L’entrada al Tàrtar de l’Eneida

He decidit fer un article sobre aquest fragment de l’Eneida ja que m’agrada molt la història de la llaguna Estígia i del barquer Caront. Casualment dues alumnes de l’institut Albéniz de Badalona han fet també un article sobre Caront. Jo he triat aquest text de l’Eneida de Virgili del llibre VI (versos 295-330) que parla sobre quan Eneas descendeix al Tàrtar (món dels morts) amb la Sibil·la de Cumas per buscar Anquises. Allà van amb una branca d’or perquè Caront, el barquer que condueix les ànimes, els deixi pujar. Deixo aquí el fragment en llatí i més avall la traducció:

Hinc via Tartarei quae fert Acherontis ad undas.               
turbidus hic caeno vastaque voragine gurges
aestuat atque omnem Cocyto eructat harenam.
portitor has horrendus aquas et flumina servat
terribili squalore Charon, cui plurima mento
canities inculta iacet, stant lumina flamma,               
sordidus ex umeris nodo dependet amictus.
ipse ratem conto subigit velisque ministrat
et ferruginea subvectat corpora cumba,
iam senior, sed cruda deo viridisque senectus.
huc omnis turba ad ripas effusa ruebat,               
matres atque viri defunctaque corpora vita
magnanimum heroum, pueri innuptaeque puellae,
impositique rogis iuvenes ante ora parentum:
quam multa in silvis autumni frigore primo
lapsa cadunt folia, aut ad terram gurgite ab alto                
quam multae glomerantur aves, ubi frigidus annus
trans pontum fugat et terris immittit apricis.
stabant orantes primi transmittere cursum
tendebantque manus ripae ulterioris amore.
navita sed tristis nunc hos nunc accipit illos,               
ast alios longe summotos arcet harena.
Aeneas miratus enim motusque tumultu
‘dic,’ ait, ‘o virgo, quid vult concursus ad amnem?
quidve petunt animae? vel quo discrimine ripas
hae linquunt, illae remis vada livida verrunt?’              

 olli sic breviter fata est longaeva sacerdos:

‘Anchisa generate, deum certissima proles,
Cocyti stagna alta vides Stygiamque paludem,
di cuius iurare timent et fallere numen.
haec omnis, quam cernis, inops inhumataque turba est;               
portitor ille Charon; hi, quos vehit unda, sepulti.
nec ripas datur horrendas et rauca fluenta
transportare prius quam sedibus ossa quierunt.
centum errant annos volitantque haec litora circum;
tum demum admissi stagna exoptata revisunt.’

 

Traducció de Miquel Dolç:

“D’aquí parteix el camí que condueix a les aigües del tartari Aqueront. Hi bull un remolí tèrbol, fangós, d’una fondària insondable, i vomita tot el seu llot en el Cocit. Un horrible barquer guarda aquestes aigües i aquest riu, Caront, terriblement brut: una espessa barba blanca totalment descuidada li cobreix el mentó, la seva mirada de foc resta fixa, un mantell sòrdid li penja de les espatlles, lligat amb un nus. Ell mateix empeny la barca amb una perxa i la governa amb les veles, i en el seu fons rovellat transporta els morts, ara ja vell, però amb la vellesa vigorosa i fresca d’un déu. Cap aquí es precipitava, escampada per la ribera, tota una multitud, dones i homes, espectres d’herois magnànims que havien acomplert la vida, nois, noies encara per casar, joves que foren posats a la pira davant la mirada dels pares: tan nombrosos com cauen despreses les fulles en els boscos amb els primers freds de la tardor, tan nombrosos com s’apleguen en terra els ocells des d’alta mar quan l’estació del fred els obliga a fugir enllà de l’oceà i els empeny cap a terres càlides. S’estaven drets demanant de ser els primers a fer la travessia i allargaven les mans, delerosos de passar a l’altra riba. Però el tètric barquer agafa ara aquests ara aquells, mentre que uns altres els rebutja i els aparta lluny de la ribera. Eneas, estranyat sens dubte i commogut per aquell tumult, pregunta: «Digues-me, oh verge, ¿què significa aquesta concentració vora el riu? ¿Què demanen les ànimes? ¿Amb quin criteri unes han d’abandonar la ribera i altres solquen amb els rems les aigües lívides?» Li respongué breument la vella sacerdotessa:  «Fill d’Anquises, llinatge inconfusible dels déus, el que veus és l’estany profund del Cocit i la llacuna estígia, pel poder diví dels quals fins i tot els déus es guarden de jurar en fals. Tota aquesta multitud que veus és la gent mancada de tot i sense sepultura. El barquer és Caront; aquells que les aigües transporten, és que van ser enterrats. No li és permès de fer-los travessar les riberes horrendes i el rogallós corrent abans que els seus ossos no hagin reposat en una tomba. Van errants durant cent anys, voleiant entorn d’aquestes riberes; llavors, finalment admesos, tornen a veure aquests estanys tan desitjats.»”

