PERSONATGE MITOLÒGIC, FLOR, PERFUM DE NARCISO RODRÍGUEZ I AMOR EXCESSIU CAP A UN MATEIX (NARCISISME)
Què en sabeu del mite de Narcís?
Francesc Franquet Yerro
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
PERSONATGE MITOLÒGIC, FLOR, PERFUM DE NARCISO RODRÍGUEZ I AMOR EXCESSIU CAP A UN MATEIX (NARCISISME)
Què en sabeu del mite de Narcís?
Francesc Franquet Yerro
Bonum diem!
Felicitats per el teu apunt, és molt breu però té la informació necessària.
El que se sobre aquest mite es que Narcís era un noi que es va enamorar de la seva propia bellesa i sempre es mirava a l’aigua que hi havia a un pou o un riu. I un dia va intentar agafar el seu propi reflex i es va ofegar. Llavors es va transformar en un Narcís.
Salve!
Salve !
Aquest mite de Narcís va ser un dels que més hem van agradar del llibre de les Narracions de mites clàssics. A més, el perfum de dona de Narciso el vaig veure un cop en una botiga i hem va sorprendre ja que coneixia el mite però no s’havia que hi havien colònies amb el seu nom. Després de veure’l vaig buscar informació sobre aquest i vaig trobar una frase que explicava clarament el perquè l’havia dissenyat, que és la següent: “Me gusta reinterpretar los clásicos de manera moderna”.
Vale…
Bonum diem!
Felicitats per apunt, Era un jove de gran bellesa. Sobre el seu mite perduren diverses versions, entre les quals es compta la d’Ovidi, que va ser el primer a combinar les històries d’Eco i Narcís, i relacionar-les amb l’anterior història del vident-cec Tirèsias.
Vale!
Salve!
Si us ha agradat el mite de Narcís voteu a “Narcisista”, al concurs de fotografia mitològica!
http://blocs.xtec.cat/elfildelmite/2015/04/20/la-fotografia-mitologica-que-mes-magrada-es/
Salve!
Narcís es un de els mites que mes m’han agradat un jove de gran bellesa que es mira a si mateix en el reflexa de la aigua perquè esta enamorat de si mateix una de les coses mes sorprenents es que intentant-se agafar-se a si mateix en el reflex de la aigua el noi es va ofegar i va morir i es va convertir en un narcís.
Vale!!
En la mitologia grega, Narcís (en grec, Νάρκισσος) era un jove molt bonic. Les donzelles s’enamoraven de Narcís, però ell les rebutjava. Entre les joves ferides pel seu amor estava la nimfa Eco, que havia disgustat a Hera i per això aquesta l’havia condemnat a repetir les últimes paraules d’allò que se li digués. Per tant, era incapaç de parlar-li a Narcís pel seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant dels seus companys. Quan ell va preguntar «Hi ha algú aquí?», Eco va respondre: «Aquí, aquí». Incapaç de veure-la oculta entre els arbres, Narcís li va cridar: «Vine!». Després de respondre: «Vine», Eco va sortir d’entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor, de manera que la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu.
Per castigar Narcís pel seu envaniment, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s’enamorés de la seva pròpia imatge reflectida en una font. En una contemplació absorta, incapaç d’apartar de la seva imatge, va acabar llançant-se a les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
Bonum diem!
Aquesta história de Narcís m’agradat molt, era una persona que estaba molt enamorada de si mateix, tant que un dia es va veure en un reflex de l’aigua i es va llençar-se per agafar-s’hi asi mateix.
Vale!!
Bonumdiem!
Felicitats per el treball!! Narcís es un de els mites que mes m’han agradat un jove de gran bellesa que es mira a si mateix en el reflexa de la aigua perquè esta enamorat de si mateix una de les coses mes sorprenents es que intentant-se agafar-se a si mateix en el reflex de la aigua el noi es va ofegar i va morir i es va convertir en un narcís.
Bonum diuem,
El mite de Narcís ha estat àmpliament representat a les arts plàstiques. Caravaggio o Nicolas Poussin, entre d’altres, van usar el tema per a les seves obres. El narcisisme, trastorn inspirat en el relat mític, és un tret de diversos personatges d’obres de ficció, com ara Dorian Gray. Alguns llibres usen conscientment el nom de Narcís per indicar aquest orgull excessiu, com per exemple el Narcissus de Hermann Hesse.
Vale
Bonum diem,
La flor del Narcís és una de les meves preferides i el mite de Narcís m’agrada molt. Tracta sobre un noi, que era molt bell i sempre rebutjava a les noies, fins que un dia va ser castigat per això i es va acabar enamorant de la seva pròpia imatge reflectida en un riu, i li agradava tant, que es va enfonsar en el riu, i d’allà va sortir la flor del Narcís.
Salve!
Salve!!!
El nom de Narcís em sonava molt abans d’estudiar els déus i herois grecs per la marca del perfum Narciso. En canvi, pel que fa a la resta, no l’havia sentit mai. Si olerèssim alguns dels perfums, sentiriem una puresa i una serenitat impressionant. Donava Narcís la mateixa serenitat?
Bonum diem,
La flor del Narcís és una de les meves preferides i el mite de Narcís m’agrada molt. Tracta sobre un noi, que era molt bell i sempre rebutjava a les noies, fins que un dia va ser castigat per això i es va acabar enamorant de la seva pròpia imatge reflectida en un riu, i li agradava tant, que es va enfonsar en el riu, i d’allà va sortir la flor del Narcís.
Salve
Salve!
El mite de Narcís ha inspirat a un munt d’artistes, i amb raó. Inclús el conservem en el nostre vocabulari; narcisisme (amor dirigit vers el propi jo o l’ideal del jo, segons l’Institut d’Estudis Catalans). Penso que és una narració clàssica que no sembla tan llegenda com pensem, ja que en la nostra era aquesta tendència segueix perdurant i sembla que va a més.
Algunes de les obres inspirades per Narcís i Eco que més m’agraden són Canción del Eco (una cançó de Christina Rosenvigne) i un dels anuncis que ens van ensenyar a classe de llatí, Channel Egoiste (em fascina!).
Ave!
Bonnum diem!
Fa molt i molt de temps, a l’antiga Grècia, hi vivia un noi jove, molt seductor i maquíssim que es deia Narcís.
Moltes noies estaven enamorades d’ell, però ell no voila a ninguna, ni tan sòls la deesa Eco va poder entrar en el seu cor.
Un dia, mentre passejava pel camp, es va apropar a un rierol, i al acostar-s’hi per beure, va contemplar una imatge que el va deixar atònit. Sobre l’aigua es mostrava la imatge d’un noi de bellesa inigualable, perfecte.
Va intentar parlar, però ningú. Narcís allargava el braç, i aquell noi també allargava el braç cap a ell, però quan semblava que l’anava a tocar i introduïa el braç a l’aigua, la imatge desapareixia.
Cada dia era igual, sempre succeïa el mateix. Ni tan sòls escoltava la veu d’Eco, que intentava dir-li com n’estava enamorada d’ell, i d’advertir-lo de què allò que veia a l’aigua era, en realitat, el seu reflex. Però de la veu d’Eco només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, doncs, si bé ho sabeu, això és l’Eco.
Un dia, Narcís, maravellat per aquella bellesa , es tira al riu pensant que era la única forma que podria arribar-hi. Ja sota l’aigua, buscà aquell reflex, i de tant obsessionat que estava, s’acaba ofegant.
I en aquell lloc, on Narcís passà tantes hores contemplant el seu reflex i, on finalment hi va acabar perdent la vida, hi nasqueren unes flors molt belles, les flors del Narcís.
Salve!
Pingback: Dia de la Internet Segura: és narcisista la nostra identitat digital? | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Què vol dir ser narcisista? Narcisisme? | L'univers clàssic dels nostres mots
Apunt bastant resumit, pero clara.
Al néixer Narcís, Tirèsias va predir que si mirava el seu reflex moriria.
Narcís solia passejar pel bosc, i un dia va arribar a la cova en la qual estava Eco, i ella es va enamorar de la seva bellesa i va començar a seguir-la sempre que sortia a passejar. Un dia ell la va descobrir, però ella només podia repetir el final de les paraules, així que va dir-li que l’estimava a través dels animals del bosc, però els se’n va riure d’ella i ella va tornar a l’interior de la cova i no va sortir mai més.
Nemesis va veure el que havia passat, i li va semblar malament el comportament de Narcís i va decidir castigar-li. Un dia li va infondre tanta set, que Narcís es va acostar al riu a beure, però al treure el cap va veure el seu reflex i la seva bellesa el va enlluernar tant que va caure al riu i es va ofegar, i en la riba del riu, on va aparèixer un narcís.