi i Brut, i un cop morts, va tornar a Europa. És probable que patís Alzheimer o demència ja que dos anys abans de morir no recordava ni el seu nom i, finalment morí entre el 3 a.C i el 3 d.C.
Va deixar un llegat destacable ja que va escriure sobre història, poesia i gramàtica.

Tant el nostre assistent de televisió com el Messal·la històric es van canviar de bàndol polític i van recolzar la llibertat.

Castor i Pollux: Camarògrafs del Capitoli en l’equip de televisió dels rebels. Són germans i són anomenats insectes per la Katniss degut a l’equip per filmar que duen.

Càstor i Pòl·lux, segons la tradició grega, eren germans d’Hèlena de Troia i fills bessons de Zeus i Leda, la dona del rei espartà Tindareu, que va aconseguir seduir transformant-se en un cigne. Càstor era mortal i Pòl.lux diví, ja que diu el mite que Càstor va néixer de Tindareu com Clitemnestra, en canvi Pòl·lux si que va néixer de Zeus. Els bessons van viure diferents aventures com el rescat d’Hèlena de Troia juntament amb Teseu. En morir Càstor degut a una picabaralla amb un granger anomenat Idas, Pòl·lux no ho va poder suportar i li va demanar a Zeus que li treies a ell també la vida o que convertís el seu germà en immortal. Zeus va decidir que passarien mig any a l’Olimp i l’altre mig a l’Hades. Una altra versió del mite afirma que Zeus els va convertir en la constel.lació de Gèminis.

Els nostres germans camarògrafs són bessons, igual que en Càstor i en Pol·lux del nom, per tant, trobem una clara referència clàssica en el fet de que són bessons i que és diuen igual. També podem relacionar amb el fet de que Castor acaba morint en el Capitoli, al igual que el seu anàleg clàssic: Càstor.

Darius: És un jove Agent de la Pau del Districte 12. Es converteix en avoc després d’intentar salvar en Gale de les fuetades del nou cap dels Agents de la Pau. Es converteix en l’avoc de la Katniss en el Vassallatge dels Vint-i-cinc i mor durant un interrogatori.

Darios I el Gran va ser  el tercer rei de Pèrsia de la dinastia Aquemènida. Després de la mort de l’únic hereu, hi va haver una gran disputa interna. Darius era un soldat de l’elit, i amb gran habilitat va aconseguir prendre el poder i matar a l’usurpador Gaumata, un mag que havia pres el lloc de Cambises durant les seves campanyes a Egipte, pretenent ser el seu germà. Darius va ser un gran conqueridor, però sobretot, el gran administrador de l’Imperi Persa. Va oficialitzar la moneda, sent el primer governant en la història a emprar la moneda amb efectivitat, va construir el precursor del canal de Suez a Egipte, la carretera Reial, una gran via de 2700 km que connectava totes les capitals de l’Imperi. Va fundar Persèpolis, capital cerimonial de l’Imperi i una de les ciutats més belles mai creades. Va manar a explorar l’Oceà Índic, entre altres grans obres. També va expandir l’Imperi Persa fins al riu Indus a l’Est, va atacar als Escites creuant el Danubi a per l’oest, sense tenir èxit, i després de la revolta dels grecs jònics, part de l’Imperi, i del suport per part del costat europeu de Grècia, va buscar castigar els instigadors, també sense èxit. Va morir mentre planejava una tercera expedició al temps d’una insurrecció a Egipte, al 487 a.C.

Tant en Darius com en Darios I el Gran van ser soldats (en cas den Darius, Agent de la Pau) i tots dos van ser persones amb empenta i autodeterminació personal.

Lavinia: És una avox que treballa per el Capitoli com a servent de la Katniss Everdeen. En el segon llibre encara no es coneix el nom, però en l’Ocell de la revolta, en Peeta diu que el seu nom és Lavinia. Abans de convertir-se en avox, Lavinia i un noi desconegut van ser vistos per en Gale i la Katniss en el bosc mentres ells caçaven. Un aerolliscador va aparèixer en mig del no-res i es va endur els dos nois.

Segons la mitologia romana Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Laci. Va ser promesa a Turn, rei dels rútuls, però amb l’arribada d’Enees el seu pare la hi va donar com esposa. Aquest fet va desencadenar una guerra entre alguns dels pobles llatins liderats per Turn i les forces afins als troians. Quan la guerra va acabar entre els pobles del Laci, els troians en van resultar vencedors gràcies a l’ajuda de la mare divina d’Enees. De les relacions mantingudes amb Enees, Lavínia dóna a llum a un fill pòstum, Silvi, que va succeir a Ascani al tron dels llatins.

La Lavínia literària és una noia desgraciada, com Lavínia, ja que acaba morint quan dóna a llum a Silvi.

Cato: Noi tribut del Districte 2. És expert en la lluita amb espases. Mata a diversos tributs durant la sanguinolenta batalla de la cornucòpia. És l’últim tribut en morir. És superb, orgullós i violent.

