Category Archives: Grec 1r

Activitat col·laborativa: Per Sant Jordi compartim monstres!

El dia 8 de març llençàvem la nostra proposta de tasca col·laborativa sobre monstres mitològics per Sant Jordi i, en arribar el dia 23 d’abril, un total de 48 comentaris i articles complementaris ens fan sentir profundament satisfetes del resultat.

La vena creativa dels clàssics que us moveu en l’entorn aràcnid s’ha desfermat a partir del nostre suggeriment i el tema dels monstres i éssers fantàstics ha donat peu a un seguit de creacions literàries i plàstiques que intentarem glossar en aquest article. No hi faltaran els textos i dibuixos de l’Institut Premià de Mar i l’Isaac Albéniz de Badalona, que habitualment col·laborem al bloc, ni tampoc els de l’Institut de Sant Hilari, participants també imprescindibles del nostre entorn; però, a més, se’ns han afegit les fantàstiques representacions plàstiques del Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ideades inicialment en el seu bloc “Quod sumus“.

Laia Bagà, IPM

Davant d’aquest nombre d’aportacions, el professorat implicat ens hem proposat de fer un article conjunt amb la valoració de la tasca realitzada pel nostre alumnat, que del “No sé com ho faré” i el “No sé m’acut res” ha sabut arribar a l'”Eureka, ja ho tinc!”.

  • A l’Institut Premià, hi ha hagut una gran participació i s’han convocat premis en tres categories diferents: poesia, prosa i il·lustració. Per facilitat l’accés a les composicions finalistes, s’han aplegat en aquest Google site, que fa goig de visitar. Tots els detalls i més sobre el Sant Jordi d’aquest centre el trobareu al Fil de les clàssiques, en un article publicat per la Margalida del qual val la pena destacar l’esfereidora Equidna que ens ha regalat el pare d’una alumna.

  • A l’Institut Anton Maria Busquets de Sant Hilari Sacalm, amb la Dolors al capdavant, han continuat el gènere epistolar a què ens tenen acotumats amb les seves Cartes divines per als aràcnids, però ho han enriquit amb d’altres tipus d’escrits i una profusa documentació sobre cada ésser mitològic. Un nou Google site, amb el títol certament suggeridor de Guilleries monstruoses, allotja també totes aquestes creacions. Paga la pena fer-hi un cop d’ull!

  • Des de l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, la Rocío Poyato i els seus alumnes ens han ensenyat la diferència entre animals fantàstics i animals mitològics, amb un increïble recull d’imatges i d’altres entrades com la presentació d’aquest original CRYFLY. No sabeu què és? Doncs entreu-hi!

  • A l’Institut Isaac Albéniz de Badalona han estat els alumnes de primer i segon de batxillerat els que han fet les seves aportacions. De totes elles, la Núria i jo hem seleccionat les que havien assolit correcció formal i les hem publicat en el recull que teniu a continuació, encapçalat per les dues guardonades amb un primer premi ex aequo. Fixeu-vos si ens ha costat decidir-nos, que no ens hem vist en cor de donar un únic guardó i, a més, hem introduït el recull amb un prefaci destacant les virtuts de cada composició. A la portada hi apareix el monstre que ens ha dibuixat l’Anna Carmona, a hores d’ara suposo que tots sabeu quin és, oi?

De tot aquest doll d’imaginació i talent, vessat des de diferents racons de Catalunya en aquest entorn virtual, volem que en sortiu tots enriquits i per això us proposem una tasca col·laborativa a partir de la qual pretenem que us endinseu en les creacions dels altres i comproveu que hi ha mil maneres de recrear, revisitar, reversionar el referent clàssic. Us demanem que entreu en els reculls dels diferents centres, inclòs el vostre, i deixeu un comentari general de la tasca realitzada. A continuació, glosseu més detalladament un text o imatge de cadascun. Com que hi ha creacions per donar i vendre, mireu de no repetir els textos prèviament comentats.

