Tot just fa un any vaig conèixer de la mà de Mercè Otero aquest text de Mark Twain “Un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar” que avui, Idus de març, vull compartir amb tots vosaltres. Algú s’atreveix a reportejar l’assassinat de Juli Cèsar per al bloc? A Juli Cèsar en 150 mots hi trobareu informació.
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
El CSIC afirma haber hallado el lugar donde apuñalaron a Julio César
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/10/10/actualidad/1349868094_051693.html
Avui 15 de març del 44 a.c ha tingut acte l’assesinat més sagnant i despiatat d’ençà que Roma es va fundar. Tot va començar quan va arribar a odïes del poble que Juli Cèsar no tenia intenció de restaurar la República. Això va portar a que un grup de senadors, molts d’ells enemics però d’altres també antics amics, van conspirar per assesinar-lo.
El dictador va ser advertit moltes vegades de que s’havia creat enemics i que aquests no el volien pas rondant viu i que pretenien eliminar-lo per sempre.
Els conspiradors, que es van fer anomenar liberatores ja que pretenien alliberar el poble de la tirania de Juli Cèsar, van escollir amb precisió la data del magnicidi: les idus del març. Encara no se sap amb exactitud quin va ser el motiu que els va impulsar a escollir aquest dia. El que sabem es que el nostre gran dictador va fer cas omís a les paraules d’aquells que l’advertien. Les males llengües diuen que fins i tot es va posar a riure davant de l’advertiment que va fer-li un invident, que va dir el següent: “ja han arribbat les idus de març” i aquest li va dir “si, pero encara no han acabat”.
Cayo Casio i Marc Brutus, principals dirigents del crim, van creure inocentment que aquest acte restauraria la República tradicional, però pel que sembla a aquest pas ens acostem a una tercera guerra civil. Molts senadors,aliens a tota la conspiració, s’han preguntat perquè Marc Brutus, sent fill de Servilia, l’amant de Cèsar,ha matat a Cèsar, que el tractava com si fos el seu fill.
Quan Juli Cèsar ha aparegut al teatre Pompeu, els membres del senat l’han rodejat a punt per tirar-se li a sobre com si fos un tall de carn. Tant bon punt Cèsar s’ha aixecat de la cadira Tilio li ha agafat ben fort la seva túnica i després ha envoltat les seves mans en el seu coll, la qual cosa era el senyal per a l’assalt.
El primer a fer el primer cop ha sigut Cascada i acte seguit els altres se li han tirat a sobre. Tot i que César s’intentava defendre li era imposible, posat que estava en desavantatge.
La resta de senadors, que no tenien coneixement del complot, s’han quedat sorpresos, i s’han limitat a guardar silenci per por, encara que més d’un s’haguès volgut aixecar a ajudar-lo.
Per tot arreu Cèsar rebia ganivetades i així en va rebre fins a vint-i-tres.
Brutus, ha sigut el que li ha clavat la punyalada mortal i Cèsar ha pronunciat les últimes paraules : “tu també Brutus, fill meu?”.
Després de tots els cops rebuts,abatut, ha caigut sota l’estàtua de Pompeu, la qual ha tacat amb la seva sang.
Encara que era un dictador, Cèsar ens ha deixar moltes coses com les seves obres “De analogia”, on defensava la puresa lingüíistica i “De bello gallico” (la guerra de les Gàl·lies), obra de set llibres on mostrava com havia estat aquesta guerra. A part de ser polític i militar també va ser un gran historiogràfic, va crear el primer triumvirat, i a més va destacar com a orador i escriptor.
Ave Cèsar:
Avui, 15 de març de l’any 44 a.c, acabem de perdre a Gai Juli Cèsar, el líder polític i militar de la República romana. Qui ha sigut? Es pregunten els ciutadans romans. Qui podria voler-li mal a un cap tan popular? Es pregunten els seus seguidors. Doncs de fet, Juli Cèsar no era estimat per tothom, segons sembla, hi ha hagut una conspiració d’uns 40 senadors romans, liderats per Gai Cassi Longí, que havia lluitat amb ell a la Guerra Civil i Marc Juni Brut, el seu fill adoptiu. I molts encara es pregunten: Perquè voldria el senat matar a Juli Cèsar si precisament ell havia aconseguit annexionar tants territoris a l’imperi romà? moltes de les mesures que ha pres Juli Cèsar, anaven en contra amb els interessos del Senat, qui en realitat es el cos que dirigeix el nostre poder, és a dir el poder dels romans. Hem de recordar que Roma fins que Juli Cèsar va agafar tot el poder, era una República governada pel Senat. El Senat ja s’ensumava que Juli Cèsar tard o d’hora acabaria dissolen el Senat i assumiria la dictadura, tal com ha passat.
Com hem pogut comprovar no sols l’han assasinat els seus enemcis sinó que també els seus amics i la seva pròpia família, ja que Cèsar considerava a Brut com si fós un fill seu.
Cèsar no era ingènu a les amenaçes que rebia , ja sospitava que aviat algú acabaria amb ell, però això no el va impedir seguir amb la seva vida i va fer cas omís a totes les advertències que rebia, com la de la seva dona Calpurnia que li va dir que no assistías a la Cúria de Pompeu, pero un dels conspiradors el va convèncer d’assistir dient-li que no fés cas a les superstcions de la seva dona. Al arribar a la plaça de la Cúria, Cèsar va veure a un endeví que dies abans li havia dit que vigilés amb els idus de març, Cèsar es va acostar a ell i li va dir que els idus ja havien arribat.
Un dels conspiradors es va endur a Marc Antoni de la Cúria amb el pretext de que volia explicar-li un fet important, perquè així no pogués defendre a Juli Cèsar. Quan Cèsar va entrar, un dels conspiradors es va llançar als peus de César suplicant-li que perdonés al seu germà desterrat.
El conspirador va agafar la toga Trabea de César amb fermesa per impedir que es mogués. En aquest moment un altre dels conspiradors es va acostar per darrere de Cèsar i li va clavar el seu punyal a l’esquena. Cèsar es va tornar i es va defensar clavant-li el stilo que portava per escriure al braç, però van caure sobre ell els altres conspiradors apunyalant-lo. Finalment va caure mort als peus de l’estàtua de Pompeu Magne que presidia la Cúria del teatre de Pompeu.
Cal destacar que Juli Cèsar ha mort per les 23 punyalades que li han donat, i en l’última, que li ha donat el seu fill adoptiu, Brut, ell ha dit les següents paraules en llatí: “Tu quoque Brute, fili mi?” que vol dir ” tu també Brut, fill meu?”.
Juli Cèsar no sols era un militar que havia aconseguit annexionar molt territoris a l’imperi romà sinó que a més havia fet obres molt importants com “La guerra de les Galies” .
Dia 15 de març a dos de cinc a Roma: reconstrucció històrica de l’assassinat de Juli Cèsar! http://www.comune.roma.it/wps/portal/pcr?contentId=NEW438892&jp_pagecode=newsview.wp&ahew=contentId%3Ajp_pagecode