Marcus Porcius Cato Uticensis, anomenat també Cató el Jove va ser un destacat polític romà que va néixer el 95 a.C. a Roma. Els seus pares van morir quan ell era jove i es va criar a casa del seu oncle, en Marc Livi Drus. Coetani de Ciceró, va ajudar-lo a ascendir a cònsul menor. Més endevant, Pompeu, Cras i Cèsar formarien el Triumvirat, al qual en Cató odiaria per repartir-se la República pactant els càrrecs polítics. Poc després el van enviar a governar l’illa de Xipre per lliurar-se de la seva presència en la capital de l’imperi. Finalment, morí el 12 d’abril del 46 a.C. a Útica.

Cato és un noi violent que odia els tributs dels Districtes més pobres com en Cató odiava els líders del Triumvirat per repartir-se la República al seu gust.

Brutus: Noi tribut del Districte 2 que apareix al llibre En Flames. Company d’Enobaria, és assassinat per en Peeta.

Marc Juni Brut és conegut com el tiranicida per ser un dels principals instigadors de l’assassinat d’en Juli Cèsar. Va néixer a Roma la tardor del 85 a.C. a Roma. Descendent d’un dels fundadors de la República, va abraçar les idees de la facció republicana i va practicar l’austeritat i el desinterès que va aprendre de la filosofia estòica. Cansat de la tirania del Cèsar, un dia, davant de la estàtua del seu avantpassat va decidir planejar l’assassinat contra aquest i, quan Juli Cèsar va veure a Brut amb el punyal a la mà dreta va exclamar: “Tu també, fill meu!” i no va oposar resistència. Poc després marxà a l’Orient a la batalla de Filips: Es diu que tenia malsons i negres visions i, poc després es va suïcidar l’any 42 a.C. travessant-se ell mateix amb l’espasa mentre deia: “Virtut, tan sols ets un nom!”.

En Brutus té un caracter molt varonil com en Brut, que reflexa el seu caràcter en les cartes que li va enviar a Ciceró.

La Comadreja: Noia tribut del Districte 5 que apareix en el primer llibre. Es diu així per la seva semblança a una mostela, per la seva rapidesa i agilitat. Mor al menjar-se les gàbies de nit (baies verinoses).

Galantis era una serventa pèl-roja d’Alcmena que la va assistir durant el naixement d’Hèrcules. Quan Alcmena estava de part,va patir dificultats per parir a un nen tan gran. Després de set dies va demanar l’ajuda d’Ilitia, la deessa dels naixements. No obstant això, Ilitia no la va ajudar perquè Hera li ho va demanar. En lloc d’això, va estrènyer les seves mans i va creuar les seves cames, evitant que el nen naixés. Alcmena es va retorçar de dolor, va maleir els cels i va empitjorar fins estar a punt de morir. Galantis, que entrava i sortia sovint, la va veure i, sospitant de les seves intencions, li digué de sobte que la seva senyora ja havia parit. Ilitia, sorpresa, s’aixecà tot separant les cames, i llavors pogué néixer Hèrcules. Hera, indignada amb aquest engany, transformà Galantis en una mostela. Va seguir vivint amb Alcmena després de la seva transformació.

La nostra mostela, al igual que Galantis, és una noia astuta i àgil, que és capaç de sobreviure amb les restes i les armes que es descuiden els altres tributs a l’arena. Però tanta astúcia la condueix a la mort.

Cressida: Directora de l’equip de televisió dels rebels. És originària del Capitoli.

Crèssida és una dona grega, capturada i convertida en esclava pels troians, que s’enamora del príncep troià Troilus, a qui jura amor etern. No obstant això, quan és tornada als grecs en un intercanvi de presoners es converteix en amant de l’heroi aqueu Diomedes, la qual cosa embogeix Troilus.

Crèssida, al igual que el nostre personatge literari, era una dona grega, (considerada una de les civilitzacions més pròsperes de la història) que va acabar com a esclava. La nostra Cressida és originària del Capitoli, el territori més pròsper i amb més nivell de vida de tot Panem, i va acabar al Districte 13, que va ser destruït durant Els dies foscos.

Símbols de Els Jocs de la Fam

Bé, si us ha picat la curiositat, podeu clicar a sobre de Els Jocs de la Fam, En Flames o en L’ocell de la revolta per poder llegir-los en llengua castellana, on-line gratuïtament.

Salve!

Patrícia Ortiz Vincent

2n de Batxillerat Llatí

 

Llegint els versos d’A.Machado em trobo llatí i grec!

12 Replies

Antonio Machado

Fa poc em vaig començar a llegir un llibre on es recopilaven diferents poemes d’Antonio Machado. A mesura que llegia em començaven a aparèixer diferents mots i expressions en llatí al bell mig dels seus versos i finalment  he decidit compartir-los aquí amb tots vosaltres.

Aquesta antologia d’Antonio Machado de Vicens Vives recopila un seguit de llibres en un, separats per èpoques. El primer text llatí em va aparèixer quan vaig començar a llegir el llibre de Nuevas Canciones (1917-1930) el poema és Proverbios y cantares, a José Ortega y Gasset , vers XXII :

Sólo quede un símbolo: // quod elixum est ne assato. // No aséis lo que está cocido.

Al mateix vers escriu en castellà el que vol dir el llatí:  “no rustiu el que està cuit”.

Una mica més endavant, al mateix poema, al vers XXXIV, trobo una frase esmentada en italià però d’origen llatí:

O rinnovarsi o perire…// No me suena bien.// Navigare è necessario…// Mejor: ¡vivir para ver!

És una frase que el grec Plutarc (Πλούταρχος; c. 46 – c. 120) a Vides paral·leles (Vida de Pompeu 50, 2) va atribuir al romà Pompeu que diu que va dir als seus mariners quan es varen negar a embarcar-se. Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. Navigare necesse est, vivere non est necesse, vol dir “navegar és necessari, viure no ho és”. Aquesta frase va ser presa com a lema per la Lliga Hanseática a la Baixa Edat Mitjana i ha estat molt utilitzada, entre d’altres,  per Pessoa, que la transforma en un canto a la creació a Navegar é Preciso i per Caetano Veloso, que li va posar  música a Os Argonautas: “Navegar è preciso/Viver não è preciso”.

Avançant la meva lectura en aquest poema, trobo al vers LV la coneguda expressió llatina amb variació  cogito ergo non sum. El vers diu així:

Ya hubo quien pensó:// cogito ergo non sum// ¡Qué exageración!

Aquest llatinisme és una famosa frase de René Descartes, Renatus Cartesius en llatí, que va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII que sabia llatí, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència, i vol dir “Penso, després existeixo”.

Després al mateix llibre però en un altre poema, que es diu Glosando a Ronsard y otras rimas, al vers IV, llegeixo taedium vitae fent referència al cansament de la vida:

En Londres o Madrid, Ginebra o Roma,// ha sorprendido, ingenuo paseante,//el mismo taedium vitae en vario idioma, //en múltiple careta igual semblante.// Atrás las manos enlazadas lleva,/ y hacia la tierra, al pasear, se inclina;// todo el mundo a su paso es senda nueva,// camino por desmonte o por ruina.// Dio, aunque tardío, el siglo diecinueve// un ascua de fuego al gran Baroja,/ y otro siglo, al nacer,// guerra le mueve,/ que enceniza su cara pelirroja.// De la rosa romántica,// en la nieve,// él ha visto caer la última hoja.

En un altre llibre, “De un concionero apócrifo”(1924-1936), trobo un altre llatinisme, concretament al poema “Al gran cero” al vers XV, Fiat umbra, que vol dir “que faci l’ombra”, en castellà “hágase la sombra”. Aquí podem llegir el context en el que l’utilitza.

[…]Fiat umbra// Brotó el pensar humano.// y el huevo universal alzó, vacío,// ya sin color, desubstanciado y frío,// lleno de niebla ingrávida, en su mano.[…]

I per últim a aquest mateix llibre trobo una frase en grec, panta rhei, en grec Πάντα ῥεῖ vol dir “tot flueix” i és el lema del filòsof Heràclit.

No sé si ho sabeu, però Antonio Machado va estudiar llatí al Seminario de San Bartolomé de Cádiz. En una carta a Julio Cejador diu que va tenir mals professors i que li hagués agradat conèixer molt millor la llengua de Virgili.

Tot això és un exemple de la gran quantitat de referències en  llatí i en grec que podem trobar a la literatura, tant en castellà com en català.

Y digueu-me quins llatinismes a la poesia heu trobat vosaltres? Quins tòpics literaris? Quines citacions en grec clàssic?… Llegiu, llegiu i aviat en trobareu!

Alma Bergel

1r Batxillerat C

LLatí i Grec

Ara que ha tornat Demofont

31 Replies

 

L’ARBRE D’AMETLLER

Olor d’hivern, la llum del sol
llisca de gebrada en gebrada
i el matí és com un cristall clar.
Un arbre clivellat, sec i fosc,
aixeca les seves branques al sol.
És Fil·lis, la princesa de Tràcia
que va morir de tristesa
i transformada en arbre per amor.
El seu cos dins de la terra
va fecundar un ametller,
sense fulles, sense flors.
Només el vent l’acompanya,
només la tebior de l’enyor.
Sota l’ombra blanca dels núvols,
Demofont, l’estimat, ha tornat.
Abraçat al tronc, plora amb desconsol.
La llum del dia es fa més clara,
les llàgrimes més brillants.
L’ametller desperta,
un perfum suau s’escampa.
Tot l’arbre s’ha omplert de flors.

