Category Archives: Grec 2n

Menjar i beure a l’antiga Grècia

Χαίρετε!

Nosaltres som la Rebeca Barroso García i l’Ana  Falcón Durán, alumnes de 2n de Batxillerat humanístic a l’INS Premià de Mar (Premià de Mar, Barcelona) en el qual fa dos anys que estudiem la matèria de grec.

Aquest és el nostre treball de recerca, i l’hem escollit per aprofundir més sobre Grècia i saber més coses sobre la cuina. A la vegada, pretenem donar a conèixer amb la nostra recerca la gastronomia de la Grècia antiga, ja que no és un tema gaire conegut. Estem molt contentes perquè acabem de rebre una Menció extraordinària en el concurs Esdelibro que cada any organitza CEDRO per tal de premiar aquells treballs en què els alumnes “no copiïn i enganxin”.

Menjar i beure (2)

Aquí podeu veure la nostra pàgina web, ara ja tenim un bloc en català sobre la cuina grega antiga a la xarxa, fet que fins ara era inexistent, esperem que us agradi i que us animeu a fer les receptes de l’antiga Grècia, així com a organitzar un simposi!

Rebeca Barroso García i Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat Humanístic.

Referents relacionats amb la ciutat d’Olímpia

CIUTAT AL PELOPONNÈS ON VAN SORGIR ELS JOCS OLÍMPICS AL 776 a. C., JOCS OLÍMPICS DE L’ERA MODERNA, MARCA DE MÀQUINES D’ESCRIURE, MARCA ESPANYOLA DE BICICLETES I EQUIP DE FUTBOL DEL PIREU (ATENES)

A veure si saps per què els jocs olímpics es diuen encara així? Per què els déus grecs són olímpics? Què és un gol olímpic? i què vol dir olímpic, olímpicament…?

Francesc Franquet Yerro

Referents de Perseu

PERSONATGE MITOLÒGIC, CONSTEL·LACIÓ, BIBLIOTECA DIGITAL D’OBRES DE CLÀSSICS GRECOROMANS DE LA UNIVERSITAT DE TUFTS (EUA), AUTOCARAVANA (FIAT PERSEO 590) I FILM DE CHRIS COLUMBUS (PERCY JACKSON Y EL LADRÓN DEL RAYO) (2010)

Per quina gesta és conegut Perseu?

Francesc Franquet Yerro

L’art a Milà es vesteix de Prada

prada-milan--644x362

Escultures en el museu creat per la fundació Prada a Milà

4La Fundació Prada pretén donar a Milà una major projecció cultural amb la creació d’un museu, un gran projecte sense precedents a Itàlia. El nou espai de la fundació, que ha estat dissenyat per l’estudi d’arquitectes OMA, guiat per l’holandès Rem Koolhaas, és el resultat de la transformació d’una antiga destil·leria de la dècada de 1910.

Està situat al sud de Milà, compta amb una 3superfície de 19.000 metres quadrats, dels quals 11.000 s’han destinat a espai per a exposicions. A més del museu, hi ha una zona per a nens, una sala de cinema i un bar. A partir  del 9 de maig, es podrà visitar els set dies de la setmana, a 10 euros l’entrada. Per a la inauguració, Roman Polanski ha realitzat un documental de 24 minuts sobre les seves fonts d’inspiració i sobre les seves obsessions.

6

Serial clàssic

Miuccia Prada, al costat del seu marit, Patrizio Bertelli, van començar a col·leccionar obres d’art en els anys vuitanta. «Ho vam fer sols, sense consells. Compràvem de tant en tant, segons les nostres possibilitats. No hem venut ni una sola obra. Estem lligats a totes, perquè són com les etapes d’un camí de coneixement», afirma Bertelli. Ara, moltes d’aquestes obres serran exposades: «Més que en exposar una col·lecció permanent, pensem en una rotació organitzant exposicions. El museu s’obrirà amb l’exposició «Serial Classic», que es podrà visitar fins al 24 d’agost i se centra en l’escultura clàssica.

5

Serial clàssic

8

Serial clàssic

9

Serial clàssic

El comissari és l’arqueòleg i historiador de l’art italià Salvattore Settis, que explica que l’exposició explora la relació ambivalent entre l’originalitat i la imitació en la cultura romana i la seva insistència en la circulació de còpies múltiples com homenatge a l’art grec. Es tendeix a associar el clàssic amb el únic i exclusiu, però durant tota l’època imperial de Roma va tenir extraordinària importància la creació de còpies de grans obres mestres del passat.

L’exposició compta amb més de 70 obres d’art, amb una anàlisi d’originals perduts i la multitud de còpies que s’han fet d’ells, estudiant el cas de dues sèries especialment conegudes com són el «Discòbol» i l’«Afrodita ajupida». Altres dos apartats destacats es dediquen al material i el color d’estàtues clàssiques de bronze i marbre, el que es pot veure, per exemple, en el «Apol·lo de Kassel». Una altra zona il·lustrarà les tecnologies i mètodes per fer les còpies, amb dues sèries famoses: «Penèlope» i les «Cariàtides».

10

Afrodita ‘Serial clàssic’

Milà tindrà amb aquest museu de la prestigiosa firma de moda dissenyat per Rem Koolhaas un altre reclam turístic per visitar-la i Prada, com altres firmes com Versace, restarà unida per sempre a l’art, la perfecció i la bellesa!

Maria Mayor
2n Batx. Humanístic

L’Antígona de l’INS D’Auro

Salvador Espriu és l’autor dAntígona, una versió de la tragèdia original de Sòfocles. L’autor trasllasa el mite a la Guerra Civil  i a la seva immediata postguerra.

A la versió espriuana  trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments com ara el primer acte que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices, quan en l’original el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.

També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei).

Nosaltres, els alumnes de 1r i 2n de llatí, hem donat un gran protagonisme a Eumolp i Antígona, igual que hem recuperat el cor grec representat en les veus de les dones i dels homes. L’adaptació la podeu trobar aquí.

Us deixem   el nostre petit homenatge a un autor “clàssic” en un Sant Jordi dedicat al” llibre prohibit”, a la lectura i a la llibertat.

[youtube]https://youtu.be/zjyWav3jZVI[/youtube]

Rocío

Les vies romanes

Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi Romà i van ser molt importants per a l’expansió política i militar de Roma.

Ara bé, vosaltres heu de fer un redactat de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el següent tema: La xarxa viària romana (amb quins objectius es va construir i tècnica constructiva emprada; definició del terme mil·liari; monuments que es trobaven habitualment en els marges de les vies d’entrada i sortida de les ciutats; nom de la via romana més important que travessava l’actual territori català, origen i final d’aquesta via i denominació que tenia abans del segle I dC; monuments del patrimoni arqueològic català que encara es conserven en l’accés nord de la ciutat de Tarragona; nom d’alguna altra via o ramal que encara es conservi a Catalunya oa la península Ibèrica i recorregut que tenia en època romana).

Aquí teniu un exemple del redactat de l’examen de selectivitat de llatí dels anys 2009-2010:

“Les vies romanes o les  xarxes viàries, en la mesura que comunicava els diferents indrets de l’imperi va tenir una funció militar, ja que servia per a desplaçar les tropes ràpidament; una funció econòmica, per facilitar els intercanvis comercials, i, finalment, una funció cultural, per facilitar l’intercanvi d’usos i costums. 

La tècnica constructiva consistia a traçar el recorregut previst, excavar dos canals i delimitar-los amb dues fileres de pedres verticals, que en determinaven l’amplada; a continuació, s’omplia el forat intermedi amb una capa de pedres mitjanes sense res que els servís d’unió; després, cobrien aquesta primera capa amb un conglomerat espès de sorra o de grava lligada amb morter i, finalment, ho revestien tot amb una capa de pedra triturada o de grans lloses de pedra.

Un mil·liari és un senyal de pedra gravada que s’usa per indicar les distàncies recorregudes en una via. A l’entrada i a la sortida de les ciutats, les vies romanes estaven vorejades dels monuments funeraris de les necròpolis. La via més important de Catalunya era la  via Augusta coneguda abans del s. I dC com a via Herculea; sortia de Roma i acabava a Cadis; en el seu traçat vora Tarragona, s’ha conservat un monument funerari (torre dels Escipions) i un arc (arc de Berà). A Catalunya es conserva en molt bon estat part d’un ramal de la via Augusta (via de Capsacosta) que servia per comunicar la plana de l’Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Una altra via ben conservada a la Península Ibèrica és l’anomenada tradicionalment “Via de la Plata”, que anava de Mèrida a Astorga.”

Què creieu que estan fent? Quin tipus de columna és?

Tots els camins encara duen a Roma?

Clara Serrano Jiménez, 2n batxillerat C.