Category Archives: Grec 2n

Llegint els versos d’A.Machado em trobo llatí i grec!

12 Replies

Antonio Machado

Fa poc em vaig començar a llegir un llibre on es recopilaven diferents poemes d’Antonio Machado. A mesura que llegia em començaven a aparèixer diferents mots i expressions en llatí al bell mig dels seus versos i finalment  he decidit compartir-los aquí amb tots vosaltres.

Aquesta antologia d’Antonio Machado de Vicens Vives recopila un seguit de llibres en un, separats per èpoques. El primer text llatí em va aparèixer quan vaig començar a llegir el llibre de Nuevas Canciones (1917-1930) el poema és Proverbios y cantares, a José Ortega y Gasset , vers XXII :

Sólo quede un símbolo: // quod elixum est ne assato. // No aséis lo que está cocido.

Al mateix vers escriu en castellà el que vol dir el llatí:  “no rustiu el que està cuit”.

Una mica més endavant, al mateix poema, al vers XXXIV, trobo una frase esmentada en italià però d’origen llatí:

O rinnovarsi o perire…// No me suena bien.// Navigare è necessario…// Mejor: ¡vivir para ver!

És una frase que el grec Plutarc (Πλούταρχος; c. 46 – c. 120) a Vides paral·leles (Vida de Pompeu 50, 2) va atribuir al romà Pompeu que diu que va dir als seus mariners quan es varen negar a embarcar-se. Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. Navigare necesse est, vivere non est necesse, vol dir “navegar és necessari, viure no ho és”. Aquesta frase va ser presa com a lema per la Lliga Hanseática a la Baixa Edat Mitjana i ha estat molt utilitzada, entre d’altres,  per Pessoa, que la transforma en un canto a la creació a Navegar é Preciso i per Caetano Veloso, que li va posar  música a Os Argonautas: “Navegar è preciso/Viver não è preciso”.

Avançant la meva lectura en aquest poema, trobo al vers LV la coneguda expressió llatina amb variació  cogito ergo non sum. El vers diu així:

Ya hubo quien pensó:// cogito ergo non sum// ¡Qué exageración!

Aquest llatinisme és una famosa frase de René Descartes, Renatus Cartesius en llatí, que va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII que sabia llatí, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència, i vol dir “Penso, després existeixo”.

Després al mateix llibre però en un altre poema, que es diu Glosando a Ronsard y otras rimas, al vers IV, llegeixo taedium vitae fent referència al cansament de la vida:

En Londres o Madrid, Ginebra o Roma,// ha sorprendido, ingenuo paseante,//el mismo taedium vitae en vario idioma, //en múltiple careta igual semblante.// Atrás las manos enlazadas lleva,/ y hacia la tierra, al pasear, se inclina;// todo el mundo a su paso es senda nueva,// camino por desmonte o por ruina.// Dio, aunque tardío, el siglo diecinueve// un ascua de fuego al gran Baroja,/ y otro siglo, al nacer,// guerra le mueve,/ que enceniza su cara pelirroja.// De la rosa romántica,// en la nieve,// él ha visto caer la última hoja.

En un altre llibre, “De un concionero apócrifo”(1924-1936), trobo un altre llatinisme, concretament al poema “Al gran cero” al vers XV, Fiat umbra, que vol dir “que faci l’ombra”, en castellà “hágase la sombra”. Aquí podem llegir el context en el que l’utilitza.

[…]Fiat umbra// Brotó el pensar humano.// y el huevo universal alzó, vacío,// ya sin color, desubstanciado y frío,// lleno de niebla ingrávida, en su mano.[…]

I per últim a aquest mateix llibre trobo una frase en grec, panta rhei, en grec Πάντα ῥεῖ vol dir “tot flueix” i és el lema del filòsof Heràclit.

No sé si ho sabeu, però Antonio Machado va estudiar llatí al Seminario de San Bartolomé de Cádiz. En una carta a Julio Cejador diu que va tenir mals professors i que li hagués agradat conèixer molt millor la llengua de Virgili.

Tot això és un exemple de la gran quantitat de referències en  llatí i en grec que podem trobar a la literatura, tant en castellà com en català.

Y digueu-me quins llatinismes a la poesia heu trobat vosaltres? Quins tòpics literaris? Quines citacions en grec clàssic?… Llegiu, llegiu i aviat en trobareu!

Alma Bergel

1r Batxillerat C

LLatí i Grec

Ara que ha tornat Demofont

31 Replies

 

L’ARBRE D’AMETLLER

Olor d’hivern, la llum del sol
llisca de gebrada en gebrada
i el matí és com un cristall clar.
Un arbre clivellat, sec i fosc,
aixeca les seves branques al sol.
És Fil·lis, la princesa de Tràcia
que va morir de tristesa
i transformada en arbre per amor.
El seu cos dins de la terra
va fecundar un ametller,
sense fulles, sense flors.
Només el vent l’acompanya,
només la tebior de l’enyor.
Sota l’ombra blanca dels núvols,
Demofont, l’estimat, ha tornat.
Abraçat al tronc, plora amb desconsol.
La llum del dia es fa més clara,
les llàgrimes més brillants.
L’ametller desperta,
un perfum suau s’escampa.
Tot l’arbre s’ha omplert de flors.

PEPITA CASTELLVÍ

 

És temps d’hivern; fa fred i gebra.  Han tornat a florir els ametllers, enguany no ens han fet esperar, i jo torno a escriure un poema a l’arbre de l’enyor que tant agrada a la Margalida, com bé sabeu! Quin mite ens explica la florida de l’ametller? En coneixeu alguna cançó? Algun poema?… Què provoca l’espera en la persona que estima? Per què Ovidi ens posa d’exemple aquest mite en el llibre II del seu Ars amatoria c. 350? Creieu que és un bon consell?

Pepita Castellví

God of War, mitologia pura i dura!

44 Replies

Els videojocs, per a molts, són només una eina d’entreteniment juvenil que serveix únicament per “matar el temps”; per a altres, són considerades obres d’art, ja que molts d’aquests tenen continguts didàctics, apartats gràfics destacables, un realisme (i surrealisme) que (probablement) cap pel·lícula no podria arribar mai a aconseguir… Un munt de raons que podria fer del món del videojoc un nou concepte d’art.

Podríem dir que un dels exemples que no només estarien en el primer cas, sinó que també està en el segon seria God of War (Déu de la Guerra), un videojoc amb una pila de referents clàssics!

El títol té a veure amb la història de la primera part del joc (és una trilogia): Kratos, fill de Pal·lant i d’Estix (que més tard s’esbrinaria que realment era fill de Zeus) i antic capità de l’exèrcit espartà, és derrotat en una lluita contra els bàrbars, i en conseqüència, demana ajuda al déu Ares (déu de la guerra) per abatre els seus enemics a canvi de la seva voluntat. Aquest accepta i li atorga les Espases del Caos, amb les quals aconsegueix guanyar la guerra. A partir d’aquesta ajuda, Kratos, amb sed de poder, acaba amb la vida de moltes persones que el déu li encomana, fins el punt en què aquest poder va fer d’ell un assassí sense pietat  i sense cor. Un bon dia, és enganyat i cegament ataca Esparta, acabant amb la vida de la seva dona Lysandre i la seva filla Calíope. Abatut per la pèrdua de la seva família, decideix abandonar les ordres d’Ares i venjar-se d’aquest déu manipulador, una tasca que només aconseguiria amb l’ajuda de la Caixa de Pandora. Després d’un llarg camí ple d’obstacles, Kratos acaba amb la vida del déu i és proclamat el nou déu de la guerra.

Un dels detalls que més capfiquen aquesta història en la mitologia grega seria la venjança (pràcticament) com a tema principal. Els déus grecs eren d’allò  més venjatius; sempre acabaven venjant-se d’algú per qualsevol cosa. A més d’aquesta contínua “vendetta”, també podríem esmentar el grau de violència que s’aplica. La mitologia grega ha estat pintada com un món violent, ja que moltes vegades podrem veure que constantment es violava i matava. Segons diferents punts de vista, uns dirien que el grau de violència representat en el joc és exagerat, mentre que altres dirien que és una bona manera d’ambientar l’època.

Òbviament, el joc és més extens. Conté milers de referències a la mitologia grega.

·El càstig que va rebre Prometeu per haver robat la flama de l’Olimp: vid.
vídeo.

·Cronos empassant-se la pedra que Rea li va donar per amagar Zeus i la Titanomàquia:


 

Aquí deixo les imatges d’alguns dels molts personatges mitològics que apareixen (intenteu esbrinar qui és cadascun):

 

Possiblement tingueu més dificultat en esbrinar qui són els personatges de les imatges 6, 7 i 13. Pistes que us puc donar de cada imatge són:

6 – Fixeu-vos en les seves armes. Tenen forma de cap de lleons. Quin semidéu es va enfrontar a  un lleó?
7 –  Aquest seria el personatge més difícil d’endivinar. Segons la mitologia, eren humanoides de gran tamany i força (ja diré qui és, si veig que ningú no ho ha pogut trobar).
13 – Era tan lleig que es diu que Hera el va treure de l’Olimp (la fotografia se situa en una farga, on aquest treballava).

John Tuset Regalado

1r batx,. Grec i Llatí

I les exalumnes continuen filant…

24 Replies

No és la primera vegada que els exalumnes protagonitzen o són punt de partida d’interessants i productius articles que a les professores ens omplen de satisfacció, però en aquest cas la diferència és que us presento dos casos en què, més enllà de l’institut, han creat el seu propi espai en xarxa, ja sigui per pròpia iniciativa o com a tasca universitària.

  • La Cristina ja fa uns quants anys que va acabar el batxillerat i de seguida va sentir la necessitat de crear el seu propi bloc d’arqueologia, Domus sapentiae. Encara recordo la passió amb què es referia al món egipci i com vam estar comentant quin era el nom més adient per al seu nou bloc. Què significa el que va triar finalment?

Portada bloc Domus sapientiae

  • La Marina fa molt menys que va deixar l’institut, tot just el juny passat estava fent la selectivitat, però ja ha tingut temps de comprovar que les TIC són essencials per a la seva futura tasca d’educadora infantil. A l’assignatura GTIC li han demanat obrir un bloc, del qual destaco aquest article que parla dels drets d’autor a la xarxa, tema que ja sabeu que a l’Aracne tenim molta cura a respectar.

Us animo a deixar-hi un comentari, tot identificant-vos com a alumnes aràcnids, i després, en aquest article, a destacar algun article o aspecte que us hagi cridat especialment l’atenció dels blocs de les companyes. Qui sap si algun de vosaltres, en un futur, acabarà creant blocs, com en aquest cas, viquis, pàgines web… Podeu tenir per segur que les professores us hi animem i us seguirem sempre que puguem.

Per finalitzar, he de dir que no em deixa de sorprendre que a hores d’ara encara m’arribin testimonis d’alumnes de fa anys, que ja han acabat la carrera. La Laura, per exemple, m’envia aquesta foto, i me’n promet moltes més de la ciutat i el Museu que allotja aquest monument. Qui pot identificar-lo i especificar-ne la ubicació actual? Hi ha d’altres articles al bloc que en parlen. Proveu-ho i, si triguéssiu a identificar-lo, us aniria donant pistes.

[Foto Laura García]

TERESA

De nou “La machine infernale”

11 Replies

Després de la intensitat festiva del Nadal i d’haver superat els presagis negatius de finals del 2012, voldria anunciar-vos que aquest any tornarem a treballar l’obra de Jean Cocteau “La machine infernale”. Ja l’hem començat a llegir amb els alumnes de Francès de 1r. de Batxillerat, però m’agradaria treballar-la també amb els alumnes de 4t. d’ESO de Francès i Llatí per poder-ne fer una adaptació a la realitat actual de Grècia. Per saber-ne més, sobre aquest obra i el seu autor, us remeto al magnífic article que en va fer Teresa Devesa l’any passat.

També m’agradaria fer-vos conèixer el CMEF, que és el lloc on es fan les Rencontres de Théâtre Mythologique de Cap d’Ail i que també té a veure amb Jean Cocteau, l’autor de l’obra que estem treballant. Si us fixeu bé en l’explicació podeu trobar la relació que té aquest centre amb Jean Cocteau. Qui me la pot explicar? Però, tornant a la nostra obra, algú em podria dir on és Tebes? A partir d’ara pareu l’orella per saber quina és la realitat del país que volem homenatjar amb aquesta obra. Només us cal escoltar i estar atents a les notícies. Malauradament per als seus habitants hi surt massa sovint!

Esfinx. Cílix 510 aC. Museum of Fine Arts, Boston

En la lectura que us proposo ens centrarem en l’inici del segon acte, quan l’esfinx està esperant amb gran ànsia que les portes de Tebes es tanquin per poder acabar amb una jornada més de destrucció i mort, tal com li han imposat els déus, i com en parla amb Anubis, el déu-xacal que els déus han obligat a acompanyar-la per tenir-la controlada. Mentre espera que sonin les trompetes que anuncien la tancada de portes, passa una matrona que torna a Tebes i que li explica la seva experiència amb l’esfinx sense saber que és amb ella amb qui està parlant. En aquesta conversa es poden veure les conseqüències que l’aparició de l’esfinx ha provocat en la població de Tebes. M’agradaria que féssim una transposició a l’actualitat que viuen els habitants d’un dels països que ens ha deixat una de les més grans  herències culturals actuals. De quin país estic parlant? Algun dels alumnes de grec de Batxillerat, ens podrien adjuntar un mapa on aparegui aquesta ciutat? Qui poden ser el déu Anubis i l’esfinx en l’actualitat?

Aquest segon acte acaba amb l’arribada d’Èdip, que és anunciada amb aquestes paraules:

LA MATRONE: “….Il faudrait un chef qui tombe du ciel, qui l’épouse (Iocasta), qui tue la bête,

qui punisse les trafics, qui boucle Créon et Tirésias, qui relève les finances,

qui remonte le moral du peuple, qui l’aime, qui nous sauve, quoi! qui nous sauve….”

Per tant, no oblidem que l’obra ens parla d’Èdip, de Iocasta, de Laios i de Tirèsias. Algú em pot dir qui són aquests personatges? Fer aquests salts en el temps entre el passat i el present són molt interessants, ja que sovint oblidem que les obres clàssiques han perviscut en tota la literatura occidental. Algú em podria dir alguna obra més que no sigui de l’època clàssica on apareguin personatges vinculats amb el mite d’Èdip i d’altres mites clàssics? Si sou capaços de dir-me tot això, ja ens podrem preparar per dur endavant el nostre projecte de teatre en francès del que vam parlar abans de les vacances de Nadal.

 

Núria Valls

Sorpresa a la biblioteca

24 Replies

Aquesta setmana hem estat anant cada tarda a la biblioteca Can Casacuberta de Badalona i vam trobar aquesta estàtua a l’entrada.

Photobucket

[Fotografia: Carla Pallach]
  • Sou capaços de reconèixer la divinitat representada? Feu-ne la definició completa i digueu quina relació pot tenir amb una biblioteca.
  • Se us acut quin altre personatge mitològic encaixaria en aquest mateix context?
  • Qui s’apunta a afegir, si encara no hi és, aquesta troballa al nostre Google map “Clàssiques a Badalona”? Animeu-vos a afegir-hi coses, que el tenim molt abandonat.


Mostra Clàssiques a Badalona en un mapa més gran

Si necessiteu ajuda per trobar la divinitat, podeu visitar aquest article. Tot i que, si cerqueu més, trobareu molts més articles sobre déus al bloc.

Cristina Ortiz
Carla Pallach
Grec i Llatí- 2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Cèrber en animes!

13 Replies

Χαίρετε aràcnids i aràcnides!!

Des de fa molt de temps que a mi m’agraden els éssers mitològics grecs. El meu preferit és el gos Cèrber (Κέρβερος).

Cerberus
Cèrber, en una aquarel·la de William Blake

En la mitologia grega Κέρβερος era el guardià de les portes d’Hades (Αἳδης, el déu de l’infern), en què la seva tasca era impedir la sortida dels morts i l’entrada dels vius. Com podeu veure en la imatge, Κέρβερος se’l descrivia com un gos de tres caps amb cua de serp i moltes altres serps li naixien en el llom, a més a més, deien que la seva mossegada era verinosa. Ha tingut una llarga pervivència en la literatura, en l’art, en la ficció, en el cinema, en videojocs (com em>Kingdom Heats 2), en l’astronomia, en la biologia, en la música, en el lèxic  i, fins i tot, en l’àmbit militar.

Fa uns dies, em vaig posar a pensar en aquest animal mitològic i vaig recordar alguns animes, que possiblement coneixeu també, en què surten diferents versions de Κέρβερος. En concret aquests animes són: Sakura, la caçadora de cartes i One Piece.

En el cas de “Sakura, la caçadora de cartes”, és una mica difícil adonar-se de quin és el personatge basat en Κέρβερος ja que no s’assembla en res al gos gegant de tres caps que tots ens imaginem, sinó que en aquest anime, Κέρβερος està representat amb la forma d’un peluix volador que es diu Kero, encara que el seu nom real es Κέρβερος (Kerberos). En aquest cas, Kero és el guardià de les cartes de Clow, i encara que té forma de lleó, el personatge està basat en el gos de l’infern.

keroberos

L’altre anime on surt una versió de Κέρβερος, és “One Piece” i apareix en la temporada de “Thriller Park”. En aquest cas, Κέρβερος és més fàcil d’identificar ja que el personatge és un gos gegant de tres caps, però la característica que el diferencia és que Κέρβερος, és un zombie. Si ens hi fixem, podem veure que dos dels caps són de gos però el cap restant és d’una guineu, ja que qui va crear Κέρβερος en aquest anime, va ajuntar parts del cos d’aquests tres animals per crear al gos de l’infern. En aquest cas, Κέρβερος també és un guardià, concretament el guardià de l’entrada a “Thriller Park”. Aquí us deixo un vídeo de la part on surt Κέρβερος en “One Piece”:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BV-bY9HMDME[/youtube]

Què us sembla això de que posin personatges de Κέρβερος en anime? Coneixeu algun anime, pel·lícula, videojoc… que també tingui un personatge basat en Κέρβερος?

Xènia Serra

1r Batxillerat C Grec i Llatí

 

Un record per Empúries!

21 Replies

Empúries, més conegut com Emporion o en grec  Ἐμπόριον, va ser una ciutat grega i romana, porta d’entrada de la civilització clàssica a casa nostra. Ara la podem trobar en ruïnes i per visitar al golf de Roses. S’estén des de l’antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l’antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l’Escala. L’espai és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les restes arqueològiques són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d’un parc arqueològic.

Vaig poder gaudir d’un dia sencer a Empúries fa uns quants anys, i en aquell mateix moment em va semblar avorrit, però realment és molt interessant poder visitar una antiga ciutat grega i romana, on han habitat molt avantpassats nostres, igual d’interessant és el poder veure com eren els carrers i els temples antigament, com estaven distribuïdes les cases i tot el que actualment podem trobar en una ciutat. En ella, vaig poder gaudir d’escultures i d’estructures que podríem reconèixer, per això he fet aquest vídeo amb algunes preguntes que espero que respongueu en comentari.

(Fixa’t bé en les imatges amb números.)

Després de veure el vídeo, contesta:

  • I) Quin nom li poses al personatge de la imatge amb el número 1?
  • II) Què creus que era la imatge amb el número 2?
  • III) Quina és la imatge que més t’ha impactat? Per què?
  • IV) Què t’ha semblat l’article?
  • V) Què coneixies o sabies d’Empúries?
  • VI) Fes recerca als nostres blocs i enllaça (i comenta) tots els apunts que tractin el tema que ens ocupa.

Espero que aquest article sobre Empúries us hagi agradat i servit per saber més coses sobre ella i animar-vos a visitar-la, fins i tot fan visites romanes!

Victor Barranco

1r Batxillerat C

Ars amatoria: Laodamia i Protesilau

24 Replies

Amb aquest article tinc la intenció d’ajudar les meves companyes de 2n de Batxillerat a entendre per què Ovidi fa referència a alguns mites clàssics per explicar millor el seu llibre Ars amatoria, concretament el mite de Laodamia i Protesilau.

Photobucket

El mite al qual Ovidi fa referència per explicar el seu consell és el següent:

Laodamia, filla d’Acast, rei de Iolcos, es casà amb l’heroi tessali Protesilau, el qual estimava apassionadament. Sabent que el seu marit havia mort a la Guerra de Troia, va suplicar als déus que el fessin tornar de l’Hades; aquests hi accediren, però només per tres hores. Passat aquest temps, quan Protesilau va desaparèixer, ella se suïcidà per seguir-lo a l’altre món. Segons una variant del mite, es va fer una figura de cera amb els trets de Protesilau, i es passava força temps abraçant-la; quan el seu pare ordenà que la cremessin, ella es va llençar també a les flames.

En el text on posa com a referència Laodamia i Protesilau, Ovidi pretén donar com a consell que, si estimes molt una persona i el teu amor cap a ella és molt gran, la deixis com una mica oblidada, de manera que et trobi a faltar una mica, perquè així s’adonarà de com t’arriba a estimar. Però, per altra banda, no l’has de deixar mai del tot oblidada, perquè si no, com en un altre consell que dóna, l’amor que hi ha entre vosaltres es pot veure afectat i ella es pot buscar amants, deixant així el vostre amor en l’oblit.

Què opineu sobre el consell que dóna Ovidi? Sabríeu esmentar un altre mite que sigui semblant o que estigui relacionat amb el mite de Laodamia i Protesilau?

Laura López

1.2 Batxillerat

INS Albéniz

Anem al teatre!

22 Replies

 

Salvete aràcnids i aràcnides!!!

Us volem fer partíceps de la nostra alegria de participar i gaudir del XVIII Festival juvenil de teatre grecollatí.

Els alumnes de l’INS Premià de Mar gaudirem de les representacions teatrals de clàssics que, cada any, fomenta la Societat Catalana de teatre grecollatí en el marc del festival de teatre per a joves. Els objectius són clars: per perviure els clàssics eterns i, alhora, fer-los arribar als més joves. Per aconseguir-ho, es representen un conjunt d’obres per diferents localitats del territori català, obres interpretades per adolescents per a un públic adolescent. Enguany, les localitats on s’esdevindran les representacions són Tarragona, Girona i l’Hospitalet de Llobregat, i les obres són “Medea” d’Eurípides i una selecció d’obres de Plaute, d’entre les quals es troba “Miles Gloriosus”, que es representa a Girona, el dia 5 de març, dia que l’alumnat de llatí i cultura clàssica anem d’excursió. Gràcies a una activitat com aquesta, podrem gaudir de bona literatura, d’una representació teatral feta expressament per a nosaltres, “aprenents de la cultura”, i alhora d’una jornada lúdica en un context magnífic: la bella Gerunda.

I si ens preparem per una jornada tant excepcional? Què us sembla si hi anem sabent, d’entrada, qui eren Plaute, Eurípides i Èsquil? En quina època varen viure? Per què són coneguts? Espero els vostres comentaris amb les respostes! Anem preparant la carmanyola!!!

Finalment, aprofitem l’avinentesa per agrair als organitzadors la possibilitat de gaudir de la cultura que ens brinden amb la seva feina i, ja que hi som, fer un clam una vegada més per afirmar que la cultura no és només entreteniment: les nostres administracions (no només les iniciatives civils) haurien de vetllar perquè la cultura tingués les funcions que li són pròpies (instruir i donar a conèixer), cosa que només es pot fer si se li dóna difusió. I un impost com l’IVA no ajuda gaire… Però iniciatives com aquest festival, sí. Així doncs, gràcies encara per la part que ens toca.

Anna Vinyoles Auladell

ProfessoraINS Premià de Mar