PEPITA CASTELLVÍ

 

És temps d’hivern; fa fred i gebra.  Han tornat a florir els ametllers, enguany no ens han fet esperar, i jo torno a escriure un poema a l’arbre de l’enyor que tant agrada a la Margalida, com bé sabeu! Quin mite ens explica la florida de l’ametller? En coneixeu alguna cançó? Algun poema?… Què provoca l’espera en la persona que estima? Per què Ovidi ens posa d’exemple aquest mite en el llibre II del seu Ars amatoria c. 350? Creieu que és un bon consell?

Pepita Castellví

I les exalumnes continuen filant…

24 Replies

No és la primera vegada que els exalumnes protagonitzen o són punt de partida d’interessants i productius articles que a les professores ens omplen de satisfacció, però en aquest cas la diferència és que us presento dos casos en què, més enllà de l’institut, han creat el seu propi espai en xarxa, ja sigui per pròpia iniciativa o com a tasca universitària.

  • La Cristina ja fa uns quants anys que va acabar el batxillerat i de seguida va sentir la necessitat de crear el seu propi bloc d’arqueologia, Domus sapentiae. Encara recordo la passió amb què es referia al món egipci i com vam estar comentant quin era el nom més adient per al seu nou bloc. Què significa el que va triar finalment?

Portada bloc Domus sapientiae

  • La Marina fa molt menys que va deixar l’institut, tot just el juny passat estava fent la selectivitat, però ja ha tingut temps de comprovar que les TIC són essencials per a la seva futura tasca d’educadora infantil. A l’assignatura GTIC li han demanat obrir un bloc, del qual destaco aquest article que parla dels drets d’autor a la xarxa, tema que ja sabeu que a l’Aracne tenim molta cura a respectar.

Us animo a deixar-hi un comentari, tot identificant-vos com a alumnes aràcnids, i després, en aquest article, a destacar algun article o aspecte que us hagi cridat especialment l’atenció dels blocs de les companyes. Qui sap si algun de vosaltres, en un futur, acabarà creant blocs, com en aquest cas, viquis, pàgines web… Podeu tenir per segur que les professores us hi animem i us seguirem sempre que puguem.

Per finalitzar, he de dir que no em deixa de sorprendre que a hores d’ara encara m’arribin testimonis d’alumnes de fa anys, que ja han acabat la carrera. La Laura, per exemple, m’envia aquesta foto, i me’n promet moltes més de la ciutat i el Museu que allotja aquest monument. Qui pot identificar-lo i especificar-ne la ubicació actual? Hi ha d’altres articles al bloc que en parlen. Proveu-ho i, si triguéssiu a identificar-lo, us aniria donant pistes.

[Foto Laura García]

TERESA

Jo també sóc romana!

37 Replies

Quin sentit tenia córrer? Ja era massa tard, però si pogués tornar enrere tampoc no hagués canviat res. Em venien a buscar i jo asseguda a un bosc proper de casa meva, embrutant-me la meva túnica encara de nena romana amb la sorra, observava les altes i frondoses palmeres que s’alçaven davant els meus ulls. Aquelles palmeres van ser les que em van portar al final de la meva curta vida, una mort amarga i dolça alhora.

Tot començà l’any anterior, cap el mes de la deessa Venus, a qui llavors venerava com els altres nens romans de Bàrcino. Jo encara jugava amb les meves nines i les desplaçava amb un carretó fet de fusta pel meu jardí, replet de xiprers. Però de sobte un potent raig de llum cegà els meus ulls i em va semblar caure en un profund somni. Una lleugera brisa m’acaronà i una tendra veu em despertà. Em resulta estrany parlar sobre això perquè tot i que a mi em sembli real, a la majoria de vosaltres us semblarà fantàstic i sobrenatural.

Santa Eulàlia contemplant les palmeres

Santa Eulàlia observant les palmeres. Dibuix de Carla Muñoz Osorio

Era Déu, ho juro pel meu nom que honra la bona parla. Desconeixia aquesta divinitat, de fet quan vaig preguntar-li quin déu era, em va respondre “Déu”. M’explicà que era únic, abstracte i absolut i que reunia tots els poders dels déus romans, estava perplexa. Em va dir que no m’espantés, ell no era com Júpiter que perseguia les donzelles, sinó un Pare bo. Em va agradar la idea.

M’explicà qui era Crist, el seu fill que morí per la seva fe cap a Déu, i a continuació en què consistia el Cristianisme. Vaig entendre que la religió romana estava força caduca i era poc espiritual, els déus i deesses es deixaven emportar per les seves passions més materials; això no volia dir que no estimés el meu poble i la meva cultura.

M’atreveixo a comparar Déu amb el Coneixement de Plató, les dues coses semblen inassolibles i ideals, però reals. També em va explicar que es necessita assolir un grau elevat d’espiritualitat per sentir Déu. Per últim em va anunciar quina era la meva tasca i quin seria el meu destí: havia sigut escollida per propagar la Bona Nova, és a dir el missatge de Déu, malauradament m’esperava un tràgic final, tot i que descansaria en el Regne de Déu durant tota l’eternitat i seria santa i patrona de moltes ciutats. Com a prova del seu testimoni, va convertir els xiprers d’aquell bosc en palmeres, arbres desconeguts fins aleshores a Bàrcino.

Després de la meva trobada amb Déu, no vaig tornar a ser la nena riallera d’abans, vaig fer-me un penjoll amb una creu de la fusta del meu carretó i la duia amagada sota la túnica. Vaig deixar d’assistir a les celebracions religioses romanes i vaig contactar amb alguns grups clandestins que predicaven el Cristianisme: no estava sola.

Pocs mesos després vaig decidir anar a dialogar amb el cònsol de Bàrcino, el representant de Dioclecià a la ciutat. Volia demanar-li que tingués pietat amb els cristians, que els permetés predicar la seva religió al mateix temps que els altres romans predicaven “la seva” religió. Però la meva innocència pueril no s’imaginà que el cònsol reaccionés amb violència i sobretot incredulitat de que una nena de tretze anys defensés amb tanta fermesa el Cristianisme. El cònsol enfadat però alhora entendrit amb mi, intentà fer que abandonés els meus ideals, que tornés a casa i fes com si no hagués passat res. Però jo no estava disposada a renunciar la meva fe, així doncs el meu destí ja estava segellat com el d’altres romans que també van resistir-se a renunciar les seves creences cristianes. Alea iacta est.

 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Santa_Eulalia.jpg/400px-Santa_Eulalia.jpg

Estàtua de Santa Eulàlia a la Boqueria de Barcelona, on va ser crucificada segons la llegenda.

 

A continuació vaig dirigir-me al meu estimat bosc i vaig seure a la sorra, embrutant-me la meva túnica encara de nena romana, observava les altes i frondoses palmeres que s’alçaven davant els meus ulls. Aquelles palmeres van ser les que em van portar al final de la meva curta vida, una mort amarga i dolça alhora.

Ja sentia el soroll de les armes dels milites i les seves veus virils, la meva hora ja havia arribat. No vaig mostrar resistència tot i que vaig esclatar en llàgrimes. Em van lligar els meus febles canells amb una aspra corda i em van arrossegar com qui arrossega una mula, per a que tothom veiés la vergonya de la ciutat.

Em van portar a la plaça i les multituds s’apropaven per presenciar els meus tretze turments, tants turments com anys tenia: em van assotar, em van estripar la carn amb garfis, em van posar els peus sobre brases roents, em tallaren els meus pits encara de nena, em fregaren les nafres amb una pedra tosca, m’abocaren oli bullent sobre les meves ferides, em van ruixar amb plom fos i em van llençar a una bassa de calç. A continuació, vaig patir el turment més dur de tots: em van tancar en un bidó, hi van clavar ganivets i em van fer rodolar per un carrer. Els soldats romans em van preguntar si estava disposada a renunciar la meva fe per tal d’aturar aquest patiment, però amb les meves últimes forces ho vaig negar. Em van cremar viva,  però no vaig accedir als desitjos dels soldats; em van tancar en una masmorra amb milers de puces, però tampoc vaig acceptar. Finalment vaig ser crucificada com Jesucrist.

Actualment l’Església Catòlica commemora el meu martiri el 12 de febrer, on totes les nenes que porten el nom d’ “Eulàlia”, “Laia” o altres derivats; celebren el seu sant. L’Església Ortodoxa també em recorda el 22 d’agost.

Aquest article va dedicat a totes les noies que porten el meu nom i pels “altres romans” (vegeu les històries dels meus companys Sant Crescentinus i Santa Anastàsia), els romans cristians que sovint són apartats de la història de Roma.

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí

 

Sorpresa a la biblioteca

24 Replies

Aquesta setmana hem estat anant cada tarda a la biblioteca Can Casacuberta de Badalona i vam trobar aquesta estàtua a l’entrada.

Photobucket

[Fotografia: Carla Pallach]
  • Sou capaços de reconèixer la divinitat representada? Feu-ne la definició completa i digueu quina relació pot tenir amb una biblioteca.
  • Se us acut quin altre personatge mitològic encaixaria en aquest mateix context?
  • Qui s’apunta a afegir, si encara no hi és, aquesta troballa al nostre Google map “Clàssiques a Badalona”? Animeu-vos a afegir-hi coses, que el tenim molt abandonat.


Mostra Clàssiques a Badalona en un mapa més gran

Si necessiteu ajuda per trobar la divinitat, podeu visitar aquest article. Tot i que, si cerqueu més, trobareu molts més articles sobre déus al bloc.

Cristina Ortiz
Carla Pallach
Grec i Llatí- 2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

De itinere: Helvetia

18 Replies

Aquest nou article de viatge us el presento, al contrari d’altres vegades, amb més preguntes que respostes. Per començar, el títol ja pretén ser una mena d’endevinalla que us ha de portar a descobrir el racó de món que he visitat, altrament anomenat Confederació Helvètica. Quin és aquest país, doncs? Quina és la relació d’aquesta denominació amb el món romà? Quin famós historiador i polític llatí ens parla dels Helvetii i a quina obra?

