Jo també sóc romana!

Quin sentit tenia córrer? Ja era massa tard, però si pogués tornar enrere tampoc no hagués canviat res. Em venien a buscar i jo asseguda a un bosc proper de casa meva, embrutant-me la meva túnica encara de nena romana amb la sorra, observava les altes i frondoses palmeres que s’alçaven davant els meus ulls. Aquelles palmeres van ser les que em van portar al final de la meva curta vida, una mort amarga i dolça alhora.

Tot començà l’any anterior, cap el mes de la deessa Venus, a qui llavors venerava com els altres nens romans de Bàrcino. Jo encara jugava amb les meves nines i les desplaçava amb un carretó fet de fusta pel meu jardí, replet de xiprers. Però de sobte un potent raig de llum cegà els meus ulls i em va semblar caure en un profund somni. Una lleugera brisa m’acaronà i una tendra veu em despertà. Em resulta estrany parlar sobre això perquè tot i que a mi em sembli real, a la majoria de vosaltres us semblarà fantàstic i sobrenatural.

Santa Eulàlia contemplant les palmeres

Santa Eulàlia observant les palmeres. Dibuix de Carla Muñoz Osorio

Era Déu, ho juro pel meu nom que honra la bona parla. Desconeixia aquesta divinitat, de fet quan vaig preguntar-li quin déu era, em va respondre “Déu”. M’explicà que era únic, abstracte i absolut i que reunia tots els poders dels déus romans, estava perplexa. Em va dir que no m’espantés, ell no era com Júpiter que perseguia les donzelles, sinó un Pare bo. Em va agradar la idea.

M’explicà qui era Crist, el seu fill que morí per la seva fe cap a Déu, i a continuació en què consistia el Cristianisme. Vaig entendre que la religió romana estava força caduca i era poc espiritual, els déus i deesses es deixaven emportar per les seves passions més materials; això no volia dir que no estimés el meu poble i la meva cultura.

M’atreveixo a comparar Déu amb el Coneixement de Plató, les dues coses semblen inassolibles i ideals, però reals. També em va explicar que es necessita assolir un grau elevat d’espiritualitat per sentir Déu. Per últim em va anunciar quina era la meva tasca i quin seria el meu destí: havia sigut escollida per propagar la Bona Nova, és a dir el missatge de Déu, malauradament m’esperava un tràgic final, tot i que descansaria en el Regne de Déu durant tota l’eternitat i seria santa i patrona de moltes ciutats. Com a prova del seu testimoni, va convertir els xiprers d’aquell bosc en palmeres, arbres desconeguts fins aleshores a Bàrcino.

Després de la meva trobada amb Déu, no vaig tornar a ser la nena riallera d’abans, vaig fer-me un penjoll amb una creu de la fusta del meu carretó i la duia amagada sota la túnica. Vaig deixar d’assistir a les celebracions religioses romanes i vaig contactar amb alguns grups clandestins que predicaven el Cristianisme: no estava sola.

Pocs mesos després vaig decidir anar a dialogar amb el cònsol de Bàrcino, el representant de Dioclecià a la ciutat. Volia demanar-li que tingués pietat amb els cristians, que els permetés predicar la seva religió al mateix temps que els altres romans predicaven “la seva” religió. Però la meva innocència pueril no s’imaginà que el cònsol reaccionés amb violència i sobretot incredulitat de que una nena de tretze anys defensés amb tanta fermesa el Cristianisme. El cònsol enfadat però alhora entendrit amb mi, intentà fer que abandonés els meus ideals, que tornés a casa i fes com si no hagués passat res. Però jo no estava disposada a renunciar la meva fe, així doncs el meu destí ja estava segellat com el d’altres romans que també van resistir-se a renunciar les seves creences cristianes. Alea iacta est.

 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Santa_Eulalia.jpg/400px-Santa_Eulalia.jpg

Estàtua de Santa Eulàlia a la Boqueria de Barcelona, on va ser crucificada segons la llegenda.

 

A continuació vaig dirigir-me al meu estimat bosc i vaig seure a la sorra, embrutant-me la meva túnica encara de nena romana, observava les altes i frondoses palmeres que s’alçaven davant els meus ulls. Aquelles palmeres van ser les que em van portar al final de la meva curta vida, una mort amarga i dolça alhora.

Ja sentia el soroll de les armes dels milites i les seves veus virils, la meva hora ja havia arribat. No vaig mostrar resistència tot i que vaig esclatar en llàgrimes. Em van lligar els meus febles canells amb una aspra corda i em van arrossegar com qui arrossega una mula, per a que tothom veiés la vergonya de la ciutat.

Em van portar a la plaça i les multituds s’apropaven per presenciar els meus tretze turments, tants turments com anys tenia: em van assotar, em van estripar la carn amb garfis, em van posar els peus sobre brases roents, em tallaren els meus pits encara de nena, em fregaren les nafres amb una pedra tosca, m’abocaren oli bullent sobre les meves ferides, em van ruixar amb plom fos i em van llençar a una bassa de calç. A continuació, vaig patir el turment més dur de tots: em van tancar en un bidó, hi van clavar ganivets i em van fer rodolar per un carrer. Els soldats romans em van preguntar si estava disposada a renunciar la meva fe per tal d’aturar aquest patiment, però amb les meves últimes forces ho vaig negar. Em van cremar viva,  però no vaig accedir als desitjos dels soldats; em van tancar en una masmorra amb milers de puces, però tampoc vaig acceptar. Finalment vaig ser crucificada com Jesucrist.

Actualment l’Església Catòlica commemora el meu martiri el 12 de febrer, on totes les nenes que porten el nom d’ “Eulàlia”, “Laia” o altres derivats; celebren el seu sant. L’Església Ortodoxa també em recorda el 22 d’agost.

Aquest article va dedicat a totes les noies que porten el meu nom i pels “altres romans” (vegeu les històries dels meus companys Sant Crescentinus i Santa Anastàsia), els romans cristians que sovint són apartats de la història de Roma.

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí

 

37 thoughts on “Jo també sóc romana!

  1. Margalida Capellà Soler

    Laia, una història hagiogràfica ben documentada i ben trenada en primera persona de la teva santa patrona romana; però, per cert, sabeu què significa etimològicament l’antropònim “Eulàlia” i quan esdevé Laia? Per què en temps del franquisme i de la transició no es podia inscriure en el registre civil “Laia”?…

    Potser també el podries reivindicar aquí? Alhora dóna a conèixer el teu apunt i l’etimologia grega amb els ètims grecs ben escrits en grec! També el pots donar a conèixer aquí i respondre quan s’utilitza Laia per primer cop i per què no el deixaven inscriure?

    L’enhorabona, Carla, per il·lustrar una vegada més les produccions literàries de la teva germana!

  2. Paula Franco Semitiel

    Salve!

    He buscat l’antropònim d’Eulàlia en aquesta pàgina web:

    http://lombradunsomni.blogspot.com.es/2011/05/antroponims-classics.html

    Eulàlia, Laia: de εὔ λαλώ, parlar bé, la ben parlada.

    Un nom que ve del llatí, com el meu i molts més, la majoria.

    Aquesta és una altre pàgina web:
    http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis i tramits/Biblioteca i documentacio/Planificacio territorial/Publicacions/Cartografia i toponimia/Nomenclator oficial de toponimia de Catalunya/Valles Oriental/Documents/sta_eulalia_de_roncana.pdf

    Santa Eulàlia, titular de la parròquia; Ronçana, en la documentació antiga Orrenciana (s. XI), probablement
    és un derivat de l’antropònim llatí AURENTIUS.

  3. Paula Franco Semitiel

    Salve!

    He trobat una comentari d’una dona en un foro feminista, parlaven sobre el nom Laia.
    I he copiat i enganxat el comentari d’aquesta dona:

    Laia es un nombre catalán que proviene de un pueblo íbero, pre-romano, denominado Laie; establecido en las comarcas del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat y el Vallès (en territorio catalán) en el siglo III a.C. Según sus creencias, Laia era la diosa de los laietans, los antiguos habitantes de este pueblo.
    Laia es un nombre totalmente pagano aunque a mucha gente le sepa mal, no tiene santo, no tiene día de la onomástica puesto que los laietans tenían sus propias creencias y no tenían nada que ver con la religión católica ni mucho menos. Aún así durante años ( franquismo y posteriormente transición ) se ha querido asociar el nombre de Eulalia con el de Laia puesto que antes no se podían poner nombres que no fueran católicos a los hijos. Se puede decir que el nombre de Laia sufrió una cristianización por parte de la Iglesia Católica y se equiparó al nombre de Eulalia el cual tiene su propio origen y evolución.
    Por tanto, Laia i Eulalia son dos nombres que no tienen relación ninguna, Laia es un nombre, ( y no un diminutivo o traducción ), catalán y pagano.

  4. Andrea balart

    Salve!

    Està molt ben fet aquest article, jo coneixia la historia d’Eulàlia però l’has representada molt bé en aquest conte. Jo el que recordava de santa Eulàlia és la llegenda que diuen de que la van tirar per una baixada dins un barril ple de claus, per això hi ha un carrer que es diu la baixada de santa Eulàlia.

  5. irina

    Està molt bé aquesta història que parla sobre santa Eulàlia una noia que es va trobar a déu i que li va parlar sobre el cristianisme i va ser llavors quan va deixar de creure en els esbojarrats déus romans i va passar a creure en la religió monoteista. Hi ha diverses Eulàlies, no sé si és la que et refereixes, però l’Eulàlia de Barcelona va ser educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant les persecucions als cristians que va dur a terme el prefecte Decià, sota el regnat de Dioclecià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d’aspa.
    D’acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li’n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada.

  6. sheila

    Eulàlia va ser una màrtir cristiana barcelonina del segle III o IV, en l’època en que el cristianisme començava a extendre’s entre alguns romans, i era molt castigat per les autoritats.
    Aquesta història que ha fet la Laia, està molt ben feta, perquè ens permet fer-nos una idea del que li feien els romans a la gent que practicava el cristianisme en comptes de practicar la religió romana. M’ha agradat molt, perquè està molt ben escrita.

    El nom d’Eulàlia vol dir: bona parla, i Laia és un diminutiu de Eulàlia, i per això no es podia registrar Laia en el registre civil.

  7. Marta Bautista

    Salve!!

    Jo també he buscat l’antropònim d’Eulàlia en aquesta pagina web: http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2010/12/de-jordi.html en un dels comentaris hi ha una noia que explica el significat d’Eulàlia. “Eulàlia ve del grec d’una paraula “Eu-lalios” que vol dir aquella que parla bé, aquella que sap que dir en els moments adequats.”

    Jo no se d’on prove el meu nom ni tampoc se el que significa.. 🙁

    Vale!!

  8. marcus

    el 12 de febrer es santa eulalia va ser una martir barcelonina o laia en honor a la martir que va morir crusificat com jesucrist

    per els romans per continuar amb les seves creenses
    el es va començar estendra en alguns llocs de roma estava castigada per les autoritat

  9. Alina Roman

    Està molt bé aquesta història sobre Eulàlia la veritat es que em sonaba molt d’haver sentit aquesta historia pero no sabia ben be de que anava fins ara. És molt impressioant però està ben representada !! Felicitats!! Sobre tot el que més m’ha impressionat és els càstigs que va rebre o sigui 13 tants anys com tenía per canviar de creeença. !

  10. Zícora

    Salve.

    Felicitats una vegada més Laia per aquesta fantàstica recreació que fa honor al teu nom, ” que parla bé “. Felicitas també a la teva germana petita, que sens dubte està feta una artista. Segueix escribint així i segur que arribes molt lluny.

    Vale.

  11. imad

    Salve!

    Està molt ben fet aquest article, jo coneixia la historia d’Eulàlia però l’has representada molt bé en aquest article. Jo el que recordava de santa Eulàlia és la llegenda que diuen de que la van tirar per una baixada dins un barril ple de claus. Es molt interessant aquest article i molt educatiu.

    Vale!

  12. Marta Verde

    Salve!
    Moltísimes felicitats, només començar ja he vist que valdria la pena llegir aquest article. M’he quedat perplexa, d’on has tret aquestes idees per fer aquest conte?
    M’ha fet il·lusió buscar l’origen del meu nom.
    Es un nombre femenino de origen hebreo cuyo significado es, “señora”.
    Marta es una mujer de carácter extrovertido. Le gusta ser feliz y hacer felices a todos los que comparten la vida con ellos. En el trabajo siempre lleva la alegría a sus compañeros con los que mantiene una buena relación tanto de compañerismo como de amistad. Es una mujer muy positiva incluso en todo aquello que no le sale bien intenta obtener lo bueno de cada experiencia. Es muy responsable y siempre está preocupada de la salud de los suyos, con los que comparte todo el tiempo que su trabajo le permite.”

  13. Xènia Serra

    Salve!!
    Aquesta historia m’ha impactat molt, sobretot la manera en que torturen a Eulàlia. Ara se que el nom de Laia prové d’Eulàlia i felicito a la Laia per haver posat aquesta història, fent que altres persones puguem coneixer la història del nom de Laia.

  14. Laia Muñoz Osorio

    Moltes gràcies a tothom! Aviat podreu veure una altra recreació semblant a la de Santa Eulàlia. Animeu-vos a buscar l’origen i el significat del vostre nom!

  15. Francsico Pérez

    Salve!
    felicitats! Es un article molt interessant. El mwu nom, Francisco, significa: home lliure.
    Vale!

  16. Carla Arévalo

    Salve!
    Felicitats per aquest article, esta molt ben fet. Jo no coneixia l’historia d’Eulàlia però m’ha quedat molt clara, esta super bé explicada.

    El meu nom, Carla ve del teutònic Karl, significa força i es un nom germànic .

    He trobat més informació sobre Eulàlia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Eul%C3%A0lia_de_Barcelona
    Vale! 😀

  17. Lamini Baldeh

    Salve!

    Felicitats pel teu treball Laia, personalment no tenia cap coneixement sobre la història de Eulàlia, m’ha sorpres molt la història, és un article molt interessant.

    vale!

  18. Patrícia García

    Salve!
    La veritat és que jo no en sabia gaire d’aquesta història; ara que he tingut l’oportunitat de llegir-la, felicitats Laia! Escrius molt bé!
    El meu nom, Patrícia, és d’orígen llatí, i significa “aquella que és patricia o noble”. Ve de “patricii” o “patricius” que al seu torn prové de “pater”. Els patricis eren des dels començaments de l’antiga Roma era la classe social privilegiada, ja que estava composta per les famílies descendents dels ciutadans romans originals.

  19. Estefania

    Salve

    felicitats per article i per la noia que ha fet el dibuix i explixca coses interesant

    El meu nom esta en el power point i ma agradat lño que significava i jom em dic Estefania

  20. Nicol Narvaez

    Moltes felicitats per aquet article!
    És molt interesant sinó sàvies de que es tratava l’article, encara que ja havia escoltat alguna cosa a parlar de l’historia d’Eulàlia no sabia massa bé de que es tratava.M’agrat molt Aquesta historia, el meu nom prové de del Grec. El seu significat és la que porta el poble a la victòria i segons Numerologia:
    Desig de fer-ho tot i ser la millor, molta curiositat i necessitat de canvis, el més important és la llibertat i l’adaptabilitat i l’altra nom Dennis, prové del Grec. El seu significat és Variant femenina francesa de Dionís: qui es consagra a Déu. Variants: Dennis, Dennis.Segons Numerologia:
    Afició a l’estudi, habilitat i adaptabilitat, capacitat de destacar en totes les activitats relacionals amb la creativitat, l’expressió, la seducció, i la comunicaión.

    vale!!

  21. Silvina

    Salve!

    M’agrada molt com escriu la Laia, ja que també vaig llegir la recració del mite de Coronis que va fer i les dues narracions m’agradan. Felicitats Laia, escrius molt bé!
    El meu nom no és gens comú a Espanya, jo soc d’Uruguai i allà hi ha molta gent que es diu així. Per això, encara que el meu nom prové del llati mai el trobo en lloc jaja.El significat del meu nom es “guardiana del bosc” o persona que hi viu al bosc.

    Vale!

  22. Laia Muñoz Osorio

    Gràcies pels vostres comentaris tan amables! Silvina, si vols llegir més recreacions meves en tinc més, per exemple “La nena que va voler veure el sol d’Atenes” que té dues parts i la vaig escriure l’any passat.

    Per cert avui és Santa Eulàlia, felicitats a totes les Làies i a la nostra patrona de Barcelona!

  23. Margalida Capellà Soler

    Per molts anys, Laia! Per ser Santa Eulàlia avui i sobretot per fer divuit anys. FELICITER!

  24. Marc Pascual

    Salve, Laia!
    Moltes felicitats pel teu gran treball! Jo no tenia cap coneixement sobre el tema i tot i així m’ha sorprès bastant; és un molt bon article, sincerament.
    Valee.

  25. Ana Mª Falcón Durán

    Salvete!

    He estat llegint aquest article amb mola atenció, ja que, tot i que al principi no era emocionant al final m’ha sorprès molt. Està molt bé el fet de defensar els ideals que cadascú té, però m’ha semblat molt cruel les tortures que li van fer patir a aquella pobre nena petita. Tampoc tenia ni idea de que Laia era el mateix nom que Eulàlia ni que hi havia una estàtua a Barcelona. Quan vaig a Extremadura (Mérida en concret)hi ha un carrer que es diu Sta. Eulàlia, un forn de pa, etc… infinitat de coses que porten aquest nom. Ara acabo de comprendre el significat, que Mérida és una ciutat romana que encara conserva característiques de l’època i el mite Eulàlia va ser molt important.

    Valete! 😀

  26. Alba Domínguez Gómez

    Salve!

    M’ha agradat aquesta història que va sobre santa Eulàlia. Aquesta noia parla amb déu sobre el cristianisme i es torna de la religió monoteista. Moltes felicitats Laia per aquest artícle tan bonic!

    El meu nom prové del llatí i significa blanca i refulgent com l’aurora. També amable, suau, cordial, sagaz. Li agrada l’armonia de les formes i els métodes persuasius. Li agrada sentir-se alabat.

    Valete! 😀

  27. Cristina Edo

    Salve!

    Que bonic article! Moltes felicitats a l’autora ha fet un molt bon treball.

    Vale.

  28. Cristina Edo

    El meu nom és Cristina, és un nom Femení d’origen Grec.Variant femenina de Crist. Seguidor de Crist.

  29. Aina Barnat

    Salve 😀

    Felicitats! és un molt bon conte, jo no coneixia la història d’Eulalia, pero gràcies a tu ja la coneixo.

    El meu nom és Aina: és d’origen greg per el que he trobat i significa bellesa amagada.

    Vale!

  30. Carla Latorre

    Salvete!

    Has fet un bon treball, i personalment no tenia ni idea sobre l’història de Eulalia, i ara m’ajudat saber una mica més d’aquesta dona.
    El meu nom és Carla: té un origen Germànic i significa la més forta.

    Vale!

  31. Pingback: La basílica de Santa Eulàlia | Aracne fila i fila

  32. Iria Rael

    Salve!
    Bona recreación, no coneixia la història d’Eulalia, a Barcelona hi ha una estatua seva.
    Pensó que les tortures que li feian a la nena perita són molt cruels.
    El meu nom prové de Galicia i simbolitça a una guerrera celta.

  33. ariadnaruiz

    Salve!

    M’ha agradat molt aquesta recreació, la meva cosineta es diu Laia que es el deminutiu de Eulàlia, segons la meva tieta, Santa Eulàlia és la patrona de Barcelona, per això a Barcelona hi ha una estàtua.
    També penso el mateix que la Ira en l’aspecte que es super cruel el que li feien a la pobre nena. Com es pot torturar a una nena inocent d’aquesta manera? Jo no ho entenc.

  34. Pingback: Las 13 rosas d’Emilio Martínez-Lázaro | La cinta de Νίκη

  35. Irene Sanz

    Salve!

    Trobo inhumà i cruel que la nena hagués de passar per totes aquelles tortures. No hi ha perdó que valgui.

  36. Valentina Restrepo

    Salve!

    Està molt ben fet aquest article, m ‘ha agradat molt ja que jo coneixia la historia d’Eulàlia però aquí l’has sabut representar molt bé en aquest article. Jo el que recordava de santa Eulàlia és la llegenda que diuen de que la van tirar per una baixada dins un barril ple de claus. Es molt interessant aquest article i molt educatiu. Felicitats!

    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *