LLegir Homer avui!

Quan tenia setze anys, durant unes vacances de Nadal, vaig llegir per primer cop  la Ilíada i l’Odissea d’Homer, en la versió de Luís Segalá, publicades a l’editorial Bruguera. Va ser una lectura apassionada i impactant. Recordo encara ara la cara d’estupefacció que va fer -i que aleshores no vaig entendre- la meva professora de grec, la senyora Coloma Blanes i Blanes. No va poder estar-se de comprovar, amb una sèrie de preguntes ben fetes, si algú, motu proprio, havia seguit la seva recomanació, abans de ser prescripció, de conèixer els dos poemes en què s’inicia la literatura a occident.  A la Facultat, les vaig rellegir en català en la versió del pare Peix i en la de Carles Riba (quina meravella!), en grec original (quin goig!), en la versió del pare Balasch, després amb Joan Alberich, més recentment amb Joan Mira, etc..  En els meus primers anys de docència, llegíem i rellegíem amb els alumnes els poemes homèrics i fins i tot en grec (talment Alexandre el Gran ens vanagloriàvem de conèixer Aquil·les: O fortunate adulescens, qui tuae virtutis Homerum praeconem inveneris); però, un bon dia, em vaig adonar amb punyent dolor que Homer ja no era factible a les meves classes i aleshores vaig cometre la insensatesa d’anar a la biblioteca a buscar una versió adaptada, publicada a la revista Cavall Fort. La lectura va fluir altre cop! Es van interessar pel sagaç Odisseu, pel rancuniós Aquil·les, etc. Passen els anys i  espero amb candeletes  el miracle de poder tornar a llegir Homer a classe.  Sense perdre l’esperança, anem llegint en veu alta la Ilíada d’Alessandro Baricco, omplim la mirada amb les vinyetes de Joma (Ilíada i Odissea), anem al teatre, escoltem  música i un llarg etcètera, en el qual s’inclou, fins i tot, l’episodi de l’Odissea dels Simpsons o Geronimo Stilton!

Mentrestant no esdevé el miracle,  recomano -que Homer m’ho perdoni quandoque bonus dormitat Homerus– la lectura de la Ilíada i l’Odissea en adaptació. He treballat, empesa per la necessitat de fer llegir avui Homer als meus alumnes, en La còlera d’Aquil·les (Ilíada) i en Les aventures d’Ulisses (Odissea). Són fàcils de llegir, molt  planeres, però  fidels adaptacions dels poemes èpics atribuïts a Homer,  la Ilíada, redactat aproximadament al segle VII aC, i l’Odissea, sobre el retorn de l’heroi Ulisses des de Troia fins a Ítaca.  Gaudiu d’aquestes lectures i animeu-vos a llegir en un futur la Ilíada i l’Odissea i, si pot ser, en vers.

Què hem de saber, però, abans de llegir els poemes homèrics, ja que Homer comença in medias res i vixere fortes ante Agamemnona multi?

Homer (ὁ Ὅμηρος)

La tradició atribueix a Homer la paternitat de la Ilíada i l’Odissea, així com altres obres menors, com els trenta-tres Himnes, dedicats a diverses divinitats, i el Margites i la Batracomiomàquia, probablement de l’època clàssica. Tot el que sabem d’Homer prové d’una elaboració llegendària, ja que el poeta, segons requereix la poesia èpica, no parla mai d’ell mateix en la seva obra; la Musa, filla de la Memòria i de Zeus, li concedeix la inspiració i canta mitjançant la seva boca.

Ens han arribat nombroses versions, de l’època romana, de la vida d’Homer, en què aquest és un rapsode cec, ambulant i pobre que va de ciutat en ciutat recitant gestes d’herois. Tots els escultors han representat l’efígie ideal d’Homer com un home cec d’edat avançada. És possible que Homer fos cec, ja que en una societat arcaica la ceguesa impedia qualsevol ofici, llevat de cantar i compondre poesia. Set ciutats de la Jònia (a l’Àsia Menor), entre les quals Esmirna i l’illa de Quios, es disputaven el lloc de naixement del poeta. A partir d’estudis de llengua, és possible suposar que per aquesta regió hi hagués un poeta anomenat Homer cap al segle VIII aC.

El cicle troià

Tot i que la guerra de Troia va esclatar perquè Paris va raptar Hèlena, els seus orígens es remunten a la casa d’Aquil·les. Quan els pares d’Aquil·les, la nimfa del mar Tetis i Peleu, es van casar, van ser convidats al casament tots els déus i totes les deesses, excepte la deessa Eris, també anomenada Discòrdia, que va llançar una poma d’or amb aquesta inscripció: «Per a la més bella». Hera, Atena i Afrodita es van disputar la poma fins que Zeus, pare de les divinitats, va ordenar que fos el mortal Paris, fill del rei Príam de Troia, el que decidís qui era la més bella. Paris, després de ser subornat per les deesses, va escollir Afrodita, que el va seduir prometent-li que, si era l’escollida, li aconseguiria l’amor de la dona més bella d’entre els mortals: Hèlena, casada amb el rei Menelau d’Esparta. Paris se’n va anar a Esparta i, aprofitant l’absència de Menelau, va raptar Hèlena i se l’endugué a Troia, motiu que va provocar la guerra entre grecs i troians. Segons altres versions, Hèlena se’n va anar amb Paris voluntàriament.

La nereida Tetis, divinitat marina, volia que el seu fill Aquil·les fos immortal i, per llevar-li la part mortal del seu pare Peleu, el posava al foc; però Peleu la va descobrir i Tetis va haver de tornar-se’n al mar. Havia aconseguit que tot el cos d’Aquil·les fos immortal, tret del taló per on l’aguantava. Segons una versió més tardana, Tetis va submergir Aquil·les en les aigües de la llacuna Estígia per dotar-lo d’immortalitat.

Tetis sabia que Aquil·les moriria a Troia i, per això, quan es va organitzar l’expedició contra aquesta ciutadella asiàtica, el va disfressar de dona perquè no fos reconegut i el va enviar a la cort del rei Licomedes, a l’illa d’Esciros, amb el seu amic íntim Pàtrocle. Però Ulisses el va descobrir, i Aquil·les, sense el qual els oracles havien profetitzat que Troia no seria conquerida, es va unir a l’expedició.

La flota grega, reunida a Àulida, no va tenir vents favorables per salpar cap a Troia fins que Agamèmnon, germà de Menelau, rei de Micenes i comandant en cap de l’expedició, va acceptar sacrificar la seva filla Ifigenia per mirar d’apaivagar la còlera d’Àrtemis, ofesa amb ell per haver-li matat una cérvola sagrada durant una cacera. En l’últim moment, la deessa substitueix la jove per una cérvola, i la jove passa a convertir-se en sacerdotessa seva al país dels Taures, l’actual Crimea.

Segons el mite, els grecs (a la Ilíada, anomenats per Homer aqueus, dànaus o argius) van arribar a Troia, on regnava Príam, per rescatar Hèlena; però és probable que l’objectiu fos conquerir aquest valuós punt estratègic.

Troia o Ílion (del nom del seu fundador, Ilos, fill de Tros, i d’aquí, Troia) era una ciutat gran i rica, envoltada de magnífiques muralles, construïdes pels déus Apol·lo i Posidó, fet que les convertia en inexpugnables. Al sud de Troia s’alçava el mont Ida, molt a prop del qual fluïa el riu Escamandre. Troia, nom que significa ‘rica en or’, estava situada a la Tròade, a l’Àsia Menor, prop de l’Hel·lespont (l’actual estret dels Dardanels), i gaudia d’una situació estratègica privilegiada, que permetia als troians controlar les rutes comercials entre Europa i Àsia, i cobrar impostos elevats a les embarcacions que navegaven entre el mar Egeu i el mar Negre.

Quan la flota grega va arribar a les costes troianes, Hèctor, fill de Príam i germà de Paris, va ordenar atacar els grecs quan intentaven desembarcar. Els grecs es van allunyar de la costa, van tornar a atacar i van aconseguir establir un campament, ja que els troians resistien el setge. Després de deu anys de guerra, Ulisses, fill de Laertes i d’Anticlea, va idear l’estratagema de construir un cavall de fusta a l’interior del qual s’amagaria un grup selecte de guerrers. Els troians, que van acceptar el cavall com un trofeu, van ser vençuts pels soldats grecs, que van sortir del cavall i van obrir les portes de la ciutat als seus companys. D’aquesta manera, els grecs van destruir Troia i van recuperar Hèlena.

La Ilíada

La Ilíada narra cinquanta-un dies -dels quals les batalles n’ocupen quatre- del novè any de la guerra de Troia i gira al voltant la còlera d’Aquil·les. No hi ha dubte que la Ilíada és una història de guerra, perquè canta la bellesa de la guerra, i s’hi enalteixen les armes i els ideals guerrers; no obstant això, el seu missatge és de pau: un amor obstinat per la pau. Principalment, el desig de pau ve de llavis de dones. Aquestes, que no participen en la lluita, són les defensores de la pau a ultrança i les que suporten el terrible dolor que provoca la guerra despietada entre els homes. Andròmaca suplica al seu estimat espòs Hèctor que no vagi a la batalla, perquè ella sap que morirà i ell és la seva única família; però la responsabilitat d’Hèctor com a guerrer i com a príncep li impedeix quedar-se al costat de les persones estimades, encara que això comporti la seva mort i la destrucció de la seva família. El mateix Homer criminalitza tant els guerrers grecs com els troians, ja que tots dos bàndols són cruels i immisericordiosos i cometen autèntiques atrocitats; per això ni els uns ni els altres no ens semblen admirables.

Tema i contingut

El tema principal de la Ilíada és la còlera d’Aquil·les, a qui Agamèmnon, cap de l’expedició grega contra Troia, ha arrabassat la seva esclava Briseida. Aquil·les, enutjat, es retira del combat, i les lluites entre grecs i troians continuen en la seva absència. Els troians aconsegueixen que es decideixi la sort de la guerra en un combat singular entre Menelau i Paris, però Afrodita rapta aquest últim en el moment en què anava a ser derrotat pel seu rival. Continua la batalla amb diverses alternatives, però quan cau la tarda, els troians són superiors als grecs. Ulisses intenta en va que Aquil·les torni a la lluita. Després d’unes quantes escaramusses que Ulisses i Diomedes duen a terme al camp enemic, es reprèn el combat. Els troians ocupen les muralles, envaeixen el camp aqueu i arriben fins a les naus. Pàtrocle, l’amic fidel d’Aquil·les, es vesteix amb les armes d’aquest i llança una contraofensiva. No obstant això, mor a mans d’Hèctor. Aleshores Aquil·les deposa la seva còlera i, amb les armes que el déu Hefest li ha forjat per encàrrec de Tetis, torna al combat i venja la mort de Pàtrocle, matant Hèctor, el cadàver del qual condueix al campament grec. El vell Príam aconsegueix recuperar el cadàver del seu fill, i el poema acaba amb la celebració dels honors fúnebres per a Hèctor.

L’Odissea

Contingut
L’Odissea, en vint-i-quatre cants i 12.007 versos, tracta de les aventures d’Odisseu (més conegut amb el nom llatí d’Ulisses) en el seu llarg viatge de retorn a la seva pàtria, Ítaca, després de la destrucció de Troia. Els primers cants narren la situació del palau reial d’Ulisses a Ítaca. Els pretendents, creient-lo mort, assetgen la seva dona Penèlope, mentre el seu fill Telèmac viatja a la recerca del seu pare o de notícies que confirmin la seva mort. Ulisses, després de patir nombroses aventures (illa dels ciclops, illa d’Èol, Hades, illa de les sirenes…), arriba a l’illa de la nimfa Calipso, que el reté per amor durant set llargs anys. Els déus hi envien Hermes perquè digui a Calipso que li permeti marxar. Ulisses es fabrica un rai amb fustes de l’illa i es fa a la mar. Això no obstant, Posidó, pare del ciclop Polifem, a qui Ulisses havia deixat cec, el fa naufragar de nou per venjar-se’n; però l’heroi aconsegueix arribar al país dels feacis, on l’acullen hospitalàriament i el condueixen a Ítaca. Disfressat de rodamón entra al palau, acompanyat del seu fidel servidor Eumeu. Amb l’ajuda d’Atena, mata els superbiosos pretendents i es restaura com a rei. La seva fidel dona el reconeix i es restableix la pau.