Per completar-ho, us presento un reguitzell d’imatges per demostrar-vos que, com a vosaltres, a mi també se’m fa present el món clàssic arreu on vaig. No us equivoqueu, no és que, com sovint em comenteu alguns, ara us trobeu amb molts referents clàssics, és que ara aneu amb els ulls oberts, de manera que els veieu i en preneu consciència.

  • Per començar, podeu contemplar a vista d’avió la magnificència d’uns dels grans accidents geogràfics del continent europeu, els Alps, i concretament del seu cim més alt, el Montblanc. Una viatgera actual com jo té la sort de poder-lo travessar a bord d’aquesta mena d’ocell mecànic que ja hauria agradat als romans, però això no va ser impediment perquè en època republicana un exèrcit sencer aconseguís passar d’una banda a l’altra. Explica els protagonistes i el desenvolupament d’aquest episodi històric. En el context de quin enfrontament bèl·lic va tenir lloc aquesta gesta? Quins animals força desconeguts per als romans hi van contribuir activament?

  • Al castell de Gruyères, localitat famosa pel seu formatge (fer-hi una fondue és un plaer diví), el món clàssic em va aparèixer en els formats més diversos. D’això darrer us n’he fet un tastet en forma d’imatges, ja que el gastronòmic caldrà que l’experimenteu vosaltres mateixos quan en tingueu l’ocasió. Per ubicar-vos, no estaria malament que en féssiu una petita introducció històrica.

  • A banda i banda de la porta d’entrada al pati interior es troben els escuts de bronze de Mart (1997) i de Venus (1999) realitzats per Patrick Woodroffe. Mireu-ne amb atenció els detalls i comenteu-los des del punt de vista d’experts en mitologia clàssica. Quins elements comuns presenten les imatges amb les característiques de les divinitats esmentades? Aquests déus tenien alguna relació entre ells? I des d’un punt de vista artístic, ¿què us semblen? Potser us ajudarà buscar dades sobre l’autor.

  • Ja a l’interior, la Cambra de la bella Llúcia, segons la llegenda una donzella d’origen humil estimada pel comte Jean II (1514-1539), està guarnida per dos grans tapissos de tema clàssic. El de sobre el llit, basat en un cartró de Charles le Brun (1700), representa el triomf d’Alexandre, i el de sobre la xemeneia (1600) presenta el moment en què Ulisses troba Hèctor a les portes de la ciutat de Troia. En aquesta sala no em vaig poder estar de pensar que potser aquesta dona, allunyada de l’educació pròpia de la noblesa, tenia no obstant una sensibilitat humanística que l’apropava al món clàssic, i posats a imaginar, tal vegada per això el noble comte se’n va enamorar perdudament i la va voler tenir a prop seu. Ja veieu que d’imaginació i romanticisme no me’n falta, a mi, però millor que no seguiu el meu exemple i comenteu els tapissos i les escenes que representen.

  • La decoració de la Sala dels cavallers, molt més prosaica que l’anterior, comprèn, vora la finestra, una col·lecció de medallons d’Antoine Bovy (1795-1877), escultor i gravador pertanyent a una de les famílies que al 1849 va adquirir el castell per restaurar-lo com a residència d’estiu. Us en presento una mostra amb referències clàssiques de diferents menes: en uns casos podeu identificar els personatges que hi surten representats, en d’altres podeu transcriure i traduir les inscripcions en llatí…

  • Les darreres imatges mostren els paisatges exteriors complementaris d’aquestes decoracions interiors, que en cap cas arriben a eclipsar la natura esplendorosa que guarneix l’exterior i que els habitants de la mansió podien contemplar a través de la finestra o amb un desplaçament curt.

Bells paisatges i una mica de pervivència clàssica per començar l’any, trobo que no està gens malament…
ANFF!
Teresa

Ecce la primera sessió poètica del curs

12 Replies

Bé aràcnids, aquí us deixo el meu primer article en aquest blog.
Des de ja feia més d’un mes, uns quants alumnes de quart i de batxillerat vam estar treballant en la primera xerrada de l’any a la biblioteca. Duia com a títol El poema d’amor al llarg del temps: la joia i el dolor d’estimar.
Per començar aquesta xerrada, la meva companya Melodia va parlar sobre Ovidi:

“Ovidi fou poeta il·lustre, que assenyala per als amants camí d’esforç i de conquesta; és dolç el combat, però aspra la batalla que cal menar, i exigent la prova que promet tan feliç recompensa. Tanmateix, m’hi sotmeto de grat”.

El poema en llatí el va recitar en Martí Palma de batxillerat, en canvi el text en català el va recitar la Blanca Pérez de quart.

nos venerem tutam concessaque furta canemus,
inque meo nullum carmine crimen erit.
principio, quod amare velis, reperire labora, 35
qui nova nunc primum miles in arma venis.
proximus huic labor est placitam exorare puellam:
tertius, ut longo tempore duret amor.
hic modus, haec nostro signabitur area curru:
haec erit admissa meta terenda rota. 40
[OVIDI, Ars amatoria, I, 33-40]

“Jo cantaré l’amor sense perills i les unions permeses; en el meu poema no hi haurà cap delicte. Primer de tot, tu, que com un soldat t’enfrontes ara per primera vegada a batalles noves, procura trobar allò que vols estimar; la feina següent és convèncer la noia que estimes; i, en tercer lloc, aconseguir que l’amor duri llarg temps. Aquest serà el meu objectiu, aquest serà el terreny on el meu carro deixarà el seu senyal, aquesta serà la meta que ha de fregar la meva roda en marxa”
[Trad. Teresa Puig (L’Esparver 39, ed. La Magrana)]

En aquests versos Ovidi es declara mestre de l’amor i ens ensenya com hem d’enfrontar-nos-hi per primera vegada. Ho fa en tres passos:

  • En primer lloc has de trobar allò que vols estimar;
  • a continuació, convèncer l’objecte del teu desig,
  • i més endavant hauràs d’aconseguir que aquest amor duri llarg temps.

Serieu capaços de relacionar el consell d’Ovidi que ens indicava en un article en Martí, amb aquest poema de la xerrada? Quins altres articles amb consells d’Ovidi hem treballat fins al moment? Com fa servir Ovidi la mitologia per exemplificar els seus consells?

Després de parlar d’Ovidi, aquest gran mestre d’amor, li toca el torn a Ausiàs March. Ell també va ser un poeta  que moria d’amor, però a diferència d’Ovidi, ell no intentava ensenyar-nos com enfrontar-nos a l’amor, ell simplement vol que sapiguem la seva situació, el seu patiment tan extrem per la seva estimada.

Ausiàs March podia afirmar que el seu amor era tan fort que ni tota la sapiència mèdica podia guarir-lo i, per tant, només li restava esperar la mort si la dama no el corresponia. La veu d’en Roger Navarro de batxillerat ens va recitar aquest poema d’Ausiàs March, acompanyat pel violí de la Lia, també de batxillerat:

‘Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a mi, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant’
Poema LXXXI

El mar tempestuós esdevé un espai negatiu en què el mariner veu on podria salvar-se, però no hi pot arribar. És llavors, un cop s’ha assumit que està perdut i sense salvació, que troba un perquè; tot i saber la indiferència de la dama, ell vol viure per contemplar-la i parlar a tothom d’ella, de la dona, de la seva estimada. Podríeu reflexionar aquesta vegada sobre les diferències entre Ovidi i Ausiàs March?

Tot seguit i sense parar de parlar d’Ausiàs March, en Pau Torres de quart ens va recitar un altre poema, en aquest cas va estar acompanyat de l’Ainhoa i d’en David, també alumnes de quart. Més tard, en Martí ens va recitar una cançó de Raimon que es titula Com un puny. En aquest cas, Raimon ens parla sobre la seva dona, que se n’ha anat a Itàlia. En Dani Martín de batxillerat va continuar la sessió recitant un poema de Jordi de Sant Jordi titulat Presoner, amb acompanyament musical del violí de la Lia.

Com a fi de festa, la Inés Bermejo de quart va recitar un fragment de l’últim poema de la tarda titulat No és meravella si el meu cant, de Bernat de Ventadorn. Aquest poema va estar acompanyat amb el saxo per David Marín de quart.

Per saber més detalls dels poemes, aquí us deixo la presentació que servia de fons als rapsodes.

I malgrat que les dificultats tècniques fan que la qualitat del vídeo no sigui la millor, aquí us deixo un muntatge audiovisual sobre l’acte.

Paula Almeida
4t ESO

Peregrinatio ad Tarraconem

42 Replies

Els alumnes de Llatí i Grec de quart d’ESO, primer i segon de batxillerat de l’institut Isaac Albéniz de Badalona vam fer el passat dia 6 de novembre una sortida a Tarragona (l’antiga Tàrraco), l’objectiu de la qual era ensenyar-nos i fer-nos veure com era la vida dels romans en l’antiguitat a la Colonia Ivlia Vrbs Trivmphalis Tarraco.

La sortida va tenir un ritme força dur, ja que vam quedar tots a dos quarts de vuit a l’institut, i a més, a Tarragona vam haver de caminar molt, i la tornada a casa semblava no arribar mai, amb anècdotes que després explicarem.

Tot va començar a les 7:30, que era l’hora indicada per trobar-nos tots a la porta de l’institut, però fins i tot alguns alumnes despistats (m’hi incloc) vam haver de pujar a l’aula a buscar les fitxes de l’excursió. Tothom va arribar a l’hora, sense retards, tal i com estava previst. A les 7:40 pujàrem a l’autocar. Va començar el viatge d’anada cap a Tarragona i l’ambient de l’autocar era molt silenciós, es notava que tots estàvem adormits. A les 9:15 vam baixar de l’autocar a esmorzar, a una gasolinera propera a Tarragona. Cap a tres quarts d’onze vam fer la nostra segona parada. Va ser a l’aqüeducte, on l’Anna (alumna de segon de batxillerat) ens va explicar una mica la història de Tarragona, abans de l’arribada dels romans, i després ja passat l’aqüeducte, en Victor explicà la construcció i història del monument. El trajecte per l’aqüeducte va ser molt divertit i interessant, ja que des d’allà dalt hi ha unes vistes espectaculars. Per tornar a l’autobús, teníem dues opcions: travessar per sobre l’aqüeducte, o anar per baix. Uns quants vam optar per fer el camí que semblava més difícil, i anàrem per baix, però tot va resultar més fàcil del que semblava. Després vam tornar a l’autocar i vam reprendre el nostre viatge, que va ser molt curt (més o menys uns 10 minuts) fins a arribar a Tàrraco. La nostra primera parada a Tarragona va ser l’amfiteatre, i ens vam asseure a les grades, a la zona corresponent a les persones de classe mitjana (tribuna alta) per completar la fitxa específica de l’amfiteatre i per sentir l’explicació dels companys de primer de batxillerat.

A continuació, vam anar al museu, en el qual primer vam veure un vídeo amb la història de Tàrraco i després anàrem per feina. Vam veure l’escriptura dels romans a les pedres, després escultures de Juli Cèsar i Júpiter. A continuació pujàrem a les altres sales per veure-hi més escultures, objectes que utilitzaven els romans i altres coses. A una sala on hi havia escultures (però només els caps) vam veure els pentinats tan treballats que es feien, i la Teresa fins i tot va dir que qui es faci un pentinat femení a l’estil romà (si és possible, és clar), li pujaria un punt a l’avaluació. Alguns van dir que s’ho farien… Però una cosa és dir-ho i l’altra fer-ho, veurem si ho aconsegueixen.

Després del museu, anàrem a les escales de la catedral, on les tutores ens van dir que ens deixaven dues hores per menjar, i en definitiva, fer un volt per l’antiga Tàrraco. A un quart de quatre ens havíem de retrobar tots i totes a les escales. Ens vam separar com vam voler, en grups d’amics de classe o el que fos, i vam anar a fer un volt. Compràrem menjar i descansàrem una estona. Ens retrobàrem a dos quarts de quatre a les escales, tal i com estava previst. Sortosament ningú es va perdre!

Començava una nova ruta per la ciutat. Primer vam anar a l’antiga audiència, on la Cristina ens va explicar la història de les classes socials a l’antiga Tàrraco; hi havia una maqueta treballadíssima de la ciutat i molts van agafar apunts per a les fitxes d’activitats. Després d’això va començar la gran caminada resseguint la muralla, per anar fins a la torre del Pretori, on va tenir lloc la caminada més cansada. Centenars i centenars d’escales que semblava que no s’acabessin mai. Més amunt va venir la part divertida, ja que per pujar a la torre hi havia unes escales amb molt poc espai i la gent tenia por de caure’s, però al final tot va sortir bé. I per fi vam arribar al nostre objectiu, la terrassa, amb vistes perfectes de tota la ciutat, on s’observava tot al detall i on es respirava d’allò més bé. Ens vam fer fotos, descansàrem, i baixàrem de la torre cap a a baix, i anàrem a veure les restes que quedaven del antic circ. Després que els de batxillerat ens contessin la història del circ, ja anàrem a esperar l’autobús. Arribà a un quart de sis, i reprenguérem el camí cap a casa, que va resultar molt fatigós per la interminable caravana que hi havia. Arribàrem cap a dos quarts de vuit, i ens acomiadàrem fins al dia de classe següent.

Va ser una sortida interessant i divertida, on vam aprendre i, el més important, on ens vam fer una idea de com era la vida a l’antiga Tàrraco. Va ser tot molt interessant i divertit, menys la tornada a casa.

Qüestionari:
1. Descriviu alguna peça específica del museu i digueu per a què la utilitzaven els romans.
2. Quina parada us va agradar més i per què?
3. Comenteu la vostra experiència personal en pujar al terrat del Pretori.

Text: Artem Shramchenko
Fotografíes: Natalia Alert Franco
Alumnes de quart d’ESO del INS Isaac Albéniz de la matèria de Llatí

Realitat o idealització?

34 Replies

Sabeu quina planta han intentat dibuixar els alumnes de primer de la ESO de l’escola Bergantí per al treball de recerca de la Sara i la Chaima de l’institut Premià de Mar? Qui es va inspirar en ella, segons el text de Vitruvi, i per fer què? Què n’opineu: realitat o idealització?

Pau Gasol Valls
Escola Bergantí
El Masnou