Les metamorfosis d’Ovidi és una obra que ha estat molt recreada a tot arreu al llarg de la història; podem trobar obres d’art, musicals, literatura basada en l’obra… En aquest article recopilem les recreacions que han creat els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Albéniz de Badalona, que arran de la lectura del llibre, han fet d’artistes i han deixat anar la seva imaginació per fer la recreació del mite ovidià que més els ha agradat.
El llibre de Narracions de mites clàssics, ha estat la font principal per fer aquest treball; aquest llibre és un recull adaptat de les metamorfosis, agrupades en tres apartats: personatges transformats en animals, en plantes i en pedres.
Tal com diu la introducció de Narracions de mites clàssics, les Metamorfosis és el poema més important d’Ovidi. Enllestit l’any 7dC, Ovidi volia que fos immortal i ha esdevingut l’obra mestra de la poesia narrativa universal. Aquesta obra la formen un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, amb unes dues-centes cinquanta llegendes mitològiques que se succeeixen en el temps, sense pausa i per imperatiu literari, des dels orígens del món fins a l’apoteosi i transformació de l’ànima de Juli Cèsar en estel. Segons Ovidi, les Metamorfosis és una obra inacabada. Considerava que el text no estava prou polit, fins el punt que va decidir cremar el manuscrit de l’obra abans de partir cap a l’exili. El poema es va poder publicar a partir de les còpies que els seus amics n’havien conservat.
Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal. [Font: wikimedia]
El nostre treball constava de tres parts:
- Els mites: en aquest apartat realitzàvem el qüestionari de les Narracions… assignades a cada grup. A partir d’aquí havíem de triar el mite que més ens inspirés per fer els dos següents punts.
- Pervivència: aquesta part del treball era recopilatòria. Un punt d’aquest apartat consistia a cercar articles dels blogs aràcnids i fer un recull comentat de la metamorfosi triada vista de maneres diferents. L’altre punt era més artístic i consistia en fer un recull comentat de manifestacions de tota mena (obres d’art, pel·lícules, cançons…).
“Las hilanderas”, de Velázquez, és un exemple de pervivència del mite d’Aracne. [Font: wikimedia]
- Recreació: l’última part del treball depenia molt de la nostra imaginació; havíem de fer reviure el mite triat de la manera que més ens agradés.
L’apartat de pervivència va tenir un pes molt important en la recreació, el recull de diverses recreacions del mite va ser molt útil per fer l’últim punt del treball. Cercant informació detallada del mite s’obtenen diferents punts de vista d’aquest, i arriba la inspiració necessària per saber a quin públic està dirigit la recreació i què es vol fer veure en el mite, per així no equivocar-se a l’hora de recrear-lo: quins ambients són els ideals per gravar en el cas d’un vídeo, ficar-se a la ment d’un déu per fer una entrevista, els colors d’un dibuix per expressar sensacions… El temps emprat i la dedicació d’aquest apartat va tenir premi a la celebració de Sant Jordi del nostre institut, els guanyadors van ser els autors d’una audició radiofònica amb l’entrevista al déu Pan, que podreu escoltar a l’article sobre les creacions radiofòniques.
Les recreacions fetes es poden agrupar en els següents apartats amb els articles fets per altres aràcnids:
- Audicions radiofòniques: en aquest apartat trobem dues entrevistes radiofòniques acompanyades d’efectes sonors i la flauta de Pan en directe. Per fer aquesta recreació s’havia de tenir en compte la manera de pensar egocèntrica que caracteritzava els déus i parlar amb la seguretat de ser un d’ells.
- Muntatges audiovisuals: com el vídeo d’ Apol·lo i Coronis en què es relata el mite comparant-lo amb la història d’Enric VIII i Anna Bolena acompanyat de l’òpera Anna Bolena de Gaetano Donizetti, o el curtmetratge adaptat a l’actualitat del mite d’Orfeu i Eurídice amb diferents escenaris i diversos personatges. D’altres companyes també van fer muntatges audiovisuals sobre Europa, i Atalanta i Hipòmenes.
- Muntatges adreçats al públic infantil: per exemple una obra on es representa el mite de Narcís explicat amb titelles de paper per tal que els més petits també puguin gaudir de l’obra d’Ovidi, un karaoke on s’aprèn jugant i cantant el mite de Píram i Tisbe, o un conte amb il·lustracions que ajuden a entendre què passa a la història d’Aracne.
- Còmics: que també ens narren el mite d’una manera diferent; ja sigui amb dibuixos o amb obres d’art agafades del punt de la pervivència, de totes maneres acabarem sabent el motiu del nom, estat, origen… de qualsevol flor, animal o pedra.
L’heliotropi és la flor en què es converteix Clítie. [Font: wikimedia]
Els companys i companyes de quart hem pogut veure alguns dels resultats finals d’aquest treball i, sens dubte, s’ha de felicitar a tots per la imaginació i la dedicació emprada en aquest treball. Ja sigui il·lustrant o actuant, aquests alumnes tenen una qualitat especial que ens ha permés gaudir d’aquestes mostres de pervivència ovidianes, espero que a vosaltres també us hagin agradat aquestes idees.
Tot seguit us convido a respondre aquestes qüestions sobre Ovidi i les Metamorfosis:
- Què té a veure el títol amb el treball? Feu la recerca que calgui per trobar-ho.
- En quin context històric es va crear el llibre de Les Metamorfosis d’Ovidi? Creus que hi té res a veure?
- A quin mite fa referència l’enllaç de la línia dos?
- Tria algun dels mites esmentats o enllaçats al llarg d’aquest article i desenvolupa’l. Algun n’hi ha d’haver que pertanyi al grup dels que us va tocar llegir…
Alba Garcia, 4tC
INS Isaac Albéniz
Pingback: Recreació de mites clàssics: Aracne | Aracne fila i fila
Com a adaptadora del llibre, em complau moltíssim aquesta entrada. Alumnes i professora de l’Albéniz, la més sincera i sentida enhorabona! Heu fet una molt bona feina! Li diré a l’Imad que l’enllaci al seu treball tant el de L’origen mitològic de les plantes que tenim publicat a El fil del mite grec, com en el Google site Metamorfosejats!
Feliciter!
Salve!
Aquest article està molt ben elaborat, felicitats!
1. El títol està relacionat amb les metamorfosis perquè parla de transforma el cos.
2. Aquest llibre suposadament està escrit entre el 2 i el 8 aC, que en aquest anys trobem esdeveniments com el naixement de Jesús, August anomenat pare de la pàtria, i l’expansió de l’imperi romà cap a alemanya.
3. Parla del mite de Artemis i Acteó.
4. La flauta de Pan:
Pan era un déu grec, que tenia aspecte de capri. Un dia es va enamorar perdudament d’una nimfa anomenada Siringa, però no era recíproc. Pan no ho va acceptar i Siringa es va veure obligada a fugir, fins que se li va acabar el camí. Pan s’anava apropant i, Siringa, desesperada, va demanar ajuda a les seves germanes. Elles la van convertir en canyes i, quan va arribar Pan, només va trobar-se unes quantes canyes buides unides entre si. Va utilitzar allò com a flauta i produïa uns sons molt bonics.
Vale!
Salvete!
“In noua fert animus mutatas dicere formas corpora” vol dir ”la ment es transforma a les noves formes del cos”, pot relacionar-se amb Les Metamorfosis ja que tots els personatges canvien la seva forma en plantes,pedres o animals, i també ho fa la ment.
Es va escriure entre els anys 2 i 8 aC, en aquella època, l’emperador era August.
L’enllaç fa referència al mite de Diana, deessa verge de la cacera.
Desenvoluparé el mite de la flauta de Pan:
Pan era un el déu dels pastors i els ramats al a mitologia grega. També el màxim representant de la fertilitat i la sexualitat masculina desenfrenada. Un dia, Pan es va enamorar de la nimfa Siringa, qui baixava del mont Liceu. Començà a perseguir-la, fins que ella, sense tenir cap altra via per escapar, va llançar-se al riu Ladó. Allà va demanar a les nimfes que la rescatessin, i aquestes la van transformar en un canyar. Pan únicament va poder aconseguir Siringa tranformada en un canyar, i va adonar-se que quan passava el vent entre la canya es produia un so, la veu de la nimfa. Aleshores va crear un instrument que avui en dia encara coneixem, la flauta de Pan.
Valete!
Salvete!
Felicitats per aquest article, esta molt ben explicat i molt ben estructurat. M’ha servit per saber més sobre “Les metamorfosis d’Ovidi”.
El títol de l’article “in noua fert animus mutatas dicere formas corpora”, vol dir “en els nous óssos canvia la ment digués les formes dels cossos”. Aquest fa relació amb l’oració del text “des dels orígens del món fins a l’apoteosi i transformació de l’ànima de Juli Cèsar en estel.”
Aquesta obra va ser enllestida l’any 7dC, evidentment aquesta esta molt influenciada per la mentalitat i les creències de l’època.
L’article esmenta la metamorfosis del mite de “La flauta de pan”. Aquesta tracta sobre en Pan que vol violar a una noia, aquesta li demana al seu pare (que es un déu) que la converteixi en una altre cosa. El seu pare la converteix en canyes i en Pan fa una flauta a partir d’aquestes.
Valete!
Salvete!
El títol “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora” significa ‘la meva ment es canvia a les noves formes de cossos’, i la relació que té amb el treball que vam fer és que en el treball feiem mites sobre déus que es transformaven en animals, objectes, etc; i això és una nova forma de cos.
Aquesta obra va estar enllestida a l’any 7dC encara que Ovidi mai va considerar-ho així, ja que creia que no estava acabada perquè no estava suficientment polida, per això va cremar el manuscrit abans de partir a l’exili.
L’enllaç fa referència al mite de Ticià que parla sobre la deessa de la caça Àrtemis, filla Zeus, que quan s’estava banyant en un llac acompanyada d’unes nimfes , Acteó que era un jove tebà educat pel centaure Quiró les va trobar al llac. Acteó que estava impresionat per la bellesa de les joves, es queda mirant-les. Quan Àrtemis se n’adona el converteix en cèrvol i va enganyar als seus gossos perquè l’ataquessin sense saber que era el seu amo relament.
El mite “la flauta de pan” parla del mateix dèu que està molt enamorat d’una nèiade i la persegueix fins que és llança al riu Ladó, acorralada demana a les seves germanes que la transformin en un canyar, per això pan, per portar-la sempre amb ell es fa una flauta amb aquestes canyes.
Valete!
Salve companys!
Primer de tot felicitar a l’Alba pel seu magnífic treball. Com bé ha dit l’Alba aquest llibre l’hem treballat a classe entre tots. El títul d’aquest article correspon a una frase dita per Ovidi que significa el canvi de la ment en noves formes de cossos. El llibre va ser enllestit l’any 7dC. El context històric es situa en una època on el domini polític el tenia l’mperi Romà, instaurat per August. Roma era la capital del món occidental. El segle està marcat per la importància del cristianisme. L’enllaç de la línia 2 fa referència a la metamorfosi de Ticià.
El mite de Narcís, explica la història d’un jove anomenat Narcís, fill de la nimfa Liriope. Per la seva gran bellesa totes les persones que l’envoltaven s’enamoraven d’ell, fins i tot els homes. ECO, va patir molt a causa de la marxa del seu estimat i es va consumir en unes roques intentant consolar el seu patiment. Llavors la deessa Nemesis va castigar a Narcís fent-li que s’enamorés d’ell mateix a través de la seva pròpia imatge reflexada a l’aigua, va passar una estona i atret per la seva pròpia imatge va caure a l’aigua i es va ofegar, quan va caure el seu cos es va transformar en una bonica flor.
Vale!
Salvete!
“In noua fert animus mutatas dicere formas corpora” Prové d’un fragment de LIBER PRIMVS del llibre de les metamorfosis originals.
Les metamorfosis es van crear l’any 7dC, creiem que hi tenen relació en el sentit que en aquella època abundaven els fets mitològics.
Aquest enllaç fa referencia al mite de “Titian”
La flauta de Pan és un mite on el personatge, Pan, era el déu dels pastors i dels ramats i també el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada es diu d’ell que perseguia a les nimfes pels boscos. I aquella nimfa es deia Siringa, a la que va perseguir perquè estava enamorat d’ella i aquella persecució va fer que Siringa demanes a les altres nimfes que la convertissin en canya i
Pan va transformar aquella canya en flauta i així d’aquella manera la recordaria sempre.
Salvete!
Un bon article Alba! Aquest treball sobre el llibre de Ovidi m’ha fet saber moltes coses interesants, curiositats. M’ha agradat molt poguer treballar amb aquest llibre, apendre coses sobre les diferents metamorfosis i també saber com pensaven els d’aquella época. És una pena que Ovidi cremés el manuscrit i que haguin quedat només els exemplars que tenien els seus amics. Trobo que ha sigut un treball molt interessant i aprofitable.
“In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.”, el títol de l’article és la primera frase del primer llibre de metamorfosis original de Ovidi. Aquesta frase vol dir ‘Em porta l’esperit a dir els canvis de les formes en nous cossos.’ Es refereix a la metamorfosis.
S’han fet moltes reperesentacions, obres, pintures.. sobre el llibre de Metamorfosis. L’enllaç de la línia dos fa referéncia a tres quadres del pintor renaixentista italià Ticià (“Diana i Acteó”, “Diana i Cal·lixto” i “La mort d’Acteó”) inspirats en Les Metamorfosis d’Ovidi.
Aquesta obra es va enllestir a l’any 7aC.
A mi m’ha agradat molt el mite de Píram i Tisbe. Jo vaig fer el treball sobre aquest mite i em sembla un mite que té molt a donar i què es poden fer moltes coses: pintures, representacions, contes…
El mite de Píram i Tisbe són dos enamorats que són veïns, però no es poden veure perquè els seus pares s’hi oposen a la idea de que estiguin junts i es casin. Però tot i així, ells busquenuna manera per poder escapar per veures. Un dia van quedar a una hora sota d’u n abre que hi havia al costat de casa. Tisbe va ser la primera en arribar, i va apareixer una lleona que acabava de caçar i que anava a la font. a beure. Tisbe, espantada, marxa a refugiar-se, però se li cau el vel a terra, encara que ella no es dóna compte. La lleona va veure el vel i el va destrossar.
Més tard, quan Píram va arribar, es va trobar el vel destrossat i ple de sang,i es va pensar que era la sang de Tisbe. Al veure alló va pensar que la seva estimada havia mort. Ell va decidir marat-se perquè deia que aquell amor tenia que seguir i que, encara que aixó signifiques la mort, tenia que anar amb ella; així que va treure l’espasa i se la va clavar.
La sang de Píram es va barrejar amb el fruit de la morera, causant un color negre. Per aixó les mores són negres.
Tisbe va retornar on havien quedat primerament, i es va trobar a Píram mort. Al trobar-se aixó, que al principi no es creia, va decidir agafar l’espasa i clavar-se-la sobre ella.
Un mite molt amorós i vertader.
Salvete!
Salvete!
-Què té a veure el títol amb el treball? Feu la recerca que calgui per trobar-ho.
L’expressió “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora” vol dir ” La meva ment es canvia a les noves formes de cossos” i suposo que es deu referir a que la ment , en aquest cas, de tota la gent implicada en les metamorfòsis s’adapta als cossos en els que es transformen, sigui una planta, una pedra o un animal.
-En quin context històric es va crear el llibre de Les Metamorfosis d’Ovidi? Creus que hi té res a veure?
L’obra es va enllestir l’any 7a.C, tot i que Ovidi mai ho va considerar així, ja que ell mateix deia que no estava acabada del tot, que calia enllestir-la.
-A quin mite fa referència l’enllaç de la línia dos?
Al mite de Ticià, que parla sore la deessa de la caça Àrtemis, Diana en grec, filla Zeus, què s’estava banyant en un llac acompanyada de les seves companyes nimfes quan, de sobte, el jove Acteó, jove tebà educat pel centaure Quiró, les troba allà.
Acteó, extasiat per la bellesa de les joves, no pot fer res més que quedar-se mirant-les embadalit. Quan Àrtemis se n’adona, decideix castigar-lo feroçment convertint-lo en un cérvol i enganyant als seus gossos perquè l’ataquin sense saber que és el seu amo realment.
Des d’aquest moment, el cèrvol esdevé l’animal consagrat d’Àrtemis, representada també amb l’arc, el buriac i la lluna creixent.
-Tria algun dels mites esmentats o enllaçats al llarg d’aquest article i desenvolupa’l. Algun n’hi ha d’haver que pertanyi al grup dels que us va tocar llegir…
EL mite de la flauta de Pan:
En la mitologia, Pan coneix una nàiade que es deia Siringa quan ella passejava pel mont Liceu. Pan se n’enamora i la comença a perseguir, fins que la nimfa es llença al riu Ladó. Allà, acorralada, demana l’ajuda de les seves germanes, què, conmogudes, la transformen en un canyar.
Saluete!
Molt bon article Alba, has sitetitzat molt be el treball que hem fet durant el passat trimestre començant per apendre una mica d’història de l’autor i acabant per el treball de recreació on per grups hem tractat un mite diferent. Nosaltres vam adaptar el mite de piram i tisbe en una cançó per public infantil.
El titol de l’article “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora” significa literalment “la meva ment es canvia a les noves formes de cossos” aquesta oració apareix a la primera estrofa de el primer llibre de metamorfosi d’ovidi (http://www.thelatinlibrary.com/ovid/ovid.met1.shtml).
Narracions de mites clàssics, les Metamorfosis és el poema més important d’Ovidi. Va ser enllestit l’any 7dC, Ovidi volia que fos immortal i ha esdevingut l’obra mestra de la poesia narrativa universal. Les Metamorfosis intenten explicar la realitat a traves dels mites.
L’enllaç de la linea 2 fa referencia al mite de “Diana i Acteó”, “Diana i Cal·lixto” i “La mort d’Acteó”.
Píram i Tisbe són dos joves que vivien a Babilònia. Es van conéixer i enamorar. Es podíen haver casat, però els seus pares ho van impedir. Els separava una paret on ells es xiuxejaven. A la nit s’acomiaden i s’hi reunien l’endemà un altre cop.
Un dia van voler escapar i van quedar que es trobarien amagats sota un arbre. Tisbe va sortir de casa coberta amb un vel. Apareix una lleona a la font, amb sang de uns bous que havia matat. Tisbe s’espanta i marxa i li cau el vel, la lleona esguinza el vel i el taca de sang. Píram surt de casa i es dirigeix on havia quedat. Allà, veu el vel de Tisbe ple de sang, i es pensa que està mort. Píram desitja ser deborat, omple de petons i llàgrimes el vel i es clava una espasa.
Tisbe torna, ja que no volía perdre la cita amb el seu amat, però quan arriba allà veu el cos del noi, l’omple de petons i crida el seu nom. Píram, quan sent el seu nom, obre els ulls per última vegada.
Tisbe s’adóna del que ha passat, i diu que si Píram ha matat per amor a ella, ella faria el mateix. Així que, es clava l’espasa. Les seves cendres descansen en una sola urna i des de les hores els fruit de les moreres és negre quan madura.
A nosaltres ens ha agradat molt fer aquet treball sobretot la part de recreació ja que hem utliitzat els nostres interesos aplicats al mite que mes ens va agradar.
Avete!
Pingback: Els mites en vinyetes | Aracne fila i fila
Salvete!
L’expressió llatina In noua fert animus dicere formas corpora la va escriure Ovidi en les Metamorfosis I,1. L’obra va ser escrita en el context de la repressió d’August contra el cercle de Messal·la.
Les Metamorfosis han estat considerades com un conjunt de narracions molt sensuals i imaginatives, que tracten temes molt agosarats: la violació, la igualtat entre homes i dones, les relacions amoroses, la “violència de gènere”, l’homosexualitat, l’androginisme… Per tant, Ovidi va decidir fer una obra molt avançada per a la seva època, “revolucionària”. August intentava recuperar els valors conservadors de la República Romana després de dues guerres civils. Per això, August va decidir jutjar Ovidi pels continguts “tabús” de les seves obres. L’excusa sembla que va ser l’Art Amatòria i una conspiració per enderrocar August en què participava el mateix autor.
El mite de Diana (Àrtemis en grec) i d’Acteó explica com Acteó veu Diana involuntàriament mentre aquesta es banyava en una font d’aigua cristal·lina. Com que la dea no suportava que la veiessin nua, ja que era la dea de la virginitat, se’n venja llançant-li aigua al damunt i el va convertir en cérvol. Llavors, Acteó pateix una mort dolorosa i ignominiosa a mans de la seva pròpia gossada, que es pensa que és una presa.
La imatge següent parla del mite de Cal·listo. Cal·listo era una donzella, filla de Nonacris i membre del seguici de Diana. Júpiter, disfressat de la dea, va violar Cal·listo i tot seguit se’n va tornar cap a l’Olimp. Cal·listo ja no va poder continuar essent la primera companya de la deessa Diana. De la relació va néixer un fill, Arcas. Quan Juno, la dea del matrimoni, es va assabentar de la infidelitat del seu espòs, va convertir Cal·listo en un ós. El seu fill, Arcas, sense reconèixer-la, un dia va estar a punt de matar-la. Júpiter es va apiadar de Cal·listo i va convertir mare i fill en dues constel·lacions. La imatge que veiem en el quadre il·lustra l’expulsió de Cal·listo del cercle de Diana: la dea la fa fora de la seva vista i les donzelles se l’emporten.
El mite de Siringa i la flauta de Pan: Siringa, una nàiada seguidora de la dea Diana, va ser trobada per Pan, el déu dels pastors. Immediatament se’n va enamorar i va començar a perseguir-la. Van córrer l’un darrere de l’altra fins arribar al riu Ladó. Allà, veient Siringa que no podria travessar el riu ple de sorra, va demanar a les seves germanes nàiades que la transformessin. Aquesta va ser convertida en canya. Quan Pan creia que ja havia atrapat la jove, es va adonar que havia agafat uns joncs del riu; va sospirar de cansament i d’amor i de la canya en va sortir un so tènue. Tot seguit, Pan va dir que, d’aquesta manera, sempre podria parlar amb la seva estimada i va convertir la canya en instrument. Per això, la flauta de Pan també es coneguda com a Siringa. Així, la nàiada havia conservat el seu nom.
Valete!
Pingback: Narcís | Aracne fila i fila
Alba, m’afegeixo a les felicitacions dels companys . Ja sabia que a l’autora del llibre que hem llegit li agradaria aquesta tasca, que consisteix a donar vida i actualitzar la seva adaptació de l’obra d’Ovidi. Pots estar contenta, Alba, que això no passa cada dia.
Dels vostres comentaris, vull esmentar alguns errors, com això de dir, Raquel i Hèlia, que Jesús existeix a.C (abans de Crist). A tots els que heu acudit al Google translator o d’altres fonts poc fiables, us retrec que no heu fet cas de la prevenció que sempre us aconsello davant d’aquestes aplicacions. No és tan fàcil traduir… La que s’hi acosta més és la de la Cristina, que ha fet avui un bon comentari.
Valoro la gent que no s’ha limitat a repetir la història de Siringa i ha parlat de Narcís, Píram i Tisbe (altre cop la Cristina, inspirada)…
Salvete!
-“In noua fert animus mutatas dicere formas corpora” vol dir ”la ment es transforma a les noves formes del cos”, és pot relacionar amb Les Metamorfosis ja que els personatges canvien la seva forma en animals, plantes o pedres, i també la ment.
-Es va escriure entre els anys 8 i 2 aC quan l’emperador era August.
-L’enllaç fa referència al mite de Diana, la deessa verge de la cacera.
-Mite de la flauta de Pan:
Pan era el déu dels pastors i ramats a la mitologia grega. Un dia, Pan es va enamorar de la nimfa Siringa i va començar a perseguir-la, fins que ella, sense tenir cap altra via per escapar, és va llançar al riu Ladó. Allà va demanar a les nimfes que l’ajudesin i aquestes la van transformar en un canyar. Pan únicament va poder aconseguir Siringa tranformada en un canyar, va adonar-se que quan passava el vent entre la canya es produia un so, la veu de la nimfa i aleshores va crear un instrument per escoltar la seva veu quan bufava i avui en dia encara el coneixem, la flauta de Pan.
Salvete!
Moltes gràcies per les felicitacions, el temps emprat sembla que ha valgut la pena!
He vist diverses traduccions als comentaris, la més concreta la podríeu trobar al llibre “Narracions de Mites Clàssics”, a les primeres pàgines on es parla d’Ovidi.
He visitat “Metamorfosejats!” de l’Institut de Premià i us recomano que en feu una ullada, podreu ampliar molt els vostres coneixements sobre l’obra ja que l’autora d’aquest en forma part.
Valete!
El títul d’aquest article correspon a una frase dita per Ovidi que significa el canvi de la ment en noves formes de cossos (plantes, pedres, animals).Segons Ovidi, les Metamorfosis és una obra inacabada, i com consideraba que no era prou bo, el va cremar però el poema es va poder publicar a partir de les còpies que tenien els seus amics. va ser Enllestit l’any 7dC.
El context històric es situa en una època on el domini polític el tenia l’mperi Romà, instaurat per August. Roma era la capital del món occidental.
Trobo que aquest treball està molt bé i tot esta ben explicat, és bastant interesant, felicitats!
Bon feina ! Heu fet un bon treball, bona argumentació i contingut del treball, felicitats. He d’afegir que aquest treball està ben estructurat ja que està dividit en diferents punt i ben explicat i argumentat. La veritat es que les imatges que s’han afegit estan molt bé ja que donen una bona idea i fa referència al que s’explica i es vol donar a conèixer. A més he d’afegir que l’insert de links està molt bé ja que pots visitar la web i trobar molta més informació sobre el treball, i la veritat es que això està molt bé.
Us torno a repetir que heu fet una bona feina sobre “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora,” i moltes felicitats ! Seguiu així !
Saluts !
Valete !
Salvete!
Magnific treball m’heu ajudat a saber l’historia d’Ovidi que no sabia qui era , tan bé molt bones fotos m’agradat molt el treball.
Valete!
Al principi del llibre, Ovidi presenta la idea central del llibre de manera ràpida.
Encara que diu, traduint de forma literal, que el seu tema és “formes transformades en nous cossos”, molts lectors interpreten en aquesta frase un sol significat: “cossos transformats en diferents formes”. Durant la major part del llibre, es concetra casi exclusivament als éssers humans les formes de les quals són transformades en nous cossos, animals, arbres, roques, ocells, flors, constel·lacions, insectes, reptils entre més. Llavors, des del meu punt de vista i segons la definició de metamorfosis, que és una alteració en el qual un objecte canvia de forma, la relació que hi ha no té més misteri que aquesta: s’està presentant el tema de manera sencilla i directa.
Les metamorfosis és una obra que va ser acabada al 8 d.C. En aquest any, poden destacar alguns fets:
• 3 d’agost – El General romà Tiberi derrota els Dalmacians en el riu Bathinus.
• Vipsania Julia és exiliada.
• Ovidi és desterrat de Roma i exiliat al Mar Negre aprop de Tomis.
• Tincomarus és despullat com a rei dels Atrebates en Britania i Eppillus.
• Vonones I es converteix en rei de Pàrtia.
• Comença l’era Chushi de la Dinastia Han a la Xina.
• Wang Mang és el virtual governant de la Xina.
La metamorfosi correspon al mite d’Acteó.
El déu Pa es va enamorar de la nimfa Siringa mentre aquesta caçava en el bosc Liceu,i la va perseguir fins a acorralar-la en la riba del riu Ladón.
Syringa, per evitar que Pa li aconseguís, no va tenir més remei que llançar-se al riu mentre cridava demanant ajuda. Les seves germanes, les nàyades, van acudir en la seva ajuda en sentir els seus crits i, per ajudar-li, la van transformar en canya, de manera que quan Pa la va aconseguir només va poder abraçar un canyar bressolat pel vent del que sortien uns sons encantadors. Pa, al adonar-se que el vent xiulava en passar per la canya, va suposar que eren els laments de la nimfa i va decidir tallar-la, unint els trossos amb cera, i construint així la seva siringa o flauta de Pa per tocar-la quan la passió i el desig ho posseïen.
Pingback: Llucià i les Converses de meuques | Literatura grega a escena
Pingback: Entrevista a Pan, l’únic i inigualable déu dels pastors | Aracne fila i fila
Pingback: Projecte de recerca classico-plàstic | Aracne fila i fila