Category Archives: General

¿En donde está lo que piensas?

“Un hombre que no arriesga nada por sus ideas…
O no valen nada sus ideas
O no vale nada el hombre.” Platón

Cuenta la historia que el hombre, ese hombre lleno de buenos ideales, con defectos como cualquiera pero con los ideales que cualquier dios pudo nacer en la mente de algún sabio, amaba.
Amaba con pasión a aquella mujer que nunca conoció. Nunca la conoció por temor a su rechazo.
Se lo pensaba mil y una noches si hablarle o no, pero ese miedo, ese temor a lo desconocido de su palabra lo alejaba de ella.
Cuando pasaba por su lado y sentía su aroma perdía la noción del espacio y tiempo, flotaba sin conformarse.
En su mente rondaba la mitología del amor, la verdad, y la lealtad a uno mismo, pero nunca lo demostró. Quizás sus ideales eran falsos, quizás nunca los sintió de verdad.
El llegó a pensar que a veces nunca es justa la felicidad, y que lo que el sentía no tenía lugar en ninguna parte.
Un día distinto a cualquiera, sintió que aplaudían afuera de su casa. Era un aplauso que invitaba a salir.
Salió corriendo como para dar bienvenida y buena recepción a tal aplauso, y se encontró con lo peor que le pudieron haber contado.
Un mensajero de aquel tal pueblo estaba contando por todo el lugar una trágica noticia…
Y esa noticia era que…
Esa mujer que el amaba con locura y pasión, había fallecido.
Había muerto por esperar el amor que nunca llegó, había muerto por no recibir el trasfondo que tanto soñó…
Que tanto soñó al igual que ese hombre que tanto la deseó, que tanto la quiso sin decirselo, que tanto la esperó sin buscarla.
Y con ella se fue él, se fue al fin, en busca de ell. Se fue a buscar al fin el amor a su espacio, al nuevo hogar de ambos.

Según la mitología Griega, los seres humanos fueron creados originalmente con cuatro brazos, cuatro piernas y una cabeza con dos caras.
Temiendo su poder, Zeus los dividió en dos seres separados, condenándolos a pasar el resto de sus vidas en busca de su otra mitad.
Quizás solo haya que aprender a buscar. Lo bello es difícil y nada viene solo.

Joako

Si em busques tu, prometo deixar-me trobar…

Estic en una parada d’autobús del carrer Mallorca, esperant que arribi el bus quaranta-quatre que em portarà fins a casa. Com de costum, estic morta de fred i les dos dones que tinc al costat fan molt de xivarri. Acabo de sortir d’una reunió d’estudiants que ofereix la universitat en la qual estudia la meva germana per  reflexionar sobre el control de les emocions i els sentiments en l’adolescència. Les reunions són mensuals, i aquesta és la cinquena a la qual assisteixo. En aquestes reunions ens trobem un grup de joves i posem en comú els nostres problemes. Hi ha una senyora —la psicòloga del centre— que ens ensenya que és el millor per a nosaltres i com hem de reaccionar davant de qualsevol problema o situació. Les primeres reunions no m’agradaven molt, no veia el sentit i no m’estaven ajudant a res. Més aviat em deprimia més escoltant els problemes dels altres. Però la meva germana m’hi obligava a anar, perquè ella deia que aquestes reunions l’havien ajudat molt a créixer com a persona, així que no tenia cap altre remei.

Avui ha estat molt a sobre meu, perquè com plovia tant i feia aquest fred, més de la meitat de la gent no ha pogut assistir o, simplement, no els ha vingut de gust. Poc a poc hem anat parlant i li he anat agafant confiança. Ella m’ha preguntat pels problemes que em tenien angoixada, i, per fi, m’he decidit a explicar-li a algú la nostra història. No és d’estranyar que cada vegada que parlo d’aquest tema em posi a plorar. Avui no m’he pogut aguantar i, encara que em feia moltíssima vergonya, m’he posat a plorar com una magdalena. Li he explicat tal i com jo crec que va succeir tot, però dins d’una discussió hi ha dues versions. Després d’explicar-li més o menys el que sentia i sento,  m’ha aconsellat que et parli, que et digui tot el que penso després d’haver-ho deixat.  Però no sé si és per vergonya, per por al teu rebuig o simplement per orgull que no m’he atrevit. Sí, crec que és això, l’orgull. Sóc molt orgullosa, ho accepto, però alguna vegada l’he de passar per alt, l’orgull, no? Doncs ara és una d’aquestes vegades. Estic segura que després d’haver passat tant de temps sense parlar-te, et semblaré una altra.

T’estimo. No et pots imaginar quan trobo a faltar els teus “t’estimo”. Potser és  el que més trobo a faltar de tot el que ja no tinc, ni coses materials ni rotllos d’aquests, sinó els teus “t’estimo”. Suposo que ja saps que se sent quan una persona que t’agrada et diu t’estimo de veritat i t’ho diu només a tu, o això és el que tu creus. Vull que sàpigues que vaig arribar a estimar-te fins al punt de creure que tu eres per a mi  i jo per a tu, fins al punt d’estar cega i creure que tot el meu món eress tu, els teus ulls i el teu somriure. Però quan vas marxar, el meu món va caure. És dur que vegis com s’allunya de tu la persona que més t’estimes i no puguis fer res per evitar-ho. És molt, molt dur. Veure com et deixa de parlar d’un dia per a l’altre, sense motius… Bé, motius sempre n’hi ha. Suposo que et devies cansar de mi, de les meves ximpleries i dels meus cels absurds.

Molts diuen que has canviat, que no ets com abans, que ja no t’agrada parlar tant i que des que vas amb la teva xicota ets com un altre noi. Això és el que més mal em fa, que tu m’has sabut oblidar i ja tens una altra persona a qui donar-li companyia i afecte; en canvi, jo segueixo cega per tu com el primer dia i l’única cosa que em fa companyia és el teu record. No sé per què et vaig seguir escrivint algun missatge absurd de tant en tant, alguna nit, per veure si et prenies la molèstia de contestar-me. Passava els dies pensant que llegies allò que t’enviava, però poc a poc m’anava adonant que tu ja estaves escrivint una altra història i que aquella era l’única que volies llegir. És a partir d’aquell dia, just quan fa tres mesos exactes que no parlem, quan m’adono que ja no t’importo. En aquell moment començo a perdre les ganes de fer coses,  encara que diuen que si realment estimes alguna cosa, l’has de deixar marxar, no? Jo et vaig deixar marxar, i bé, aquí estic, passant els dies com puc mentre veig com tu ets feliç amb una altra persona. Però saps què?  Si  tu ets feliç, encara que sigui amb una altra persona, jo sóc feliç. El fet de pensar que has aconseguit passar pàgina, i que, a més a més, has passat de capítol amb algú que realment t’estima i a qui tu estimes, encara em fa més feliç. Però la felicitat em va passant  quan començo a pensar en el buit que sento en el meu cor des que no hi ets. Diuen que es viu d’il·lusions, i es mor de decepcions. I crec que això és el que m’ha passat amb tu.

En aquest temps que he estat anant a les reunions, he après “Nosce te ipsum”, abans d’estimar algú he d’aprendre a estimar-me a mi mateixa, perquè quan aquella persona no hi sigui, serà quan realment aprenguis l’important que és saber com has de reaccionar i com has d’enfrontar-te  a aquests problemes tu sola. Tot i això, últimament em costa moltíssim tot. Quan la gent em pregunta: “Què tal? Com estàs? Tot bé?”, no tinc més  remei que dir que sí i fingir un somriure perquè no es preocupin o pel simple fet de quedar bé. Però el que de veritat desitjo és córrer, córrer lluny i plorar. Estic tipa de fingir somriures. Estic cansada que els dies passin i passin i, com és costum, sense tu al meu costat.  M’enfonso quan penso com em feies brillar els ulls d’alegria. Encara avui em brillen, però no pas de felicitat, sinó de tristesa, d’enyorança o d’algun altre sentiment que barreja la ràbia i  la impotència… He d’acceptar que el passat dol, que per molt que ho intenti, no puc viure dels records del passat. He de viure el present, encara que de vegades, sigui inevitable recordar tots els moments que he passat al teu costat.

Estic perduda, realment perduda. Vull que tothom em deixi en pau, que no em parlin ni em molestin. Que no em diguin què he de fer o deixar de fer ni dir o deixar de dir. L’únic que desitjo és desaparèixer i que ningú em trobi. No deixaré que ningú em trobi, encara que si em busques tu, prometo deixar-me trobar.

Premi Certamen Literari Sant Jordi

Institut Premià de Mar 2016

IMG_1685

Mar Cruz

1r Batxillerat Humanístic

Amphitheatrum Flavium Romae

[youtube]https://youtu.be/Ixh0YJNF-1E[/youtube]

Un dels edificis més importants de l’antiga Roma és l’amfiteatre. La paraula ‘amfiteatre’ està formada pel prefix ‘amfi-‘ «ambdós» i el substantiu ‘teatre’, per la qual cosa ve a significar «teatre doble». En efecte, la planta oval de l’amfiteatre recorda la forma que resultaria d’unir dos teatres pel diàmetre de les seves escenes. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró.
Tots els que hem viatjat a Roma hem visitat el Colosseu (més conegut com a Coliseu). És un dels edificis més significatius i importants del món. Per això, he volgut fer un Thinglink amb les parts d’aquest important edifici. Les parts més importants de l’edifici son: la càvea (cauea) o graderia a la qual s’accedeix mitjançant un sistema d’obertures anomenades vomitoris (uomitoria); l’arena (harena), espai on es feien els espectacles, envoltada d’un podi (podium) elevat que la separava de la càvea; el soterrani part que es troba sota l’arena.

En l’amfiteatre s’oferien tres tipus d’espectacle: els combats de gladiadors (munus gladiatorium); les caceres (uenationes) i, en alguns casos, les naumàquies (naumachiae). En els primers hi participaven diferents tipus de gladiadors, els més importants dels quals eren els reciaris, els tracis i els samnites o secutores. Les uenationes consistien en lluites entre feres, entre feres i homes, exercicis de doma o exhibició d’animals estranys. Les naumàquies eren simulacions molt realistes de combats navals.

Naumàquia

Naumàquia

Espero que us sigui d’ajuda i que deixeu als comentaris quin és el vostre edifici romà preferit!

 

A Catalunya es conserven restes d’un amfiteatre de pedra a Tarragona i de la planta d’un amfiteatre de fusta a Empúries; en tots dos casos l’edifici és fora muralles. Molt recomanables de visitar, ja que no estan molt lluny i així podem conèixer el nostre passat romà.

Aquí us deixo una fotografia que vaig fer en el meu viatge a Roma el passat nadal, l’amfiteatre Flavi en l’actualitat:

IMG_5273

Laia Costa, 1r Batxillerat Humanístic  

Kahoot de les termes romanes

Balnea vina Venus corrumpunt corpora nostra

Sed vitam faciunt b(alnea) v(ina) V(enus)

Els banys, els vins, l’amor, corrompen els nostres cossos

Però la vida ens la donen els banys, els vins, l’amor

(Fragment de l’epitafi de Tiberius Claudius Secundus, segle I dC, Perennia)

kahootlestermesAra que ja som experts en el món de les termes romanes, us proposo de fer aquest kahoot!

Mar Cruz

1r Batxillerat Llatí

 

Visita a una classe universitària a la UPF

El dia 24 de febrer de 2016, els alumnes del 2.2, gràcies al programa HumaniTAST de la facultat d’Humanitats de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, vàrem poder fer una sortida per tal d’aprofundir els nostres coneixements sobre el tema de la poesia lírica clàssica a mans del professor de filologia llatina Pere Bescós Prat. Aquesta sortida va servir també per fer-nos una idea de com són les classes universitàries.

Molts dels aspectes ja els havíem estudiat a classe. Es va parlar sobre els poetae novi, s’ementaren autors com Cecili, Cató, Helvi Cinna i Catul, dels quals es va parlar durant una gran part de la classe.

upf_Ramon Fornell_016                                              Interior de la Universitat Pompeu Fabra

El professor va aprofundir sobre el tema tot parlant sobre el context de la lírica, com va ser aquesta i els canvis que experimentà durant el segle I a.C., tot relacionant-ho amb l’èpica i el drama d’aquest segle…

A l’hora d’explicar, el professor va utilitzar com a ajut visual una mena de presentació penjada a la mateixa web de la universitat, semblant al Labyrinthus, que fem servir nosaltres al nostre centre. Hi havia també en aquesta presentació, fragments d’obres dels autors de què el professor va parlar. Gràcies al fet d’haver estudiat aquest tema anteriorment a classe, vàrem poder seguir el fil de l’explicació, tot i que, personalment, em va semblar excessivament llarga, ja que no estic acostumat a estar una hora i mitja per fer una sola classe.

Si parlava sobre Livi Andrònic, nosaltres ja sabíem que es referia a qui va traduir l’Odissea al llatí; si anomenava Enni, esperàvem que digués alguna cosa sobre els seus Annales i així amb la gran majoria d’autors esmentats.
Preferia realment fer una classe sobre el tema de la lírica, ja que si ho haguéssim fet de l’oratòria, m’hagués vist una mica desorientat, a diferència dels estudiants de la universitat, ja que per aquell dimecres encara no havíem parlat a classe ni d’aquesta ni de Ciceró. Sí és cert, però, que en alguns moments ell tractava aspectes que havien fet a classes anteriors dels quals nosaltres no havíem sentit a parlar, sobre tot dels aspectes de la societat d’aquell moment, per exemple.

                                                      Aula de la Universitat Pompeu Farbra 

Tenia un altre concepte de “classe de universitat”, però només entrar a l’aula i veure la seva mida ja em vaig sorprendre, ja que esperava aules enormes amb una gran quantitat d’alumnes, tal i com es veu a les pel·lícules. Suposo que aquesta universitat també en tindrà de mida més gran, però on nosaltres vàrem anar, no era el cas.

Un altre aspecte que no m’esperava va ser la impuntualitat, per una banda, dels estudiants i per l’altra, del mateix professor. Jo pensava que allà les classes començaven al més puntual possible, potser va ser només en aquell cas, però ens en vàrem perdre més de mitja hora.
Va ser una bona experiència per tenir una idea més exacta del que ens espera en el nostre futur d’estudiant.

-Què penseu sobre la puntualitat del professor a classe? Veuríeu normal que a totes les assignatures haguéssiu de perdre una bona estona a causa de la impuntualitat del professorat?
-Vàreu trobar útil l’experiència? Què va ser el que més us va impactar sobre el temari del que va parlar el professor?
-Què va ser el que més us va agradar? I el que menys?

Marçal Garcia Hidalgo 2.2 batx.

Serà veritat el que es diu de Juli Cèsar?

  • Juli Cèsar bisexual?

Quan Juli Cèsar era molt jove, es diu que era un noi excepcionalment atractiu : Atlètic, ulls negres , pell pàl·lida, trets femenins … tant era així que el rei de Bitínia es va enamorar perdudament d’ell : el va convertir en el seu amant, vestint i maquillant-lo com una dona .

La seva joventut va estar habitada per grans conquestes i enamoriscaments , però arribada la maduresa a Juli Cèsar li va arribar el mateix que a gairebé tots els homes de la seva edat : la calvície o alopècia. Una cosa realment tràgica per una personalitat com la seva. Com suportar aquesta pèrdua de pèl? Després de ser rebutjat en nombroses ocasions pel cap gal Vercingètorix, un home del que s’havia enamorat, no ho va dubtar un segon: va ordenar que l’estrangulessin i que li elaboressin una perruca amb el ros cabell del noi.

  • Juli Cèsar gelós?

Admirava profundament Alexandre el Gran, encara que més que admiració era profunda enveja. Sempre va lamentar no haver aconseguit els seus mateixos èxits a la mateixa edat que el jove heroi macedoni.

  • Juli Cèsar un don juan?

No només li agradaven els homes, sinó que també les dones, ja que es va casar moltes vegades i va tenir amants com per exemple:

  •    Cleòpatra
  •    Cornèlia
  •    Pompeia
  •    Cosutia
  •    Calpurnia
  •    Lolia
  •    Servilla

Què en sabeu d’aquestes dones? Amb qui es va casar? Quina relació tenia amb la seva mare?…

Leila Díaz

4t ESO Llatí

Kahoot del Matrimoni a Roma i avui

La Mariona i jo, l’Eloi, us hem preparat un kahoot sobre el matrimoni a l’Antiga Roma i sobre el matrimoni actual, vols aprendre’n els detalls i les diferències entre l’un i l’altre? Apreta i juga-hi!

Matrimoni a Roma

També la Mar s’ha animat a fer aquest altre!

Mariona Cava, Eloi Salat i MCruz, alumnes de clàssiques de 1r de Batxillerat

Kahoot: Plaute i el Miles Gloriosus

Amb l’objectiu de preparar-nos per a la selectivitat, els alumnes de llatí de segon de batxillerat hem fet una sèrie de tasques relacionades amb la famosa obra teatral del dramaturg romà Tit Maci Plaute, “Miles Gloriosus” que vam llegir, vam anar a veure al teatre i la vam relacionar amb la pel·lícula Golfus de Roma. Alguns companys de la classe han fet redactats, exposicions orals, com l’Ariadna amb Genial.ly, comentaris i d’altres, com  jo i la Iria, hem fet activitats més dinàmiques utilitzant el kahoot. El meu en concret està molt enfocat en la vida del dramaturg Plaute, tot i que també hi ha moltes preguntes relacionades amb l’obra prescriptiva Miles Gloriosus.

kahootMilesgloriosusiPlaute

La Iria Rael, en canvi, ha preferit fer un kahoot tot utilitzant la gravació de la representació de l’obra de teatre Miles Gloriosus que varen fer el grup de teatre “Clásicos Luna” de l’IES Pedro de Luna de Zaragoza.

[youtube]https://youtu.be/wZe4IxISwwo[/youtube]

kahootMilesgloriosus

Espero que passeu una bona estona fent-los, així com aquest a partir de preguntes PAU, i que us ajudin per obtenir més coneixements sobre aquesta obra, no només perquè surti a la selectivitat, sinó també perquè és molt divertida i una de les millors comèdies escrites a l’època romana i que encara es representa sovint ja que continua tenint vigència, com en les sèries televisives de ficció britàniques, Sitcom.

Carlos Thiriet

2n de Batxillerat Llatí

La XII Magna Celebratio ja és aquí!

Els dies 28, 29, 30 d’abril i 1 de maig a Badalona es celebrarà la XII Magna Celebratio, festival romà del Museu de Badalona.

Es tracta d’una recreació de la vida quotidiana de la ciutat romana de Baetulo de fa més de dos mil anys, en què podrem gaudir d’una oportunitat única per descobrir els oficis, costums i rituals de l’antiga ciutat de Badalona.

En el Fil de les Clàssiques hi podreu trobar reportatges de les edicions anteriors de la Magna Celebratio, la primera en què hi vam participar va ser la de l’any 2008.

A Aracne fila i fila, també hi trobareu moltes entrades, fins i tot amb la participació activa dels aràcnides.

No us perdeu les entrades que dedica a la Magna Celebratio el bloc-treball de recerca de l’Arnau Lario, premiat altre cop amb un PRJ, i membre del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens, al qual també pertany en Guillem de segon de batxillerat.

Badalona 2016

XII Magna Celebratio. Fotografia de Mireia Sánchez passejant per Badalona

Qui s’hi apunta? Ens veiem a la Magna! Mentrestant mireu el vídeo promocional.

[youtube]https://youtu.be/V7UKBqxYjcY[/youtube]

Vid. programa.

Mireia Sánchez Cano

1r batxillerat- Humanístic IPM