Les professores hem gaudit de cada ratlla de les vostres creacions, espero que vosaltres també ho feu i, sobretot, que hagueu descobert que no cal tenir por dels monstres, perquè amb esforç i ganes, tots podem ser herois per vèncer-los. Labor omnia vincit!

TERESA et aliae magistrae vostrae

CRYFLY i el naixement de Zeus

Cryfly és un animal fantàstic, el mires i veus un ocell curiós: té un cos de marieta amb ales i potes d’ocell, semblant a una àliga; diuen que aquest animal pot viure durant 150 anys, però després d’aquests 150 anys, Cryfly és capaç de seguir vivint ocupant el cos d’un humà recentment nascut; si l’animal no troba cap nadó, morirà juntament amb una dona embarassada perquè representa que l’ocell havia de ser el seu fill i, a causa d’això, la dona no podrà seguir vivint.
Per aquest motiu és acompanyat per la gran deessa Ceres, en grec Demèter, ja que ella s’encarrega de la fecunditat i l’amor maternal, de manera que sempre li intenta aconseguir un nadó i així evitar qualsevol mort. Però, a més, quan Cryfly encara té vida, pot canviar el pas del temps, pot aturar-lo o avançar-lo; això ho fa amb un cop de bec i així pot controlar el naixement d’un nadó.
Un dels seus mites més famosos està relacionat amb el naixement del tot poderós Zeus:
conten que Cryfly és un dels animals més extraordinaris que existeixen, ja que va tenir un paper fonamental en el naixement de Zeus; es creu que hi va haver una època on les relacions entre els humans i els déus eren molt dolentes. Els humans van deixar de creure en la seva existència. La situació era molt catastròfica i es va crear una baralla entre tots dos bàndols: déus i humans, sobretot amb Cronos i Rea,Rea i Cronos just en el moment que Rea estava embarassada. Els humans no els invocaven, no els feien ofrenes i de mica en mica hi van deixar de creure. Davant d’aquest fet, Cronos i Rea havien d’actuar per a que els homes poguessin continuar confiant en ells. La situació va arribar a tal extrem que Cronos i Rea van baixar a la terra, però just en el moment que Cronos feia un discurs des del podium, Rea es va posar de part trencant aigües. Passaven les hores i el part s’anava complicant molt perquè el nadó estava lligat amb el cordill umbilical, el més probable és que Zeus morís. Però just en aquest moment tan difícil, va aparèixer Cryfly, es va ficar a sobre de la panxa de Rea i de cop i volta, Zeus va néixer sense cap problema, l’animal va morir només amb una tancada d’ ulls i amb una gran tranquil·litat. Tots els humans es van quedar sense paraules, ben bocabadats. I així és com els homes van tornar a creure de nou en l’existència dels déus i van aprovar la seva continuïtat, i també Cryfly es va convertir en un animal mitològic.

Montse Royo Serradell, 4t ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus

Tiró i la llengua de l’orador

Seguint en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un d’anterior, glossat al bloc per la Thaïs. Parlant de la lletra &, el nom de Tiró havia sortit esmentat com a possible (que no segur) inventor d’aquest signe que a tots us semblava tan anglosaxó.

[Cliqueu a sobre la imatge per accedir a l’article]

Després de llegir-lo, pareu atenció als següents aspectes:

  • Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
  • Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
  • Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
  • A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
  • I especialment per als de Grec, digueu el significat de les paraules següents, contextualitzeu-les en l’article i, si és d’origen grec, comenteu-ne l’etimologia: taquigrafia, estenografia, transcripció, mecanografia.

TERESA

Referents clàssics a “Luces de Bohemia”

Ramón María del Valle-Inclán

A classe de Literatura Castellana, hem estat llegint Luces de Bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán. És una obra teatral que està ambientada a principis del segle XX, en plena època modernista, d’inestabilitat política i social, de lluita entre classes socials. L’autor, a través del llibre, ens està donant una visió deformada de la realitat, intensificant els factors més desagradables i miserables d’aquesta. Vet aquí que a mesura que llegíem aquest llibre a classe, em vaig adonar que apareixien forces referents clàssics i vaig decidir fer un apunt a Aracne Fila i Fila.

Aquí us faig una llista per escenes de les referències als clàssics que apareixen a l’obra:

Escena Primera:

·  Su cabeza rizada y ciega, de un gran carácter clásico-arcaico, recuerda los Hermes:

Aquesta descripció pertany al protagonista de l’obra Max Estrella, en ella se l’està comparant amb l’estètica de l’època clàssica i arcaica, a més a més de les imatges que ens han arribat del déu missatger.

· Don Latino de Hispalis:

Aquest personatge és l’íntim amic i acompanyant de Max Estrella. Rep aquest nom perquè es considera un romà de la ciutat d’Hispalis, l’actual Sevilla.

· ¡No le saque usted de los brazos de Morfeo!

Don Latino fa referència al déu de la son.

 

Escena Segona:

· ¡Salutem plurimam!

Don Gay utilitza una salutació llatina per entrar en escena.

 

Escena Quarta:

· De tarde en tarde, el asfalto sonoro. Un trote épico. Soldados Romanos. Sombras de Guardias:

A l’introducció de l’escena quarta, es comparen els guàrdies del Madrid pre-republicà amb els soldats de l’antiga Roma.

· Los Epígonos del Parnaso Modernista.

Es compara el Parnàs del poetes grecs amb l’Èlit dels poetes modernistes, que era l’estil artístic que estava de moda en aquell moment.

· Dorio de Gadex, jovial como un trasgo, irónico como un ateniense…

Aquí trobem una altra referència a la capital de Grècia.

· Usted es un clásico:

Amb aquest dit, Dorio de Gadex està dient a Don Latino que és un clàssic, en el sentit que li agraden les coses que sempre s’han fet i mai no passen de moda.

· La Patrulla de Soldados Romanos desemboca por una calle traviesa:

Un altre cop, Valle-Inclán fa servir la imatge dels soldats llatins per donar èmfasi a la seva força i importància.

 

Escena Sisena:

· Alea iacta est:

Max Estrella utilitza el llatinisme de Juli Cèsar per referir-se a que la sort ja està decidida.

 

Escena Setena:

· Dorio, no hagas chistes de primero de Latín:

Amb aquesta frase, Clarinito vol dir que els alumnes de primer de llatí encara tenen molt per aprendre, i per tant no poden fanfarronejar dels seus coneixements.

· Soy Latino por mi nacimiento en la bética Hispalis:

Com hem dit abans, Don Latino justifica el seu nom argumentant que va néixer a Sevilla, que en l’època dels romans es deia Hispalis i a la vegada pertanyia a la província de Baetica.

· ¡Ni siquiera sabe usted decirlo en latín!

S’està dient que qui no sap uns mínims de llengua llatina, és ignorant ja que serà incapaç d’entendre gran part del món.

 

Escena Vuitena:

· Como Homero y como Belisario:

Aquests dos personatges van ser cecs, i Max Estrella es compara amb ells, tant per la seva saviesa com per la manca de visió.

· Definitiva e irrevocable. Es el regalo de Venus:

Es refereix a una cosa que és invariable, com el regal de Venus, la poma de Paris.

· Vengo a pedir un castigo para esa turba de miserables y un desagravio a la Diosa Minerva:

Compara un càstig greu amb la deshonra a la deessa de la intel·ligència, que en l’època de la Grècia politeista, era dels delictes més greus.

· Un legionario, a quien pregunté, si sabía los cuatro dialectos griegos:

Es refereix a l’arcàdic, l’eòlic, el dòric i el jonicoàtic. El legionari fa referència a un policia que encara que tingui poder, desconeix aquests graus de cultura i saviesa.

· Ventana de Helena:

Helena de Troia.

· Si en este laberinto hiciese falta un hilo para guiarse…

Fa referència al mite del Minotaure, en el que Teseu i Ariadna amb l’ajut d’un cabdell van arribar fins la sortida del laberint.

 

Escena Novena:

· Estatua cesárea:

Estàtua de Juli Cèsar

· La otra ribera de la Estigia:

L’Estígia és el riu que s’ha de creuar per arribar al Món dels Morts, al Submón d’Hades. Per a que el barquer et portés, havies de pagar dues monedes que una vegada havies mort, els teus parents et posaven als ulls.

 

Escena Desena:

· ¡Una ninfa!

Max Estrella descriu a la Lunares com a una nimfa, com a referent clàssic de bellesa.

· Los héroes clásicos han ido a pasearse en el callejón del Gato:

Max Estrella està deformant i menyspreant als herois clàsscis, ja que en el carrer del Gato hi havia uns miralls que deformaven tothom que passava.

 

Escena Tretzena:

· El Parnaso Hipano-Americano:

S’està fent una parodia dels poetes modernistes hispans com Rubén Darío, que volien ser com els poetes del Parnàs grec.

 

Escena Quatorzena:

· Necrópolis:

Es refereix a la ciutat dels morts, a un cementiri.

· Un único griego:

Una única persona amb cap, amb cultura.

· ¡Yo hubiera sido feliz hace tres mil años en Atenas!

Rubén Darío creu que hagués estat més feliç a la Grècia clàssica ja que hi havia un ambient més pacífic i savi.

· En Grecia quizá fuese la vida más serena que la vida nuestra…

El Marqués afirma l’opinió de Rubén.

· Nosotros divinizamos la muerte:

Els déus clàssics també la divinitzaven.

· ¿Ni siquiera habéis oído hablar de Artemisa y Mausoleo?

Un altre cop es relaciona la incultura i la ignorància amb la falta de coneixements clàssics. En aquest cas, s’esmenta la deessa grega de la intel·ligència i la guerra estratègica, i un mausoleu que és un monument funerari o sepulcre de l’època clàssica.

· No sabéis mitología, pero sois dos filósofos estoicos:

Tot i que són ignorants per desconéixer la mitologia clàssica, són filòsofs de l’estoïcisme, un corrent filosòfic hel·lenístic del segle III aC, que consistia en defensar la indiferència envers els plaers i els dolors humans.

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí i Grec

Magna celebratio MMXII: Programa de mà

Tot reprenent el fil endegat al primer article sobre la Magna d’aquest any, aquí teniu el programa oficial que també es pot consultar a la web oficial del festival.

Si el consulteu, veureu que els nostres Ludi Romani i la nostra Schola apareixen presentats a l’apartat de “TALLERS I ACTIVITATS FAMILIARS”, concretament a la Zona III, corresponent a la plaça Font i Cussó. Estem segurs que aquest nou emplaçament, tot just al darrera del Museu i al damunt del jaciment principal, suposarà un salt qualitatiu per als nostres tallers pel fet de trobar-se en un lloc més cèntric i, sobretot, per la millora de les condicions acústiques, que de ben segur agrairan els nostres oradors del Ludus rhetoricus.

Per la nostra part, la maquinària ja s’ha posat en marxa als nostres centres i els 54 comentaris! deixats al primer article auguren una molt bona participació, possiblement superior encara a la de l’any passat. En aquest sentit, a partir de les paraules que hi heu anat deixant -ja sabeu que sovint dic que els comentaris són tant o més importants que l’article en si- voldria exposar les següents consideracions:

  • Enguany tindrem la sort de comptar amb servi servaeque amb experiència d’una o dues edicions, que de ben segur alleugeriran la tasca dels professors en ser capaços d’aconsellar els novells i organitzar els diferents espais amb coneixement de causa, de manera que els tallers rutllin perfectment sense la necessitat d’una supervisió constant dels professors. Per exemple, a l’hora de la distribució de les túniques i els detalls de l’abillament, que l’any passat vam comprovar que podia resultar una mica complicat, especialment el primer dia, una alumna de segon de batxillerat interessada en aquests temes, ja s’ha ofert a participar activament en la coordinació del procés.

  • Menció especial mereixen, al meu entendre, els oferiments d’exalumnes ja estudiants d’universitat que s’hi apunten de nou. Hi ha res més emotiu que el fet que la Magna esdevingui punt de retrobament d’aquells discipuli discipulaeque que ja han volat del niu, però que els docents recordem amb afecte?

  • De les paraules de la Margalida m’ha semblat entrendre que en aquesta edició també ella tindrà un gran suport a l’hora de deixar constància de tot el que s’esdevingui. La frase “Els alumnes l’esperen amb candeletes i, fins i tot, alguns s’han comprat una càmera de vídeo per enregistrar l’esdeveniment i fer recerca!” que apareix al comentari 3 em fa pensar en un núvol de paparazzi pendents del més mínim detall.

  • No obstant, de res no serviria l’experiència dels veterans o la perseverança dels reporters sense la il·lusió i les ganes d’aprendre dels novells. En sou molts que us apropareu per primera vegada a una experiència d’aquesta mena i en vosaltres rau l’èxit de l’activitat.

D’altra banda, als centres s’estan fent tasques introductòries que han de permetre que tots els participants arribeu a final d’abril ben preparats. A més de treballar a classe els temes de l‘educació i l’oratòria romana, hi ha plantacions de papirs al pati del Premià i vindran a realitzar tallers i xerrades persones externes com els dos experts amb què tenim la sort de comptar enguany, l’Albert i el Josefet, o representants del Museu de Badalona com la Clara Forn, organitzadora del festival. Anirem posant en comú el contingut de totes aquestes sessions per tal que, entre tots, formem un equip ben documentat i, per tant, eficaç.

Això no ha fet més que començar. Fins a la pròxima!

TERESA

Buscant la parada de productes grecs de la Boqueria!

Dimarts 13 de març vàrem anar d’excursió al mercat de la Boqueria, mentre teníem temps lliure abans de pujar al taller de Cuina romana de l’Eulàlia Fargas, ens vàrem dedicar a buscar la parada de productes grecs que la Margalida ens havia comentat. La qualitat del reportatge no és massa bona, però volem compartir aquí amb vosaltres la nostra recerca:

Aïda Espasa i Natàlia Espejo

4t ESO Optativa 1 Llatí

Un comentari homèric

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Reus el congrés de CDC, partit que es troba al capdavant del Govern de Catalunya. El cònclave de la formació nacionalista ha estat l’argument d’aquesta punyent crítica de Tian Riba, col·laborador del programa matinal “La primera hora”, que dirigeix i presenta Jordi Basté a RAC 1, en què el comentarista estableix un paral·lelisme entre les finalitats del partit polític i alguns passatges de l’Odissea.

Què us ha semblat el comentari? Per què creieu que utilitza l’obra homèrica com a mesura de la trajectòria del partit polític?

GABY

Animals fantàstics versus animals mitològics

Havent preguntat a l’alumnat sobre quina diferència hi ha entre un animal fantàstic i un animal mitològic, la majoria respon que l’animal mitològic és creat pels déus i enviat als homes com a càstig, per a pertorbar-los… la lluita contra ells reflecteix l’esforç de la humanitat per conservar l’harmonia còsmica. Però també és cert que l’home ha gaudit sempre d’una fèrtil imaginació i ha creat uns éssers fabulosos, dignes de qualsevol mite. Tot i així tothom ha coincidit en què se’ls pot considerar uns monstres i i sobretot uns éssers sobrenaturals.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, han treballat a l’assignatura de “Plàstica” els animals, el dibuix a llapis i com fer les ombres”. Des del primer moment em vaig posar en contacte amb la Rosa Terradelles, la professora, per a veure si podien deixar volar la imaginació dels alumnes, i sense deixar de banda els nostres objectius, poder treballar entre totes dues els animals mitològics, a partir dels seus animals fantàstics. Em va dir que sí i van començar la feina.

Ecce imagines!!!

Ara a partir del que hem estudiat responeu les següents preguntes:

1) Posar nom als seus animals (cada dibuix té un número) i raonar-lo.

2) Identificar els animals mitològics (podeu consultar l’article de TERESA) del segon vídeo i explicar-los breument.

3) No tots els animals mitològics fan referència a la cultura clàssica. A quines altres mitologies pertanyen ?

Rocío
quod sumus