Sovint, podem escoltar llatinismes i mencions clàssiques a “Els Optimistes”, el concurs de Catalunya Ràdio que cada dia amenitza l’antenna d’una a dues del migdia, presentat pels showmans Manu Guix i Àngel Llàtzer. Un exemple ben recent, el tenim en el programa de dijous 13 de març:
Gaby
Moltes gràcies, Gaby! Molt humor tot entra millor, fins i tot, els llatinismes de les PAU!
Segueixo a Manu Guix i Àngel Llàtzer des de fa ja uns quants anys a la televisió perquè han aparegut a programes molt coneguts, però no sabia que ara portaven un programa de ràdio. No m’ha agradat gens la declaració de Manu Guix dient que el llatí només serveix per semblar més culte!! Les llengües clàssiques, serveixen per ser més culte, com totes les llengües, però també serveixen per endinsar-nos més en la història de la nostra llengua, entre moltes altres coses.
També fa referència a algunes expressions llatines:
– Modus operandi, que literalment significa ‘manera d’operar’. En el llenguatge comú, aquesta expressió es refereix a la manera habitual o característica d’actuar d’una persona o d’un grup.
– Tempus fugit (el temps fuig, el temps s’escapa, el temps vola) és una locució en llatí que fa referència explícita al veloç transcurs del temps.
Salve!
El llatinisme modus operandi significa literalment manera d’actuar. “Modus” és un nominatiu masculí singular i operandi, un genitiu masculí singular (prové d’un gerundi del verb opero). Aquest llatinisme s’utilitza molt en criminologia per expressar la manera d’actuar dels delinqüents. També he trobat una cançó valenciana en què apareix aquest llatinisme:
màximum rispect als col·lectius de construcció
coopes d’habitatge, economia social
bescanvi,-el modus operandi ara és
vamos tirandi que és gerundi, oh oh!.
Us deixo els enllaços:
Enllaç extern Enllaç extern
El llatinisme ad aeternum significa textualment “fins a l’infinit”. S’utilitza quan es vol expressar la idea que una cosa, sovint desagradable, durarà per sempre (tot i que, fent servir un refrany original castellà, No hi ha mal que duri cent anys). Jo estic més acostumat a sentir in aeternum. Gramaticalment, “ad” és una preposició, que indica direcció i “aeternum” és un acusatiu singular neutre. Els dos elements formen un sintagma preposicional amb funció de complement circumstancial de lloc.
L’expressió llatina tempus fugit significa, al peu de la lletra, el temps fuig. És també un tòpic literari que fa referència a la brevetat de la vida. L’expressió apareix per primer cop al llibre III de les Geòrgiques, poema escrit pel poeta llatí Virgili, el segle I aC. La frase exacta és «Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus», que significa textualment:“Però fuig entretant, fuig irreparablement el temps”. Aquesta expressió llatina apareix en els grans rellotges de pèndol. En determinats rellotges de sol es pot trobar aquesta frase:Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra, la traducció de la qual és: El temps vola, com els núvols, com les naus, com les ombres. Gramaticalment, tempus és un nominatiu singular masculí i la seva funció és subjecte del verb fugit, que correspon a la 3a persona del singular del verb fugo.
Jo crec que, quan Manuel Guix ha dit que el llatí serveix per semblar més intel·ligent -i, per tant, ser més atractiu, almenys a priori-, ho ha fet en un to humorístic. Tot i això, m’hauria agradat que no frivolitzés amb cap llengua, perquè aquest comentari podria ésser interpretat com a ofensiu i de mal gust.
Vale!
Salve!!!
M’agrada molt aquest article dedicat a el treball que aquestes dues grans persones realitzen!
Sóc una fan incondicional d’Àngal Llàtzer ja que no té vergonya i sempre fa riure a la gent prenent-se la vida amb molta felicitat i alegria.
El que queda molt clar és que els llatinismes tenen presència dia rere dia a la nostra vista en diferents àmbits i situacions de la vida. En aquest cas tenen lloc el ”modus operandi” i el ”tempus fugit” que hem treballat força sovint a l’escola.
Salve!
Jo no escolto molt la ràdio, i el poc que la escolto és per qüestions músicals. Però si en coneixo al Llàtzer des de sempre i el trobo una persona molt símpatica.
En l’audio trobem una série de llatismes molts coneguts:
Modus operandi, que significa ‘manera d’operar’. En el llenguatge coloquial , aquesta expressió es refereix a la manera habitual d’actuar d’una persona.
Tempus fugit (el temps fuig, el temps s’escapa, el temps vola) és una locució en llatí que diu explícita al veloç transcurs del temps.
Vale!
Salvete!
Quin riure mare meva! No havia escoltat aquest progama de ràdio. Els llatinismes emprats; ficats amb molt bon ús perquè primer parla que el llatí és sols per semblar culte i per lligar bé i després i corrobora parlant amb els llatinismes com; “modus operandi”, “tempus fugit” o “ad eternum”.
Valete!
Salve!
És interessant veure la quantitat de llatinismes que s’utilitzen en els diferents àmbits. Sempre em fa molta gràcie escoltar-ne, ja que la majoria els hem estudiat i per tant entenc el seu significat.
Em sembla fantàstic que a dies d’ara encara s’utilitzin aquestes expressions i que passin de generació en generació, d’aquesta manera podríem arribar a fer que tota la gent utilitzés més aquestes expressions. El fet de què Àngel Llatzer i Manu Guix facin aquest programa de ràdio utilitzan moltes vegades els llatinismes fa que la gent s’acostumi a escoltar-los i potser tingui interés en saber el que volen dir amb això, sempre està bé que la gent tingui interés en saber-ne més.
Gràcies per informar-nos sobre l’existència d’aquest programa de ràdio!
Per descomptat que inspira. Aquests dos grans personatges ens han apropat alguns llatinismes de forma divertida i original i a més els tres latinismes hi son ben quadrats a dins de la frase. Ells dos utilitzen també expressións llatines per “semblar”, dins de la ficció dels “personatges” als que representen a dins del programa, més cultes. Una cosa és certa: si li deixes anar set llatinismes seguits a algú que no tinqui ni idea de l’idioma, sempre que quedin bé, quedes més culte que el rei Alfons X, el savi. En aquest cas ens ho han demostrat molt bé, i fent-los útils, a més, pel que volíen fer entendre.
Salve!!
L’Àngel LLàtzer comença dient que hi ha moltes obres que s’escriuen fins i tot en llatí i, Manu Guix li diu que el llatí només serveix per fer-se el llest. Per defensar aquesta idea, utilitza aquest tres llatinismes:
-Modus Operandi
-Tempus fugit
-Ad eternum.
Gaby, realment el joc de llatinismes dels Optimistes està molt ben trobat.
Gràcies, Pau per haver-los explicat tan detalladament.
En aquest programa de ràdio es troben parlant sobre òperes. Diuen que el problema que té aquest gènere de música teatral, és que no s’enten quan canten. Diu que canten en italià i fins i tot, en llatí. Llavors Manu Guix pregunta, quina utilitat té que estiguin en llatí? I l’Àngel li respón que mira, les coses són així. Llavors Manu treu la següent conclusió: el llatí (és a dir, expressions llatines i llatinismes) només s’utilitzen per semblar més intel·ligent i l’altre li respon: “Així lligues tú?”.
Els llatinismes esmentats són els següents:
1. TEMPUS FUGIT:
Tempus fugit (el temps fuig, el temps s’escapa, el temps vola) és una locució en llatí que fa referència explícita al veloç transcurs del temps. L’expressió sembla derivar d’un vers de les Geórgicas del poeta llatí Virgili (70 a. de C.- 19 a. de C.)
2. AD ETERNUM:
Vol dir “per sempre”, “per a tota l’eternitat”. Exemple: El tresor quedarà enterrat ‘ad eternum’.
3. MODUS OPERANDI:
El modus operandi es refereix a la manera de procedir d’una persona o d’un grup de persones.
Modus operandi, que literalment significa ‘manera d’operar’, és una expressió llatina d’ús freqüent tant en espanyol com en altres llengües occidentals. En el llenguatge comú, aquesta expressió es refereix a la manera habitual o característica d’actuar d’una persona o d’un grup, i pot ser utilitzada en nombrosos contextos: organizacional, logístic, professional i científic.
En criminalística, s’usa per referir-se a com va actuar el delinqüent en una o diverses ocasions, així com per establir una pauta de comportament en diversos delictes d’una mateixa persona; en concret, es refereix a la manera de funcionament típic d’un criminal, i a les maneres de reaccionar enfront de tal situació.
Un bon exemlple: “Fidel al seu modus operandi, l’església catòlica va acusar al lliurepensador de pecat.”
Salve!!
Mai havia escoltat aquest programa de ràdio, però m’ha semblat molt interesant i divertit, ja que en Manu i l’Àngel, són dos persones molt rialleres i alegres, reflectides en altres programes de televisió.
Com podem veure, en el nostre dia a dia fem servir llatinisme com ara: tempus fugit, ad eternum i modus operandi. Com diu en Manu, ell els utilitza per fer més interessant la conversa amb la noia que li agrada, és a dir, fins i tot, per lligar.
Salvete!!!
Aquest programa anomenat “Optimistes” és la primera vegada que l’escolto, mai me’n havien parlat d’ell, però després d’escoltar-lo avui m’he adonat que és molt interessant i divertit i, que degut a la seva forma de fer el programa la seva audiència anirà poc a poc “in crescendo” fins arribar a tothom i fer veure a les persones que, a diferència d’allò que pensen sobint, el llatí és molt present en el nostre dia a dia.
Valete!!
El Ángel LLàtzer empieza diciendo que hay muchas obras que se escriben incluso en latín y, Manu Guix le dice que el latín sólo sirve para hacerse el listo. Para defender esta idea, utiliza este tres latinismos:
-Modus Operandi
-tempus huido
-Ad eternum.