Category Archives: Llatí 1r

El viatge post mortem

Començava a creure que tot era una gran mentida piadosa, que si moria el meu destí no seria diferent al teu, però m’equivocava, no vaig encaminar els meus passos correctament, si ho hagués fet no tindria tantes cares, tantes vides sense memòria.

Té  gràcia si ho penses fredament, els meus actes tenien com a destí estar amb tu, però la fortuna no em va somriure com jo esperava, t’atacà, t’esquarterà, i jo m’enfonsí en un pou de calamitats.

La tragèdia de la meva pèrdua havia desaparegut amb el meu últim sospir? No. Ara no sé on sóc, molts paisatges es presenten en els meus múltiples ulls. Esperava quiet, sense respirar, sense atrevir-me a obrir altra vegada els ulls, però de sobte vaig escoltar el que semblava la veu del propi Hades.

– Per favor, si no té res més per demanar, deixi pas als altres.

No sabia on era, un mercat potser? La gent vestia indumentàries estranyes i parlava d’una forma que no arribava a entendre.

Ubi sum? – vaig preguntar, esperant el pitjor-.

– Escolti, en lloc de parlar de forma satànica pot sortir per la porta amablement.

L’angoixa omplia el meu cos ràpidament, però un altre sentiment m’envaí les potes, paralitzant-les, un moment, potes?

–  M’has obligat a maleir-te d’aquesta manera, però et juro per Hera que no tornaràs a cuinar porc llarg mai més.

Porc llarg, que dimonis és porc llarg? Moltes preguntes em venien a la boca però d’ella només sortien udols.

– Què et passa ara, se t’ha menjat la llengua el gat? -va dir entre rialles-.

Utilitzant totes les meves forces vaig sortir del que semblava un hostal i em dirigí al bosc que es presentava a la llunyania amb esperances de trobar respostes entre la foscor.

La lluna s’alçava com mai ho havia fet en tota la meva vida, la seva llum m’arribava erosionada degut als núvols que poblaven el cel aquella nit, prenia tons blancs i liles, els arbres del meu voltant ballaven amb el vent i petaven la xerrada ara que ningú no els molestava. Jo, sense forces, vaig tancar els ulls esperant que la llum del dia il·luminés el meu futur camí.

Un vent salat em despertà, el Sol banyava la meva cara i el mar el meu cos, en un principi em pensava que l’aigua marina havia envaït el bosc i m’havia raptat per ser sacrificat en pos de Posidó. De sobte vaig escoltar a algú xisclant, semblava que estigués al meu costat, però no hi havia ningú, els crits continuaven i jo no sabia què fer, seguia caminant i caminant cap a l’horitzó però no m’enfonsava del tot.

– Per favor, t’ho suplico, deixa’m tornar amb les donzelles i et donaré el que vulguis -va dir la veu invisible amb un to ploraner-.

A l’instant vaig saber que era aquella vegada i on estava la veu, vaig intentar consolar-la explicant-li el que em passava però només sortien brams d’entre les meves dents.

Vaig alçar la vista i visualitzà el que seria la nostra salvació, Creta.

– Què és el que passa a Creta perquè hagis de reptar-me? -preguntà la noia-.

No m’ho vaig pensar dues vegades i m’encaminà cap a Creta sense pausa. En arribar la noia fugí cap el bosc tot cridant auxili, era comprensible que ho fes i jo no li vaig pas impedir.

– Llavors ets tu aquell senglar fatídic, creació de la pròpia Diana -digué una veu darrere meu-.

Sabia només pel to de veu que no era un amic, pel qual fugí potes ajudeu-me cap el bosc, però no vaig arribar gaire lluny, tot un grup de possibles caçadors em van encerclar. La sang brotà del meu cos com si es tractés d’una font de vi, les potes em fallaren, els pulmons em fallaren, el cor, que tantes penes ha sofert, em fallà. Els meus ulls van ser els últims en apagar-se, tal i com va passar l’últim cop.

– T’ha agradat l’experiència?

Estava assegut sota del meu estimat arbre. Davant meu una lleona,  mirant-me, esperant una resposta a la seva pregunta.

– No la veritat.

– Això creia jo, a la teva amant tampoc li ha agradat veure’t estès en un llac de sang.

– Ella està morta, tu ho has fet!

– Ella estava viva abans de veure’t mort.

Em vaig quedar sense paraules, els ulls se m’il·luminaren en sentir que estava viva, un moment… estava?

– Veig que ho has entès, si vols tornar-la a veure…la…tin…as…

(…)

– Que dimonis, se li han acabat les piles a aquesta maquinota, hauré d’anar a comprar-me’n, no em puc esperar a saber el final!

Raül Àlvarez Cuenca

1r de Batxillerat

Llegint la narració de les Pièrides

En comptes de fer la meva recreació, he decidit fer un recitat de Les pièrides explicant la història de Narracions de mites clàssics. Aquí podeu trobar més informació.

 

 

Què us ha semblat la història? Què en penseu? En quin animal es transformen?

Abril Ramos,

1r batxillerat D

Imperium Romanum. Quid est?

Imperium Romanum annis: rubrum: 133 a.C.n.; aurantium 44 a.C.n. (res publica postrema, terrae a Pompeio et Iulio Caesare captae); flavum: 14 p.C.n. (captae ab Octaviano Augusto); viride: 117 p.C.n. (captae a imperatoribus posteris)

 La història de l’Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 476 dC. El naixement de l’imperi ve precedit per l’expansió de Roma entorn del Mar Mediterrani. Seguint la tradició (Imperium Romanum audibile; Imperium Romanum cum Chaima…), hem fet el que hem pogut i hem enregistrat aquest vídeo

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wJ32zFbpX94[/youtube]

Omaima El Azouan et Iria Rael

Llatí 1

La Bàrcino més visual: reconstruccions en 3D

Ahir, els amants del món clàssic vam assabentar-nos que s’havia creat una aplicació per a tauletes (Bàrcino 3D) que ens mostra com era la ciutat de Barcino a finals del segle III de la nostra era. Va ser impressionant (com a mínim en el meu cas), perquè no sabia que des de Barcelona s’estaven impulsant aquest tipus d’iniciatives, cosa que em va provocar una grata sorpresa.

Els usuaris poden veure els espais i monuments de la ciutat romana Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, ubicar-los en l’actual i admirar l’estructura urbanística de l’antiga ciutat romana amb perspectiva d’ocell, a més de veure tots els edificis amb força luxe de detalls (com podreu comprovar al vídeo):

De moment, l’aplicació està disponible per a tauletes i a finals d’any també ho estarà per a telèfons intel·ligents.

L’Ajuntament prepara dues aplicacions més sobre l’època romana de la Sagrera i les domus de Barcelona.

La reconstrucció en 3D és un fenomen a l’alça en el món de l’arqueologia i els museus, degut al magnífic suport que dóna a les persones que no són expertes en el tema, ja que els ajuda a fer-se una idea de què eren els conjunts de sòcols que actualment podem trobar en un jaciment arqueològic qualsevol.

Salve visitator!

Arnau Lario
2n Batx.

Emporiae MMXIV A.D: Congressus cum Aesculapio

El passat dimarts 7 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i batxillerat vam realitzar una sortida al jaciment d’Empúries, antiga colònia grega i romana d’on han resorgit importants restes arqueològiques.

Vam reunir-nos tots a les 8 a la porta de l’institut, i tot seguit, vam marxar cap a Emporiae. El viatge va ser llarg, però vam parar per fer una pausa. Allà vam esmorzar i vam descansar una mica del trajecte en autocar.

Ientaculum paratum est!

 photo IMG_0179_zps956cbb10.jpg

 Després d’unes dues hores de viatge, per fi érem intra muros.

Finalitzant el trajecte, vam anar a buscar el que seria el nostre guia. En arribar al jaciment, vam estar esperant-lo fins que va arribar. Es deia Lucius i va explicar-nos que havia ocupat càrrecs com magister, aedilis, quaestor i flamen augustalis.

El primer que ens va ensenyar en Luci va ser l’amfiteatre, on se celebraven espectacles de lluita i jocs. Recordeu quin nom llatí rebien la cacera i la lluita de vaixells que es realitzaven a l’amfiteatre?

 photo IMG_0204_zps5ad65c6c.jpg

Al costat de l’amfiteatre vam poder veure els dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus. Juntament amb això, el guia va mostrar-nos l’espai sagrat de la ciutat, anomenat pomerium. Això consistia en una mena de muralla imaginaria, o més aviat una frontera que delimitava la ciutat. 

Ja a les portes de la muralla, tots vam quedar sobtats al veure el símbol de prosperitat que utilitzaven per a protegir la ciutat. Aquest símbol estava situat al mur de la porta d’entrada. Recordeu quin era i quin origen tenia? Tenia alguna funció més?

Seguint el nostre recorregut pel jaciment, vam arribar a les tabernae, que com ja sabreu, eren una mena de botigues on es venien productes com vi i oli, i a més, també s’hi vivia. A prop també hi havia el forum, on en Luci ens va explicar que va desenvolupar la seva cursus  honorum. Una mica més endavant vam poder observar llocs com el praesidium (campament militar) i la curia (ajuntament).

 photo IMG_0226_zpsfcd032f3.jpg                     photo IMG_0214_zps0a2c06cc.jpg

 photo IMG_0240_zps033feb0d.jpg

Després de veure les botigues i d’estar al fòrum, vam continuar cap a les thermae, que eren els banys públics. El guia ens va explicar que gran part del mèrit de les termes era dels grecs, ja que com sabem, moltes coses de les quals disposaven els romans primer van ser creacions gregues. Malgrat que per entrar a les termes s’havia de pagar entrada, hi anava la majoria de la població. Disposaven de tres sales depenent de la temperatura de l’aigua: frigidarium, tepidarium i caldarium. A les termes també s’hi trobava la sudatio, que com la pròpia paraula indica, era com les nostres actuals saunes. Algú recorda com s’escalfava l’aigua?

 photo IMG_0276_zps45039f0c.jpg

No ens oblidem dels serveis públics, dels quals tenim un record divertit:

 photo IMG_0290_zpse655f4fe.jpg

Durant tota la passejada, en Lucius ens va estar parlant de casa seva. Ens deia que era un habitatge molt modern, luxós i de grans dimensions, encara que només disposava d’una sola planta. Així doncs, va ser el que vam veure seguidament.

En aquells temps qui tenia una domus pertanyia a una classe social important, ja que eren habitatges de categoria. El terra estava fet amb pedres disposades a mode de mosaic i al voltant hi havia columnes. També va explicar-nos que ell rebia clients a casa i allà feien un intercanvi de favors. Com que estàvem tots molt cansats de visitar la zona, la parada a la domus ens va servir a tots per reposar les cames. Discipuli fatigati sunt…

En aquesta fotografia ens trobàvem fent un descans a la domus d’en Lucius.

 photo IMG_0316_zps238c147b.jpg             photo IMG_0331_zps769d5352.jpg

Deixant enrere aquests espais dedicats a la vida pública, arribem a veure l’estàtua d’Asclepi, situada a la neàpolis. Asclepi va ser el deu grec de la medicina i la curació, i va ser venerat a diversos santuaris de Grècia, com el d’Epidaure on, més endavant, es va dur a terme una important escola de medicina. El déu presenta uns atributs característics, que són la serp lligada al bastó, pinyes, corones de llorer i un gos. Tenia el do de la curació i coneixia molt bé la vegetació i en particular, les plantes medicinals.

 photo IMG_0361_zpsb401ea16.jpg

Després de la visita al jaciment, vam visitar el museu d’Empúries, en qual les meves companyes ens van explicar detalladament el tema de la figura d’Asclepi, per una banda, i el sacrifici d’Ifigenia per l’altra.

A l’exposició d’Asclepi, la Marisol i l’Andrea van explicar-nos la vida d’aquest déu, tot relacionant-la amb l’estàtua trobada a Empúries. Ens van fer una gran aportació sobre aquesta divinitat i ens van proporcionar una fitxa per ampliar el nostre dossier de la sortida.

 photo IMG_0441_zps45e6d90a.jpg

Al seu torn, l’Anna i la Mònica van parlar-nos sobre el sacrifici d’Ifigenia, que juntament amb l’estàtua d’Asclepi, ha sigut una de les troballes clàssiques més importants a Empúries. Es tracta d’un mosaic que ens mostra un episodi anterior a la Ilíada i es produeix abans d’anar cap a Troia. Aquí teniu la fitxa corresponent al sacrifici.

 photo IMG_0459_zps33cc500a.jpg

Per acabar amb el tema del sacrifici, recordeu quins personatges són els que surten al mosaic?

Fotografies: Amar Astudillo

Ainhoa Astasio 2n batx.

El meu primer viatge a Roma

He fet aquest apunt sobre el meu viatge a Roma, no és un viatge virtual sinó un un viatge que vaig fer fa un parell de cap de setmanes amb la meva mare, la meva tieta i les meves cosines. He dividit aquest GoogleDrive en dues parts, aquesta que us adjunto és la primera part on explico el meu primer dia allà i al final us faig una sèrie de preguntes que espero que sigueu capaços de contestar! Us agradaria anar de viatge a Roma? Tutta Roma us espera!

Clàudia Cazaux Cuberas
Grec 2

Què se n’ha fet del grec? (IV)

Vid. Què se n’ha fet del Grec (III)

Caminàvem pel passeig marítim sense rumb fixa. L’enfonsament d’Itàlia ens havia afectat força anímicament, però havíem de continuar avançant. De sobte, sonà un mòbil.

– És el teu – advertí l’Eulàlia

– Sí. Qui deu ser? – la Zícora despenjà l’aparell – Digui?

Es va sentir una veu a l’altra banda de la línia

– Ets la Zícora?

– Jo mateixa. I vostè és…? – preguntà la noia

– Només et diré una cosa: En ma casa resideix tota la saviesa – i van penjar

– I bé? Qui era? – preguntà la seva companya encuriosida

– No m’ha dit el seu nom – la Zícora es guardà el mòbil a la butxaca – però si una cosa abans de penjar.

La jove repetí les paraules que el desconegut havia pronunciat.

– Et ve alguna cosa? – qüestionà la Zícora

– Res de res. Potser se’ns ocorreix pel camí – suggerí l’Eulàlia

Vàrem reprendre la marxa. L’Eulàlia anava unes quantes passes més avançada que la seva companya. Mirant enrere, de seguida es percatà que s’havia aturat. S’apropà a ella.

– Estàs bé? – preguntà preocupada

– La biblioteca – xiuxiuejà la Zícora

– Què? – no ho va sentir

– Ho entens? La biblioteca! Coneixement, saviesa, llibres! – digué eufòrica

I sense perdre-hi un segon, com uns coets ens dirigirem a la biblioteca. En un dels passadissos, d’espatlles, hi havia un home. Semblava fullejar un llibre. Es girà en notar la nostra presència. Ens somrigué.

– Heu vingut. Sou més agudes del que em pensava – s’apropà a nosaltres

– Era vostè el de la trucada? – preguntà l’Eulàlia

– Així és. Em dic Tàcetes. Per servir-vos – es presentà

– Jo sóc la Zícora i ella l’Eulàlia. Per cert, què llegia? – es fixà en el llibre que portava a les mans.

– Aquest – ens el mostrà

Era de portada dura i es titulava l’Odissea, d’Homer. Ens encantava aquesta obra!

– La nostra preferida – diguérem

– I la meva. Però malauradament… – la seva veu sonava disgustada

– Hi ha algun problema? – preguntà l’Eulàlia

– Aneu a la pàgina 28 – ens demanà

Com ens va dir, anàrem a la fulla en qüestió, però increïblement, no hi era.

– Fixat-hi en els marges – l’Eulàlia els senyalà – Sembla que l’hagin arrencada

– Cert! Sap on pot estar la fulla que manca? – qüestionà la Zícora

– Això és el que intento esbrinar

– Nosaltres ens encarreguem. Li fa res emportar-nos el llibre? – preguntà l’Eulàlia

– Només faltaria. Us ho agraeixo moltíssim

– Gràcies per la informació. Fins aviat – ens acomiadàrem

Doncs bé, ara tocava resoldre el misteri de la fulla desapareguda.

CONTINUARÀ

Sara Bernad

2n Batxillerat Humanístic

Luperca arreu!

Ens pots ajudar a completar aquest Google map col·laboratiu? Has d’introduir una fotografia CC de Luperca amb els bessons Ròmul i Rem, amb una petita explicació de l’obra d’art escollida i un enllaç a la pàgina d’on has extret la informació. Ara que saps qui és Luperca, per què creus que n’hi ha tantes arreu?


Mostra Luperca arreu del món en un mapa més gran

No t’oblidis de deixar aquí en comentari l’enllaç a la teva entrada al Google map Luperca arreu. Posa cada cosa al seu lloc i mantén l’ordre d’aquest mapa!

La veu de la reconstrucció històrica catalana

Avete aràcnids!

Sóc l’Arnau Lario, de 2n de Batxillerat, i us vull presentar el meu treball de recerca: Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia.

10585763_639487886148228_954396801_o

A vegades pot ser difícil estudiar la llengua i la cultura de societats que fa molt de temps que es van enfonsar a la pols del temps, i dóna la sensació d’estar intentant entendre la manera de fer de fantasmes, de persones il·lustres que mil·lenis enrere van exhalar el seu últim sospir, però que morts i tot encara conserven la seva grandesa.

Així doncs, què podem fer per ficar-nos a la pell dels grans pensadors i militars de l’antiguitat? Jo tinc la resposta: reconstrucció històrica!

Pels que no sàpiguen què és la reconstrucció històrica és la recreació d’ambients, vestits, costums i eines d’èpoques antigues, sigui de l’època que sigui. Un exemple n’és la Magna Celebratio, el festival al qual espero que assistiu aquest any. Aquí teniu algunes fotos per tal que us en feu una idea:

La “legio” romana a la Magna Foto de Barcino Oriens

Mostra de cosmètics a la Magna Foto de Barcino Oriens

Ara passo al meu TR. Aquest consisteix en un bloc, l’enllaç del qual trobareu aquí, on recullo opinions d’experts en la matèria (acadèmics, membres de grups de reconstrucció històrica, treballadors de museus…), escric fitxes dels diferents festivals i grups de reconstrucció històrica a Catalunya i faig reportatges de la meva pròpia experiència en la matèria. Feu-hi una ullada, espero que us sigui d’ajuda si mai treballeu sobre aquest tema o busqueu informació sobre la Magna, els grups que hi participen, les activitats que s’hi fan…

Per acabar, voldria demanar la vostra col·laboració. Estic fent una enquesta en el marc del TR, i necessito que ompliu el formulari que trobareu a continuació. No necessitareu més de tres minuts, i m’ajudeu a millorar el treball.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat