Category Archives: General

Venus i Mart i els impúdics amants

Joachem Wtewael (1566-1638), "Mars and Venus Surprised by Vulcan"

No poseu paranys al vostre rival
ni escolteu les paraules de confidents
que tenen la llengua massa llarga.
Ovidi

Trobaran el moment, per vells camins
ja transitats, a fosca a sol o lluna;
sense vergonya o d’amagat, tot d’una:
propicis són els déus als teus destins.

Si Venus sedueix, si els seus instints
no es poden deturar, si la fortuna
és pler concupiscent: seràs engruna
només, Vulcà, per dins els seus confins.

Sense paranys _ni el Sol ni confidents_
Venus i Mart i els impúdics amants
fruiran dels amors i els seus encants,

i els déus tots, els seran condescendents.
No hi posis cap parany, Vulcà vençut,
i asaboreix el pler d’haver perdut.

Miquel Oliver i Bauçà

Mestre jubilat de Primària

Mestre de 4t i 5è d’EGB de la Margalida

Campanet, Mallorca

Lacrima Baccus

8 Replies

Dilluns una companya em va donar una placa de cava on hi havia una inscripció en llatí: Carpe diem. Com que tant ella com jo fem col·lecció de plaques, quan vaig arribar a casa en vaig buscar per donar-n’hi alguna. I, mentre buscava, en vaig trobar una de la marca Lacrima Baccus i la vaig portar a la Dolors. Vam veure que no estava ben escrit perquè en lloc de posar Baccus hauria de ser Bacchi (amb -i perquè és genitiu): Llàgrima de Bacus.

Crec que està molt bé que es faci servir el llatí, ja que es troba a la base de la nostra llengua i la nostra cultura.Però val la pena que estigui ben escrit.

Gisela Rovira
2n Bat
Sant Hilari Sacalm

Emporiae MMXI: Mosaic del sacrifici d’Ifigenia

21 Replies

El passat 13 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO, 1er i 2on de batxillerat, de grec i llatí, vam fer una sortida a Empúries, on una actriu que feia de Iulia, ens va explicar la ciutat romana i, molt per sobre, la grega. Posteriorment, un cop dins el museu, la nostra tasca va ser explicar als companys la tècnica dels mosaics i, concretament, el mosaic del sacrifici d’Ifigenia i els seus personatges.

El punt de partida de la nostra investigació va ser aquest article, on vam trobar un puzzle del mosaic i un vídeo per si necessiteu ajuda amb els personatges. Vet aquí el resultat final.

La Marina va explicar la tècnica de fer mosaics

Els romans utilitzaven els mosaics per decorar els paviments de les cases. Els materials que s’utilitzaven eren normalment marbres de colors (basalts, granit, pòrfir, serpentina), pedres semiprecioses (malaquita, lapislàtzuli, cornalina) o fins i tot podien ser de vidre o esmalt, o de ceràmica. Els primers mosaics deriven dels primers paviments hel·lenístics, que són fets de còdols amb figures i dibuixos blancs a sobre d’un fons fosc. Més endavant, a Macedònia van començar a remarcar les figures dels còdols amb terracota, també eren de colors blancs i foscs. Les primeres referències gregues de mosaics són del segle I aC a la literatura. Aquests mosaics es trobaven en un vaixell, que tenia els paviments de mosaics fets amb pedres precioses. A Delos es troben molts tipus de mosaics. A partir del segle II aC va ser quan es va difondre la tècnica musiva.

L’opus tessellatum és la tècnica, en general, de fer mosaics. Ara bé, la tècnica que van utilitzar per fer aquest emblema, part central del mosaic en què trobem un dibuix, va ser l’opus vermiculatum, tècnica en què s’utilitzaven tessel·les molt petites per aconseguir traçar el que serien les pinzellades d’un quadre. En canvi, si el mosaic estava format peces molt més grans, s’anomenava opus sectile; estava fet amb peces de marbre, normalment disposades formant formes geomètriques. També hi ha l’opus spicatum, que és un paviment compost per maons col·locats de manera que formaven com una espina de peix.

Aquest mosaic el van trobar en una domus romana i actualment es conserva al Museu Arqueològic d’Empúries. Sembla que l’emblema el va fer a Atenes algun artista entre els segles II i I aC i el van portar a Empúries, on el van encaixar a un mosaic més gran. L’emblema el van fer seguint l’opus vermiculatum. Hi predominen els colors verd, vermell i blanc. Al voltant de l’emblema hi havia un mosaic opus tessellatum de color blanc i amb senefes geomètriques de color negre a la part més exterior.

La Thaïs va explicar el mite del sacrifici d’Ifigenia i els seus personatges

El mite d’Ifigenia està situat al cicle Troià de Grècia, quan l’exèrcit d’Agamèmnon està aturat a Àulida (en grec Αὐλίς, un antic poble de Beòcia) i no pot sortir cap a Troia per rescatar Hèlena perquè Àrtemis, Diana en llatí, deessa de la cacera i la castedat, s’havia enfadat amb el rei Agamèmnon per caçar un dels cérvols sagrats de la deessa i, aquesta havia aturat els vents.

Per això, Agamèmnon, rei de Micenes, pregunta a Calcant, un endeví, com aplacar la ira de la dea i aquest li diu que ha de sacrificar a la dona més bella, Ifigenia, perquè els deixi marxar d’Àulida. Aquest en un principi s’hi va negar, però en veure que no tenia una altre alternativa, va acceptar.

Llavors, va manar cridar la seva filla, que era a Micenes amb la seva mare, amb el pretext de casar-la amb l’heroi semidiví Aquil·les, de manera que, quan aquesta arribés, Calcant seria l’encarregat d’immolar-la en nom de la dea.

Segons Eurípides a Ifigenia a l’Àulida, finalment Àrtemis es compadeix del noia i la substitueix per una cérvola. El mateix autor a Ifigenia entre els taures la presenta convertida en la seva sacerdotesa a Tàuride.

Havíem pensat en dir els personatges del mosaic nosaltres mateixes, com vam fer a Empúries, però finalment hem decidit que ens agradaria veure si sou capaços de diferenciar cadascún dels personatges.

Per concloure, volem dir que la sortida, en general, va estar molt bé, ja que la Iulia explicava com si hagués estat allà realment durant el segle I aC i feia comparacions entre el nostre món i el seu. Per descomptat, nosaltres no vam arribar a tant de nivell com el que tenien ella, però vam fer-ho tan bé com vam poder.

Thaïs Jiménez i Marina Garcia
2n Batx. Grec i llatí

Amphibios

3 Replies

Heu vist el nou anunci de Geox? Les noves vambes de la marca Geox s’anomenen Amphibiox. Aquesta paraula prové del grec. Tenim ἀμφί que significa dos, i βίος que significa vida, per tant la tradució literal seria que tenen dues vides, i es refereix al fet que poden viure en dos medis, el terrestre i l’aquàtic.

Han jugat amb el nom del producte, ja que la seva funció principal és la impermeabilitat, cosa que fa possible que es puguin portar per terra i per aigua. També l’han escrit amb X final, suposo que és perquè la marca principal és geoX.
Aquí us adjunto l’anunci:

Ïa Garriga

INS Anton Busquets i Punset

Sant Hilari

O scurta istorie a inelului

37 Replies

Foto: Photoland/Corbis Images Căsătoria lui Jupiter cu Junona. Frescă de secol XVI, din Salonul Muzelor, Villa Medici din Florenţa

La Margalida volia un text al bloc en romanès i mireu per on us he traduït aquesta notícía de fa un parell de dies, del 22 d’octubre de 2011, de Daniela Şerb, publicada a la revista Adevarul:

După unii, forma inelului e inspirată de cea a Soarelui şi a Lunii, în vreme ce alţii consideră pur şi simplu că podoaba urmează conturul firesc al degetului uman. Pagini realizate de redacţia Historia.

Una dintre cele mai vechi legende despre inel ne parvine din mitologia greacă. Se spune că Prometeu a fost pedepsit de Zeus la osândă veşnică pentru că a dezvăluit oamenilor secretul focului. Prometeu trebuia să stea înlănţuit pe un munte, iar un vultur flămând îi devora ficatul. Potrivit unei alte versiuni a mitului, povestită de Hesiod, Hercule l-a eliberat pe Prometeu, dar Zeus nu l-a lăsat să scape oricum, ci l-a silit să poarte pe deget un inel din fier care încorpora o bucată de rocă, semn că niciodată nu va fi pe deplin eliberat.

Una història curta de l’anell

Segons alguns, la forma de l’anell està inspirada en la del Sol i de la Lluna, mentre que altres consideren simplement que la joia segueix la forma natural del dit humà. Una de les més antigues llegendes sobre l’anell ens arriba de la mitologia grega. Es diu que Prometeu va rebre un càstig etern per haver revelat als homes el secret del foc. Prometeu havia d’estar encadenat a una muntanya, i un voltor afamat li devoravael fetge. Segons una altra versió del mite, contada per Hesíode, Hèrcules va alliberar Prometeu, però Zeus no el va deixar escapar de cap manera, sinó que el va obligar a dur al dit un anell de ferro amb un tros de roca incorporada, senyal que mai no estaria plenament alliberat.

Joan Llull Vives

Mallorca

Emporiae MMXI: El viatge d’Asclepi

20 Replies

Dijous 13 d’octubre els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una sortida a Empúries (Emporiae – Ἐμπόριον). Va ser una sortida molt interessant ja que ens vam posar de ple en la cultura romana perquè vam fer una vistia teatralitzada, és a dir, que la nostra guia era una actriu que feia de patrícia romana.
A més de poder gaudir de la visita teatralitzada, vam tenir la sort de visitar el museu, on nosaltres, Carla i Júlia, vam exposar tot el que havíem investigat sobre Asclepi (Esculapi – Ἀσκληπιός). Aquí teniu els resultats de la nostra recerca.

Mapa de les restes de la neàpolis grega d'Empúries editat per la Júlia

L‘estàtua d’Asclepi va ser trobada a la ciutat grega, a la zona de l’Asclepièon, marcat amb un punt vermell al mapa, però actualment es conserva en una sala dins del museu.
Segons la mitologia grega Asclepi era el déu de la medicina. Era fill d’Apol·lo i de Coronis i pare d’Higiea, Panacea i Iasso. Les seves tres filles representaven les eines que Asclepi usava per dur a terme les curacions: la higiene era representada per Higiea, el remei per a tots els mals era Panacea i la curació era Iasso. Porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp.
Segons el mite grec, el déu Apol·lo i la princesa Coronis eren amants. El resultat d’aquesta relació va ser que Coronis quedés embarassada. Apol·lo molt sovint estava de viatge, així que va deixar la noia acompanyada d’un preciós corb blanc (en aquell temps tots els corbs eren blancs). Mentre Apol·lo estava fora, Coronis és va enamorar d’Isquis, un arcadi, i van mantenir relacions. El corb va volar fins a Apol·lo i el va advertir de la infidelitat de Coronis, cosa que el va fer enfadar tant, que va maleïr el corb. Aquesta maledicció provocarà que, a partir d’aquell dia, tots els corbs passin a ser negres.
Apol·lo va explicar a la seva germana Àrtemis el que havia passat amb Coronis i la deessa, per venjar l’ofensa feta al seu germà, matà Coronis amb una fletxa. Després de matar la dona infidel, Apol·lo va decidir cremar el cos de Coronis i, mentre s’estava cremant, és va recordar del seu fill, li va obrir la panxa, el va treure i li va posar de nom d’Asclepi.
En acabar de néixer, Apol·lo el va portar amb Quiró, un centaure (la constel·lació sagitari), que el va introduir a l’ensenyament de la medicina, cirurgia, l’art de guarir, i l’art de preparar pocions i medicaments. A més, Asclepi tenia el do de ressicitar els morts, fet que molestava molt els déus.

Foto feta per l'Annia, la nostra companya de segon de batxillerat.

L’estàtua d’Asclepi té una antiguitat de més de 2100 anys. Les darreres investigacions defensen que els grecs la van portar des de Delos el S.II a.C per donar importància a la ciutat.
L’estàtua va ser trobada el 1909 pel noucentista Josep Puig i Cadafalch dividida en 85 fragments, el cap, els braços, el tors migpartit i una vuitantena de fragments que es van trobar escampats pel jaciment. L’estàtua pesa gairebé una tona.
Després de ser trobada, va ser enviada al Museu Arqueològic de Barcelona, on la van restaurar. Noranta-nou anys després, el 2008, va ser retornada a Empúries, casa seva. La seva arribada va coincidir amb el centenari de les excavacions d’Empúries i va ser rebuda amb una reinterpretació d’un ritual clàssic de purificació i consagració.
Actualment l’estàtua està situada en una sala del museu d’Empúries, però se’n va fer una rèplica que està col·locada a les ruïnes gregues.
Gran part d’aquesta informació l’hem trobat en aquesta pàgina, que podeu utilitzar per investigar encara més sobre la història d’aquesta estàtua.
Ara que ja sabeu la història d’aquesta estàtua i del déu Asclepi, busqueu referències a aquesta divinitat en altres mites i esbrineu el perquè de la serp que l’acompanya. També, investigueu i digueu a quins altres llocs s’ha trobat estàtues d’Asclepi. No oblideu demostrar-ho amb una imatge que podeu enviar a la Teresa i així les podrem recopilar en aquest Slideshow confeccionat per l’Annia.

Júlia Tosses i Carla Pallach

1r batxillerat

Emporiae MMXI: Es ven domus de luxe!

26 Replies

En plena crisi de construcció d’habitatges venem aquesta domus patrícia. Evidentment no és nostra i no la podem vendre, però sí podem fer-ne un article.

A partir de la visita que vam fer a Empúries, hem volgut analitzar els diferents tipus d’habitatges que es podien trobar dintre i fora de les ciutats romanes. En aquest article ens hem centrat més en la domus de luxe (casa patrícia) . En les ciutats romanes es podien distingir tres tipus d’habitatges:

la domus tradicional, pròpia de la classe mitjana baixa (petits propietaris, artesans i comerciants);
l’habitatge de luxe de les classes privilegiades, i
la casa de pisos de lloguer, on s’apilaven els nombrosos treballadors urbans.

La domus que vam poder observar a la visita d’Emporiae era una domus de luxe, en la qual hi vivia una família patrícia, la que corresponia a la família de la nostra guia, la Julia, una dona benestant d’Emporiae que no parava de remarcar els seus orígens. De fet ens va ensenyar la casa de la família del seu marit, que era, per tant, la seva des del seu casament, sense, però, oblidar la de la seva infantesa, que no varen poder veure ja que era molt visitada en aquell moment del recorregut.

Era una casa molt luxosa, mig romana i mig grega. La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus, però estava dedicada als negocis i als seus locals com el tablinum o despatx, magatzems i rebost.

Per a la vida privada hi havia una altra casa enganxada a aquesta, lluny del soroll del carrer, amb una estructura copiada de la casa grega tradicional. Es basava en una concepció més oberta, més espaiosa, més còmoda i més luxosa. S’estructurava al voltant d’un atrium: un pati interior envoltat de columnes, anomenat peristylum, al qual donaven les habitacions. El menjador on es va posar de moda la instal·lació del triclinium fet d’obra, també per menjar a l’estil grec, les cuines, les sales de rebre o exedres. Segons la Júlia hi feien unes festes que devien ser impressionants ja que els agradava molt mostrar l’esplendor i la riquesa de la seva família, ja que ells ho eren molt de rics!

La decoració d’aquesta part de la casa solia ser molt luxosa: les pintures murals cobrien les parets, i els mosaics, fets a base de minúscules peces (tessellae) que cobrien el terra de totes les estances. De mosaics n’hi havia de molt bonics! En varen poder veure uns quants durant el nostre recorregut. Fins i tot els sostres, en forma d’artesonat i de volta estaven decorats, però aquests no els varen veure ja que no en quedaven restes. Tampoc faltava la instal·lació d’un sistema termal complet i de comunes. Així s’estalviaven haver d’anar als banys que, segons ens va dir la Júlia, no els agradaven massa ja que s’ajuntaven amb segons qui!, que feia feredat!

Anna Carmona i Andrea Ocaña

1r batxillerat

El grec altre cop a Rodamots!

29 Replies

Aquests dies reprenem bells costums. Ha tornat RODAMOTS: cada dia un mot i aquí anem recollint els mots d’origen llatí i en fem una frase; a El Fil de les Clàssiques han tornat Ecce pictura, els llatinismes... i avui amb el primer mot grec de Rodamots, ja escrit en lletres gregues per insistència i agraïment de la Margalida, reprenem a l‘Aracne el Rodamots en grec.

Alumnes de grec d’arreu, doneu suport a aquesta bella iniciativa. Subscriviu-vos a Rodamots i aneu deixant en comentari sols els mots d’origen grec, i a més de la definició, l’etimologia i la frase pròpia en podríem posar els mots derivats.

El mot d’avui és dicotomia (ja saps què significa?) i l’explicació etimològica que se’ns dóna és la següent:

Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.

A llatí de 4t també estudiem els ètims, per tant podem treballar aquí també la pervivència del lèxic en català de l’ètim tomo-, -tom i –tomia, per exemple: tomografia, micròtom, craneotomia.

Irene

Quina lletra grega hi veieu?

11 Replies

Recordo que vaig començar a fer classes de grec quan un dia la Margalida ens va ensenyar fotografies de lletres gregues en el nostre entorn i ens va dir, mig en broma, que a partir d’ara patiríem de alfabetograecomania. Vaig arribar a casa i vaig vestir-me per anar-me a entrenament de voleibol, quan de cop m’estava posant la samarreta, em vaig adonar de que hi havia un lletra grega, la veieu?

Veieu la lletra grega amagada?

Cristina Berjano 1r Batx. Grec i Llatí

Si sabeu llatí, sabreu quin títol tinc!

25 Replies

Guardava amb gelosia aquest certificat. Tot just he començat les classes de llatí de 4t de l’ESO amb la Margalida i em plau compartir-lo a Aracne per tal que endevineu què és i comenteu per què està expedit en llatí. No creieu que l’any l’haguessin pogut posar amb números romans? Com seria? Sabeu què vol dir Dni?

Si cliqueu damunt la imatge, es farà més gran: