Category Archives: General

La comèdia Lisístrata en els nostres temps

Aquest és el cartell que fa uns dies les meves companyes i jo vam veure a les parets del nostre institut. L’obra de teatre la representaven els nois i noies de 4t d’ESO de l’optativa de teatre, juntament amb els de l’optativa de música i els nois voluntaris de segon de batxillerat. Ens va cridar l’atenció perquè l’any passat també van fer una altra obra de teatre anomenada Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, on representaven la metamorfosis de Píram i Tisbe. Aquest any feien una obra de tema clàssic i, per tant, no ens la podíem perdre.

Als pocs dies, la Teresa ens va comunicar que el llibre que ens tocaria llegir el tercer trimestre seria Lisístrata  d’Aristòfanes i vam relacionar ràpidament aquell cartell que vèiem cada dia en sortir de classe amb la lectura. Ens va proposar d’anar-hi per fer la lectura d’aquest trimestre més assequible i així poder comparar l’adaptació que n’havia la Roser amb la comèdia original d’Aristòfanes.

Dijous 20 de març a les set de la tarda, ens vam reunir al teatre Zorrilla. Nosaltres no sabíem ni el tema principal de la comèdia ni com seria l’obra i, sincerament, ens va sorprendre molt. No ens esperàvem que els actors ens farien riure tant i que seria tan divertida.

La Roser, professora de l’optativa de teatre i l’Ester, professora de l’optativa de música, ens van explicar de què tractava la comèdia i en què s’havien basat per adaptar-la. Lisístrata és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia grega antiga, Aristòfanes. Tracta sobre la extraordinària missió d’una dona per fer acabar la Guerra del Peloponnès. Per una banda, la Roser va ser fidel a la comèdia clàssica, però va innovar en alguns temes, ja que totes les comèdies amb el pas del temps queden desfasades. Per aquest motiu, va agafar les coses que fan gràcia avui dia i les va entrellaçar amb la comèdia de l’època. Cal dir que també es va centrar en una adaptació alemanya. Finalment va crear la seva Lisistrata i l’Ester va agafar la música d’Albert Carbonell i la va adaptar.

Pels que no sabeu de què tracta la comèdia aquí us deixo un vídeo que, encara que estigui en anglès, ho explica molt bé.

El vídeo que segueix és la sinopsi de la nostra representació de l’obra, realizada per la professora Montse Vilà. Entremig dels actes veurem un petit resum del tema central de la comèdia i frases que diuen els propis actors.

Buscant la música d’Albert Carbonell per incloure-la al vídeo, en vaig trobar moltes més, però no la que cercava. Era impossible trobar-la, ja que és una adaptació i no n’hi havia cap versió. Vaig anar buscant i em vaig adonar que se n’han fet adaptacions musicals, com l’opereta de Paul Lincke, a la qual pertany els vals que fa de fons musical del meu muntatge, i fins i tot un musical de Broadway que es titula Lisistrata Jones.

Després de la nostra assistència a l’obra, se’ns va ocórrer fer una sèrie d’entrevistes a les actrius principals, als col·laboradors de segon de batxillerat i a les professores de Teatre i Música. Si esteu interessats a llegir-les, comparteixo amb vosaltres la nostra feina. Volia també donar les gràcies a les meves companyes de grec, que m’han ajudat a fer-les.

Ens va donar temps de fer-nos aquesta foto amb les alumnes de 4t. Ens van semblar súper simpàtiques!

  • Per finalitzar, podríeu buscar més informació sobre l’obra original grega i el seu autor?
  • D’altra banda, què us sembla l’opereta del 1902 que us he enllaçat? Què opineu de la veu d’Erna Sacks com a Lisístrata? Escolteu fins al final i ja veureu… A més de la magnífica interpretació de la soprano, quins cors hi identifiqueu?
  • I el musical Lisístrata Jones, què us sembla? Podeu deduir com s’ha adaptat l’argument al context d’una high school estatunidenca?

Fa poc em vaig assabentar que els alumnes d’un altre centre representaran aquesta mateixa comèdia a l’Institut Francès de Barcelona. Ja que l’alumnat de Llatí de primer de batxillerat teniu el privilegi d’anar-hi per veure els companys de Francès, que participen en el concurs d’obres mitològiques, podríeu comparar la que faran amb la que vam veure al Zorrilla. Per descomptat, serà difícil que la superin i, a més, esperem de tot cor que la nostra Antígona s’endugui el guardó.

Andrea Muñoz

Grec 1r batxillerat

Magna celebratio AD MMXIV: Darrers preparatius

Després del tret de sortida, els 59 comentaris del primer article sobre la Magna MMXIV, confirmen un nou èxit de participació, que ens ha obligat, en alguns dels torns, a redistribuir el nombre d’assistents, si més no, dels que podran vestir-se per a l’ocasió.

En el segon article, encara hi ha hagut incorporacions d’última hora i, a més, de la mà d’aquests legionarii tan simpàtics del vídeo promocional, hem comprovat la nostra ubicació al plànol i hem fet un repàs al munt d’activitats interessants de què podem gaudir durant aquesta edició. A partir dels vostres comentaris queda clar que us han cridat l’atenció la incorporació de noves tecnologies com instagram i també es veu confirmada la tendència de tots els anys: alguns nois esteu més expectants de cara a les exhibicions dels milites i els gladiatoresmentre que les ornatrices ocupen un lloc preferent en els gustos d’algunes discipulae. La presentació de la nova cervesa egípcia i la representació de les noces d’August també us han cridat l’atenció. Sigui com sigui, la majoria de comentaris coincideixen a destacar un increment en la quantitat i qualitat de les activitats, tallers i recreacions històriques; si més no, tot l’alumnat sembleu trobar-hi algun aspecte que desperta el vostre interès.

ornatrix

No oblidem, però, que a més d’espectadors, molts de nosaltres en serem part activa i cal que tinguem clar quin és el lloc de cadascú i què cal fer en cada moment. Els professorat us informarem del torn i el lloc que finalment us correspon, a partir dels vostres oferiments, és clar, però en línies generals, l’organització la trobareu en aquest document.

Aprofitem també per recapitular i recordar quina serà la vostra tasca a cadascun dels tallers de què ens encarreguem.

SCHOLA

  • Ludus litterarius: En una taula proveïda d’estris d’escriptura (tauletes de cera i punxons; plomes, tinta, i paper pergamí i papir), ensenyarem al públic que se’ns apropi a escriure coses simples en llatí. S’enduran un tros de papir escrit que podrà servir-los de punt de llibre. Podeu portar escrites expressions llatines, el text que vau fer per al calendarium, frases com Ego sum …, Mihi nomen est…, Meus amicus ……….. est… No us compliqueu i feu-los escriure allò que vosaltres sabeu. Penseu que normalment són nens i nenes.
  • Ludus grammaticus: Es tracta del mateix tipus de taller, però en llengua grega. Té l’al·licient d’ensenyar un nou alfabet i, per tant, estaria bé que mentre prepareu el material, feu mostres de les lletres de l’alfabet, per tal que els assistents al taller les puguin imitar i endur-se a casa un punt de llibre amb el seu nom en caràcters grecs. També podeu incitar-los a escriure el nom d’una divinitat, la que més els agradi, a partir de les vostres explicacions.
  • Ludus rhetoricuscadascú sap el paper que li correspon i l’ha de portar preparat. Ho posarem en comú un dia d’aquesta setmana, però normalment els assajos que feu el mateix dia serveixen per posar-vos d’acord entre els actors i actrius dels dos centres. Aquesta és la distribució definitiva.

schola MMXIII

LUDI ROMANI

Els participants en aquest taller haureu de venir amb moltes ganes d’acompanyar en un viatge en el temps els nens i nenes que ens visiten. Heu d’aconseguir que s’oblidin per una estona dels jocs interactius i les aplicacions digitals, per tal de tornar a gaudir de divertiments més simples, però intemporals. Portarem còpies impreses del dossier de jocs que vau treballar en un article anterior, per tal de consultar dubtes, però enguany, a més, comptarem amb l’assessorament d’una membre del Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona especialitzada en aquest tema. Quan ens confirmin amb quins jocs comptem, ja ens organitzarem per distribuir-los per l’espai corresponent, normalment distribuïts per jocs de punteria, jocs d’habilitat, jocs de taula i un espai més gran per a jocs col·lectius o més moguts.

Una bona dosi de paciència, organització i imaginació, i de ben segur que sereu recompensats amb un somriure il·lusionat!

ludi Romani MMX    [Foto: Josep Lario]

Bé, nois i noies, ara només queda esperar que la meteorologia estigui de la nostra banda i el dia ens acompanyi. De moment, això és el que augura els Servei Meteorològic de Catalunya. Estaria més tranquil·la si es tractés d’un vaticini de l’oracle de Delfos, però aquests endevins sovint també l’encerten…

TERESA

La petjada clàssica a Lecce

Aquesta Setmana Santa he visitat Lecce (Lupiae, en llatí i Ἀλήσιον en grec antic), al sud d’Itàlia, l’antiga Magna Grècia, i aquests són, entre d’altres, els referents clàssics que he trobat. Podríeu identificar-los?

Bon acabament de vacances i bona tornada a les aules!

Bernat Ancochea

Professor de matemàtiques i director de l’IPM

El grec a la televisió

El grec no només se’n parla a classe sinó que a vegades podem trobar referents a molts llocs. Un d’aquests llocs pot ser als concursos televisius: l’altre dia a la cadena de Antena 3, el programa anomenat Ahora Caigo van fer la següent pregunta : –De qui era filla Helèna d’Esparta ? El mateix dia, en el programa de Atrapa un millón van tornar a fer una altra pregunta relacionada amb el grec : –Què significa Agapimou en la cançó d’Ana Belén ? La resposta a la primera pregunta és Zeus i a la segona és Estima’m (vid. L’empremta d’Orfeu).

Aquí us deixem la cançó de l’Ana Belén:

[youtube]http://youtu.be/UjbiGNFt81w[/youtube]

Alícia Peracaula i Anna Solà

INS Anton Busquets i Punset, 2n Batxillerat

Visita a la biblioteca de reserva de la UB

L’altre dia, amb la Lida, tal com acostuma a fer, vam anar a la UB (Universitat de Barcelona) a fer una visita a la biblioteca de reserva (blog) on ens van presentar diferents llibres principalment trobats en Catalunya i datats en la Edat Mitjana, el Renaixement etc.

Els diferents llibres que ens van presentar i vam poder veure i tocar de ben a prop són:

– Els Manuscrits, tal com diu el seu nom, són llibres escrits a mà pels clergues. Sovint vénen il·lustrats amb pintures anomenades “miniatures” i els llocs on eren copiats en els monestirs s’anomenaven Scriptorium.

Manuscrit

– Incunables: s’anomena incunables als llibres impresos abans l’1 de gener de 1501. El terme “incunable” prové del llatí incunabŭla, ‘bolquers’, una paraula derivada amb el significat també de ‘al bressol’, per tant, es refereix a l’època en què els llibres es trobaven “al bressol” o “en bolquers”, fent referència a la “infància” de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta.

Incunable

– Impresos: La impremta és un mètode mecànic de reproducció de textos i imatges sobre paper o materials similars, que consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques per transferir-la al paper per pressió. Al principi de la impremta, es feia de manera artesanal, a mà, cosa que era més ràpid que a mà; però a l’hora de canviar les lletres del text era molt pesat.

Impresos

– Gravats: El gravat és una tècnica d’impressió que consisteix a dibuixar una imatge sobre una superfície rígida, anomenada matriu, deixant una empremta que després la impregnaran amb tinta i es col·locarà sobre una tela o un paper amb alguna tècnica d’impressió.

Gravats

– Pergamins: és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre. L’origen del seu nom prové de la ciutat de Pèrgam, on hi havia una gran producció d’aquest material i els llibres que van observar en la UB s’anomenaven Còdex, que és un document amb el format dels llibres moderns, de planes separades, unides juntes per una costura i enquadernades.

Pergamins

Els llibres que ens van presentar, molts d’ells estaven en condicions delicades a causa del pas del temps, els diferents insectes que han foradat els llibres o a causa de les condicions del medi ambient. Algunes de les pàgines dels llibres estaven fets de la pell de xai encara no nascut, vitella, i també ens van ensenyar que algunes de les caràtules de llibres que pertanyien a gent rica, estaven fetes de pell d’animal, tot i que normalment estaven fetes de materials més barats.

En moltes de les obres, vam poder gaudir de diferents tresors bibliogràfics, que són diferents dibuixos situats principalment en les primeres lletres dels capítols dels llibres, que tenien la funció de decorar els textos i donar un sentit més elegant i gratificant per a la lectura d’aquestes.

– Per acabar, us recomano visitar “La villa de los papiros” i fer-vos dentetes per haver pogut veure, entre d’altres,  un manuscrit de Ciceró amb obres De Oficiis, De Paradoxis, De somno Scipionis…

Ciceró

Xènia Serra
2n Batxillerat C

Cave legionarios! Illi iam Baetulone sunt.

Si fa uns dies l’Arnau ens recordava de la Magna celebratio AD MMXIV ja era a prop, tot convidant-nos a participar-hi, i la Margalida  ens en feia el recordatori a El Fil de les Clàssiques, ara que ja ho tenim ben a prop, estarà bé que fem un cop d’ull al programa. Remeneu la flamant web del festival, renovada aquest any, i mireu totes les activitats que es fan a Badalona durant aquests dies.

Ja cal que aneu amb compte, Baetulonenses, perquè els primers en arribar han estat els milites barcinonenses, que han estat fent una prospecció per la ciutat abans d’instal·lar-s’hi durant el cap de setmana del 26 i 27 d’abril, amb motiu de la Magna Celebratio. Pot ser que ja us els hagueu trobat, però si no, aneu amb molt de compte, que us poden aparèixer a qualsevol cantonada!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cggEtB1wdAU&list=FLfQgMq1IaBfYXLRyWkt5DnQ[/youtube]

Aquells que vingueu a participar a la nostra Schola, o simplement com a visitants, val la pena que us prepareu bé, documenteu-vos en tots aquests espais que us he enllaçat.

  • Feu un cop d’ull al programa d’actes i, després de resumir els diferents tipus d’activitats que s’hi anuncien, destaqueu-ne un parell que us hagin cridat especialment l’atenció.
  • Comenteu també on surt esmentada la nostra col·laboració i ubiqueu la nostra Schola al plànol següent.


  • A la flamant pàgina web, hi ha moltes pestanyes interessants, visiteu, per exemple, la de Patrocini i col·laboradors, a veure si reconeixeu algun logo. Però sobretot, entreu a Reconstrucció històrica i relacioneu el seu contingut amb tot el que hem explicat a classe sobre el tema. Com es diu l’entitat que s’hi dedica a Badalona? Quines altres jornades importants de Catalunya hi apareixen enllaçades? Entra-hi i troba les diferències que hi ha entre elles i la Magna.
  • A Recursos i enllaços, n’hi trobaràs de coneguts, digues quins són. Fes també un cop d’ull a la gran quantitat de celebracions i entitats que hi apareixen, i destaca’n un de cada categoria.

En fi, ja veieu que ens espera un final d’abril mogudet, però mentrestant, ja sabeu:

Cave legionarios!

TERESA

Rosa rosae com a referent publicitari

Com veureu a continuació, els negociants recorren sovint a referents llatins per captivar les mirades curioses de la gent que camina pel carrer, amb nosaltres, podem dir que ho han aconseguit, tant, que els dediquem aquest petit apunt.

En aquest cas el referent llatí que tractarem és rosa rosae que és el paradigma de la primera declinació del Llatí més usat per comerciants, ja que a més de ser una de les primeres paraules que aprenem a declinar, és la que primer ens ve a la memòria quan parlem de llatí i de la que més ens recordem, per tant és un bon reclam publicitari.

Seguidament, a més dels que recordeu, us deixem uns exemples d’aquesta “tècnica d’atracció” publicitària:

Aquesta és una particular floristeria de Barcelona i té, com hem dit abans, per nom de la botiga el nominatiu i el genitiu de la primera declinació del Llatí: Rosa, Rosae. Una idea molt original per vendre no només roses, sinó moltes espècies de flors, i uns centres de taula amb uns dissenys molt moderns i esplèndids.

Per als viatgers, Rosa Rosae és un acollidor hotel a Santiago de Compostela inaugurat el 2004. Es troba concretament a La Corunya.

Pels més cuiners, Rosa Rosae és una pàgina web que redirecciona a diferents fantàstics blogs de receptes de cuina on podeu trobar el plat que potser us desperta la imaginació!

Per als rústics, Locanda Rosa Rosae és un tranquil allotjament al nord d’Itàlia. És un lloc on podem passar un paradisíac cap de setmana en parella, família o com hom desitgi.

 I no només trobem el rosa rosae en establiments comercials sinó que també el podem trobar al cinema:

Per als cinèfils, Rosa Rosae és una pel·lícula de l’any 93 gravada a Espanya, amb direcció de Fernando Colomo i com a protagonistes les actrius Ana Belén (Rosa) i María Barranco (Rosae).

Aquí teniu el tràiler de la pel·lícula:

Després d’haver vist aquest apunt, sabíeu que era tan usat l’enunciat d’aquesta paraula llatina en establiments comercials? Què més coneixeu amb aquesta particular paraula? Us ha agradat el nom Rosa rosae per a una floristeria? Podríeu localitzar la floristeria i la resta d’establiments en el Google maps d’Establiments clàssics arreu? No us oblideu de cantar Apol·lo, el rap de la primera!

Víctor Huete i Xavier Gras

2n de Batxillerat Humanístic

Les partitures a l’antiga Grècia

A l’antiga Grècia ja existia la música, la música (Μουσική”) ha existit des dels primers humans i ha perdurat en el temps, tot presentant variacions depenent de les tendències de l’època. Quan ens diuen música pensem en el so però la música no sempre és només so, abans del so han hagut un munt d’hores de treball, escrit, que no emet cap so per si sol. Actualment, el treball escrit serien les partitures, que són internacionals en tots els idiomes.

Però no sempre han estat així. A l’Antiga Grècia la música tenia un paper molt important en la vida quotidiana, a l’educació dels joves per exemple. Aristòtil i Plató creien en la Teoria d’Ethos, aquesta deia que la música era capaç d’influenciar les conductes de la gent. Les partitures gregues tenien una forma lleugerament diferent:

Aquests fragments pertanyen a l’Epitafi de Seikilos. Aquest epitafi és la composició musical completa més antiga arreu del món, concretament del s.II aC. L’escriptura es va trobar l’any 1883 gravada en una columna de marbre que Seikilos (Sícil) havia fet construir sobre una làpida per a la seva dona, Euterpe, a Turquia. Tot i que no és l’escriptura musical més antiga i no és massa llarga, és, si més no, la més antiga completa ja que d’altres escriptures musicals més antigues, com els himnes Dèlfics, se’n conserven només fragments.

Curiosament, va desaparèixer l’any 1922 i es va trobar a casa d’una senyora que la feia servir per col·locar-hi un test de plantes a sobre. Actualment la podem trobar al Museu Nacional de Dinamarca.

Com podem observar, les notes estaven representades per lletres majúscules de l’alfabet grec, el ritme estava representat per la combinació de punts i línies.

 L’Epitafi de Seikilos té unes frases introductòries que diuen:

Sóc una imatge de pedra. Seikilos em va posar aquí on seré, per sempre, el símbol de l’evocació eterna.

I tot seguit la peça musical que diu el següent:

Ὅσον ζῇς φαίνου

μηδὲν ὅλως σὺ λυποὺ·

πρὸς ὀλίγου ἐστὶ τὸ ζῆν.

τὸ τέλος ὁ χρόνος ἀπαιτεῖ.

Enlluerna mentre visquis

i  no t’afligeixis per res

perquè la vida és curta

i el temps et furta les aspiracions.

Apart d’aquestes formes de notació musical hi ha d’altres com:

La tibetana (s.XIX):

La italiana: (s.XI)

(s.XIV)

La japonesa:

També hi ha altres maneres d’interpretar l’Epitafi:

Quina us agrada més? En coneixeu d’altres? Quin tòpic literari hi reconeixeu?

Judit Giménez
1r Batx. Grec i Llatí

Pastís d’ametlles a la romana

La recepta del pastís d’ametlles és molt senzilla i fàcil de fer. Aquest pastís porta:

  • 125 grams de sucre
  • 100 grams de farina
  • 60 grams d’ametlla triturada
  • 4 ous
  • 50 grams de mantega
  • Llimona ratllada
  • Sucre glacé

La seva elaboració és, com la recepta en general, ràpida i molt assequible. Comencem posant en un bol els ous, el sucre i la ratlladura de llimona, es comença a batre i quan vegis que queda una mica espès s’incorpora la farina barrejada amb l’ametlla.
Una vegada barrejats tots aquests ingredients incorporem la mantega fosa freda.
Abans de ficar el “batut” al forn, preparem un motlle rodó untat de mantega i empolvorat amb farina. Després, posem el batut en el motlle i ho fiquem al forn durant uns vint o trenta minuts.
Un cop cuit es desemmotlla el pastís, empolvorem la superfície amb sucre glacé.

Aquí teniu un exemple de com fer-ho:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CGv-dX4zuaQ[/youtube]

Si proveu de fer aquesta recepta, únicament us recomano que poseu (si voleu) llevat al batut per tal que creixi una mica més el pastís i quedi més gran. Igualment, el resultat és molt bo.
Una vegada heu vist el vídeo us animeu a completar el nostre receptari de cuina romana?

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Recreació sobre el mite d’Apol·lo i Coronis

Salvete! 

Us presento la meva creació audiovisual sobre el mite d’Apol·lo i Coronis. Per fer-lo, m’he basat en la relació que es pot establir entre el relat d’Ovidi i un fet històric, l’amor i el desamor entre Enric VIII i Anna Bolena. Aquest episodi se situa en el segle XVI, a Anglaterra, i té força paral·lelismes amb el mite d’Apol·lo i Coronis; és una bona mostra de la pervivència dels referents clàssics al llarg de la història. En el nostre bloc, altres companyes han fet reviure el mite amb unes narracions que reprodueixen el mateix argument amb diferents personatges i en un context temporal més proper als nostres dies. Són els relats de la Júlia Serrano i la Maria Salat. També podeu trobar referències informatives als articles de la Núria Martínez i de la Júlia Tosses i Carla Pallach.

Apol·lo transforma el seu amic i confident, el corb blanc, en un corb negre.

El mite d’Apol·lo i Coronis explica l’enamorament d’Apol·lo, que és seduït per Coronis; el descobriment, per part del déu, de la infidelitat de l’estimada: el delator és el corb blanc. Quan Apol·lo se n’assabenta, clava una sageta al cor de la seva amant. Però, en el moment final, es produeix el naixement d’Asclepi, el fill de la parella, com a compensació per la mort de l’amant. El corb, per la seva banda, és castigat per Apol·lo, que el transforma en una au de color negre.

En la història d’Enric VIII i Anna Bolena, és el rei qui s’enamora de la jove seductora Anna i s’hi casa, però, al cap d’un temps, és delatada al rei la infidelitat de la seva muller amb un o més suposats amants (es creu que es tractava d’una calúmnia). El delator és el secretari reial Thomas Cromwell. Quan ho sap, el monarca ordena l’execució de la seva esposa. Però, del matrimoni, ja ha nascut una filla, Isabel I Tudor, que serà reina d’Anglaterra, la reina Verge.

Encara que, en el meu treball, he reflectit la pervivència del mite clàssic al llarg del temps, cal tenir en compte les variacions i diferències. En la història d’Enric VIII i Anna Bolena, Thomas Cromwell no és castigat, sinó que arribarà a ser dictador d’Anglaterra.

Per elaborar el muntatge audiovisual, he utilitzat les imatges que havia recollit per al treball, sobretot pintures de tema mitològic d’estil renaixentista, barroc i neoclàssic. Aquestes en són algunes representacions.

Esculapi: Relleu en fusta de l’edició De Re Medica, d’Alessandro Benedetti. 1549.

Amor de Febos i Coronis: Cornelis van Poelenburch (1594/95-1667), Apollo and Coronis.

Coronis moribunda: Apollo and Coronis, d’Adam Elsheimer (1578-1610). La pintura és dels anys 1607-1608.

La resta d’imatges les podeu veure o trobar en els enllaços sobre les figures històriques que us he deixat més amunt.

També he triat una peça per al fons musical que encaixa perfectament amb el tema que desenrotllo; es tracta de l’òpera Anna Bolena, de Gaetano Donizzeti.

El resultat de tot això és una creació audiovisual que us presento tot seguit.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CWQysfOFuFs[/youtube]

Qüestions: 

1. Sabeu qui era  Asclepi? Què representava en la mitologia clàssica?

2. Per quina raó Isabel I d’Anglaterra era anomenada la reina Verge?

3. En el mite clàssic, Apol·lo transforma el corb blanc, que era el seu confident, en un corb negre. Creieu que això transmet alguna lliçó? Quina?

4. Quin és el crim del qual s’acusava Anna Bolena? Quin és el seu destí final? 

Pau Molar Vilà                                                                                                                             4t C