Visita a una classe universitària a la UPF

El dia 24 de febrer de 2016, els alumnes del 2.2, gràcies al programa HumaniTAST de la facultat d’Humanitats de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, vàrem poder fer una sortida per tal d’aprofundir els nostres coneixements sobre el tema de la poesia lírica clàssica a mans del professor de filologia llatina Pere Bescós Prat. Aquesta sortida va servir també per fer-nos una idea de com són les classes universitàries.

Molts dels aspectes ja els havíem estudiat a classe. Es va parlar sobre els poetae novi, s’ementaren autors com Cecili, Cató, Helvi Cinna i Catul, dels quals es va parlar durant una gran part de la classe.

upf_Ramon Fornell_016                                              Interior de la Universitat Pompeu Fabra

El professor va aprofundir sobre el tema tot parlant sobre el context de la lírica, com va ser aquesta i els canvis que experimentà durant el segle I a.C., tot relacionant-ho amb l’èpica i el drama d’aquest segle…

A l’hora d’explicar, el professor va utilitzar com a ajut visual una mena de presentació penjada a la mateixa web de la universitat, semblant al Labyrinthus, que fem servir nosaltres al nostre centre. Hi havia també en aquesta presentació, fragments d’obres dels autors de què el professor va parlar. Gràcies al fet d’haver estudiat aquest tema anteriorment a classe, vàrem poder seguir el fil de l’explicació, tot i que, personalment, em va semblar excessivament llarga, ja que no estic acostumat a estar una hora i mitja per fer una sola classe.

Si parlava sobre Livi Andrònic, nosaltres ja sabíem que es referia a qui va traduir l’Odissea al llatí; si anomenava Enni, esperàvem que digués alguna cosa sobre els seus Annales i així amb la gran majoria d’autors esmentats.
Preferia realment fer una classe sobre el tema de la lírica, ja que si ho haguéssim fet de l’oratòria, m’hagués vist una mica desorientat, a diferència dels estudiants de la universitat, ja que per aquell dimecres encara no havíem parlat a classe ni d’aquesta ni de Ciceró. Sí és cert, però, que en alguns moments ell tractava aspectes que havien fet a classes anteriors dels quals nosaltres no havíem sentit a parlar, sobre tot dels aspectes de la societat d’aquell moment, per exemple.

                                                      Aula de la Universitat Pompeu Farbra 

Tenia un altre concepte de “classe de universitat”, però només entrar a l’aula i veure la seva mida ja em vaig sorprendre, ja que esperava aules enormes amb una gran quantitat d’alumnes, tal i com es veu a les pel·lícules. Suposo que aquesta universitat també en tindrà de mida més gran, però on nosaltres vàrem anar, no era el cas.

Un altre aspecte que no m’esperava va ser la impuntualitat, per una banda, dels estudiants i per l’altra, del mateix professor. Jo pensava que allà les classes començaven al més puntual possible, potser va ser només en aquell cas, però ens en vàrem perdre més de mitja hora.
Va ser una bona experiència per tenir una idea més exacta del que ens espera en el nostre futur d’estudiant.

-Què penseu sobre la puntualitat del professor a classe? Veuríeu normal que a totes les assignatures haguéssiu de perdre una bona estona a causa de la impuntualitat del professorat?
-Vàreu trobar útil l’experiència? Què va ser el que més us va impactar sobre el temari del que va parlar el professor?
-Què va ser el que més us va agradar? I el que menys?

Marçal Garcia Hidalgo 2.2 batx.

5 thoughts on “Visita a una classe universitària a la UPF

  1. Pau Molar Vilà

    Salvete!

    Personalment, penso que no podem jutjar la impuntualitat del professor, ja que no sabem les circumstàncies en què aquesta es va produir. Potser va ser un esdeveniment puntual causat per qualsevol incident inesperat. Fos com fos, opino que el bon estudiant hauria d’intentar esforçar-se al màxim i intentar suplir les mancances de l’entorn. Tots hauríem de prendre com a filosofia personal una frase atribuïda a Confuci: “Sigues exigent al màxim amb tu mateix i tolerant amb els altres. Així t’evitaràs disgustos.”
    Crec que l’experiència va ser útil, ja que, en la vida, de tot se’n pot aprendre, encara més d’una classe d’un professor especialista en filologia llatina, que va saber exposar durant una hora i mitja la revolució cultural duta a terme pels poetae noui en l’antiga Roma del segle I aC. Aquests eren fills de famílies benestants que van trencar els valors de la cultura tradicional romana. Es complaïen en la vida nocturna i eren promiscus. Un dels seus objectius culturals era l’hel·lenització de Roma. Van cultivar la poesia lírica, i es burlaven de l’èpica llatina. Es va mencionar, per exemple, la trajectòria de Catul, un dels més representatius neoteroi, que va tenir un amor apassionant amb Clàudia Clòdia, el pseudònim de la qual era Lèsbia. Un dels seus principals poemes són Da mi basia mille, en el qual l’autor mostra el seu apassionat amor cap a la dama. Una altra composició de què es va parlar durant l’exposició va ser Odi et amo, en el qual el poeta mostra els sentiments paradoxals que Lèsbia li provoca: estimació i odi. Però no només es va parlar de Catul: vaig tenir notícia de l’existència del Cercle dels Escipions, un membre dels quals era l’historiador Polibi i que va contribuir a l’hel·lenització de la societat romana. També es va parlar de l’enemistat entre els neoteroi i Ciceró, que els menyspreava. El motiu de l’enemistat va ser les diferències ideològiques en l’aspecte social existents entre els poetes enamorats, per una banda, i el gran orador, per l’altra: els primers defensaven la llibertat en les relacions amoroses, mentre que el segon defensava el conservadorisme en les relacionsamorses.
    El que em va agradar més de la classe magistral va ser l’erudició del professor i el seu encert a expressar-se. També vaig trobar positiu el fet que alguns alumnes aprofitaven l’explicació del professor per confeccionar els sues propis apunts personals a l’ordinador. I, el que menys, l’actuació de molts alumnes que van marxar de la classe abans de l’hora o estaven distrets, en comptes d’atendre l’explicació del professor.

    Valete!

  2. Paula Cortés

    -Què penseu sobre la puntualitat del professor a classe? Veuríeu normal que a totes les assignatures haguéssiu de perdre una bona estona a causa de la impuntualitat del professorat?
    La veritat és que no em va semblar bé la impuntualitat del professor ja que és bastant injust pels alumnes que perdin hores de classe. Però d’altra banda crec que em de entendre que potser nomès va ser aquell dia i tenia motius per arribar tard.

    -Vàreu trobar útil l’experiència? Què va ser el que més us va impactar sobre el temari del que va parlar el professor?
    La veritat és que va ser bastant útil perquè així vam poder observar i viure en la nostra pell com són les classes a la Universitat, ja que no en tenia ni idea. Quant la classe, gairebé tot ho vam treballar a l’institut dins del nostre temari, no obstant, molt més extens i detallat.

    -Què va ser el que més us va agradar? I el que menys?
    El que més em va agradar de la Universitat va ser l’edifici en general. Em sembla maquíssim, sobretot el de vidre.
    I quant la classe em va agradar molt l’estona que el professor va llegir poemes així com “El poema dels petons” de Catul.
    El que menys em va agradar de l’experiència és que no hi havia gaire elecció a l’hora d’escollir les classes que voliem visitar. Em va agradar molt i em va semblar molt interessant, però potser m’haguès agradat més visitar una classe sobre el que vull estudiar.

    Vale!

  3. Cristina Gómez

    Salve!
    Bé, per començar, crec que va ser una molt bona experiència per a alumnes de segon de batxillerat que volen anar a la universitat. És una oportunitat per a saber com serà el teu futur universitari i per aclarir alguns dubtes i curiositats.
    Jo vaig anar a la classe de Lírica llatina, de la carrera d’Humanitats. El professor va arribar mitja hora tard, i no ho esperàvem pas. Personalment, pensava que seria tot més formal; però sembla que no. A part, els alumnes venien i marxaven de la classe quan volien. Crec que la puntualitat del professor ha de ser estricte ja que els alumnes que els interessa han de poder gaudir de la classe.
    Va ser una experiència única i molt útil. El fet de poder estar en una classe d’universitat et fa veure i replantejar moltes coses. Em va agradar el tema que es va tractar a la classe ja que nosaltres ja l’havíem treballat a llatí. Està bé trobar-se en una classe d’universitat i entendre i ampliar els teus coneixements sobre el tema tractat. Per exemple, em va agradar molt el parlar de Catul i el seu estil i obres, de Cató, de Livi Andrònic, d’Enni…
    Per a mi, el més útil va ser el fet de poder gaudir d’una classe d’Humanitats de la Pompeu Fabra. També me va semblar interessant saber el context històric dels edificis de la facultat i la biblioteca. No hi podria trobar cap aspecte negatiu a la visita.

    Vale!

  4. Alba

    Salvete!

    Molt bon article Marçal, una llàstima que no vaig poder assistir a aquesta classe!
    Quant a la impuntualitat, no em sembla bé que els professors no arribin a l’hora i tampoc el mateix per part dels alumnes. Ho troba una falta de respecte i, a més, no deixen avançar matèria.
    Penso que seria una experiència molt útil si hagués pogut anar, sortides així t’ajuden tant a consolidar la matèria que s’ha fet anteriorment a classe i a decidir universitat o quina carrera vols fer.
    Malgrat que no vaig poder assistir, espero que als meus companys els hi hagi agradat l’experiència i que es pugui repetir més anys.

    Valete!

  5. Marina Ruiz

    Salve!

    Crec que la puntualitat del professor és esencial per la classe. No pasaria res si arribés tard per qualsevol problema, tothom pot arribar tard algún dia o trobar-se amb algun percam, però no sempre. No és just que els alumnes es perdin mitja hora de classe o més perquè el professor arribi sempre tard.

    L’experiència em va ser bastant útil. Per ara no tinc planejat anar a la universitat, per qüestions econòmiques, però em va servir per tenir una idea de com era i com funcionava una universitat, potser més tard em decideixo anar!
    El més interessant que vaig trobar va ser l’aprofundament del poeta Catúl i quan el professor en va llegir alguns poemes seus.

    Pel que vaig observar el que més em va agradar és que la gent tingués la llibertad d’utilitzar el telèfon móvil, ja fos important, o els ordinadors per prendre apunts. Crec que això és útil, a vegades amb l’ordinador vas més rápid i a l’hora de pasar-ho a net és més fácil. Però el que menys em va agradar va ser l’actitud d’alguns alumnes, hi havia gent que si estava atenta i anava prenent apunts, però d’altres només escrivien quan ho consideraven oportú, i d’altres que directament només feien presència a la classe i no feien res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *