Sovint, podem escoltar llatinismes i mencions clàssiques a “Els Optimistes”, el concurs de Catalunya Ràdio que cada dia amenitza l’antenna d’una a dues del migdia, presentat pels showmans Manu Guix i Àngel Llàtzer. Un exemple ben recent, el tenim en el programa de dijous 13 de març:
Gaby
De ben segur, recordes Tres porcelli. Ecce fabula nostra:
[youtube]http://youtu.be/fgObGvfW5XI[/youtube]
Andrea, Natalia, Laura i Guillem
4t ESO opt.3
El passat mes de febrer, alguns alumnes de 1r de batxillerat vam tenir l’oportunitat d’anar d’intercanvi a Alemanya. Una de les visites organitzades va ser a la ciutat de Heidelberg on vam poder visitar la Universidad Ruprecht Karl de Heidelberg (també coneguda per la Universitat de Heidelberg). El seu nom en llatí és Ruperto Carola Heidelbergensis, ja que va ser fundada per Ruperto I en el 1386. És, per tant, la universitat més antiga d’Alemanya i una de les principals d’Europa en matèria d’investigació.
A l’entrada de la instal·lació hi trobem una frase en llatí: “Semper apertus”, que significa sempre obert.
La història de la creació d’aquest lema es produeix el 18 d’octubre de 1386 quan es va celebrar la cerimònia d’obertura de les portes de la universitat. Com a lema, Marsilius von Inghen, el primer rector de la universitat, va escollir “Semper apertus”, que concretament es refereix a què el llibre d’aprenentatge està sempre obert.
Camila Arigón
1r Batx. Llatí
Com en les vuit edicions anteriors, es celebra la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana de Badalona, durant l’últim cap de setmana d’abril (26-27). Aquest l’organitza el Museu de Badalona, i durant dos dies els carrers del voltant es vesteixen de romans per ensenyar a la gent els oficis i la vida quotidiana dels romans. A més, en el transcurs d’aquests dies s’organitzen actes i representacions sobre diferents aspectes de la vida romana.
L’institut Isaac Albéniz (Badalona), l’institut Premià de Mar i l’escola Vedruna de Gràcia (Barcelona) hi participen des de fa molts anys (2013, 2012, 2011, 2010…) des de l’àmbit de l’educació, i s’encarreguen dels jocs (ludi) i l’ensenyament romans (schola). Hi ha quatre espais que treballem: el ludus grammaticus, el ludus literarius, el ludus rethoricus i els jocs romans (ludi). Si voleu més informació podeu mirar aquí.
Enguany canviarem de lloc, i, en lloc d’estar al pàrquing de davant el museu, estarem al parc que hi ha al costat de l’edifici de correus, on no hi haurà tanta acumulació de gent i estarem més tranquils.
Vista general del nou emplaçament
Participar és una experiència que, en el meu cas, és interessant i, en resum, t’ho passes molt bé, ja que ensenyes a la gent com escriure el seu nom en grec, o a presentar-se en llatí, i al final t’ho agraeixen. Per tant, a què esperes? La Teresa, la Margalida i en Jordi us animen a participar-hi!
Deixeu als comentaris quina és la vostra opinió al respecte, si hi voleu anar, o no…
Arnau Lario
1r Batxillerat Grec i Llatí
“Diaris de vampirs” o “Cròniques vampíriques” és una sèrie de televisió de ciència ficció i sobrenatural, emesa per CW el 10 de septembre de 2009 i està creada per Kevin Williamson i basada en la saga de L. J. Smith.
Quatre mesos després del terrible accident que va matar els seus pares, l’Elena Gilbert una adolescent de 17 anys i el seu germà de 15 , Jeremy, segueixen intentant tirar endavant les seves vides. L’Elena sempre ha estat una estudiant brillant, popular i molt atenta amb els seus amics , però que ara es troba lluitant per ocultar la seva tristesa al món. L’any escolar comença i l’Elena i els seus amics queden fascinats amb un nou alumne: l’Stefan Salvatore , un misteriós noi que viu amb el seu tiet. L’Stefan i l’Elena s’enamoren ràpidament. El que l‘Elena no sap és que el seu novio és un vampir des de fa centenars d’anys, que intenta viure en pau entre els humans, mentre que el seu germà Damon és la personificació del vampir violent i pervers. Els dos germans, perseguits pel seu passat amb la Katherine, que és idèntica a l’Elena, entren en guerra per guanyar-se el cor de la noia i el dels seus amics, familiars i veïns de la petita ciutat de Mystic Falls, a Virgínia .
La sèrie l’han tornat a emetre per TV3, els dissabtes i diumenges pel matí. Actualment té cinc temporades.
Fotografia dels protagonistes (l’Stefan, l’Elena i en Damon)
Per començar trobem llatí en els encanteris que fa la Bonnie, amiga de l’Elena i altres bruixes:
Phasmatos Sal Vis Nas Ex Malon, Terra Mora Vantis Quo Incandis, Et Vasa Quo Ero Signos
Aquest encanteri el fan la Bonnie i la seva àvia, que és bruixa per aixecar una tomba on creuen que està la Katherine, una vampira de la qual havien estat enamorats en Damon i l’ Stefan.
Ex Spiritum Intaculum, In Terrum Incendium, Phasmatos Salvis Adisdum!
Aquest encanteri el fa la Bonnie per baixar la intensitat de les flames perquè l’Stefan pugui salvar en Damon que està tancat en un soterrani.
Fes matos tribum nas ex viras, Sequitas saguines, Ementas asten mihan ega petous.
Aquest encanteri el fa la Bonnie amb la sang d’en Jeremy, germà de l’Elena, per buscar aquesta.
En Jeremy i la Bonnie localitzant l’Elena a través del mobil de la Bonnie.
Phasmatos Ex Solves Exis Pa Unis Animotos Di Conjuncto Sol Facto Fes Matos De Vos Male. “
Aquest encanteri el fa la Bonnie per trencar l’encanteri que va fer una bruixa que va unir els seus fills perquè si un moria moririen tots.
Com podem veure els encanteris en moltes pel·lícules o sèries, agafen paraules en llatí, i d’altres se les inventen. És el cas de Harry Potter, on molts dels encanteris són en llatí (oculus reparo).
A més, a la sèrie, la planta que pot ferir o fins i tot matar els vampirs és la verbena. Alguns personatges duen collars o rellotges amb verbena per evitar que els vampris se’ls hi acostin o els hi poguin convèncer amb els ulls de fer alguna cosa sense el seu permís. La verbena és un gènere de plantes amb flor originària d’Amèrica, que s’usa per produir llet en les glàndules mamàries, per curar ferides (es diu que va curar les ferides de Jesús després de ser crucificat). Els romans la utilitzaven per purificar els altars durant els sacrificis. També serveix per treure els maleficis de sobre, per prevenir el futur o fins i tot pot provocar l’abort.
Verbena
Un altre referent és el Grimori, un llibre d’encanteris que utilitza la Bonnie, l’amiga de l’Elena, per fer encanteris. A l’antiguitat, els grimoris eren llibres que contenien cartes astrològiques, instruccions per fer encanteris, etc. Aquesta paraula ve del francès grimoire, i aquest al seu torn ve d’una alteració de grammaire, que vol dir gramàtica. Això es deu en part al fet que, en l’Edat Mitjana, hi havia uns llibres anomenats “gramàtiques llatines” (llibres sobre dicció i sintaxi del llatí) que eren fonamentals per a l’educació escolar i universitària i els llibres que no eren les “gramàtiques llatines” o no eren llibres eclesiàstics, s’anomenava grimoris, ja que creien que eren plens d’encanteris. La majoria dels grimoris estaven escrits en llatí, tot i que hi havia alguns que s’inventaven algunes paraules barrejant-les amb el llatí.
La Bonnie amb la seva àvia fent un encanteri
Finalment, es van editar uns pòsters dels personatges en els quals hi ha unes inscripcions llatines.
I vosaltres heu vist aquesta sèrie? Què us sembla? Trobeu més referents clàssics? Pel que fa als encanteris de la Bonnie, creieu que estan en llatí? N’enteneu alguna paraula? Si és així, us atreviu a traduir algunes de les frases dels encanteris?
Andrea i Irina Balart 2n Batx.C
Com fa unes poques setmanes va ser el 51 l’aniversari de la seva mort, avui commemorem a Sylvia Plath, una poeta i escriptora americana nascuda al 1932. Reconeguda com un dels majors exponents de la poesia moderna i la poesia feminista, Sylvia va tenir una vida generalment turmentada i trista (factors que caracteritzen la seva obra) que va acabar tràgicament en suïcidi. La mort del seu pare es reconeix com un dels més importants factors de la seva naturalesa depressiva, que la va portar a tenir tendències suïcides des de la seva joventut. No obstant, va continuar la seva vida tot i que sempre va representar un gran pes per a ella que no va saber sostenir. Es va casar amb Ted Hughes, un altre poeta amb qui va tenir una turbulenta (però plena d’amor) relació. 
Ariel es un dels poemes recol·lectats a la homònima recopilació, publicada pòstumament 2 anys després del seu suïcidi. En aquest poema, Sylvia explora una de les fases més tristes a la seva vida, i ho fa relacionant-se amb el dimoni mitològic anomenat Ariel o el nom pròpiament dit. Poc es sap sobre el mite d’Ariel, però sabem que en un principi era considerat una divinitat i finalment va acabar sent un dimoni. El poema també busca un contrast amb el significat del nom Ariel, que significa “el lleó de Déu” i és un nom que representa alegria i independència.
Aquest és només un exemple: Sylvia tenia una gran col·lecció de poemes amb referències clàssiques. Era una dona molt culta i tenia una base acadèmica important, havent estudiant literatura a l’Smith College i sempre mostrà un gran interès per la cultura clàssica.
Estasi en la foscor.
I després el blau sense substància
Que turons i distàncies aboquen.
Lleona de Déu,
¡Com una creixem,
Girant sobre talons i genolls! -El solc
Es bifurca i passa, germà
Del marró arc
Del coll que se m’escapa,
Ulls de negre,
Baies que llancen foscos
ganxos –
Negres glopades de dolça sang,
Ombres.
I una altra cosa
Que em hissa per l’aire –
Cuixes, cabell;
Escates dels meus talons.
Quin blanca
Godiva, em va desfullar –
Mans mortes, morts rigors.
I ara
El meu escuma com blat, una resplendor dels mars.
El crit del nen
Es fon en el mur.
I jo
Sóc la fletxa,
La rosada que vola
Suïcida, una a la meva empenta al
ardent
Ull, calder de l’alba.
Per què creieu que els autors contemporanis recorden i escriuen encara sobre els mites clàssics?
Álex Aguilera
1r de Batxillerat D
One Piece és un manga adaptat a l’anime creat per Eiichiro Oda, que tracta sobre un noi que es fa pirata, i el seu objectiu és fer-se el rei dels pirates. El protagonista, Monkey D. Luffy, és un noi que es va menjar una “fruita del diable” (Akuma no Mi) que li va donar el poder de convertir-se en un noi de goma i ell, juntament amb els seus companys, segueixen una aventura per arribar a l’illa on es troba el gran tresor que va deixar l’antic rei dels pirates (Gol D. Roger), el One Piece.
En aquest anime podem trobar una gran varietat d’éssers i persones que estan relacionats amb personatges mitològics del món grec. Aquesta sèrie està dividida en dues parts i cada una conté un seguit de sagues (dividides en diferents Arcs) on en casi cada saga podem trobar algún ésser mitològic.
Mar de la Supervivència: Saga dels Supernoves
– Saga del East Blue: al principi d’aquesta saga podem veure un ésser anomenat Leviatan, una serp marina creada per Déu. La primera aparició d’aquest ésser és en el primer capítol de la sèrie, quan aquest intenta menjar-se Luffy. El Leviatan també apareix en el capítol 4, en el 504 i en el Opening 1 (la primera cançó de totes). En el següent vídeo podeu trobar aquest monstre en el minut 1:23.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=frBvPtfwsvc[/youtube]
– Saga de Baroque Works: en aquesta saga, apareixen per primera vegada uns gegants anomenats Dorry i Brogy, uns gegants que provenen de l’illa d’Elbaf (illa habitada per gegants) i que porten 100 anys lluitant en la illa Little Garden. Durant el llarg de l’anime, podem trobar vàries aparicions de diferents gegants (tant pirates com marines).
– Saga de l’Illa del Cel: en aquesta saga apareix un Déu que és el Déu Enel. Encara que aquest personatge no és un déu real, tant ell com els habitants de l’illa del cel (Skypiea) creuen que és un déu. Enel va menjar la fruita llamp llamp, cosa que li otorga el poder controlar els llamps, com el Déu grec Zeus.
En aquesta mateixa saga també trobem dos animals mitològics, el pegàs i la serp gegantina, Pitó. El pegàs que trobem és un ocell anomenat Pierre que va menjar una fruita del diable, “la fruita del cavall cavall” que li permet convertir-se en un cavall i en un pegàs. També trobem dues serps gegants, que les podem relacionar amb la serp Pitó de la mitologia grega, que es diuen Nola i Kashigami.
– Saga de Water 7: en aquesta saga ens apareix per primera vegada una sirena, però és una sirena bastant peculiar ja que te cames i no cua, una Nereida. En One Piece, la Nereida que ens apareix és l’àvia Kokoro, una sirena que al ser ja una senyora gran, al sortir de l’aigua la cua es converteix en unes cames, donant-li la capacitat de caminar tranquil·lament per terra.
– Saga de Thriller Bark: en aquesta saga ens apareixen de monstres mitològics dins del vaixell Thriller Bark. El primer ésser que trobem és Cèrber, encara que en aquest anime apareix com el zombie Cerberus format per dos caps de llop i un de guineu que vigila l’entrada a l’illa, i que en Luffy acaba domesticant.
Seguidament, els primers “barrets de palla” que arriben a l’illa (Nami, Usopp i Chopper), els recull un carruatge tirat per dos Centaures que també són zombies, “els cotxers“. Durant el transcurs del viatge que fan amb el carruatge, es van trobant una sèrie de zombies bastant peculiars i un d’ells és un animal mitològic, la Mantícora. La Nami veu la Mantícora mentre van cap al castell de l’illa, i immediatament intenta convèncer els seus companys que ha vist un animal molt estrany a fora, cosa que els seus companys no la creuen.
Mentre el grup del Luffy busca els seus tres companys, es troben amb una escena bastant peculiar on un dels personatges que apareix és un ésser mitològic, l’unicorn. En aquesta escena ens trobem amb Unigaro, un unicorn zombie que està bevent sake amb un arbre, també zombie, anomenat Moc Donald.
[youtube]https://youtu.be/8Jr8jSnkoFM[/youtube]
– Saga de la Guerra contra Barbablanca: aquesta saga, con totes les altres, es divideix en diferents arcs, i en tres dels arcs que la composen apareixen diferents éssers mitològics:
El primer arc on apareixen éssers mitològics és l’arc d’Amazon Lily, que passa en una illa només habitada per dones, on en Luffy va a parar després de separar-se dels seus companys. Allà, hi ha una emperatriu, la Shichibukai Boa Hancock, que juntament amb les seves dues germanes, són les germanes Gòrgones. Aquestes van rebre aquest nom a partir d’un suposat acte heroíc, en que van matar a un monstre anomenat “Gorgona“. Com a càstig, aquest monstre va posar una maledicció a les tres germanes amb un parell d’ulls a l’esquena de cada una, que petrifica qualsevol persona que les miri. També, a causa de la maledicció, la germana gran, Boa Hancock té la capacitat de petrificar tothom que tingui un acte de luxúria cap a ella, mentre que les dues germanes Sandersonia i Marigold tenen la capacitat de convertir-se en serps.
En realitat, aquest mite és fals ja que les germanes el que amagen en veritat és una marca d’esclavitud, i el poder que tenen és a causa de les fruites del diable que es van menjar.
El següent arc que ens trobem és l’arc d’Impel Down, on el Luffy entra gràcies a Boa Hancock a la presó d’Impel Down per rescatar el seu germà Ace. En aquesta presó trobem un seguit de guardians que són animals mitològics:
Un dels animals que trobem és l’Esfinx, que és el cap guardià del segon nivell de la presó, juntament amb el Basilisc. Tant l’Esfinx com el Basilisc són derrotats per en Luffy, que seguidament passa al nivell 3 de la presó.
En el nivell 2 d’aquesta presó, també podem trobar les Mantícores. Aquestes Mantícores són animals deboradors d’homes i capaços d’imitar als humans, encara que només imiten paraules que diuen els presos.
Un altre ésser mitològic que trobem és el minotaure, i l’anomenen Minotaurus, un dels Guardians Demoníacs de Impel Down. Aquest monstre va apareixent al llarg de la saga, golpejant diferents presos, fins que en Luffy s’el troba al tercer nivell i el derrota.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9Z9bAwGF43A[/youtube]
L’últim ésser mitològic que apareix en aquest arc és la Hidra, un atac del cap de tota la presó Impel Down, Magellan, que té el poder de la Fruita Verí Verí. Aquest atac és el més fort que té i consisteix a crear una Hidra de verí.
L’últim arc d’aquesta saga on ens trobem un ésser mitològic és l’Arc de Marineford, on el Luffy va a la principal seu de la Marina, Marineford, per rescatar al seu germà. En aquesta saga ens trobem al capità de la primera divisió de la tripulació d’en Barbablanca, en Marco, que es va menjar una fruita del diable que el converteix en un Fènix, donant-li el poder de volar i regenerar-se de les ferides amb foc, cosa molt similar a l’au Fènix que diuen que s’aixeca de les seves pròpies cendres.
El mar final: Saga del Nou Món
– Saga de l’Illa de les Sirenes: aquesta saga és dona a terme després de passats dos anys en la sèrie. Quan els pirates del “Barret de palla” es tornen a reunir, es dirigeixen a l’Illa de les Sirenes, on apareixen un seguit d’èssers mitològics. El primer que trobem és el Kraken, a qui en Luffy domèstica per a que els porti a l’illa. En Luffy li posa el nom de Surume i aquest èsser apareix alguna vegada al llarg de la saga.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2gqY9TQYiOw[/youtube]
A continuació, ja dins de l’Illa de les Sirenes trobem els habitants d’aquesta illa que són sirenes i tritons. Podem trobar una gran varietat de Tritons (on també s’inclouen les sirenes): hi podem trobar els que ja tots coneixem, que són els que tenen meitat superior d’humà i meitat inferior de peix, altres que tenen forma humana però tot el seu cos és de tritó i altres que semblen totalment animals però que tenen cares i característiques humanes.
També, en aquesta illa hi podem trobar el famós rei Neptú, el rei del Regne Ryugu. La seva meitat superior és d’un home i la seva meitat inferior és de la cua d’un Celacant i igual que el déu grec Neptú, porta un trident i pot manipular l’aigua que esta al seu voltant per mitjà del Karate Gyojin.
En aquest ànime podem trobar unes famoses armes encestrals que són unes armes de destrucció massiva i les més perilloses que hi ha. Aquestes armes van ser construides durant el “Segle Buit” i s’hi pot trobar informació sobre elles en els Poneglyph exparcits arreu del món. Hi ha un total de tres armes: Posidó, Plutó i Urà, relacionant-les amb els déus que trobem en la mitologia. Una d’aquestes armes encestrals (Posidó)es troba en l’Illa de les Sirenes i és la filla del rei Neptú, Shirahoshi, una sirena que pot convocar i manejar a la seva voluntat els Reis Marins.
– Saga de l’Aliança Pirata: en aquesta saga, la tripulació del “barret de palla” arriba a una illa anomenada Punk Hazard, que és meitat foc i meitat neu i gel. En aquesta illa, primer es troben amb una part on tot s’està cremant i fins i tot hi ha volcans en erupció. En aquesta part de l’illa, hi baixen una part de la tripulació (Luffy, Zoro, Usopp i Nico Robin), per anar a investigar-la, mentre que l’altra part es troba en el vaixell.
Durant la recerca que fan, topen amb dos animals mitològics: el primer és el drac, en aquest cas, el drac que es troben té les capacitats de volar, escupir foc i té molta resistència i força, però al final, aquest drac acaba mort i se’l mengen. Al llarg de la saga, en l’altra meitat de l’illa, apareix un altre drac que té capacitats semblants a l’anterior, encara que és més petit i més ràpid.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=XvAlBwdsykI[/youtube]
A continuació, després de matar el primer drac, es troben a un animal mitològic molt conegut: el centaure. En aquest cas, en l’altre meitat de l’illa també es troben diferents centaures, que eren antics presoners que la marina utilitzava per fer proves, i molts d’ells no tenen la meitat inferior del seu cos com un cavall, sinó que també trobem personatges que tenen la meitat inferior del cos d’una zebra, vaca, cocodril, cérvol, etc.
Quan la tripulació arriba a la segona meitat de l’illa de Punk Hazard (part de neu i gel), es troben a altres dos personatges mitològics. Els primers són uns sàtirs, que com els centaures, aquests èssers eren antics presoners humans de la marina, però en aquest cas, tenen la meitat del cos d’una cabra.
L’últim èsser mitològic que ens trobem en aquesta saga és una Harpia anomenada Monet. Ella és una dona amb ales com a braços i mans i amb cames d’ocell. Té la capacitat de volar gràcies a les seves ales i es va menjar la “fruita de la neu neu“, donant-li la capacitat de controlar la neu i convertir-se en una dona de neu.
Quina és la relació que trobeu de tots aquests personatges que es troben a One Piece amb els diferents éssers de la mitologia?
Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec
No t’ho pots perdre!
Quins referents clàssics hi has reconegut? Què t’ha semblat la moda Primavera-Estiu 2014 de Dolce&Gabbana? En què (quins temples, quines monedes…) s’han inspirat?
Camila Arigón
1r Batx. Grec i Llatí
Avui divendres 28, ens ha visitat Francesc Nadal, professor d’Economia, FOL i AGE a l‘Institut Illa de Rodes, Roses i promotor de illARgonauta, blog amb el que treballen la Realitat Augmentada els seus alumnes juntament amb els alumnes de la seva companya de clàssiques Jenny Triviño. Doncs bé, amablement el dia de lliure elecció del seu centre ha decidit venir a veure’ns a Premià de Mar i fer-nos una xerrada. En aquest taller, hem après que és la Realitat Augmentada, per a què serveix, com l’hem d’utilitzar i amb quins programes ho podem fer, amb aquests programes ens ha ensenyat a fer un ús educatiu dels telèfons mòbils, ja que a través dels mòbils hem pogut provar la Realitat Augmentada. Com hem pogut veure avui, la Realitat Augmentada és una eina que sorprèn allà on va.
Francesc Nadal explicant la RA a l’institut Premià de Mar
Com podem veure a la següent imatge, hi ha un Doraemon levitant al claustre del nostre centre, doncs aquest Doraemon és creat amb la Realitat Augmentada, i es pot veure reproduit a la pantalla d’un dispositiu mòbil amb càmera o un ordinador amb webcam.
Per últim ens agradaria felicitar-lo pel seu merescut guardó als Mobile Learning Awards 2014
Us ha agradat la xerrada d’en Francesc? Què n’heu après? Sabíeu de l’existència d’aquesta eina digital? D’ara en endavant l’utilitzareu?
Elisa Moya Ruiz i Francesc Xavier Gras
2n Batxillerat Grec i Llatí
N.B: Per gentilesa de Francesc Nadal, el qüestionari final de RA amb el mòbil.
He decidit fer un article sobre aquest fragment de l’Eneida ja que m’agrada molt la història de la llaguna Estígia i del barquer Caront. Casualment dues alumnes de l’institut Albéniz de Badalona han fet també un article sobre Caront. Jo he triat aquest text de l’Eneida de Virgili del llibre VI (versos 295-330) que parla sobre quan Eneas descendeix al Tàrtar (món dels morts) amb la Sibil·la de Cumas per buscar Anquises. Allà van amb una branca d’or perquè Caront, el barquer que condueix les ànimes, els deixi pujar. Deixo aquí el fragment en llatí i més avall la traducció:
Hinc via Tartarei quae fert Acherontis ad undas.
turbidus hic caeno vastaque voragine gurges
aestuat atque omnem Cocyto eructat harenam.
portitor has horrendus aquas et flumina servat
terribili squalore Charon, cui plurima mento
canities inculta iacet, stant lumina flamma,
sordidus ex umeris nodo dependet amictus.
ipse ratem conto subigit velisque ministrat
et ferruginea subvectat corpora cumba,
iam senior, sed cruda deo viridisque senectus.
huc omnis turba ad ripas effusa ruebat,
matres atque viri defunctaque corpora vita
magnanimum heroum, pueri innuptaeque puellae,
impositique rogis iuvenes ante ora parentum:
quam multa in silvis autumni frigore primo
lapsa cadunt folia, aut ad terram gurgite ab alto
quam multae glomerantur aves, ubi frigidus annus
trans pontum fugat et terris immittit apricis.
stabant orantes primi transmittere cursum
tendebantque manus ripae ulterioris amore.
navita sed tristis nunc hos nunc accipit illos,
ast alios longe summotos arcet harena.
Aeneas miratus enim motusque tumultu
‘dic,’ ait, ‘o virgo, quid vult concursus ad amnem?
quidve petunt animae? vel quo discrimine ripas
hae linquunt, illae remis vada livida verrunt?’
olli sic breviter fata est longaeva sacerdos:
‘Anchisa generate, deum certissima proles,
Cocyti stagna alta vides Stygiamque paludem,
di cuius iurare timent et fallere numen.
haec omnis, quam cernis, inops inhumataque turba est;
portitor ille Charon; hi, quos vehit unda, sepulti.
nec ripas datur horrendas et rauca fluenta
transportare prius quam sedibus ossa quierunt.
centum errant annos volitantque haec litora circum;
tum demum admissi stagna exoptata revisunt.’
Traducció de Miquel Dolç:
“D’aquí parteix el camí que condueix a les aigües del tartari Aqueront. Hi bull un remolí tèrbol, fangós, d’una fondària insondable, i vomita tot el seu llot en el Cocit. Un horrible barquer guarda aquestes aigües i aquest riu, Caront, terriblement brut: una espessa barba blanca totalment descuidada li cobreix el mentó, la seva mirada de foc resta fixa, un mantell sòrdid li penja de les espatlles, lligat amb un nus. Ell mateix empeny la barca amb una perxa i la governa amb les veles, i en el seu fons rovellat transporta els morts, ara ja vell, però amb la vellesa vigorosa i fresca d’un déu. Cap aquí es precipitava, escampada per la ribera, tota una multitud, dones i homes, espectres d’herois magnànims que havien acomplert la vida, nois, noies encara per casar, joves que foren posats a la pira davant la mirada dels pares: tan nombrosos com cauen despreses les fulles en els boscos amb els primers freds de la tardor, tan nombrosos com s’apleguen en terra els ocells des d’alta mar quan l’estació del fred els obliga a fugir enllà de l’oceà i els empeny cap a terres càlides. S’estaven drets demanant de ser els primers a fer la travessia i allargaven les mans, delerosos de passar a l’altra riba. Però el tètric barquer agafa ara aquests ara aquells, mentre que uns altres els rebutja i els aparta lluny de la ribera. Eneas, estranyat sens dubte i commogut per aquell tumult, pregunta: «Digues-me, oh verge, ¿què significa aquesta concentració vora el riu? ¿Què demanen les ànimes? ¿Amb quin criteri unes han d’abandonar la ribera i altres solquen amb els rems les aigües lívides?» Li respongué breument la vella sacerdotessa: «Fill d’Anquises, llinatge inconfusible dels déus, el que veus és l’estany profund del Cocit i la llacuna estígia, pel poder diví dels quals fins i tot els déus es guarden de jurar en fals. Tota aquesta multitud que veus és la gent mancada de tot i sense sepultura. El barquer és Caront; aquells que les aigües transporten, és que van ser enterrats. No li és permès de fer-los travessar les riberes horrendes i el rogallós corrent abans que els seus ossos no hagin reposat en una tomba. Van errants durant cent anys, voleiant entorn d’aquestes riberes; llavors, finalment admesos, tornen a veure aquests estanys tan desitjats.»”
Comentari:
Aquest fragment, ens parla del descens al Tàrtar d’Eneas juntament amb la Sibil·la. Allà hi ha la llaguna Estígia que constituïa el límit entre la terra i el món dels morts, l’Hades. Els rius infernals que es nombren al fragment són els següents: l’Estígia o Estix (riu de l’odi), el Flegetont (riu del foc), el Lete (riu de l’oblit), l’Aqueront (l’aigua del qual era gèlida), les corrents malèfiques (tenien propietats màgiques) i el Cocit (riu de les lamentacions) convergien en el seu centre formant una gran pantà. Popularment es creia que les ànimes dels difunts podien creuar l’Estigia en una barca guiada de vegades per Caront, conegut com el barquer que transportava les ànimes. Caront cobrava un pagament per viatge i, per això, als morts se’ls enterrava amb una moneda (òbol) sota la llengua. En aquest fragment, Eneas pregunta a la Sibil·la perquè el barquer permet a algunes ànimes passar i ad’altres no. Ella li respon que és perquè alguns cossos no han estat enterrats. Això, en certa manera, ens remet a la cèlebre obra d’”Antígona” de Sòfocles i a les seves versions com la d’Espriu, en les quals té lloc la mort d’Antígona per voler enterrar el seu germà Polinices. I és que per als antics era molt important donar sepultura als morts, precisament perquè temien el no poder passar amb la barca de Caront al món infernal i restaven condemnats a una eternitat de patiment.
Pervivència: trobem molta pervivència sobre el personatge de Caront, tant en la pintura, com en l’escultura, com en la música, la literatura i fins i tot en l’astronomia.
Pel que fa a l’art, trobem representat Caront com un home vell i lleig; porta un barret còmic i una barba. Transporta una barca amb una perxa. El trobem freqüentment en la sèrie de vasos funeraris àtics de finals del segle v a.C., acompanyat d’Hermes (Mercuri) que li proporciona els difunts. En la iconografia etrusca, Caront és més lleig i porta l’aparença d’un dimoni alat de nas llarg, amb un martell. Caront també apareix en representacions d’època moderna, on entra en colisió amb les figures de la mort cristianes. Aquestes són algunes de les obres en les que apareix:
La barca de Caront, vas àtic del Louvre
Aquiles matant un presoner troià davant de Caront, ceràmica
Lècitos amb Caront amb Hermes Psicopompos
Vas àtic que representa Caront, del museu metropolità de Nova York
Ceràmica etrusca que representa Caront, de MatthiasKabel
Moneda on es representa la Sibil·la que entra a la barca de Caront amb Eneas
La barca de Caront, relleu de Giovanni Dall’Orto
Caront, escultura de Peter Oldekop
Eneas i la Sibil·la en el Tàrtar
Caront transportant les sombres, de Pierre Subleyras
l’illa dels morts, d’Arnold Boecklin
Caront, un quadre infernal de Louis Garden.
Pel que fa a la música, trobem “L’illa dels morts” és un poema simfònic del compositor rus Rachmanioff compost el 1908 a Dresde i inspirat per el quadre d’Arnold Boecklin. Aquesta obra està considerada com un exemple de postromanticisme rus de principis de segle.
A més, trobem el grup de música de mètal gòtic finlandès, Charon que es va dissoldre el 2011.
Pel que fa a la literatura, l’humanista Alfonso Valdés va escriure “Dialogo entre Mercurio y Caronte“ en un clar intent de satiritzar l’ambient social de la seva època. Aquí teniu un petit fragment del text:
“Guiará entre tanto mi lugarteniente la barca, y nosotros sentados en este prado podremos hablar y a las vezes reýrnos con algunas ánimas que vendrán a pasar” (vers 80).
Pel que fa a l’astronomia, trobem que el satèl·lit Caront de Plutó, que Va ser descobert per l’astrònom estatunidenc James Christy el 1978.
Satèl·lit Caront
En conclusió, Caront és un personatge que té molta pervivència i que encara perviu entre nosaltres ja que trobem molts referents com el carrer Charon a França, el bar de rock anomenat Caront, el llibre “El soborno de Caronte” de Manuel Garcia Viñó, etc.
Què us ha semblat? Sabríeu trobar més referents de Caront?
Andrea Balart
2n. Batx.C