Escenaris

L’Odissea, a diferència de la Ilíada, que narra els combats bèl·lics al voltant dels murs de Troia, ens condueix a escenaris molt diversos: Troia, la destrucció final de la qual és evocada en diversos passatges de l’obra; les sales del palau d’Ulisses, a Ítaca, on Penèlope i el seu fill esperen el seu retorn i fan front als pretendents, que dilapiden la seva hisenda; Esparta, on es dirigeix Telèmac a la recerca de notícies del seu pare, i, finalment, tots els escenaris fantàstics que apareixen al llarg del zigzaguejant periple que l’astut aventurer Ulisses ha de passar abans d’arribar sol a la pàtria anhelada.

Des de temps antics, s’ha discutit força sobre la veracitat o no dels llocs pels quals va transcórrer aquest llarg viatge de tornada a casa. Molts estudiosos, tant antics com moderns, han volgut traçar sobre un mapa la ruta d’Ulisses. Tot i que la major part de la geografia de l’Odissea és fictícia, la seva reconstrucció permet imaginar allò que els antics grecs percebien del seu món i de les seves cultures: el vell Mediterrani, llavors jove i misteriós mar «de color de vi», solcat per herois i déus, pel qual ja viatjaven els navegants grecs a la recerca de noves terres on comerciar i fundar noves ciutats, en ple segle VIII aC.

El 1985, un equip de National Geographic amb l’explorador Tim Severin a bord d’un vaixell, la nau Argo, construït segons tècniques de l’edat del bronze, va reconstruir el viatge que des de Troia va portar Ulisses a Ítaca: vorejant la línia costanera va sortir de Troia, va recalar a Ísmaros i va continuar fins a l’arxipèlag de les Espòrades, el cap Súnion, la costa oriental del Peloponnès, Creta i la costa occidental del Peloponnès, arribant finalment a Ítaca, al mar Jònic.

Pervivència de l’Odissea

L’Odissea ha gaudit d’un rastre inesgotable en la literatura europea de tots els temps. La literatura llatina comença amb una traducció de l’Odissea. A la Divina Comèdia, Dant relata, en la seva visita a l’infern amb Virgili com a guia, la seva trobada amb Ulisses, el qual, castigat en una bola de foc per la seva extremada audàcia, els explica el seu últim viatge i la seva mort al costat dels seus lleials companys a l’Atlàntic.

En la literatura grega moderna, Konstandinos Kavafis rememora Ulisses i el seu llarg viatge en el seu poema Ítaca. L’Odissea de Nikos Kazandzakis continua l’epopeia homèrica en els seus 33.333 versos. L’Ulisses de l’irlandès James Joyce, una de les novel·les més emblemàtiques del segle xx, és un homenatge i, alhora, una paròdia de les aventures d’Ulisses. Ha gaudit d’una llarga tradició literària en les lletres hispàniques: el romancer castellà en el seu cicle clàssic; La Circe, de Lope de Vega; El golfo de las Sirenas i Los encantos de la culpa, de Calderón de la Barca; Fábula de Polifemo y Galatea, de Luis de Góngora; El retorno de Ulises, de Gonzalo Torrente Ballester; La tejedora de sueños, d’Antonio Buero Vallejo; ¿Por qué corres Ulises?, d’Antonio Gala, i Corazón de Ulises, de Javier Reverte.

També trobem referències de les aventures d’Ulisses en el món de l’art, la música, el cinema, en psicologia i, en general, en els mitjans audiovisuals i de comunicació com Internet així com en concursos com l’Odissea! Val la pena veure la telesèrie L’Odissea, d’Andrei Konchalovsky (1997) i seguir tota l’actualitat homèrica al bloc  De Troia a Ítaca!

 

Tot i que Plató va considerar que els poemes homèrics no eren aptes per educar la joventut de la seva ciutat ideal (La República II, 377), no dubta en afirmar que Homer va educar Grècia (Ἐλλάδα πεπαίδευκεν οὖτος ὁ ποιητής) i nosaltres en som els seus hereus, necessitats del seu ensenyament i saviesa. Llegiu Homer i en trobareu la resposta!

42 thoughts on “LLegir Homer avui!

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Jordi! Espero que el Mestre em perdoni l’estratègia d’aconseguir que avui el continuem llegint tot i la drecera, que és alhora voltera, de les adaptacions, els còmics, el cinema o els programes de divulgació de la televisió. Jo no perdo l’esperança: Llegir Homer avui és possible i ens cal!

  2. nuria yela

    Χαιρετε!

    La tècnica literària in medias res ve del llatí i vol dir “enmig de les coses”. La trama, és a dir, els fets tal i com ens els presenta el narrador, comença a meitat de la faula (sempre tenint en compte que els fets estan ordenats en el temps linealment).
    Un dels exemples més antics d’obra començada in medias res és l’Odissea d’Homer, ja que el poeta, després invocar les muses, comença la narració quan ja han transcorregut vint anys des de la marxa d’Odisseu. Els primers cants ens presenten a Telèmac i Penélope resistint la dura situació amb els pretendents i Odisseu apareix en la cort de Feacia, on ell mateix explicarà als seus amfitrions els deu anys de penúria que ha viscut intentant tornar a Ítaca des de Troia.

    L’explicació anterior és referent a l’Odissea i ara referint-me a l’Ilíada m’agradaria comentar la frase vixere fortes ante Agamemnona multi vol dir: Existiren molts herois abans d’Agamèmnon.

  3. Roger U

    Un text molt interessant. M’ha ajudat a saber més sobre Homer i la seva obra. Crec que és important adaptar els seus escrits perquè així arriben més fàcil a tothom

  4. irina

    Xaipete!

    M’he llegit tant les aventures d’ Ulisses com la còl·lera d’Aquil·les. M’ha agradat més el de les aventures d’Ulisses. He vist alguna pel·licula sobre les aventures d’Ulisses, i penso que estan força bé, però no t’acaven de mostrar totes les aventures que passa el pobre Ulisses. També hi ha una pel·lícula que es diu Troia, en que t’ensenya una mica la història entre els troians i els Aqueus, però no et mostra tota la guerra en que hi participen els déus i les morts que hi ha, però a mi em va agradar força. He vist aquesta serie que fan a la 2 de mites i leyendas i m’ha agradat força ja que està molt ben explicat les aventures de l’Ulisses.

  5. Andrea Balart

    Xaipete! M’he llegit els dos llibres, la còlera d’Aquil·les i les aventures d’Ulisses. M’ha agradat més les aventures d’Ulises pero tot i així la còlera d’Aquil·les m’ha servit per entendre millor la guerra de Troia. Abans de llegir el viatje d’Ulises només em recordava de la història de les sirenes, de que els pretendents de Penèlope es fastaven els bens d’Ulises mentres ell era fora. El que m’he fixat és que els déus sempre es fiquen pel mig lluitant en les guerres i també Júpiter impedeix que Ulisses pugi tornar a casa perquè aquest a ferit a l’ull al seu fill Polifem.
    Vale!

  6. Laia Muñoz Osorio

    Encara que hi hagi alumnes que no llegeixin els llibres encomanats, jo sí que m’he llegit Les aventures d’Ulisses, La còlera d’Aquil·les,A la recerca d’una pàtria, Jàson i els Argonautes, Narracions de mites clàssics i les obres de Plaute i Eurípides quan vam anar al teatre l’any passat (El soldat fanfarró, Les bacants).

    Estic d’acord que les adaptacions no tenen res a veure amb les versions originals, però crec que val més una lectura general que llegir-se un llibre original de mala gana i sense ganes d’aprendre. Els temps canvïen i ens hem d’adaptar a ells, el més important és que els clàssics arribin a nosaltres i no importa com.

    Jo encara no m’he llegit l’Odissea ni la Ilíada i no és perquè no vulgui, sinó és perquè segon de batxillerat no m’ho permet! Des de que vaig començar el batxillerat no he tingut gaire temps per a llegir pel meu compte (tinc una llista quilomètrica de llibres que encara no he pogut llegir). L’únic que puc dir és que hem de seguir endavant amb l’aprenentatge dels clàssics i aprendre a navegar pels nous temps encara que els déus ens facin la guitza com a Odisseu!

  7. Zícora

    Salve.

    Els llibres que em vaig arribar a llegir a 1r de Batxillerat són Narracions de mites clàssics, Les aventures l’Ulisses, la Còlera d’Aquil·les i el Soldat Fanfarró. Tinc a casa una de les versions originals de l’Ilíada que em vaig intentar llegir, pero va ser inutil, perque utilitzaba un vocabulari molt culta i no vaig entendre gran cosa. Per altra banda, en l’article de Mythos crec que parla dels origens de la llèngua i la mitologia, com del logos, que penso que a anat enrriquintsa amb el pas del temps gràcies a autors clàssics tant magnífics com Homer. No estic del tot segura, pero crec que l’autor en l’article afirma que la paraula te el poder. I per últim, jo també estic d’acord en dir que la còpia no pot superar l’original, ja que aquest és l’essència. Aixó ho he relacionat amb la Teoria de les idees de Plató.

  8. lourdes caparrós

    Xaipete!

    Jo no m’he llegit aquests dos llibres,però pel que s’explica en aquest apunt trobo que són dos llibres interesants.
    Durant aquests cursos del batxillerat em parlat alguna vegada d’aquests llibres,em sona molt la trama de la ilíada,suposo que d’haver-la comentat a classe, trobo que aquest article està molt ben fet, i no puc negar que incita a saber-hi més.

    L’article de Mythos trobo que te molta relació amb la filosofia ja que al principi la gent creia en els mites,que tot estava relacionat amb això,però poc a poc a través de la comunicació i tot això van anar sortint mes idees,la gent es va adonar de que no tot està relacionat amb Déus.

  9. Chaima Anzaoui

    La veritat es que encara no m’he llegit els següents llibres: l’Odissea ni la Ilíada, perquè encara que em distribueixi el temps, no trobo moment per gaudir d’aquests.
    El que sé,es que m’els llegiré encara que tingui que fer més hores extres de les que faig….

    Penso que de la bona lectura mai s’ha de deixar perdre i a de més, si és mitologia.El bon savi és el que s’ha de preparar per arribar el coneixement, i per tant, jo el que n’haig de fer és llegir m’ho i trobaré les respostes.

    El article de Mhytos és una gran reflexió ja vincula l’actictud mitològica amb l’actictud filosòfia.

    Podriem dir que ens parla de l’inici> δελ Μιτοσ αλ λογοσ.Ens explica com l’èsser humà ha cregut desde sempre en els mites ja que era per causa innata.I que a través de la filosofia, l’home a començat a posar en dubte i raonar.L’home ja dubte de la certesa dels mites, però així si s’ha de raonar però també estimar els mites:”el amante de los mitos tiene que ser también amante del conocimiento, de la verdad, de la sabiduría”.També ens diu, de què la mitologia explicar els mites i utilitzà un ampli grup de conceptes que estan relacionats amb la font d’inspiració que és el coneixement.

  10. noelia caballero

    La veritat es que no me llegit tots els llibres, ja que no he tingut molt temps lliure , encara que quan pugui espero llegir-me’ls el més aviat possible.

    Els llibres que m´he llegit són;Les aventures d’Ulisses i La còlera d’Aquil·les i les obres de Plaute i Eurípides quan vam anar al teatre l’any passat a veure-les.
    Aquestes dues ultimes obres em van agradar ja que van ser molt entretingudes.

    Amb aquests llibres he pogut entendre moltes més coses i he aprés molt.

  11. Marta Serna

    Xaipete!

    La veritat és que trobo que és un article molt interessant. Per part meva dir que no me’ls he llegit tots però si alguns com “les aventures d’Ulisses”, “A la recerca d’una pàtria”, “Narracions de mites clàssics i “El soldat fanfarró”. Encara em queda per llegir el llibre de “La còl·lera d’Aquil·les”.
    LA meva opinió sobre aquestes obres es principalment, hi ha algunes que m’han agradat més com les més mitològiques com “Les aventures d’Ulisses” o “Narracions de mites clàssics”. A mí la mitologia sempre m’ha cridat bastant l’atenció, trobo que es molt interessant. Però hi han altres obres com la comèdia del “Soldat Fanfarró” que realment no em va agradar. Quan vaig veure la obra a Tarragona vaig trobar-la molt divertida però escrita no.
    Però les adaptacions de les obres mitològiques d’Homer estan molt ben aconseguides i molt ben explicades. Per tant puc afirmar que vaig disfrutar molt amb la lectura. I Homer ha fet unes grans obres, llastima que no hi hagi temps de llegir l’original.
    Respecte Mythos ho he llegit i ha sigut fàcil ja que es semblant al que he estudiat fa poc a Història de la filosofia.
    (INACABAT)

  12. aiida

    Salve!

    No vegis com m’ha costat trobar la pregunteta e Lida… Tu i les teves trampes! jajaja Sort que ens has donat una pista.
    ‘In medias res’ ve del llatí i vol dir “enmig de les coses”.
    La narració que ens explica, comença a meitat de la faula i estan ordenats tots.

    És això Lida? Ave!

  13. victorsanchez

    Jo m’estic llegint “La còlera d’Aquil·les” i crec que aquest article és molt interessant, ja que t’ensenya molta informació sobre la vida i obres d’Homer. Crec que llegir els llibres que va escriure Homer, et poden ensenyar moltes coses sobre la cultura, la història i la mitologia del poble grec.

  14. almabergel

    XAIPETE!!

    Abans de tot, felicitar a l’autor de l’artícle, hem sembla molt elaborat i ens dóna molta informació.

    M’he llegit alguns llibres com narracions de mites clàssics, i m’estic llegint les aventures d’Ulisses.
    Com sempre dic, lo que més se del viathe d’Ulisses es l’història de les sirenes.

    Les obres de Plaute i Eurípides les vaig començar a llegir l’any passat ja que vam anar d’excursió a tarragona a veure les obres. Llegir-es hem va portar una mica de dificultats però representades s’entenien perfectament i m’ho vaig passar molt bè.

    Tambè gràcies a l’article m’he assabentat ben bè en què va consistir ben bè la Guerra de Troia.

    L’Odissea d’Homer, és un dels exemples més antics d’obra començada in medias res que vol “dir enmig de les coses”, que vol dir que els fets(la acció), comença a meitat de l’história.
    La frase vixere fortes ante Agamemnona multi vol dir: Existiren molts herois abans d’Agamèmnon.

    Em sembla que l’autor de l’artícle té tota la raó, jo tambè penso que les adaptacions no tenen res a veure amb les obres originals, però també crec que si no s’adaptessin, aquestes obres, molta gent no gaudiría d’una lectura clàssica(encara que fós adaptada) i la mitología i els grans autors no perduraríen tant.

  15. Maryam Alaoui

    XAIPETE!

    És un article bastant interessant, però crec que per entendre millor lo que explica s’han de llegir els llibres.
    Jo només m’he llegit el de “narracions i mites clàssics” però encara em queda la tercera part per llegir. És bastant interresant la mitologia, aprens coses que abans no sabies el perquè i sempre treus alguna conclusió, al menys ami m’esta començant a agradar i la trobu molt curiosa!
    Espero llegirme “La Ilíada i L’Odissea”, ja que “la còl·lera d’Aquil·les i les aventures d’Ulisses” me les tinc que llegir, començare aquest cap de setmana ja que no tindre més examenes!

    “in medias res i vixere fortes ante Agamemnona multi” és com el poeta començava els poetes homerics, però no ho acabo d’entendre massa.

  16. Andrea Balart

    Salve! Homer, rapsode cec, ambulant i pobre que va de ciutat en ciutat recitant gestes d’herois, va escriure la ilíada i l’Odissea. La ilíada gira entorn a la còlera d’Aquil·les,és a dir, de l’últim any de la guerra de Troia que va durar nou anys. Personalment em va agradar més la Odissea ja que hi havia més aventures i no tants personatjes (hi havien molts, però no tants com a la còlera d’Aquil·les). A la Odissea es narren les aventures d’Ulisses, que també va participar a la guerra de Troia i que va trigar uns quants anys per arribar a la seva pàtria ja que en ferir a l’ull a Polifem, un cíclop fill de Júpiter, el déu enfadat el va enviar a una tempesta i va naufragar fins a una illa on una nimfa es va enamorar d’ell i no el volia deixar anar.

    En l’ilíada i en l’odissea apareix la tècnica literària in medias res “enmig de les coses”. La trama comença a meitat de la faula , com és el cas de l’Odissea que comença quan an transcorregut vint anys des de la marxa d’Ulises i Telèmac vol fer fora els pretendents de la seva mare que viuen a la seva casa. la frase vixere fortes ante Agamemnona multi de l’ilíada vol dir ” van existir molts herois abans d’Agamèmnon”

    Vale!

  17. Yasmina Berkane

    XAIPE!

    Em sembla molt interessant saber més coses d’Homer, en concret de la Idíada i l’Odissea, ens uns dies començaré a llegir les adaptacions d’aquest dos llibre, “La còlera d’Aquil·les” i “Les aventures d’Ulisses” i espero entendre una mica millor les dues històries.
    La veritat és que em sembla sorprenent que abans els alumnes traballesin la versió original i fins i tot que llegisiu alguns dels poemes en grec. Crec que ara em costaria bastant possar-se a llegir la Idíada i l’Odissea, sobretot per falta de temps, però potser en un futur, no queda descartat.
    He intentat buscar que volia dir el començament dels poemes homerics: “in medias res i vixere fortes ante Agamemnona multi”. Però no he acabat d’entendre que vol dir, espero que a classe un treballem ja que no entenc el significat d’aquest començament.
    Finalment espero, com he dit abans, que en un futur els alumnes poguem llegir aquestes dues obres d’Homer tant importants de la literatura, ja que són considerades l’origen de la literatura universal.

  18. Xènia Serra

    XAIPETE!!

    Jo encara no m’he pogut llegir aquets llibre però d’aqui poc començaré. Llegir això m’ha ajudat a que aixi puc tindre una base a l’hora de llegirme els llibres.
    A mi desde petita que m’agrada la mitologia, la trobo interessant saber com pensava la gent en el passat, com era la seva cultura i creençes etc, i crec que llegint aquets llibres, aprendré molt més. Tinc unes bases d’aquestes històries ja que ja les coneixia i també he vist i llegit coses sobre aquestes.
    El terme “in media res”, es refereix al mig, com per exemple, aquestes películes que començen en el mig de la història i tu no saps que ha passat. Això de que començin al mig de la història a mi sempre em dona ganes de continuar la història/pelicula per saber el perquè de la situació.

  19. Naim

    L’article és molt interessant, m’agrada la idea d’adaptar els classics per joves, crec que una que vegada llegim les versions adaptades cadascú per si mateix ja decidirà si llegir la versió original o no. Personalment, a mi m’hagrada molt més l’Odissea que la Ilíada amb facinen totes les aventures que viu Ulises durant el seu viatge. Tot i així penso que són classics indispensables per a qualsevol persona crec que és part del passat de la nostre cultura, ja que tots els grans escriptors i poetas s’inspiren en les ideas d’Homer i dels autors classic, en definitiva m’ha semblat un article fantastic ja que et resumeix i t’explica molt clarament les ideas d’aquests grans classics.

  20. irina

    “In medias res” és una expressió en llatí que significa “enmig de l’assumpte” i es refereix a una història que es comença a narrar en un moment rellevant, per després retrocedir i explicar els precedents i concloure més endavant. Els textos in medias res exigeixen saltos en el temps i augmenten el suspens, en començar per un conflicte o moment rellevant.
    Com he pogut comprovar en l’Odissea d’Homer es va servir aquesta tècniaca, es comença narrant quan han passat vinyt anys de la partida d’Ulisses i quan Telèmac i Penelope viuen amb els pretendents. Després retrocedeix i t’explica perquè ha passat tot això i t’explica la història d’Ulisses. En la Ilíada s’utlitza la segÜent frase vixere fortes ante Agamemnona multi que vol dir van existir molts herois abans d’Agamèmnon.

    M’he llegit la col·lèra d’Aquil·les i la Odissea d’Ulisses, i m’han agradat molt. Tot i que la col·lera d’Aquil·les se m’ha fet una mica pesat, ja que era més de guerra. Però l’altre era bastant entretingut perqué l’Ulisses a cada illa li passa alguna cosa: amb la bruixa Circe que es menga els seus companys..
    El que m’ha agradat de la col·lera d’Aquil·es és que s’enllaça amb la Odissea d’Ulisses. I també que en la guerra el déus participen en la guerra hi ha uns que estan a favor dels aqueus i els altres a favor dels troians.

  21. Alina Roman

    Xaipete!!

    M’han encantat molt aquests llibres les aventures d’ Ulisses i la còl·lera d’Aquil·les. A mi personalment m’ha agradat més la história de Troia en la que s’enfronten durant 10 anys perque Aquil·les s’endu Helena la dona de el rei Menelau d’Esparta.També m’ha agradat quan els grecs per poder derrotar els troians i salvar a Helena , construiexen un cavall de madera on dins hi havien amagats els soldats grecs i quan es fa de nit es quan surten del cavall deroten els troians i salven a l’Helena.

    Igualment ambes històries son interessants i m’han agradat la veritat que jo he vist la pel·licula de Troia però realment m’agaradria llegir també el libre perque sembla molt interessant. desprès d’haver llegit aquests resums sobre la Ilíada i l’odissea i altres suposo que la lectura serà molt interessant!! està molt bé aquest apunt !! M’ha agradat molt!!

  22. Paula Franco Semitiel

    Salve!

    Per començar, crec que és un mèrit llegir en les vacances de Nadal el llibre de l’Ilíada i l’Odissea d’Homer.
    Al principi de l’article has enumerat un munt d’edicions, fins i tot Cavall fort, aquesta revista és molt coneguda igual que els autors que ha esmentat.

    Homer és el pare de la Ilíada i l’Odissea i d’altres obres menors. Homer prové d’una tradició llegendària ja que mai parla d’ell mateix en les seves obres. No sabia que Homer és representant com un home cec.

    L’inici de la guerra de Troia apareix a casa d’Aquil·les ja que els pares d’ell es van casar i no van invitar a la dea de la Discòrida. Aquesta va llençar una poma amb una inscripció «Per a la més bella». Hera, Atena i Afrodita van lluitar per la poma però Zeus va manar que Paris triés quina d’aquestes deas era la més guapa.
    Paris va triar Afrodita i com a reconpensa li tenia que buscar la dona més bella entre els mortals. Parim va anar a Esparta i va raptar a Helena, va provocar la guerra entre grecs i troians.
    Més tard ens explica que la mare d’Aquil·les volia que fos immortal i el va banyar en un llac menys en el taló, l’única part del cos mortal. Aquil·les va tenir que anar a la guera de Troia i la seva mare el va disfrasar de dona per passar desapercebut però Ulisses el va enxampar.

    Els grecs van arribar a Troia, on regnava Príam, per rescatar Hèlena. Però no tan sols anaven en busca de la dea sinó que Troia era un bon punt estratègic ja que estava ben situada i era rica.
    Finalment, els grecs van portar un cavall gegant de fusta com a trofeu però dins portava soldats, així que per la nit van atacar i se’n van endur a Helena.
    companys. D’aquesta manera, els grecs van destruir Troia i van recuperar Hèlena.

    La Ilíada narra els dies d’aquesta guerra. Parla dels personatges que lluiten i dels que no. Punts de vista de cada personatge.

    L’Odissea narra les aventures d’Odisseu (Ulsses)en el retorn cap a la seva terra i amb la seva gent, després d’una llarga i violenta guerra.
    L’ Ilíada i l’Odissea són literatures que són famoses per tot el món i molt ben valorades. A més trobem adaptacions i edicions a tot arreu.

    No sabia que Plató considerava que els poemes homèrics no són educatius, crec que ens enriquim molt culturalment. Aquest any, m’estic llegint tots els llibres obligatoris i quan llegeixo em me’n adono que estem aprenent molt, Plató no sempre té la raó.

    Aquest article és molt llarg però narra d’una manera clara i precisa les narracions d’Homer, m’ha quedat molt clar tota la història i la veritat que ho agradeixo ja que constantment sentia parlar d’aquest llibre però no en tenia ni idea, ara ja puc opinar!

    Feliciter!

  23. Sergio Fernandez

    Xaipe!

    Aquest article és molt interessant, sempre m’ha agradat les aventures d’Ulisses des de que era petit. M’agradat quan lluiten en les guerres i també Júpiter impedeix que Ulisses pugi tornar a casa perquè aquest a ferit a l’ull al seu fill Polifem.

    Vale!

  24. F. Xavier Gras

    XAIPE!

    Primer de tot disculpar-me per l’enrenou que vas haver de patir amb fer llegir als alumnes aquest parell de llibres anomenats al article: La còlera d’Aquil·les (Ilíada) i Les aventures d’Ulisses (Odissea).
    Peró m’agradà saber que vàrem ser nosaltres (els alumnes de 1er C de Batxillerat del Institut de Premià de Mar) els primers que t’hem escrit una “carta de protesta” ,diguem-li així, en la que et demanàvem el canvi de data de l’examen del parell de lectures, no una no, les dues; però les llegirem.

    En segon lloc, m’agradat molt que hagis fet referència a la gran revista “Cavall fort”, la qual m’ha fet recordar una breu història que em porta molts records:
    Aquesta revista la vaig descobrir gràcies al meu avi, que m’explicà que ell era amic de un dels membres que van planejar aquesta revista (ja que ell sempre a defensat la llengua catalana per damunt de tot), aquest amic li donava exemplars gratuïts i poc a poc va començar a fer una col·lecció.

    Pocs anys desprès aquesta col·lecció va passar a pertànyer al meu pare, l’avi va fer soci de la revista al meu pare, i per conservar en molt bon estat cada exemplar històric de la revista Cavall fort, l’avi els portà a unir com si foren llibres de text o quelcom més important, a unes monges que ho deixaven impecable.

    Desgraciadament els primers exemplars units i alguns saltejats no els trobem, l’avi no recordava on es trobaven i no els tenim. Així que la col·lecció no està completa.

    Actualment, aquesta “col·lecció” es troba a casa meva i pertany al meu germà, i espero que algun dia sigui meva, ja que és una gran revista per aprendre CATALÀ i CULTURA de forma molt divertida.

    Intentaré trobar l’exemplar que vares llegir Margalida.

    Vagi bé!

  25. Margalida Capellà Soler Post author

    Xavier, estic contenta que t’agradi Cavall Fort i que tinguis gairebé tota la col·lecció. Miraré de dir-te en quin número podràs trobar aquests relats homèrics adaptats! Eren Històries en Blanc i Negre.

  26. Laia Muñoz Osorio

    “Mythos” ens explica l’origen de la paraula o μῦθος, d’aquí ve el títol de l’article. La paraula va ser i és la manera de comunicar-nos, compartir idees i opinions, expressar els nostres desitjos amb altres humans. L’ésser humà és un animal social per naturalesa, com deia Aristòtil, i necessita fugir de la soledat i la incomprensió.

    Aviat, els humans van començar a crear històries, sobretot èpiques, que tractaven sobre les gestes dels déus i herois. La gent necessitava creure, estimar i tenir un model a seguir. Quan va aparèixer l’escriptura cap el segle IX aC, aquests meravellosos mites (etimològicament paraula) es van recollir per escrit. Algunes d’aquestes obres són L’Odissea i la Ilíada d’Homer.

    A continuació, el narrador diu que encara que els mites siguin la mostra dels somnis de les diverses generacions que han anat transmetent-los, també s’ha d’anar en compte perquè se’ns pot convèncer d’una realitat irreal i caòtica. El savi veritable ha de saber extreure les idees principals dels mites i el missatge que es vol donar, no s’ha d’interpretar els mites literalment perquè quasi tot són metàfores.
    L’autor de l’article acaba dient que s’ha d’anar en compte amb a mans de qui cau els mites, perquè poden mal interpretar-los i utilitzar-los per sotmetre a la societat, com va passar a l’edat mitjana.

    En la meva opinió, crec que aquests dos textos tenen en comú “la visió positiva” dels mites, que és la seva riquesa i qualitat literària. En canvi l’article d’Emilio Lledó afegeix a l’explicació de la Margalida “la visió negativa” que seria la contraposició al món filosòfic que ofereix el Coneixement i la Raó. Així doncs, per a ser savi s’ha d’agafar els millors aspectes de cada món: el mitològic i el filosòfic.

  27. lourdes caparros

    Xaipete!

    Jo no m’he llegit aquests dos llibres,però pel que s’explica en aquest apunt trobo que són dos llibres interesants.
    Durant aquests cursos del batxillerat em parlat alguna vegada d’aquests llibres,em sona molt la trama de la ilíada,suposo que d’haver-la comentat a classe, trobo que aquest article està molt ben fet, i no puc negar que incita a saber-hi més.

    L’article de Mythos trobo que te molta relació amb la filosofia ja que al principi la gent creia en els mites,que tot estava relacionat amb això,però poc a poc a través de la comunicació i tot això van anar sortint mes idees,la gent es va adonar de que no tot està relacionat amb Déus.

    A traves del λογοσ van anar descubrint que estaven equivocats.

    en aquella epoca van haver dos actituds, la mitologica, on creien que tot venia dels deus,ho explicaven tot atraves dels mites i la ciutat era homogenica…però despres es van adonar de que no tot venia dels déus,va apareixer el dubte i no tothom pensava igual….

  28. Marta Serna Sánchez

    Xaipete!
    Ara faré la continuació del meu comentari, que ahir no vaig tenir temps. Ara parlaré sobre l’article “Mythos”. Com he dit en l’altre comentari, el contingut d’aquest article em recorda bastant a un dels temes que he fet a història de la filosofia. Em recorda bastant al pas del mite al logos on es parla sobre com en l’antiguitat hi va haver un gran canvi. Inicialment hi havien els mites on es responien totes les preguntes de manera màgica i per tant tot era fruit dels deus. En aquella època no es posava en dubte les seves creences i hi havia una visió caòtica de la realitat. Desprès va apareixer el raonament i la necessitat de saber el perquè de les coses d’una altra manera. Es responien les questions a ells mateixos de manera racional. Apareix el dubte i hi ha molta varietat de pensaments.
    He fet més o menys un resum sobre el pas del mite al logos, que és el que he estudiat aquest any i crec que l’article ens parla d’aquest tema però posa exemples de mites per complementar-ho.

    Adeu!!

  29. Chaima Anza

    a veritat es que encara no m’he llegit els següents llibres: l’Odissea ni la Ilíada, perquè encara que em distribueixi el temps, no trobo moment per gaudir d’aquests.

    El que sé,es que m’els llegiré encara que tingui que fer més hores extres de les que faig….

    Penso que de la bona lectura mai s’ha de deixar perdre i a de més, si és mitologia.El bon savi és el que s’ha de preparar per arribar el coneixement, i per tant, jo el que n’haig de fer és llegir m’ho i trobaré les respostes.
    El article de Mhytos és una gran reflexió ja vincula l’actictud mitològica amb l’actictud filosòfia.
    Podriem dir que ens parla de l’inici> δελ Μιτοσ αλ λογοσ.Ens explica com l’èsser humà ha cregut desde sempre en els mites ja que era per causa innata.I que a través de la filosofia, l’home a començat a posar en dubte i raonar.L’home ja dubte de la certesa dels mites, però així si s’ha de raonar però també estimar els mites:”el amante de los mitos tiene que ser también amante del conocimiento, de la verdad, de la sabiduría”.També ens diu, de què la mitologia explicar els mites i utilitzà un ampli grup de conceptes que estan relacionats amb la font d’inspiració que és el coneixement.

    Aquests dos articles vinculen la mitologia amb la filosofia,ja que els mites són relats que pretenen explicar per què el món és com és. Els pobles de tots els temps i cultures s’han topat amb una vida plena de misteris: com va començar el món, per què es mou el sol pel cel…. Per això aquest article mytos amb aquests ens tractarà de donar una argumentació racional aquestes qüestions que ens fem. És el que es coneix com el pas del “mite al lógos”.

  30. Elisa Moya

    Salve!
    En primer lloc dir que aquest cap de setmana passat vaig llegir-me el llibre de les aventures d’Ulisses i m’ha resultat divertit de llegir, no és un llibre que se’t fa llarg, sinó que t’entretens llegint-lo. Em sembla una mica cruel com Ulisses mata a sang freda els pretendents de la seva dona. I tampoc m’ha agradat gaire la rancúnia que li té Posidó a Ulisses per haver deixat cec al seu fill, Polifem. La venjança no es la solució. Tret d’això, m’agradaria llegir-me els llibres que has esmentat al principi de l’apunt, sobretot tinc moltes ganes de fer-ho en vers.
    “In medias res” és una expressió llatina i vol dir “enmig de l’assumpte”

  31. Pingback: L’Odissea d’Homer | Literatura grega a escena

  32. Margalida Capellà Soler Post author

    El participant més veterà de les Converses d’enguany, l’hel·lenista i membre de la Real Academia Española Francisco Rodríguez Adrados, respon sense dubtar: “Els millors llibres tenen un fons humà que a vegades no es veu i sembla que hagi desaparegut, però a la fi sempre acaba tornant a la superfície. És el cas de l’Odissea , important fins i tot per a l’home modern, que només vol coses petites i ràpides”. Ara, 22-09-2013 Qui té el valor d’odiar una obra mestra? http://www.ara.cat/cultura/valor-dodiar-obra-mestra_0_997700355.html

  33. Margalida Capellà Soler Post author

    “El escritor y periodista Arturo Pérez-Reverte ha criticado que, “en estos momentos, las autoridades no saben, no han leído ni les importa y les importa un pimiento Virgilio, Homero o quien sea”. “Entonces, están privando a los jóvenes de los mecanismos de supervivencia y de la entereza necesaria para sobrevivir cuando Troya, que inevitablemente siempre acaba ardiendo, arda”, ha censurado…” http://www.europapress.es/cultura/exposiciones-00131/noticia-perez-reverte-autoridades-no-leido-les-importa-20140127211022.html

  34. Pingback: Aposta per les versions originals! | Literatura grega a escena

  35. Pingback: Κάρπαθος, l’illa de la qual tothom parla | Aracne fila i fila

  36. Pingback: Mary Beard, Princesa de Asturias de Ciencias Sociales | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *