Category Archives: Grec 1r

Referents clàssics a Marvel Comics

Hem fet apunts sobre la influència de la cultura clàssica en el cinema, els llibres, la pintura, l’escultura, l’arquitectura i fins i tot en la música. Però hi ha un altre art que deixem sempre de banda (i que personalment m’agrada molt) que també conté un món de referents clàssics, els còmics. En aquest apunt en concret em centraré en la companyia Marvel Comics, molt coneguda per les seves històries de superherois.

 

 

La companyia creadora de còmics coneguda amb el nom de Marvel va néixer a principis dels anys 40, i les aventures dels seus personatges es centraven en la segona guerra mundial. Poc a poc, i sobretot a la dècada de 1960 amb l’arribada d’Stan Lee i Jack Kirby a l’editorial, els nous herois començaren a rebre influència directa de diferents mitologies antigues, tot i que no es consideraven déus sinó éssers més avançats que la humanitat. El cas més conegut és el del déu nòrdic del tro Thor, que és famós a tot el món perquè només ell és digne d’aixecar el martell MJornil.

Però també trobem personatges inspirats en la mitologia grecorromana, com és el cas d’Hèracles, que va fer la seva primera aparició al primer número de la sèrie Journey Into Mystery Annual. Tot i que la seva història ha estat alterada, manté la seva essència. Aquest personatge es caracteritza per la seva força extrema, i sovint apareix acompanyat d’altres deïtats de la mitologia grecorromana o d’unes altres com la nòrdica. Però aquest no és l’únic cas en què un heroi mitològic grec passa a ésser un heroi de la vinyeta. També Aquil·les va ser la font d’inspiració per crear un nou personatge de Marvel Comics, encara que aquest personatge no és molt conegut ni té molta rellevància als grans esdeveniments de l’editorial.

També hi ha déus grecs representats en la vinyeta, com el déu de la guerra Ares, que essent creat per Stan Lee i dibuixat per Jack Kirby va aparèixer per primera vegada l’any 1969 en un còmic de Thor. Però Ares presenta una diferència amb els personatges anteriorment citats, i és que ell actúa com a enemic de Thor i Hèracles en nombroses ocasions.

El déu de la guerra Ares en una versió futurista en què utilitza armes de foc.

Què us sembla? Us agrada el món del còmic o no coneixíeu cap d’aquests personatges? Creieu que són fidels al mite? Podeu trobar algun altre personatge basat en la mitologia clàssica?

Carlos Thiriet, alumne de grec i llatí de Segon de Batxillerat

 

“Salamina”, de Javier Negrete

Fa un parell d’anys, quan el meu interès per la novel·la històrica es trobava en el seu apogeu, vaig descobrir la que considero que és una de les millors reconstruccions d’un fet històric, a partir d’un llibre, dels últims anys, a més de què tracta d’una de les batalles i personatges més infravalorats de la humanitat.

El llicenciat en filologia clàssica Javier Negrete, de 52 anys, és l’autor de la novel·la Salamina, una història que es centra en la batalla naval d’aquest nom que va marcar l’inici de la derrota persa a la segona guerra Mèdica i la seva progressiva caiguda en favor de les polis gregues (sobretot Atenes).

Portada de Salamina

La novel·la es divideix en tres arcs argumentals relacionats entre sí que succeeixen entre el 500 i el 480 a.C. Aquest llibre es centra en la vida de Temístocles, un oficial de l’exèrcit d’Atenes durant la primera guerra Mèdica que va pujant en la seva carrera militar fins liderar el bàndol grec en la segona guerra mèdica.

El llibre comença narrant l’inici de les hostilitats entre perses i grecs per la rebel·lió de la regió asiàtica de Jònia contra els perses i el suport als rebels per part d’Atenes. Aquest acte provoca la ira del rei Darius I, que envia el general Datis a conquerir la ciutat. L’exèrcit grec, dirigit per 10 generals amb els seus respectius taxiarques (Temístocles és un d’aquests), enfronta els perses a la plana de Marató, a uns 40 kilòmetres d’Atenes.

En aquesta part de la història comencem a veure que l’autor va narrar alguns fets inventats per ell o que no han estat confirmats històricament. Els dos exemples més clars són el de la governant Artemísia I d’Halicarnàs, que a la novel·la té una història d’amor amb Temístocles i una rellevància molt major de la que va tenir realment, i el de Xerxes, que apareix a la primera part de l’obra disfressat de noble persa per donar informació als grecs que permet la victòria a Marató (per tal de desprestigiar Datis), una altra invenció de Negrete.

Tot i això, l’obra manté l’essència del conflicte històric, i la veritat és que sense aquestes històries adicionals de l’autor potser seria una història massa avorrida. Una cosa que em va agradar bastant és la manera en què et fa veure que Temístocles era un geni incomprès, ja que va ser l’únic que va apostar per la construcció de vaixells per enfrontar els perses, una decisió que sense dubte va acabar salvant el món grec de la conquesta.

El segon arc argumental transcorre en el període de 10 anys entre la primera i la segona guerra Mèdica. Aquesta part del llibre pot semblar la més avorrida, però és molt interessant veure l’ascens social que va aconseguir Temístocles per a arribar a ésser el pantocràtor d’Atenes, és a dir, el general de generals.

Després de fer algunes referències a la batalla de les Termòpiles i altres de menor importància, Negrete narra l’arribada de les forces perses a Atenes i la fugida a l’illa de Salamina. Les últimes pàgines (les millors segons la meva opinió) expliquen d’una forma increïble la batalla de Salamina, una de les majors batalles navals de la història. L’autor utilitza la figura de Xerxes, que es troba a l’acròpolis d’Atenes i pot veure tot l’Àtica, per tenir una visió general de l’enfrontament, ja que les escenes en els vaixells són molt confuses. El pla mestre de Temístocles va donar resultat i la feble flota grega va aconseguir derrotar la major flota del moment. Vols saber com? Doncs, per a això hauràs de llegir tota la història.

Batalla de Salamina

Però, per què hauries de llegir aquest llibre? Si t’agrada la història antiga i tens un esperit una mica bel·licista, aquesta és la teva obra. És una forma molt entretinguda i diferent de conèixer un dels conflictes més importants de la història antiga, molt més que mirar la pàgina de wiquipèdia.

[youtube]https://youtu.be/2KrT3ei00dY[/youtube]

Què us sembla? Heu llegit o coneixíeu aquesta novel·la? Ja coneixíeu de què anava aquesta guerra? Què va passar després d’aquests esdeveniments? Sabeu com es diuen els vaixells grecs que es van utilitzar a la batalla de Salamina?

Carlos Thiriet

2n Batxillerat Humanístic

Setmana de la ciència MMXV AD

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que consisteix en la celebració d’activitats de divulgació científica. Aquest any 2015 s’ha celebrat ni més ni menys que la 20a edició, on els temes centrals han sigut la llum i els sòls amb motiu de celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

Com cada any, els estudiants de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona hem celebrat la Setmana de la Ciència al centre, del 13 al 22 de novembre. Els alumnes de cada departament van preparar unes activitats o exposicions relacionades amb les ciències, dirigides pels professors i professores en qüestió. 

Sens dubte, els alumnes de clàssiques no hi podíem faltar i també vam participar!

Aquestes són les tasques que vam fer els alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat en les assignatures de Llatí i Grec:

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO, amb el seu professor Alfonso Campo al capdavant, han preparat un mural que explica el desenvolupament al llarg del temps, les funcions, parts i característiques de les xarxes viàries creades pels romans. Amb l’enginyós títol “Omnes viae Romam ducunt”, és a dir, “tots els camins porten a Roma” i uns dibuixos molt il·lustratius, presenten una forma fàcil i didàctica d’entendre el funcionament d’aquestes estructures que han sigut molt influents. 
  • Entre els alumnes de Grec i Llatí de 1r, i els de Grec de 2n de batxillerat, hem realitzat un altre mural centrant-nos en el valor científic de les lletres de l’alfabet grec. Podem apreciar la gran relació que guarden les lletres amb la ciència de forma exemplificada i il·lustrada perquè, així, tots puguem gaudir del mural.

En el següent muntatge audiovisual us mostrem el resultat final dels nostres projectes, tot i que durant aquest curs 2015-16 el podeu veure a la planta baixa del centre, al costat de la biblioteca!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yP5i_shOJbU[/youtube]

  • D’on prové l’expressió Tots els camins duen a Roma? Com és l’expressió llatina amb el mateix significat que aquesta?
  • Podríeu afegir un altre terme científic que provingui d’una lletra grega i que no es trobi en el mural dels alumnes de Batxillerat?
  • Què us sembla la feina feta pels companys?
  • Si sou els autors d’algun dels dos murals, podríeu explicar el procés?

Irene Ruiz i Paula Cortés (1r i 2n Batxillerat)

Isaac Albéniz

La ceràmica grega, el millor suport per conèixer la vida quotidiana grega

A quina escena de la vida quotidiana pertany aquesta il·lustració? En quin lloc de la casa passaven la infantesa els nens grecs? Tenien joguines? Quines? Qui és representat? Com va vestit? Què està fent? Descriu el suport en què apareix? Quin nom rep? Per a què servia?Quin paral·lelisme pots establir amb l’actualitat (contingut i forma)?

Per què podem afirmar que la ceràmica grega és una gran font per conèixer les escenes de la vida quotidiana a l’antiga Grècia?

Visitem el Museu Romà de Premià de Mar

El dilluns 26 i el divendres 30 d’octubre de 2015 a la planta octagonal del Museu Romà de Premià, els alumnes de llatí de 4t d’ESO i de batxillerat de l’IPM  vam recitar els epitafis recollits per Mònica Miró Vinaixa al seu llibre Perennia, i els alumnes del CNL del Maresme van llegir la seva traducció al català. Va ser una experiència molt maca ja que a part de recitar epitafis escrits fa molt de temps, vam fer-ho a una planta octagonal romana de Premià de Mar on vam poder fer-nos una idea de com eren les sales de rebre i els balnea d’aquella època.

Muntatge audiovisual de la visita del dilluns 26 d’octubre, fet per l’alumne de 4t de llatí Miguel Ángel Valdivieso:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gcbNxoW10zI[/youtube]

Muntatge audiovisual de la visita del 30 d’octubre, fet per l’alumne de 1r de batxillerat Eloi Salat:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HeEeiGGjb4Y[/youtube]

Si voleu aprofundir sobre el nostre passat romà, llegiu, entre d’altres, aquest apunt a Aracne fila i fila, i sobretot no us perdeu aquesta conferència “Les darreres novetats al jaciment romà de Can Ferrerons” el proper diumenge dia 6 de desembre a les 12h, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de Clàssiques 1r de Batxillerat

El dorífor de Policlet: L’home ideal

Cada època té uns certs cànons de bellesa, sovint marcats pels artistes de les societats de l’època en qüestió. Els grecs eren partidaris de l’existència d’una bellesa única que es podia trobar a través de les proporcions. Aquesta idea provenia en un principi dels filòsofs Sòcrates i sobretot Plató. L’escultor grec Policlet va ser el primer en establir quins eren els cànons de bellesa de l’home i els va mostrar en la seva famosa obra “el dorífor”.

El dorífor de Policlet (Còpia de marbre)

Aquesta escultura, originalment feta en bronze i copiada després en marbre, va ser una de les més destacades de l’art grec clàssic. Policlet la va esculpir entre l’any 460 i el 430 a.C., i representa un jove preparat per participar en els jocs olímpics a la disciplina de la javelina, tot i que la que porta a la mà esquerra s’ha perdut i dóna nom a l’escultura: Dorífor del grec δορυφόρος “el que porta la llança”. Els grecs diferenciaven dos trets principals per a la bellesa humana ideal. El primer és la representació del cos nu d’un home jove, en la plenitud de la seva vida i amb un rostre serè totalment capacitat per participar en els jocs olímpics. Com es pot observar, la seva constitució física és excel·lent, i cal destacar el treball que va fer Policlet amb la musculatura del cos, particularment del pit. Per als grecs, els atletes eren com els models d’avui dia.

El dorífor trenca amb l’hieratisme de l’art grec arcaic a través de la postura de contrapposto, aixecant el maluc dret i flexionant la cama esquerra. Això crea una corba en la seva línia compositiva que dóna gran sensació de dinamisme. Aquesta tècnica fou utilitzada des d’aleshores per escultors com els romans o fins i tot per l’artista renaixentista Michelangelo Buonarroti. En quant a les proporcions ideals de les que parlava abans, es pot observar que la mida perfecta del cos era set vegades la del cap. El cap també estava dividit en tres seccions iguals dels cabells al front, del front a la punta del nas i del nas a la barbeta.

Una de les escultures que agafaren el dorífor com a referència va ser el cèlebre August de Prima Porta, fet l’any 20 a.C. (tot i que l’escultura que es veu a la fotografia és una còpia de l’any 14 d.C.). Aquesta obra d’autor desconegut presenta certes semblances amb l’obra grega, malgrat que s’aprecia una intenció molt més realista i menys idealista en el rostre i els plecs del paludamentum (mant púrpura que portaven els alts càrrecs militars romans). Té una actitud molt més autoritària, com es pot veure pel braç dret aixecat en senyal d’ordre, i un caràcter més bel·licista pel fet d’anar vestit amb indumentària militar. La postura del contrapposto és una clara influència del dorífor, però l’objectiu de l’August de Prima Porta no era mostrar l’home ideal, sinó propagar la imatge de l’emperador per tot l’imperi romà.

August de Prima Porta

August de Prima Porta

Us semblen perfectes les proporcions del cànon de Policlet, conegut com a 1/7? Quines creieu que podríem ser si no són aquestes? Veieu dinamisme a la figura? Quines altres escultures romanes i renaixentistes tenen una gran semblança amb aquesta escultura de Policlet? Quins són els seus autors? Podeu esmentar tres diferències entre l’escultura grega clàssica i la romana? Coneixeu alguna altra escultura de Policlet? Quina relacionaríeu amb un participi grec? Us animeu a fer una entrada per a una altra escultura grega o bé un treball col·laboratiu?

Carlos Thiriet Chaparro

Alumne de segon de Batxillerat B de Grec i Llatí

El Gran Dictat en grec clàssic a l’aula de grec

Un any més hem fet a classe de grec de primer de batxillerat el concurs de El Gran Dictat.

Aquest programa de TV3 presentat per Òscar Dalmau acaba de fer 1.000 edicions, consisteix en lletrejar correctament totes les paraules que el presentador diu i guanya la persona que cometi menys errades. Nosaltres l’hem adaptat a la nostra assignatura, i hem dut a terme el mateix joc, però amb paraules gregues que vam estudiar a classe i que tot seguit teniu aquí:

Els participants d’aquest any han estat: el Robert Cepeda, la Sandra Mendoza i la Mar Cruz. La presentadora va ser la Julia Paris, la dissenyadora de les magnífiques ulleres que porten els participants (per no fer trampes) va ser l’Alexia Alvarez, la Mariona Cava a la taula de so posant-nos la sintonia del Gran Dictat i el càmera i editor del vídeo va ser l’Eloi Salat.

La Mar va ser qui més errades va cometre, i per tant, va quedar desqualificada en la primera ronda. En Robert, a diferència de la Sandra, va cometre algunes errades, però va poder superar la primera ronda i va acabar enfrontant-se a la Sandra en la ronda final. Finalment, per puntuació, la guanyadora va ser la Sandra! Moltes felicitats Sandra! I a tots els participants perquè ho vau fer molt bé!

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Sí, jo estudio llengües clàssiques

Després de quasi tres mesos cursant primer de batxillerat puc donar honestament la raó a tots aquells professors que ens deien la mítica frase “ Primer de batxillerat no és cinquè d’ESO”. És ben certa, ja que l’educació secundària obligatòria no té res a veure amb el batxillerat,  ara ja no aprens perquè sí, sinó que hi trobes una lògica i gaudeixes de la majoria dels coneixements que se’t presenten.

Les assignatures que més han cridat l’atenció han estat les llengües clàssiques: llatí i grec. Primerament ha estat, bàsicament, perquè mai no havia cursat cap d’aquestes matèries; havia estudiat català, castellà, història… però mai llatí o grec. De seguida, vaig poder veure com d’errònia és l’opinió popular: les classes avorrides de llengües clàssiques, la memorització infinita de declinacions i casos, entre d’altres, han passat a la història, almenys a l’Institut Premià de Mar. A  l’IPM utilitzem un mètode més dinàmic i entretingut que es basa en la lectura com a eina principal per aprendre aquestes llengües, sovint falsament catalogades com a mortes.

Fa menys de tres mesos no sabia res de cap de les dues llengües, recordava vagament les paraules no gaires afalagadores de la meva mare sobre el llatí i les expressions de sorpresa quan vam fullejar el meu nou llibre de  grec i cap dels meus familiars va ser capaç de pronunciar cap mot. Elles, les clàssiques, no pertanyien a la meva realitat i durant molt temps, per desgràcia, les vaig considerar mortes, fins ara. Ara sóc capaç de llegir, construir frases coherents i traduir textos del llatí al català i frases compostes del grec al català. Pensa-ho bé, en tres mesos hem fet un gran avenç (jo i els meus companys de clàssiques) tant en llatí com en grec; tot i que potser és més notable a grec que no pas en llatí. La majoria de nosaltres no sabíem  l’alfabet grec, ni la pronunciació de les seves lletres ni les característiques principals de la seva gramàtica. Ara tots nosaltres hem aconseguit llegir i analitzar sintàctica i morfològicament frases gregues escrites per grans intel·lectuals i pensadors de l’època clàssica.

Aquest pas, que per alguns pot semblar una ximpleria o poca cosa, a mi m’omple d’alegria i orgull ja que sento que poc a poc m’estic apropant cada vegada més a conèixer en profunditat les nostres llengües i cultura. El coneixement de llengües antigues ens permet veure amb altres ulls la nostra societat i llengües actuals, ens permet crear connexions i conèixer parts de la nostra història que pot ser desconeixíem.

Encara em queda molt per aprendre sobre aquestes grans llengües oblidades per alguns, però encara molt vives en els cors de molts altres. Jo ja he començat la meva aventura endinsant-me en les llengües clàssiques, i vosaltres? Us hi animeu? Estic segura que no us decebran.

Sandra Mendoza

1r Batxillerat Humanístic

El meu primer trimestre de grec

Aquest any 2015 he tingut l’oportunitat d’aprendre una fantàstica llengua com és el grec. Sempre quan comences una llengua estàs angoixat, és tot nou i diferent, desconegut, però poc a poc vas millorant, la llengua et va captivant i tu, senzillament tens ganes de seguir aprenent.

Aquest primer trimestre de grec el vam començar aprenent-nos l’alfabet, si més no, l’ordre. Quan ja tots teníem l’alfabet dominat, vam entrar en la dificultat d’escriure les lletres en majúscules i en minúscules, i estic segura que a més d’un els va portar un mal de cap, no era pas senzill! Pocs dies més tard de començar a poder escriure les lletres sense tanta dificultat, tot i que encara n’hi havia, vam centrar-nos en el que per a mi, és la part més difícil del grec, llegir. Quan la professora et posa davant unes oracions escrites en grec i ella te’n llegeix la primera, tu no hi veus cap mena de relació entre el que ella acaba de pronunciar i el que tu tens escrit al llibre. El primer contacte amb la lectura és complicat, però quan ja et diu com es pronuncia cada lletra, vas entenent millor que sí que hi ha relació entre el que es llegeix i el que està escrit. El joc d’etimologies i la pervivència del grec en diferents llengües actuals per al Dia Europeu de les Llengües ens va ser cabdal per aprendre a llegir en grec i adonar-nos que sabíem grec sense saber-ho (periodista, ginecòleg…). Vam començar de seguida amb oracions fàcils, tot i que no n’hi ha cap de fàcil, totes són molt profundes de forma i de contingut, ja que estàs llegint oracions que van ser escrites a la Grècia Antiga, i és una responsabilitat i tot un repte, però tots hem aconseguit sortir-nos-en. Com ja portàvem un més de classe i havíem avançat força vam dedicar una setmana a la mitologia grega, i confesso que és la part que més m’agrada. La mitologia grega és fascinant, el llibre t’ho explica d’allò més bé i et sents realitzat de poder llegir els noms dels déus com realment s’escriuen i no amb la traducció que cada país ha fet d’ells. Quan vàrem acabar la setmana de la mitologia, vam entrar en la gramàtica, l’aterridora gramàtica. Casos, declinacions, esperits aspres, esperits suaus, accents circumflexos… a la majoria del alumnes això no els sonava gens ni mica. Primer vam aprendre que hi ha cinc casos però que el primer trimestre de grec només n’estudiaríem tres i en singular. Vam començar amb el nominatiu i l’acusatiu semblava que tothom ho havia entès força bé, vam estudiar els esperits, però la posició dels els accents els vam deixar apartats, eren d’un nivell superior i ja els estudiaríem més endavant. Vam introduir el cas genitiu a la llista i semblava que aquest costava una mica més, però ho vam entendre força ràpid. I ja, per acabar el que s’aprèn en el primer trimestre de grec, vam començar a traduir. Traduir costa, i requereix molta concentració i temps, no és fàcil, però no és gaire complicat si hi poses interès i et dediques a analitzar bé les oracions i buscar totes les paraules al vocabulari. Si no practicaves cada dia una mica de lectura i una mica de traducció, era molt fàcil que et quedessis encallat allà i no poguessis seguir entenen gaire més.

En aquesta assignatura al igual que a llatí, tenim una eina digital que ens ajuda a fer activitats i a seguir millor el temari, al mateix temps que vas aprenent diverses coses que potser només amb el llibre o l’explicació de classe no t’havia quedat clar. Aquesta eina és el Moodle, jo mai no havia treballat amb Moodle abans, així que m’està costant acostumar-me a utilitzar-lo dia rere dia. El Moodle té un qualificador, que et puntua del 0 al 100, evidentment un 0 és un 0 i un 100 és un 10; et puntua segons les activitats que vagis fent, si les fas totes i a totes treus la màxima nota tindràs un 100 i si no en fas cap tindràs un 0, tot i que no es tracta d’extrems, la majoria ens movem entre el 70 i 80. El Moodle cada dia et planteja activitats diferents, n’he vist i comentat moltes de geografia grega, amb unes imatges, unes vistes i una informació molt interessant que ha fet que les meves ganes per viatjar a Grècia anessin augmentant cada cop més. Grècia mostra unes platges cristal·lines i d’ensomni, unes cases blanques molt característiques i unes postes de sol de pel·lícula. A part del Moodle tenim altres maneres digitals d’aprendre grec, com són els diversos blocs que hi tenim a l’abast (23 blocs de clàssiques de l’IPM!): hi ha un bloc de cinema, un bloc on es comparteix música actual que fa referències als clàssics, un bloc d’etimologia grecollatina i altres blocs amics que sempre podem consultar. El millor d’aquests blocs a part de que sempre aprens alguna cosa nova, és, que els qui t’ensenyen són els teus propis companys! Cada alumne és lliure de fer un apunt personal sobre allò que ell o ella trobin interessant i ens ho comparteixen a nosaltres perquè puguem opinar sobre el tema, ho trobo fantàstic! També se’ns ha donat l’oportunitat de participar en un concurs de fotografia d’Instagram, el concurs és sobre els grecs i la llum, i qui vol participar només ha de fer una fotografia de reflexió i/o refracció de llum i penjar-la a l’Instagram. Hi ha fotografies realment boniques, trobo que val molt la pena participar-hi.

Jo, aquest any, en l’examen de grec del primer trimestre he tret un 10, com sempre diu la nostra professora de clàssiques χαλεπά τὰ καλά (les coses belles són difícils), i és totalment cert, quan alguna cosa val la pena i t’esforces per aconseguir-la la satisfacció que tens quan les aconsegueixes és plena, i no em cansaré d’esforçar-me per allò que crec que és millor per a mi, i l’examen de grec és només un exemple, tot el que és bonic i allò que et fa feliç és difícil d’aconseguir.

Per acabar, m’agradaria esmentar que el grec és una llengua que mai no m’havia cridat l’atenció i des que hem començat el curs i les classes de grec em té enamorada. M’ha captivat per complet, sento molta intriga per aquesta nova llengua, i sens dubte la tornaria a triar si hem donessin l’oportunitat de tornar a triar les meves optatives de batxillerat. També animo a tots aquells que dubtin entre fer grec i no a que l’agafin. Aprens moltíssim i saber més sobre etimologia i cultura com la dels grecs sempre va bé. Són la nostra herència cultural i una baula per afrontar el nostre futur!

EROLA SUCH TORMO

1r Batx. Grec