Comentari:

Aquest fragment, ens parla del descens al Tàrtar d’Eneas juntament amb la Sibil·la.  Allà hi ha la llaguna Estígia que constituïa el límit entre la terra i el món dels morts, l’Hades. Els rius infernals que es nombren al fragment són els següents: l’Estígia o Estix  (riu de l’odi), el Flegetont (riu del foc), el Lete (riu de l’oblit), l’Aqueront (l’aigua del qual era gèlida), les corrents malèfiques (tenien propietats màgiques) i el Cocit (riu de les lamentacions) convergien en el seu centre formant una gran pantà. Popularment es creia que les ànimes dels difunts podien creuar l’Estigia en una barca guiada de vegades per Caront, conegut com el barquer que transportava les ànimes. Caront cobrava un pagament per viatge i, per això, als morts se’ls enterrava amb una moneda (òbol) sota la llengua. En aquest fragment, Eneas pregunta a la Sibil·la perquè el barquer permet a algunes ànimes passar i ad’altres no. Ella li respon que és perquè alguns cossos no han estat enterrats. Això, en certa manera, ens remet a la cèlebre obra d’”Antígona” de Sòfocles i a les seves versions com la d’Espriu, en les quals té lloc la mort d’Antígona per voler enterrar el seu germà Polinices. I és que per als antics era molt important donar sepultura als morts, precisament perquè temien el no poder passar amb la barca de Caront al món infernal i restaven condemnats a una eternitat de patiment.

Pervivència: trobem molta pervivència sobre el personatge de Caront, tant en la pintura, com en l’escultura, com en la música, la literatura i fins i tot en l’astronomia.

Pel que fa a l’art, trobem representat Caront com un home vell i lleig; porta un barret còmic i una barba. Transporta una barca amb una perxa. El trobem freqüentment en la sèrie de vasos funeraris àtics de finals del segle v a.C., acompanyat d’Hermes (Mercuri) que li proporciona els difunts. En la iconografia etrusca, Caront és més lleig i porta l’aparença d’un dimoni alat de nas llarg, amb un martell. Caront també apareix en representacions d’època moderna, on entra en colisió amb les figures de la mort cristianes.  Aquestes són algunes de les obres en les que apareix:

La barca de Caront, vas àtic del Louvre

Aquiles matant un presoner troià davant de Caront, ceràmica

Charon & Hermes Psychopompus, gods of the dead | Greek vase, Athenian red figure white-ground lekythos

Vas àtic que representa Caront, del museu metropolità de Nova York

Ceràmica etrusca que representa Caront, de MatthiasKabel

Moneda on es representa  la Sibil·la que entra a la barca de Caront amb Eneas

La barca de Caront, relleu de Giovanni Dall’Orto

Caront, escultura de Peter Oldekop

File:Jan Brueghel the Elder - Aeneas and the Sibyl in the Underworld.jpg

Eneas i la Sibil·la en el Tàrtar  

Caront transportant les sombres, de Pierre Subleyras

l’illa dels morts, d’Arnold Boecklin

Caront, un quadre infernal de Louis Garden.

Pel que fa a la música, trobem “L’illa dels morts” és un poema simfònic del compositor rus Rachmanioff compost el 1908 a Dresde i inspirat per el quadre d’Arnold Boecklin. Aquesta obra està considerada com un exemple de postromanticisme rus de principis de segle.

A més, trobem el grup de música de mètal gòtic finlandès, Charon que es va dissoldre  el 2011.

Caràtula del grup Charon

Pel que fa a la literatura, l’humanista Alfonso Valdés va escriure Dialogo entre Mercurio y Caronte en un clar intent de satiritzar l’ambient social de la seva època. Aquí teniu un petit fragment del text:

Guiará entre tanto mi lugarteniente la barca, y nosotros sentados en este prado podremos hablar y a las vezes reýrnos con algunas ánimas que vendrán a pasar” (vers 80).

 Pel que fa a l’astronomia, trobem que el satèl·lit Caront de Plutó, que Va ser descobert per l’astrònom estatunidenc James Christy el 1978.

Satèl·lit Caront

En conclusió, Caront és un personatge que té molta pervivència i que encara perviu entre nosaltres ja que trobem molts referents com el carrer Charon a França,  el bar de rock anomenat Caront, el llibre “El soborno de Caronte” de Manuel Garcia Viñó, etc.

Què us ha semblat? Sabríeu trobar més  referents de Caront?

 Andrea Balart

2n. Batx.C

29 thoughts on “L’entrada al Tàrtar de l’Eneida

  1. Margalida Capellà Soler

    Andrea, crec que has aconseguit finalment publicar aquest apunt que tant de temps fa que treballes, tot i que les alumnes de l’Albéniz s’hagin avançat, has pogut demostrar que un mateix tema es pot repetir perquè són dos articles complementaris i aviat podràs contestar a les seves preguntes quan hàgiu treballat a classe de Català El cafè de la marina. Ara per ara, crec que podeu comentar les diferents traduccions d’un mateix fragment tal com vàrem constatar en la nostra visita a la biblioteca del Departament de Llatí de la UB o en un altre apunt d’Aracne a propòsit de la traducció de l’Eneida a cura de Joan Bellès.

  2. Judith Martínez Barranco

    Salve!
    -Un altre referent que he trobat de Carnot ha sigut el cicle de carnot : El cicle de Carnot es produeix quan un equip que treballa absorbint una quantitat de calor Q1 de la font d’alta temperatura, cedeix una calor Q2 a la de baixa temperatura produint un treball sobre l’exterior.
    -Un altre referent i no menys important ha sigut la Màquina de Carnot : La màquina de Carnot és una màquina ideal que utilitza calor per realitzar un treball. En ella hi ha un gas sobre el qual s’exerceix un procés cíclic d’expansió i contracció entre dues temperatures. El cicle termodinàmic utilitzat es denomina cicle de Carnot i va ser estudiat per Sadi Carnot al voltant de 1820. Una màquina de Carnot és el procediment més eficaç per produir un treball a partir de dos focus de temperatura.
    Pot construir-se a partir d’un cilindre sobre el qual discorre un pistó unit a una biela que converteix el moviment lineal del pistó en moviment circular. El cilindre conté una certa quantitat d’un gas ideal i la màquina funciona intercanviant calor entre dues fonts de temperatures constants T1 < T2. Les transferències de calor entre les fonts i el gas es fa isotérmicamante, és a dir, mantenint la temperatura constant. Aquesta part del procés és, per tant, reversible. El cicle es completa amb una expansió i una compressió adiabàtiques, és a dir, sense intercanvi de calor, per la qual cosa aquesta part del cicle és també reversible.

  3. irina

    Salve!

    Em sembla molt interessant que hi hagi tanta pervivència en Caront, tant en la literatura, com en carrers, com en pintura o fins i tot en la música. Pel que fa a trobar més referentshe trobat un parell de pel·lícules sobre Caront com:

    – “Hèrcules”, la pel·lícula de Disney mostra a Caront en forma d’esquelet transportant la barca pel riu, i transporta a Hades cap a la seva habitació.

    – Woody Allen fa referència a Caront en la pel·lícula Scoop, en la qual és representat amb una túnica negra, encaputxat amb una daga.

    També trobem un relat sobre Caront, de l’autor Lord Dunsany, i en la “Divina comèdia” de Dante també es parla de Caront.

    Fins i tot trobem una companyia de ferris italiana anomenada “Caronte&tourist”.

    En conclusió Caront encara perviu entre nosaltres ja sigui en la televisió o en la literatura.

  4. Marina Cañas

    Salve!
    Aquest apunt el trobo molt interessant ja que jo no sabia qui era Caront, i he vist que hi han moltes cosses relacionades sobre Caront, no sabia que tenía tanta pervivència avui en dia, ja que el podem trobar en cançons, pel·lícules, carrers , astronomia, pintura…
    Molt ben treballat Andrea, m’ha agradat molt!

  5. Maria Mayor Mauricio

    Salve!

    Moltes felicitats per el treball realitzat Andrea! Fins llegir aquest article jo no sabia res sobre aquest personatge, Caront. Però he pogut veure que avui en dia encara hi ha molts referents sobre ell.

    Vale!

  6. caparros.lourdes

    Salve!

    Primer de tot dir que no tenia ni idea de que hi hages tanta pervivencia de Caront.
    He trobat pervivencia de Caront a Hercules i a la Divina comedia.

  7. caparros.lourdes

    Salve!

    Primer de tot dir que no tenia ni idea de que hi hages tanta pervivencia de Caront.
    He trobat pervivencia de Caront a Hercules i a la Divina comedia.
    Aquest article de l’Andrea està molt be.

  8. Clara Serrano Jiménez

    Salve!! 🙂
    Moltes felicitats pel treball Andrea, m’ha agradat molt!!!!
    He buscat més informació sobre el Caront ja que mai n’havia sentit a parlar i he pogut veure com Caront és un personatge fonamental en tota la mitologia d’ultratomba grecorromana.

  9. Ana Mª Falcón Durán

    Salve!

    És curiós observar la gran pervivència que trobem sobre els personatges clàssics, en aquest cas de Caront, tant en la pintura, com en l’escultura, com en la música, la literatura i fins i tot en l’astronomia.

    La veritat és que desconeixia l’existència de Caront, que pel que he investigat és un dels personatges de l’Hades (el barquer). El seu treball consisteix a portar les ànimes d’un costat a un altre de la riba del riu Aqueronte, quan aquestes poguessin pagar-li un òbol, d’aquí el costum d’enterrar els morts amb una moneda a la boca o segons altres versions dues monedes als ulls. Els que no podien pagar-li vagaven cent anys per les vora del riu fins que Caront accedia a portar-los sense pagar.

    Altres referents que he trobat sobre Caront a la pintura són: La barca de Caront de Josep Benlliure, Detall del Judici Final de Miquel Àngel i Caront i Psique de Spencer Stanhope.
    També trobem Charon (Caront en anglès), un grup finlandès que parla del barquer en algunes cançons.

    Valete 🙂

  10. David Alfaro

    salve!! no tenia ni idea d’aixo, es realment interesant!! He trobat pervivencia de Caront a Hercules i a la Divina comedia. Aquest article Andrea esta molt be

  11. Carla Latorre

    Salve!

    Mare meva quin article! ha tingut que cercar molt per trobar tanta informació, hem trec el barret. No savia fins a quin punt podem trobar Caront a la literatura, l’art o fins i tot a la música, coses que ens envolten i no ens donem conta. Jo he trobat més referències:

    Salve!

    Em sembla molt interessant que hi hagi tanta pervivència en Caront, tant en la literatura, com en carrers, com en pintura o fins i tot en la música. Pel que fa a trobar més referentshe trobat un parell de pel·lícules sobre Caront com:

    La pel·lícula Hèrcules, de Walt Disney mostra a Caront amb la forma d’esquelet transportant la barca pel riu, i li transporta a Hades cap a la habitació.

    La pel·lícula Scoop de Woody Allen. Caront és representat amb una túnica negra, encaputxat amb una daga.

    A la literatura el trobem en la Divina comèdia on Dante parla de del personatge.

  12. Judith Consentino

    Salve Andrea Balart!

    Primer de tot voldria felicitar-te pel bon treball que has fet que queda bastant clar que has treballat foprça en ell dedicant-li molt de temps.
    A part, m’agrada molt com has tracat el tema d’aquest personatge mitològic i tota la informació que aquest, el teu article, ens aporta.

    Puc veure i adonar-me de que jo i la meva companya, ens vam equivocar a l’hora de recercar la presència d’aquest personatge en el nostre dia a dia. Nosaltres només vam ser capaces de trobar obres d’art pictòriques i tu has sigut capaç de cercar i trobar la figura d’aquest personatge tant en l’art pictòric, com en la música, l’escultura, el satèl·lit… fins i tot en les monedes.

    En quant ho he vist m’he adonat de la riquesa d’aquesta recerca i el resultat que has aconseguit treballant aquest mite grec.

    Per últim m’agradaria donar-te les gràcies ja que gràcies al teu treball he pogut complementar la informació que jo vaig obtenir en la meva recerca sobre aquest personatge i adonar-me de que em vaig equivocar en la meva recerca o no vaig dedicar més temps, com segur que has fet tú, per poder arribar a aconseguir una recerca tan bona, completa i clara sobre Caront.

    Aquí et deixo l’enllaç de l’article que jo i la meva companya vam realitzar per si per curiositat t’ho vols mirar!

    http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2014/02/25/caront-el-conductor-danimes/

  13. Claudia Gómez

    Salve!
    Nosaltres, alumnes de l’Albèniz, com ja sabeu també vam fer un article sobre Caront.
    Gràcies a l’edició de l’article ens vam adonar que hi podem trobar referències classiques a tot arreu, encara que nosaltres no vam trobar tantes com vosaltres i ens vam centrar més en l’àmbit pictòric.També vam trobar referències a una sèrie de televisió actual on sortia aquest personatge, la sèrie on podeu trobar aquesta referència és CSI.

    És un molt bon article complementari al nostre, ens ha agradat molt saber que hi havia fins i tot un grup de música amb el nom referent a aquest personatge mitològic.
    Espero que passeu pel nostre article per complementar una mica més aquesta edició que ha fet l’Andrea. Us deixo l’enllaç a continuació: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2014/02/25/caront-el-conductor-danimes/

    Molts felicitats Andrea, molt bona feina!

  14. Martí Palma

    Salevete 🙂
    Com a amant del metal que sóc, m’he parat un xic més a escoltar i veure el grup Charont. No els coneixia i de fet m’ha molat molt el rotllo que porten. He observat que tenen moltes cançons relatives a la mort cantada per una veu molt greu i poderosa i d’acompanyament unes veus celestials semblant als angels; tot amb una bateria dura i unes guitarres potents; dóna molt un aire a infern(sobretot els tocs aguts de les guitarres i els cants femenins), a part té un ritme molt lent que dóna la parsimonia com si fos la barca del mateix Caront;
    Els noms de les cançons tenen relació amb la Mort; “As we die”, “Death can dance” i a part una que m’ha agradat el títol; “Deep water”; que no em deixa escoltar i que potser fa referència a aquesta aigua tant profunda que et porta a l’infern i que et deixa allà, patint.

  15. Teresa Devesa i Monclús

    Felicitats, Andrea, per la recerca i els fruits que ha donat.
    Judith i Claudia, és veritat que la Irina ha trobat molts referents, però considero que el vostre article es complementa bé amb aquest perquè està vertebrat al voltant de la referència d’aquest barquer en una de les narracions d'”El cafè de la granota”, que és lectura obligatòria de Literatura catalana. És el que té el treball col·laboratiu en xarxa, que uns aprenem dels altres i les recerques es complementen entre elles.

    Martí, trobo que són encertades aquestes relacions que has trobat entre les lletres del grup de rock i el mite en què s’inspira el nom del grup.

  16. Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » El barquer Caront en la música

  17. Laura López

    Salvete!!!!

    Primer de tot felicitar a l’Andrea per la gran recerca que ha fet sobre Caront, m’ha sorprès molt!

    Només se m’acudeix el personatge que la meva companya Carla Latorre ja ha esmentat: el de la pel·lícula d’Hèrcules, quan es mostra a Caront amb la forma d’esquelet transportant amb una barca a Hades per la llaguna Estígia.

    Valete!!!

  18. Pingback: La Divina Comèdia i les Nekyies | El fil del mite grec

  19. Pingback: Simbad, la llegenda dels set mars | La cinta de Νίκη

  20. Pingback: L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica | El fil del mite grec

  21. Roser

    Salue!
    Aquest fragment de l’Eneida parla del descens d’Eneas al Tàrtar. Segons la llegenda, Eneas salvà al seu pare Anquises durant la guerra de Troia però al retornar a la ciutat Anquises va morir i fou enterrat allí. Al assabentar-se Eneas i amb l’ajuda de Caront i la seva barca es desplaçà al món de l’Hades on va poder tornar a veure el seu pare.

  22. Rebeca Barroso

    Salve!!

    Felicitats per aquest article!!! La veritat és que desconeixia de l’existència de Caront, però he estar buscant informació de Caront i he trobat que aquest és un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l’Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront.

  23. Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Referents clàssics en la música metal

  24. Pingback: Elysium de Neill Blomkamp (2013) | La cinta de Νίκη

  25. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!

    Felicitats per l’article, hi ha una gran recerca, tant bona que ha sigut complicat poder ampliar aquesta llista de referents, però, tot i així he trobat més:

    – Dante en la Divina comèdia, va recuperar al personatge, canviant el seu destí habitual, l’Hades, per l’infern cristià. Potser gràcies aquesta petita adaptació cristianitzadora, Caront ha sobreviscut en l’imaginari col•lectiu fins arribar als nostres dies, tot i que ara ho imaginem com una figura hieràtica vestida amb una túnica fosca la caputxa li tapa el cap i que condueix la seva barca sense dirigir paraula als passatgers.
    http://literaturaterranova.blogspot.com.es/2013/12/la-divina-comedia-de-dante-alighieri-la.html

    – A la pel•lícula Scoop, de Woody Allen
    http://independent.typepad.com/elindependent/2006/11/el_scoop_de_woo.html

    – Al relat breu “Caront” de Lord Dunsany.
    https://mrpoecrafthyde.com/2016/05/04/caronte-de-lord-dunsany-relato-corto/

    En definitiva, podem dir que Caront és un personatge amb molta pervivència i encara viu en la nostra cultura.

  26. Sandra Mendoza Barco

    Salve!!
    Primerament, felicitar a l’Andrea Balart per aquest article tan complet, que no només ens mostra com d’important és encara avui día el personatge mitològic, Caront; sinó que a més a més reforça la idea de que podem trobar referents clàssics al nostre voltant contínuament.
    Seguidament, per intentar aportar el meu granet de sorra en aquest article m’agradaria senyalar un altre referent d’aquest personatge: L’any passat es va estrenar la pel·lícula “El signo de Caronte” un thriller protagonitzat per Juan Diego Botto, on el tema principal és la mort i els assassinats; així doncs veiem com el cinema també està ple de referents clàssics, i que al menys en totes les pel·lículas en podem trobar més de 10.
    Finalment, també comentar que Caront s’ha convertit en un personatge tant conegut actualment que hi ha molts que no dubten en tatuar-se el seu personatge mitològic preferit:

    https://www.google.es/search?q=caronte+tatuaje&safe=active&client=safari&rls=en&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwir3vzylvTQAhVFuhoKHSf5Bc4Q_AUICCgB&biw=1264&bih=772#imgrc=YeT2Pb6b3-X3pM%3A

  27. Laia A.

    Salvete!
    Caront és un personatge mitològic utilitzat en el món literari, artístic i audiovisual com ara: el cinema.
    Fent aquest comentari, m’he recordat de la pel·lícula d’Hèrcules de Disney, on apareixen moltíssims personatges de la mitologia grega i en alguns casos romana.
    Apareixen déus com: Afrodita, Zeus, Hades, Hefest, Atena…; després éssers com: L’Hidra de Lerna, el Lleó de Nemea, Cèrber o els cíclops; i personatges com: Alcmena o Amfitrió…
    Doncs apareix durant uns fotogrames al llarg d’una cançó Caront portant a Hades a través del riu.
    Finalment felicitar per l’apunt a l’Andrea.

  28. Chorouk

    Salve!
    Doncs bé, Caront és un personatge que ha sobreviscut en el conjunt de mites i símbols de la Grècia clàssica fins a arribar als nostres dies, encara que ara se l’imaginacom una figura majestuosa, que rema la seva barca sense dirigir la paraula als passatgers. He estat recercant, i per exemple el podem torbar en obres com la pel·lícula Scoop de Woody Allen, o en el relat breu “Cantor” de Lord Dunsany. També és mencionat en diversos relats de Luciano que componguin la seva obra “Diàleg dels morts”; en elles es mostra bocamoll i sobretot mordaç, com “corrosiu” amb les ànimes que transporta. En un d’aquests relats Caront exigeix a Mènip que el pagués per haver-lo transportat, però Mènip li recorda que ell no va descendir al món dels morts per obligació, sinó tot el contrari, per voluntat pròpia i li replica que si és pels diners doncs que el retorni a la riba, la qual cosa Caront es nega perquè tem a ser castigat per Eaco (un dels jutges de l’infern).
    Però, sens dubte en el cant VI de l’Eneida de Virgili trobem el retrat més detallat de Caront a la literatura clàssica. En un relat d’enorme dramatisme, Virgili ens presenta un personatge que es mou amb ànimes que esperen a ser els primers a pujar a la barca. Apareix aquí Caront com un ancià d’aspecte horrible, amb una llarga barba blanca, brut i esparracat.
    http://laeneidadevirgilio.blogspot.com.es/2010/03/liber-iv-296-303.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *