Tag Archives: Biblioteca de reserva

Visita a la biblioteca de reserva de la UB

L’altre dia, amb la Lida, tal com acostuma a fer, vam anar a la UB (Universitat de Barcelona) a fer una visita a la biblioteca de reserva (blog) on ens van presentar diferents llibres principalment trobats en Catalunya i datats en la Edat Mitjana, el Renaixement etc.

Els diferents llibres que ens van presentar i vam poder veure i tocar de ben a prop són:

– Els Manuscrits, tal com diu el seu nom, són llibres escrits a mà pels clergues. Sovint vénen il·lustrats amb pintures anomenades “miniatures” i els llocs on eren copiats en els monestirs s’anomenaven Scriptorium.

Manuscrit

– Incunables: s’anomena incunables als llibres impresos abans l’1 de gener de 1501. El terme “incunable” prové del llatí incunabŭla, ‘bolquers’, una paraula derivada amb el significat també de ‘al bressol’, per tant, es refereix a l’època en què els llibres es trobaven “al bressol” o “en bolquers”, fent referència a la “infància” de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta.

Incunable

– Impresos: La impremta és un mètode mecànic de reproducció de textos i imatges sobre paper o materials similars, que consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques per transferir-la al paper per pressió. Al principi de la impremta, es feia de manera artesanal, a mà, cosa que era més ràpid que a mà; però a l’hora de canviar les lletres del text era molt pesat.

Impresos

– Gravats: El gravat és una tècnica d’impressió que consisteix a dibuixar una imatge sobre una superfície rígida, anomenada matriu, deixant una empremta que després la impregnaran amb tinta i es col·locarà sobre una tela o un paper amb alguna tècnica d’impressió.

Gravats

– Pergamins: és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre. L’origen del seu nom prové de la ciutat de Pèrgam, on hi havia una gran producció d’aquest material i els llibres que van observar en la UB s’anomenaven Còdex, que és un document amb el format dels llibres moderns, de planes separades, unides juntes per una costura i enquadernades.

Pergamins

Els llibres que ens van presentar, molts d’ells estaven en condicions delicades a causa del pas del temps, els diferents insectes que han foradat els llibres o a causa de les condicions del medi ambient. Algunes de les pàgines dels llibres estaven fets de la pell de xai encara no nascut, vitella, i també ens van ensenyar que algunes de les caràtules de llibres que pertanyien a gent rica, estaven fetes de pell d’animal, tot i que normalment estaven fetes de materials més barats.

En moltes de les obres, vam poder gaudir de diferents tresors bibliogràfics, que són diferents dibuixos situats principalment en les primeres lletres dels capítols dels llibres, que tenien la funció de decorar els textos i donar un sentit més elegant i gratificant per a la lectura d’aquestes.

– Per acabar, us recomano visitar “La villa de los papiros” i fer-vos dentetes per haver pogut veure, entre d’altres,  un manuscrit de Ciceró amb obres De Oficiis, De Paradoxis, De somno Scipionis…

Ciceró

Xènia Serra
2n Batxillerat C

Un dia a la UB

Escut de la UB

 

Recentment, els alumnes de 2n de Batxillerat de Grec i de Llatí de l’Institut Premià de Mar hem anat a la Universitat de Barcelona en una visita guiada per veure la seva immensa biblioteca. La sortida constava de tres fases: la primera, com hem dit abans, recórrer la grandiosa biblioteca a mans de l’Esther, mostrant-nos les seves diferents sales, com per exemple on estaven els manuscrits o les reserves, on es troben els incunables, del llatí incunabula, que vol dir “bressol”, fa referència a aquelles obres, com per exemple un llibre, un full o imatge impresa aparegut al segle XV, des de la data d’invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Aquesta biblioteca és una de les més reconegudes del món, també no és una sola biblioteca sinó que és un conjunt de dinou biblioteques les quals estan ubicades a diferents zones de Barcelona. També hi ha un espai pel món clàssic i hi ha moltes edicions de la Bíblia en llatí i un llibre que ens van ensenyar “Rerum Natura” en llatí, en castellà, en diferents llengües i en diferents edicions.

Gràcies a l’experta en manuscrits de la UB, vam poder veure quatre exemplars: un era un incunable i tres manuscrits.

Un incunable és un llibre produït abans de la invenció de la impremta.
El Tirant lo Blanc és un exemple clar d'incunable

Un manuscrit és aquesta paraula designa l’esborrany d’un text subministrat per un autor. Avui els manuscrits literaris ja no s’escriuen sistemàticament a mà.

Els incunables i els manuscrits van ser rebuts arrel de la “Desamortización de Mendizábal”, va ser un fet el qual el govern espanyol estava en crisi, es va decidir el·liminar tots els béns de l’església ajudant a l’economia estatal, llavors tots aquest llibres van passar a mans de biblioteques públiques situades per tota Barcelona i que més tard van anar a parar cap la UB. El recompte de llibre va venir a partir de les noves tecnologies, la informàtica va ajudar a poder fer el recompte de tots els llibres.

La secció de reserva compta amb 2.178 manuscrits. El més antic és del segle X i els segles XV-XVII són els més representats.

A part d’aquests 2.178 manuscrits, hi ha obres manuscrites enquadernades en volums facticis d’impresos.

Entre els manuscrits més emblemàtics de la biblioteca, podem citar els següents:

Crònica de Jaume I. 1343 Eixamenis.
Llibre dels fets de la crònica de Jaume primer

Llibre dels àngels. 1445

Llibre apel·lat Consueta. Segle XIV

Ciceró. Opera. Finals del segle XIV

Jardinet d’Orats. 1486.

Aquesta és la web on podeu trobar tot el catàleg sobre la biblioteca.

Després d’aquest recorregut i passats uns minuts, ens vam disposar a acudir a les xerrades que dos professors de clàssiques. Una d’elles va ser a càrrec del Dr JAVIER VELAZA FRÍAS, de Llatí. El seu tema era el següent: Suadela Venusque: l’art de la seducció en els poetes del cercle d’August. Tot i que aquesta ens va resultar interessant, volem centrar-nos en parlar de la següent conferència, que estava a càrrec de la Dra PILAR GÓMEZ CARDÓ, de Grec, que és la que ens va agradar més. El títol era, PANDORA: figures femenines a la tradició grega. Aquesta xerrada, concretament es centra en la figura de la dona de l’antiga Grècia. De fet, podem dir que l’art ens ha deixat moltíssims testimonis sobre grans figures femenines. En el àmbit de la poesia podem fer menció a la poetessa Safo de Lesbos, que va escriure en poques frases que representava l’amor. Dones destacades d’aquella època foren Aspàsia de Milet o la reina Olímpia. Per portar a terme aquesta conferència, la professora Pilar Gómez pren com a punt de partida la figura mitològica de Pandora, la primera dona que va ser creada per mandat de Zeus, igual que Eva, ja que es pot trobar un cert paral·lelisme entre aquestes dues. Cal destacar que la dona, d’una manera o altra, s’ha considerat com una cosa “bella” i a la vegada “dolenta”, així ho diu l’autor grec Hesíode en la seva obra de la Teogonia 561-602, i altres citacions seves com per a desgràcia dels homes mortals, bella calamitat, funesta generació de les dones ,etc… Per tant, amb això  podem deduir que tot el que fa referència a la figura femenina es considera com a quelcom negatiu. Apart de tot això, es pot establir un cert antagonisme pel que fa en la personalitat o comportament entre una dona i un home (heroïna-heroi), com per exemple, mentre que els herois són moguts per l’honor i el poder, les heroïnes ho fan pels sentiments, la família etc. Una prova  es pot trobar en la famosa Ilíada, d’Homer, però per això ens hem de traslladar en el moment en què el príncep Hèctor i la seva esposa, Andròmaca, s’adrecen, ja que tard o d’hora sap que acabarà morint. Aquest fragment fa adonar-nos sobre com Hèctor és mogut per l’honor, ja que no vol deixar en ridícul el seu propi exèrcit, mentre que Andròmaca representa més el sentiment en parlar sobre el seu marit. Generalment, es podria dir que les dones són víctimes, subjectes passius, patidores, on podríem destacar dos grups:

Captives: Briseida, Cassandra o Andròmaca.

Divinitats: Sèmele o Io.

Són dones que desitgen la mort abans que viure. Independentment d’aquestes dues classes, també podem trobar les anomenades dones d’acció, que són aquelles que ajuden els herois a realitzar les seves gestes, com per exemple Medea. Una altra podria ser Clitemnestra, que traspassa l’espai privat per anar més enllà una vegada que el seu marit Agamèmnon no hi és i ella assumeix el poder. Per suposat, són dones actives que no suporten la submissió. Agamèmnon representa Zeus, i Clitemnestra representa la dea Atena, la sabiduria i la intel·ligència.

Per acabar, volem  donar la nostra opinió personal, tant sols dir  que la xerrada la vam trobar molt interessant i entretinguda. Per altra banda, és veritat que la dona durant molts anys ha estat molt infravalorada  però que amb el pas del temps ha anat adquirint a poc a poc el reconeixement que de veritat es mereix i ha pogut accedir a diferents drets propis: com el de votar en les eleccions. Pensem que la biblioteca de la UB és fascinant tant per als alumnes de lletres com per a qualsevol tipus d’alumnes. Trobem llibres fascinants que ens relaten una mica més la nostra història. Tot i que ara es digui que en el saber està en la informàtica trobem que encara queda molta sabiduria en el paper.

2Batxillerat-2012's Sortida UB album on Photobucket

Sara Bernad, Iván Zapico i Luis Moreno

2n de Batxillerat de Llatí i Grec