Tag Archives: Conferències

Medusa amb Realitat Augmentada

Arran d’un article que va fer fa poc a Aracne fila i fila Francesc Nadalprofessor d’Economia, FOL i AGE a l‘Institut Illa de RodesRoses i promotor de illARgonauta, blog amb el que treballen la Realitat Augmentada els seus alumnes juntament amb els alumnes de la seva companya de clàssiques Jenny Triviño vàrem decidir provar què hi havia en aquella imatge cortesia de la Medusa de Caravaggio.

Després de baixar-nos l’aplicació Aurasma i seguir el canal Illargonauta, vàrem enfocar la imatge, tal com diu al seu apunt i vàrem veure el vídeo que trobareu a continuació. Hem de dir que ens va agradar poder investigar què sortia, no som nous a la Realitat Augmentada, al nostre blog A cada passa referents clàssics ja tenim diverses coses relacionades amb això, com per exemple, el nostre joc Nomen Omen, l’enquesta que vàrem realitzar als alumnes del cicle de Comerç i màrqueting del nostre institut, Alter Ego, i també, vàrem utilitzar la realitat augmentada per fer el Naixement de Venus.

Imatge de previsualització de YouTube

Esperem que arran d’això i de la seva visita us endinseu en aquest món de la realitat augmentada que de ben segur, us agradarà. Nosaltres ja no podem sortir d’aquest món, fins i tot al Saló de l’Ensenyament vàrem trobar realitat augmentada amb la topografia.

I vosaltres, heu provat la realitat augmentada? Què en penseu d’ella?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. Grec i Llatí

Ens visita a l’IPM Francesc Nadal

Avui divendres 28,  ens ha visitat Francesc Nadal, professor d’Economia, FOL i AGE a l‘Institut Illa de Rodes, Roses i promotor de illARgonauta, blog amb el que treballen la Realitat Augmentada els seus alumnes juntament amb els alumnes de la seva companya de clàssiques Jenny Triviño. Doncs bé, amablement el dia de lliure elecció del seu centre ha decidit venir a veure’ns a Premià de Mar i fer-nos una xerrada. En aquest taller, hem après que és la Realitat Augmentada, per a què serveix, com l’hem d’utilitzar i amb quins programes ho podem fer, amb aquests programes ens ha ensenyat a fer un ús educatiu dels telèfons mòbils, ja que a través dels mòbils hem pogut provar la Realitat Augmentada. Com hem pogut veure avui,  la Realitat Augmentada és una eina que sorprèn allà on va.

Francesc Nadal explicant la RA a l’institut Premià de Mar

Com podem veure a la següent imatge, hi ha un Doraemon levitant al claustre del nostre centre, doncs aquest Doraemon és creat amb la Realitat Augmentada, i es pot veure reproduit a la pantalla d’un dispositiu mòbil amb càmera o un ordinador amb webcam.

Per últim ens agradaria felicitar-lo pel seu merescut guardó als Mobile Learning Awards 2014

Us ha agradat la xerrada d’en Francesc? Què n’heu après? Sabíeu de l’existència d’aquesta eina digital? D’ara en endavant l’utilitzareu?

Elisa Moya Ruiz i Francesc Xavier Gras

2n Batxillerat Grec i Llatí

N.B: Per gentilesa de Francesc Nadal, el qüestionari final de RA amb el mòbil.

Isidor a la UB!

Salve!

El dia 10 de febrer vam fer la classe de grec i la classe de llatí de segon de batxillerat a la Universitat de Barcelona. Allà, després de visitar la biblioteca de reserva, l’hemeroteca, entre d’altres, vam anar a sentir unes conferències sobre la “Comicitat i realitat en el Miles Gloriosus” i sobre “El mite de Prometeu”. El que ens va sobtar bastant va ser trobar en el vestíbul de la facultat una estàtua d’Isidor, fet que ens va servir per la tasca Els escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres. Com que la Universitat és molt antiga, hi assistien molts eclesiàstics, és per això que a la Universitat hi trobem la figura d’un destacat bisbe de Sevilla que escrivia les seves obres en llatí.


Mostra Els escriptors clàssics del nostre entorn en un mapa més gran

 Però sabeu qui va ser Isidor?

Isidor de Sevilla (Cartagena, 560 – Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigotbisbe de Sevilla i autor d’obres religioses i enciclopèdiques. És venerat com a sant per l’Església catòlica i l’ortodoxa. És un dels Quatre Sants de Cartagena.

 Era descendent d’una honorable família visigoda fill de Severià, que fou governador de la província cartaginesa. De jove, la família es va traslladar a Sevilla, on Isidor estudià a l’escola de la catedral, la primera d’aquest tipus a tota la Hispània. Hi aprengué la dialèctica, la gramàtica, la retòrica, artimètica, música, astronomia i geometria, a més del grec i l’hebreu.

Va succeir a Leandre el 600 en la seu episcopal de Sevilla i va fundar un col·legi per a l’educació de la joventut; després va anar a Roma per entrevistar-se amb el papa Gregori I. Va tenir un paper rellevant en la política i la religió del regne visigot, intentant unir els diversos pobles que formaven el Regne de Toledo, de manera que es pogués garantir la seva consolidació i continuïtat. Així, va contribuir decisivament a la desaparició de l’heretgia i  l’ortodòxia catòlica.

A partir del novembre de 619 va presidir el II Concili de Sevilla, amb bisbes hispànics i gals, on es discutí la naturalesa de Crist. El desembre del 633 va presidir el IV Concili de Toledo, en el qual es va decretar la independència i llibertat de l’Església hispànica enfront del poder reial, amb el qual va mantenir una aliança solemne. També s’hi establí que cada catedral tingués un seminari per educar els joves i futurs clergues, de manera que aquests fossin persones formades sòlidament. En aquests seminaris s’ensenyaria, com a la de Sevilla, arts liberals, grec i hebreu, a més de dret i medicina. Finalment, va morir a l’església de Sant Vicenç de Sevilla el 4 d’abril del 636.

 I què és el que escrivia aquest important bisbe?

Els seus interessos culturals anaven de les arts liberals, el dret, la medicina, les ciències naturals, la història, a la teologia dogmàtica i moral. La seva producció escrita va ésser molt extensa, però potser poc original, ja que sovint es redueix a copiar altres autors, cristians o clàssics.

Les seves principals obres són:

–  Originum sive etymologiarum libri viginti  o Etimologies, enciclopèdia de les arts i les ciències conegudes, on sistematitza i recopila la saviesa llatina clàssica a partir dels seus autors. És la seva obra més coneguda, de gran repercussió i influència durant l’Edat mitjana.

– De Differentiis s. De Proprietate Verborum, llibre de gramàtica llatina

– Iber Glossarum Latinarum, col·lecció de glosses llatines.

– De Rerum Natura, dirigit al rei visigot Sisebut, és un llibre d’astronomia i història de la natura. En aquest llibre es pot veure que Isidor pensava que les estrelles no tenien llum pròpia i que eren il·luminades pel Sol, igual que la Lluna.

– Chronicon. Llibre d’història des de la creació del món fins al 627

– Historia Gothorum, història dels visigots des del regnat de Valerià i Gal·liè fins a la mort de Sisebut

– Historia Vandalorum, història dels vàndals des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels bizantins

– Historia Suevorum, història dels sueus des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels visigots

– Poemata, col·lecció de poemes

 La resta de les seves obres són de caràcter teològic, com Contra Judaeos Libri II, on es veu clarament la seva posició en contra dels jueus, normal en aquella època.

Nosaltres en el nostre bloc El cel dels mites, que vam presentar pel treball de recerca, hem inclós alguns textos d’Isidor, ja que hi ha alguns llibres on parla de l’astronomia. Els dos textos que varem buscar eren dels llibres De Rerum Natura i Etimologies.  El primer parlava sobre la distribució i classificació dels dies, mentre que l’altre parlava sobre l’origen del nom dels dies, i en aquest text vam obtenir ajuda de la classe d e segon de batxillerat de llatí per fer la traducció. Us deixem el text d‘Etimologies perquè pogueu fer-vos una idea del tema que tracta Isidor en aquest llibre.

 “Dies dicti a diis, quorum nomina Romani quibusdam sideribus sacraverunt. Primum enim diem a Sole appellaverunt, qui princeps est omnium siderum, sicut et idem dies caput est cunctorum dierum.  Secundum a Luna, quae Soli et splendore et magnitudine proxima est, et ex eo mutuat lumen. Tertium ab stella Martis, quae Vesper vocatur. Quartum ab stella Mercurii, quam quidam candidum circulum dicunt. Quintum ab stella Iovis, quam Phaethontem aiunt. Sextum a Veneris stella, quam Luciferum asserunt, quae inter omnia sidera plus lucis habet. Septimus ab stella Saturni, quae sexto caelo locata triginta annis fertur explere cursum suum.  Proinde autem ex his septem stellis nomina dierum gentiles dederunt, eo quod per eosdem aliquid sibi effici existimarent, dicentes habere a Sole spiritum, a Luna corpus, a Mercurio ingenium et linguam, a Venere voluptatem, a Marte sanguinem, a Iove temperantiam, a Saturno humorem. Talis quippe extitit gentilium stultitia, qui sibi finxerunt tam ridiculosa figmenta.  Apud Hebraeos autem dies prima una sabbati dicitur, qui apud nos dies dominicus est, quem gentiles Soli dicaverunt. Secunda sabbati secunda feria, quem saeculares diem Lunae vocant. Tertia sabbati tertia feria, quem diem illi Martis vocant. Quarta sabbati quarta feria, qui Mercurii dies dicitur a paganis. Quinta sabbati quinta feria est, id est quintus a die dominico, qui apud gentiles Iovis vocatur. Sexta sabbati sexta feria dicitur, qui apud eosdem paganos Veneris nuncupatur.”

 Text traduït per Andrea i Irina Balart:

“Els dies van ser anomenats a partir dels déus, els noms dels quals els romans van consagrar a algunes estrelles. Així van anomenar el primer dia a partir del Sol, el qual és el principal de totes les estrelles, d’aquesta manera aquest dia és el cap de tots els dies. El segon a partir de la Lluna, la qual és pròxima al Sol en esplendor i magnitud, i d’ell prové la llum. El tercer a partir de l’estrella Mart, la qual és anomenada Vesper. El quart a partir de  l’estrella de Mercuri, que alguns diuen que és un cercle blanc. El cinquè a partir de l’estrella Júpiter, que diuen que és Faetó. El sisè a partir de l’estrella de Venus, que atribueixen a Lucífer, la qual té les estrelles més brillants d’entre totes. El setè a partir de l’estrella de Saturn, la qual situada al sisè cel té la intenció d’omplir el seu recorregut en trenta anys. (…) D’aquesta manera, tal era l’estupidesa de la gent, que van crear formes tan ridícules. Però entre els hebreus el dia és anomenat el primer Sàbat, que entre nosaltres és el dia del senyor, que la gent va consagrar al Sol. El segon Sàbat és la segona diada, que els seculars anomenen dia de la Lluna. El tercer Sàbat és la tercera diada, que ells anomenen dia de Mart. El quart Sàbat és la quarta diada, que és anomenat dia de Mercuri pels pagesos. El cinquè Sàbat és la cinquena diada, aquest és el cinquè a partir del dia del senyor, que entre els gentils és anomenat dijous. El sisè Sàbat és anomenat sisena diada, que entre els mateixos pagans és anomenat de Venus.”

 

Foto  feta per nosaltres de l’estàtua d’Isidor a la UB

Retrat d’Isidor de Sevilla

Andrea i Irina Balart.

2n. Batx C

Ampliem el fil a la UB

El dia 10 de febrer vam realitzar una sortida a la Universitat de Barcelona els alumnes de Llatí i Grec de segon de batxillerat. Després de visitar la biblioteca de reserva, la hemeroteca i escoltar una mica sobre el gran autor Italià Maquiavel, entre altres activitats, vam assistir a una conferència sobre el tità Prometeu, el benefactor de la humanitat. La xerrada es va dur a terme a càrrec de Pilar Gómez coordinadora de les PAU Catalunya i dra. a l’Universitat de Barcelona.

A la majestuosa biblioteca de la Universitat van ensenyar-nos antics exemplars de llibres que es van escriure en Monestirs de Barcelona a l’edat mitjana i que la Universitat de Barcelona havia obtingut a causa del tancament d’aquests. Aquestes obres tenien tot tipus de referents clàssics: referències a Déus, ciutats, territoris o dibuixos a importants personalitats del món clàssic.

Vam trobar la visita guiada a la biblioteca molt interessant, perquè vam poder veure, i en el cas del Víctor tocar, antigues plaques gravades en relleu que tenien referents clàssics dibuixats i llibres que eren molt antics i que només en quedaven pocs exemplars al nostre país. En Víctor va notar que aquests llibres eren antics pel seu tacte, ja que estaven fets de materials diferents als actuals i la textura d’aquests no tenia res a veure als que coneixem avui en dia.

Pel que fa la  ponència de grec, ens van explicar tot allò que tenia a veure amb el déu grec: la seva vida, el seu mite i que en pensava sobre els déus i la religió. A més, en la conferència ens van explicar que se’l considerava un tità o fill d’un tità i que es correspon amb el sobrenom d’heroi cultural. A més, a Prometeu se’l relaciona amb tres grans esdeveniments: l’aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l’home i l’aparició de la dona.

Després d’aquesta introducció, vam llegir diversos textos escrits per diversos autors i filòsofs grecs com ara Llucià, Plató Esíode o Èsquil. El meu company Víctor, també autor d’aquest apunt, no va poder llegir aquests textos perquè no se’ls van adaptar i va haver d’escoltar-los.

En aquests fragments s’exposen alguns dels seus pensaments en forma de monòlegs i diàlegs teatrals o en forma de narració, també apareixen diàlegs entre el déu Zeus i ell quan es lligat al Caucas:

En aquests textos es parla entre d’altres coses del control del foc pels homes, el tractament de la justícia per part dels déus , el naixement de les dones, que va ser un càstic imposat pels déus, la guerra de titans contra déus, l’intent d’engany a Zeus a l’hora de repartir la carn, la posterior venjança d’aquest encadenant-lo i pensar en una possible alliberació.

El reconegut filòsof Plató també fa al·lusió a aquest mite a Protàgoras 322a-323a per parlar de justícia i política.

<<El hombre, una vez que participó de una porción divina, fue el único de los animales que, a causa de este parentesco divino, primeramente reconoció a los dioses y comenzó a erigir altares e imágenes de dioses. Luego, adquirió rápidamente el arte de articular sonidos vocales y nombres, e inventó viviendas, vestidos, calzado, abrigos, alimentos de la tierra. Equipados de este modo, los hombres vivían al principio dispersos y no había ciudades, siendo, así, aniquilados por las fieras, al ser en todo más débiles que ellas. El arte que profesaban constituía un medio, adecuado para alimentarse, pero insuficiente para la guerra contra las fieras, porque no poseían aún el arte de la política, del que el de la guerra es una parte. Buscaron la forma de reunirse y salvarse construyendo ciudades, pero, una vez reunidos, se ultrajaban entre sí por no poseer el arte de la política, de modo que, al dispersarse de nuevo, perecían. Entonces Zeus, temiendo que nuestra especie quedase exterminada por completo, envió a Hermes para que llevase a los hombres el pudor y la justicia, a fin de que rigiesen las ciudades la armonía y los lazos comunes de amistad. Preguntó, entonces, Hermes a Zeus la forma de repartir la justicia y el pudor entre los hombres: «¿Las distribuyo como fueron distribuidas las demás artes? Pues éstas fueron distribuidas así: Con un solo hombre que posea el arte de la medicina, basta para tratar a muchos, legos en la materia; y lo mismo ocurre con los demás profesionales. ¿Reparto así la justicia y el pudor entre los hombres, o bien las distribuyo entre todos?». «Entre todos, respondió Zeus; y que todos participen de ellas; porque si participan de ellas sólo unos pocos, como ocurre con las demás artes, jamás habrá ciudades. Además, establecerás en mi nombre esta ley: Que todo aquél que sea incapaz de participar del pudor y de la justicia sea eliminado, como una peste, de la ciudad».

ἐπειδὴ δὲ ὁ ἄνθρωπος θείας μετέσχε μοίρας, πρῶτον μὲν διὰ τὴν τοῦ θεοῦ συγγένειαν ζῴων μόνον θεοὺς ἐνόμισεν, καὶ ἐπεχείρει βωμούς τε ἱδρύεσθαι καὶ ἀγάλματα θεῶν: ἔπειτα φωνὴν καὶ ὀνόματα ταχὺ διηρθρώσατο τῇ τέχνῃ, καὶ οἰκήσεις καὶ ἐσθῆτας καὶ ὑποδέσεις καὶ στρωμνὰς καὶ τὰς ἐκ γῆς τροφὰς ηὕρετο. οὕτω δὴ παρεσκευασμένοι κατ᾽ ἀρχὰς [322b] ἄνθρωποι ᾤκουν σποράδην, πόλεις δὲ οὐκ ἦσαν: ἀπώλλυντο οὖν ὑπὸ τῶν θηρίων διὰ τὸ πανταχῇ αὐτῶν ἀσθενέστεροι εἶναι, καὶ ἡ δημιουργικὴ τέχνη αὐτοῖς πρὸς μὲν τροφὴν ἱκανὴ βοηθὸς ἦν, πρὸς δὲ τὸν τῶν θηρίων πόλεμον ἐνδεής —πολιτικὴν γὰρ τέχνην οὔπω εἶχον, ἧς μέρος πολεμική— ἐζήτουν δὴ ἁθροίζεσθαι καὶ σῴζεσθαι κτίζοντες πόλεις: ὅτ᾽ οὖν ἁθροισθεῖεν, ἠδίκουν ἀλλήλους ἅτε οὐκ ἔχοντες τὴν πολιτικὴν τέχνην, ὥστε πάλιν σκεδαννύμενοι διεφθείροντο. [322c] Ζεὺς οὖν δείσας περὶ τῷ γένει ἡμῶν μὴ ἀπόλοιτο πᾶν, Ἑρμῆν πέμπει ἄγοντα εἰς ἀνθρώπους αἰδῶ τε καὶ δίκην, ἵν᾽ εἶεν πόλεων κόσμοι τε καὶ δεσμοὶ φιλίας συναγωγοί. ἐρωτᾷ οὖν Ἑρμῆς Δία τίνα οὖν τρόπον δοίη δίκην καὶ αἰδῶ ἀνθρώποις: “πότερον ὡς αἱ τέχναι νενέμηνται, οὕτω καὶ ταύτας νείμω; νενέμηνται δὲ ὧδε: εἷς ἔχων ἰατρικὴν πολλοῖς ἱκανὸς ἰδιώταις, καὶ οἱ ἄλλοι δημιουργοί: καὶ δίκην δὴ καὶ αἰδῶ [322d] οὕτω θῶ ἐν τοῖς ἀνθρώποις, ἢ ἐπὶ πάντας νείμω;” “ἐπὶ πάντας,” ἔφη ὁ Ζεύς, “καὶ πάντες μετεχόντων: οὐ γὰρ ἂν γένοιντο πόλεις, εἰ ὀλίγοι αὐτῶν μετέχοιεν ὥσπερ ἄλλων τεχνῶν: καὶ νόμον γε θὲς παρ᾽ ἐμοῦ τὸν μὴ δυνάμενον αἰδοῦς καὶ δίκης μετέχειν κτείνειν ὡς νόσον πόλεως.” οὕτω δή, ὦ Σώκρατες, καὶ διὰ ταῦτα οἵ τε ἄλλοι καὶ Ἀθηναῖοι, ὅταν μὲν περὶ ἀρετῆς τεκτονικῆς ᾖ λόγος ἢ ἄλλης τινὸς δημιουργικῆς, ὀλίγοις οἴονται μετεῖναι συμβουλῆς, καὶ ἐάν [322e] τις ἐκτὸς ὢν τῶν ὀλίγων συμβουλεύῃ, οὐκ ἀνέχονται, ὡς σὺ φῄς—εἰκότως, ὡς ἐγώ φημι—ὅταν δὲ εἰς συμβουλὴν πολιτικῆς
[323a] ἀρετῆς ἴωσιν, ἣν δεῖ διὰ δικαιοσύνης πᾶσαν ἰέναι καὶ σωφροσύνης, εἰκότως ἅπαντος ἀνδρὸς ἀνέχονται, ὡς παντὶ προσῆκον ταύτης γε μετέχειν τῆς ἀρετῆς ἢ μὴ εἶναι πόλεις. αὕτη, ὦ Σώκρατες, τούτου αἰτία.

Vam trobar la xerrada interessant, perquè sempre va bé saber alguna cosa més sobre la cultura general de la Grècia clàssica i més d’una divinitat que n’havia sentit poc a parlar i que realment ocupa un paper important dins de la mitologia grega ja que és el benefactor de la humanitat car va enfrentar-se als déus per beneficiar a aquesta.

A més abans de començar aquesta conferència vam assistir a una altra , però aquesta era sobre l’obra El Soldat Fanfarró de l’autor Plaute, de l’època romana. Tot i que aquesta estava destinada per als alumnes de llatí, la vam trobar força interessant, perquè a més d’aprendre nous coneixements sobre el llatí i l’edat antiga, el ponent va parlar sobre aquesta obra teatral, que anirem a veure el pròxim mes i sempre va bé tenir coneixements sobre autors tant llatins com grecs i les seves obres, que ens serviran per fer selectivitat i haver après les obres d’una manera molt més dinàmica.

Com a conclusió  dir que tot i que van haver-hi estones de l’excursió que van ser intenses, vam trobar la sortida interessant per les xerrades que van fer-nos i per l’esplèndida biblioteca de reserva que contenia llibres insòlits que no podem gaudir a diari. També  va agradar-nos molt la sortida perquè el món de les clàssiques sempre és un món en el que aprens nous continguts i que encara que parlem de molts anys enrere sempre aprens coses noves quan investigues sobre el món clàssic.

Per ultim, aquí os deixo un vídeo on jo, Alma Bergel, recito un poema de Salvador Espriu anomenat Prometeu i inclós al llibre Les hores:

El somni de
llibertat esdevé la cadena
que em lliga
ja per sempre al meu cant dolorós.
M’he compadit
dels homes, de la freda tristesa
de l’estrany
temps dels homes, endinsats en la mort
i els portava
cristall i cremor de paraules
clarosos noms
que diuen els vells llavis del foc.
Àguila,
vinguda del naixement del llamp,
d’on veus com
és pensada la blancor de la neu,
cerca per a la
llum la més secreta vida.
Obriràs amb el
bec eternament camins
a la sang que
ofereixo com a preu d’aquest do.

 

Alma Bergel

Víctor Sánchez

2 Bat Grec INS Premià de Mar

Un matí de llibres a la UB

El dia 25 de febrer de 2013, els alumnes de 2n de batxillerat de llatí vam anar a visitar la Universitat de Barcelona de Lletres.

La visita va consistir en dues parts: la primera, on ens van ensenyar la biblioteca de lletres, les hemeroteques, i les reserves, diverses sales on tenen els llibres més antics, i la segona, on vam assistir a dues conferències, una adreçada a l’assignatura de llatí, i una altra a la de grec, tot i que aquesta també feia referència a alguns mites romans.

Peitho i Afrodita Casa de l'Amore punito

 

 

La història del llibre ens trasllada fins a l’Antic Egipte, on s’escrivia en papirs. Aquest costum va traslladar-se a les diverses cultures mediterrànies com es pot veure en l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma.

Els rotlles de papir s’embolicaven en un cilindre de fusta enrotllats. Alguns sobrepassaven els quaranta metres de llargada i es desenrotllaven horitzontalment.

Els textos s’escrivien per una sola cara i en columnes i el títol s’indicava per mitjà d’una etiqueta que es lligava al cilindre.

Més tard el papir va ser substituït pel pergamí. La seva producció va començar cap al segle III aC, quan van començar a aconseguir-la a partir de la pell dels animals.

Això donava millors resultats perquè es podia conservar més temps, en millors condicions, més sòlid, i permetia esborrar el text.

Els cilindres papir s’anomenen volum en llatí, paraula que significa moviment circular, enrotllament, espiral, remolí, revolució, en fi, rotlle de fulles escrites, manuscrit enrotllat, llibre. de Els romans utilitzaven també taules de fusta untades amb cera en què es podia imprimir i esborrar els signes amb l’ajuda d’un estilet (que tenia una extremitat acabada en punta i l’altra arrodonida). Aquestes taules podien estar unides de manera similar a les dels còdex.

Finalitzant l’Antiguitat entre els segles II i III, i ja en l’Edat Mitjana, el còdex va substituir el volum. El llibre ja no era un rotlle continu, sinó un conjunt de fulles cosides, de manera que va adquirir l’aspecte rectangular que coneixem avui. Des d’aquell moment va ser possible accedir directament a un punt precís del text. Resultava més manejable, podia posar-se sobre una taula facilitant, d’aquesta manera, el que el lector pogués prendre notes o escriure mentre llegia. El format dels llibres va anar millorant amb la separació de les paraules, les majúscules i la puntuació, cosa que permetia una lectura silenciosa; després es van afegir les taules de les matèries i els índexs, que van facilitar l’accés directe a la informació requerida. Va ser aquest un format tan eficaç que encara s’utilitza avui, després de més de 1.500 anys de la seva aparició.

El paper va reemplaçar, progressivament, el pergamí. Una matèria més barata que va permetre una difusió més àmplia del llibre.

L’elaboració de les tècniques d’impressió per part de Gutenberg cap el 1440 van donar pas a l’entrada del llibre en l’era industrial. El llibre ja no era un objecte únic, escrit o reproduït d’acord amb la demanda. L’edició d’un llibre requereix de tota una empresa, capital per la seva realització, i un mercat per a la seva difusió. Per tant, el cost de cada exemplar baixa considerablement el que, al seu torn, augmenta notablement la seva expansió.

El llibre en forma de còdex i imprès en paper, tal com el coneixem actualment, apareix, per tant, a finals del segle XV. Als llibres impresos abans del gener de 1501 se’ls anomena incunables.

Incunable Tirant Lo Blanc Manuscrit Llibre d'hores

Incunable Tirant lo Blanc Manuscrit Llibre d’hores, Milà

 

En la nostra visita a la Biblioteca de la UB vam poder gaudir de diferents exemplars de manuscrits, incunables i dels primers llibres impresos. En tots ells vam poder observar la cura que tenien els seus creadors per millorar la seva primera perspectiva, ja que havien moltes orles que els decoraven, o detalls acolorits que feien la visió dels llibres més còmode i fàcil.

La Biblioteca de la UB disposa d’una xarxa de dinou biblioteques ubicades en els diversos campus i centres de les Universitats. Té quasi dos milions de llibres i revistes especialitzades en versió impresa o en versió electrònica, i és una de les primeres biblioteques de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Laia Sànchez Puerto, Laura Luna Surinyach, Patrícia Ortíz Vincent i Rocío Molina Roca. 2n Batx, llatí.