La Júlia Calvo i l’Ariadna Zarcos han fet uns thinglinks d’edificis de l’època romana per tal que tingueu ben clares la forma de les seves plantes a partir de l’estructura d’aquests edificis.
Circus
Amphitheatrum
Theatrum
Per cert, sabeu quin tipus d’espectacles es feien en cadascun d’aquests edificis (circ, amfiteatre i teatre) i quines ciutats de la península Ibèrica en conserven restes?
L’Ariadna Zarcos i la Júlia Calvo de la classe de llatí de 4t d’ESO, després d’anar d’excursió a Tarragona i veure dues obres de teatre, hem fet thinglinks de l’obra de El Soldat Fanfarró de Plaute.
Ariadna Zarcos i Júlia Calvo
4t ESO Llatí opt.3
Fixa-t’hi bé:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aJW_9mCjyBY&feature=share[/youtube]
Quins referents clàssics hi has trobats? Estan ben aconseguits? Per què? Com era l’edifici en què es disputaven les lluites de gladiadors a l’antiga Roma? Quin altre edifici tenia planta semicircular? Per què no el deuen haver triat?
Valèria
Sóc la Maria Mayor, alumna de 1r de Batxillerat de l’institut Premià de Mar. En el meu apunt del tercer trimestre parlaré sobre com es divertien els nens i les nenes a l’antiga Roma.
Fa 2.000 anys als nens també els hi agradava jugar com a nosaltres. Certament, nosaltres hem heretat una gran quantitat de jocs dels nens romans.
Com avui en dia les nenes, es divertien jugant amb nines, però elles no gaudien de mil joguines com teníem nosaltres quan érem petits, sinó que en tenien molt poques i eren fetes de fusta o de fang, alguna fins i tot era articulada (com es mostra a la fotografia) i es divertien jugant amb elles i vestint-les. També jugaven a les cuinetes, amb petites vaixelles i atuells, fets també de fusta o fang.
Per altra banda, als nois els hi agradava més jugar a batalles i es construïen espases de fusta.
També als nens i a les nenes de l’antigua Roma, els hi agradava jugar a fet i amagar, a la pilota, a les bales, a les tabes, al cèrcol i a la baldufa … Per exemple, la morra, que era un joc semblant al dels “xinesos”, on calia endevinar quants dits trauria el contrari.
També ens han arribat relats on els nens trapelles feien bromes, com enganxar monedes al terra. 
Els hi encantava tenir una mascota, com tots nosaltres quan érem petits, tenien gats, gossos i fins i tot insectes! Els feien dir delicium o deliciae i els hi agradaven tant que quan morien, els representaven als seus sepulcres.
Observeu bé aquesta imatge d’una vitrina del MNAT de Tarragona i comenteu quines joguines romanes hi reconeixeu?
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Si voleu jugar algun dia al pati com els nens romans i no heu anat a la Magna Celebratio, ara ja ho sabeu!
Saluete aràcnides i àracnids!
Com cada any durant el més de maig, als badalonins i badalonines ens arriben les festes majors, unes festes que mantenen el caràcter tradicional però amb un element propi de la ciutat: la Cremada del Dimoni. Trabucaires, música simfònica, diables que escupen foc, timbalers, gegants, batucades, castellers tocant el cel amb la mà…, vesteixen els carrers de festa i alegria per homenatjar el nostre copatró, Sant Anastasi.
Cartell Festes de Maig, Badalona 2014 (Ajuntament de Badalona)
Abans de centrar-me en el tema principal de l’article, el dimoni, m’agradaria fer-vos cinc cèntims sobre l’origen de les Festes de Maig de Baetulo o festes de Sant Anastasi, que havien estat tradicionalment de caràcter religiós. Amb els anys però, això va anar canviant i passada la Segona Guerra Civil, la Confraria de Sant Anastasi va decidir crear un nou acte perquè la ciutat tingués la seva propia festa. Així doncs, van anar per feina i van revisar tot tipus de documents i llibres fins a trobar, en una obra del Baró de Maldà, Calaix de Sastre, l’entrellat per a crear la tradició. Aquest llibre, contava com uns pescadors, l’any 1785, cremaren un figurón a la platja de Badalona i, a partir d’aquests fets, els membres de la Confraria de Sant Anastasi idearen, l’any 1940, un dimoni que esdevingué símbol de Badalona fins als nostres dies.
El primer dimoni que van veure cremar els badalonins, com a acte de cloenda de la passada del sant, va ser el de l’11 de maig de 1940 a l’explanada de les excavacions, que és l’actual plaça de l’Assemblea de Catalunya i va finalitzar amb un espectacle pirotècnic. Amb els anys i l’experència s’anaren millorant molts aspectes de l’acte: la localització, el dia, els dissenys…
En els nostres dies, el dimoni es crema a la platja, ja que la descoberta de les termes romanes de Baetulo i la construcció del Museu de Badalona van obligar a canviar l’emplaçament.
Aquest any el dimoni és molt especial, sobretot per aquells que som uns grans amants de la cultura clàssica. Es tracta d’un soldat o gladiador romà, i tot i que al llarg dels anys la temàtica ha intentat tractar temes de l’actualitat com ara l’economia, el canvi climàtic, esdeveniments socials…, sembla que aquest any han volgut rememorar els orígens de la nostra ciutat, Baetulo. Per fi han explotat un dels records històrics més importants que tenim, perquè com molts sabeu, Baetulo va ser la ciutat que fundaren els romans l’any 100 aC i que aquesta destaca per la seva excepcionalitat, ja que és una de les poques ciutats habitades de Catalunya que conserva unes restes tan ben mantingudes. Així doncs, si teniu oportunitat, us convido a fer una visita pel Jardí de Quint Licini, les termes, el Decumanus, la Casa dels Dofins i el conducte d’aigües.
A continuació, us presento un vídeo on apareixen alguns dels dimonis més representatius de la ciutat de Badalona.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9g6-skfgAEA[/youtube]
I ja per posar punt i final al meu article, vull acabar explicant que des de fa setze edicions, el dimoni és dissenyat pel guanyador del concurs “Crema’l tu” en què els participants han de dissenyar el model i, si aquest és escollit pel jurat, es converteix en el que es cremarà el dia 10 de maig a les 22h de la nit. Des de Badalona, us convido a veure com el soldat romà és derrotat per les flames del foc. A més, gaudireu d’un munt d’activitats, com ara concerts, espectacles pirotècnics, danses… Us enllaço el programa de les festes perquè us animeu a acostar-vos-hi.
I unes preguntes perquè acabeu de conèixer de ben a prop la meva civitas:
Salut i bones festes Majors!
MARINA SALAS ZAMORA, Institut Isaac Albéniz (Badalona)
El treball sobre Narracions de mites clàssics que hem realitzat a l’Institut Isaac Albéniz es divideix en tres apartats. En aquest article parlarem de l’últim apartat, la recreació d’un mite lliure. Han sortit diversos tipus de treballs de recreació (tots molt originals), però ens centrarem particularment en els còmics. Hem tingut dos grups que n’han fet un: l’Alba García i el Miguel Ángel Rubio (Leucòtoe i Clítie) i el nostre grup, Marta Mèndez, Elena Garriga i Laia Ferrer (Atalanta i Hipòmenes).
El primer grup va aprofitar les obres d’art del punt dos (pervivència) per fer un còmic amb les imatges, que no és gaire comú, ja que la majoria dels còmics són amb dibuixos. Van incloure text extret del llibre o frases curtes que diuen els personatges amb bafarades.
Si esteu interessats en fer una ullada més detallada del còmic, aquí us deixem inserit l’enllaç corresponent.
En el nostre cas vam triar el d’Atalanta i Hipòmenes perquè va ser el mite que més ens va agradar d’entre els que vam treballar a fons. Dins d’aquest apartat, hem fet dues feines: la primera és un petit vídeo amb imatges diverses del mite i una veu que relata la història breument acompanyada amb una música suau de fons. Per l’altra banda, vam fer un còmic amb un programa anomenat Pixton sobre la mateixa història.
El mite d’Atalanta i Hipòmenes tracta d’una noia que guanyava fins i tot els homes en les competicions de cursa. Un dia, va preguntar a l’oracle si necessitava un espòs, i aquest li va respondre que no n’hi feia falta cap. Llavors Atalanta va decidir que, a tots els homes que volguessin casar-se amb ella, els reptaria amb una cursa. Si ells guanyaven, podrien casar-se amb ella, però si guanyava Atalanta, serien travessats per la seva llança. Tot i així, molts homes es van presentar al repte i van morir en l’intent. Hipòmenes estava d’espectador rient-se dels concursants per haver acceptat aquell repte de mort segura a mans d’una dona. Però quan va veure la bellesa d’Atalanta, se’n va enamorar i va demanar-li si podia competir contra ella. Atalanta, en veure el seu valor, va aconsellar-li que no ho fes. Igualment Hipòmenes va voler fer-ho i va anar a demanar ajuda a Venus, la qual li va donar tres pomes d’or. Va començar la cursa, Atalanta veia la possibilitat d’avançar-lo, però alguna cosa li impedia fer-ho. Quan Hipòmenes va veure que Atalanta tenia l’oportunitat d’avançar-lo, va llençar la primera poma. Atalanta es va aturar per agafar-la, però quan va veure que Hipòmenes l’havia avançat, es va afanyar a agafar-lo. Més endavant, Hipòmenes va llençar la segona poma i Atalanta va tornar a aturar-se per agafar-la. A la recta final, Hipòmenes va llençar l’última poma cap a l’altre cantó i Atalanta va caure en el seu parany. D’aquesta manera, Hipòmenes va guanyar la cursa i va poder casar-se amb ella. Amb tantes emocions, Hipòmenes no va donar les gràcies a Venus per haver-lo ajudat, i aquesta es va enfadar. Un dia, com a venjança, va incitar Hipòmenes a fer l’acte sexual amb Atalanta en un lloc sagrat. Cíbeles enfadada, va decidir convertir-los en dos lleons, els quals porten el seu carro. D’aquesta manera estarien sempre units però no podrien fer l’amor.
Igual que l’altre còmic, també us deixem un enllaç per poder llegir-ho.
Quines diferències trobeu entre els dos tipus de còmics? Com que no hem explicat gaire del primer mite anomenat, feu una recerca i expliqueu-nos que us ha semblat?
Coneixeu algun programa per crear còmics que no hagi emprat cap dels dos grups?
Elena Garriga i Laia Ferrer (4ESO)
Ja fa prop d’un mes, els alumnes de llatí de 4t ESO i de Batxillerat acudiren a Tarragona per veure una comèdia romana anomenada El Soldat Fanfarró de Plaute i una tragèdia grega anomenada Les Coèfores d’Èsquil. Entre obra i obra, vam visitar la muralla que envolta Tarragona, vam veure la maqueta de Tàrraco i abans vam passejar per l’aqüeducte i la pedrea del Mèdol.
Us deixo amb un tast del dia que vam passar:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ghPG9SXuRhk[/youtube]
Guillem Tur i alumnes de Llatí de 4t
Espàrtac és el nom d’un gladiador traci que l’Imperi romà va esclavitzar i ell, juntament amb altres esclaus, va fer esclatar una revolta que finalment no va reeixir. També dóna nom a diverses interpretacions cinematogràfiques i televisives, però jo vull parlar sobre la novel·la, considerada de gran valor pels historiadors, que Howard Fast va escriure l’any 1951 amb el nom en llatí “Spartacus”.
Us mostro els aspectes més importants sobre Espàrtac i la novel·la de Fast, com ara el famós personatge i els temes que s’hi tracten, així com el mateix autor, en les següents diapositives:
1.- Creieu que una revolta d’aquestes dimensions podria haver reeixit?
En cas afirmatiu, per què?
En cas negatiu, què creieu que els hagués faltat per a la victòria?
2.-Penseu que les actuals interpretacions del cinema i la televisió són fidels als fets històrics? (vid. La cinta)
Poseu-ne algun exemple que es basi en un fet de la mateixa època.
Jordi Rodríguez
Batxillerat Humanístic
Les metamorfosis d’Ovidi és una obra que ha estat molt recreada a tot arreu al llarg de la història; podem trobar obres d’art, musicals, literatura basada en l’obra… En aquest article recopilem les recreacions que han creat els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Albéniz de Badalona, que arran de la lectura del llibre, han fet d’artistes i han deixat anar la seva imaginació per fer la recreació del mite ovidià que més els ha agradat.
El llibre de Narracions de mites clàssics, ha estat la font principal per fer aquest treball; aquest llibre és un recull adaptat de les metamorfosis, agrupades en tres apartats: personatges transformats en animals, en plantes i en pedres.
Tal com diu la introducció de Narracions de mites clàssics, les Metamorfosis és el poema més important d’Ovidi. Enllestit l’any 7dC, Ovidi volia que fos immortal i ha esdevingut l’obra mestra de la poesia narrativa universal. Aquesta obra la formen un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, amb unes dues-centes cinquanta llegendes mitològiques que se succeeixen en el temps, sense pausa i per imperatiu literari, des dels orígens del món fins a l’apoteosi i transformació de l’ànima de Juli Cèsar en estel. Segons Ovidi, les Metamorfosis és una obra inacabada. Considerava que el text no estava prou polit, fins el punt que va decidir cremar el manuscrit de l’obra abans de partir cap a l’exili. El poema es va poder publicar a partir de les còpies que els seus amics n’havien conservat.
Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal. [Font: wikimedia]
El nostre treball constava de tres parts:
“Las hilanderas”, de Velázquez, és un exemple de pervivència del mite d’Aracne. [Font: wikimedia]
L’apartat de pervivència va tenir un pes molt important en la recreació, el recull de diverses recreacions del mite va ser molt útil per fer l’últim punt del treball. Cercant informació detallada del mite s’obtenen diferents punts de vista d’aquest, i arriba la inspiració necessària per saber a quin públic està dirigit la recreació i què es vol fer veure en el mite, per així no equivocar-se a l’hora de recrear-lo: quins ambients són els ideals per gravar en el cas d’un vídeo, ficar-se a la ment d’un déu per fer una entrevista, els colors d’un dibuix per expressar sensacions… El temps emprat i la dedicació d’aquest apartat va tenir premi a la celebració de Sant Jordi del nostre institut, els guanyadors van ser els autors d’una audició radiofònica amb l’entrevista al déu Pan, que podreu escoltar a l’article sobre les creacions radiofòniques.
Les recreacions fetes es poden agrupar en els següents apartats amb els articles fets per altres aràcnids:
L’heliotropi és la flor en què es converteix Clítie. [Font: wikimedia]
Els companys i companyes de quart hem pogut veure alguns dels resultats finals d’aquest treball i, sens dubte, s’ha de felicitar a tots per la imaginació i la dedicació emprada en aquest treball. Ja sigui il·lustrant o actuant, aquests alumnes tenen una qualitat especial que ens ha permés gaudir d’aquestes mostres de pervivència ovidianes, espero que a vosaltres també us hagin agradat aquestes idees.
Tot seguit us convido a respondre aquestes qüestions sobre Ovidi i les Metamorfosis:
Alba Garcia, 4tC
INS Isaac Albéniz
Nosaltres, els alumnes de 2n de batxillerat de l’institut Issac Albéniz hem realitzat una sèrie de feines per participar a la Viquilletra. Aquestes han consistit en elaborar un seguit d’articles en els quals fem al·lusió a referents clàssics que trobem en l’obra de Jesús Moncada, El Cafè de la Granota. Aquesta obra és una lectura obligatòria en l’assignatura de Llengua catalana d’enguany, a segon de batxillerat.
Els membres del grup “Els barquers del Cafè” hem redactat un total de tres articles. En aquests articles veiem com l’autor, Jesús Moncada, fa referències a alguns mites clàssics que trobem reflectits dins petites històries d’un poble prop del riu, on solen succeir aventures de tota mena. Els mites que podem trobar en aquest llibre són dos, a més d’expressions que podem relacionar directament amb el llatí litúrgic.
A part dels dos mites clàssics, trobem en un dels petits contes del llibre titulat “Absoltes i Sepeli de Nicolau Vilaplana”, unes referències al llatí litúrgic, és a dir, el que s’utilitza en celebracions religioses. En aquest capítol, veiem la crítica social de l’autor, ja que ens relata uns fets que succeeixen paral·lelament, com són l’enterrament d’una de les persones més estimades del poble i un important partit de futbol que se celebren a la mateixa hora, i la gent del poble dubta a quin dels dos esdeveniments assistir. Al llarg del capítol, com veiem en l’article de les companyes Núria i Laura, trobem algunes expressions llatines relacionades amb l’àmbit litúrgic. No us perdeu el fantàstic article de les nostres companyes.
En conclusió, ens presentem al concurs Viquilletra amb ganes de incentivar la gent a fer recerca de mites i referències clàssiques en les seves lectures, ja que si ens posem a analitzar cada obra, de ben segur que trobem una infinitat de relacions clàssiques!
Esperem que els nostres articles us agradin i us convidem a emprendre la lectura del Cafè de la Granota amb una visió clàssica!
Roger Navarro
Daniel Martín
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz
