Emporiae MMXI: Mosaic del sacrifici d’Ifigenia

El passat 13 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO, 1er i 2on de batxillerat, de grec i llatí, vam fer una sortida a Empúries, on una actriu que feia de Iulia, ens va explicar la ciutat romana i, molt per sobre, la grega. Posteriorment, un cop dins el museu, la nostra tasca va ser explicar als companys la tècnica dels mosaics i, concretament, el mosaic del sacrifici d’Ifigenia i els seus personatges.

El punt de partida de la nostra investigació va ser aquest article, on vam trobar un puzzle del mosaic i un vídeo per si necessiteu ajuda amb els personatges. Vet aquí el resultat final.

La Marina va explicar la tècnica de fer mosaics

Els romans utilitzaven els mosaics per decorar els paviments de les cases. Els materials que s’utilitzaven eren normalment marbres de colors (basalts, granit, pòrfir, serpentina), pedres semiprecioses (malaquita, lapislàtzuli, cornalina) o fins i tot podien ser de vidre o esmalt, o de ceràmica. Els primers mosaics deriven dels primers paviments hel·lenístics, que són fets de còdols amb figures i dibuixos blancs a sobre d’un fons fosc. Més endavant, a Macedònia van començar a remarcar les figures dels còdols amb terracota, també eren de colors blancs i foscs. Les primeres referències gregues de mosaics són del segle I aC a la literatura. Aquests mosaics es trobaven en un vaixell, que tenia els paviments de mosaics fets amb pedres precioses. A Delos es troben molts tipus de mosaics. A partir del segle II aC va ser quan es va difondre la tècnica musiva.

L’opus tessellatum és la tècnica, en general, de fer mosaics. Ara bé, la tècnica que van utilitzar per fer aquest emblema, part central del mosaic en què trobem un dibuix, va ser l’opus vermiculatum, tècnica en què s’utilitzaven tessel·les molt petites per aconseguir traçar el que serien les pinzellades d’un quadre. En canvi, si el mosaic estava format peces molt més grans, s’anomenava opus sectile; estava fet amb peces de marbre, normalment disposades formant formes geomètriques. També hi ha l’opus spicatum, que és un paviment compost per maons col·locats de manera que formaven com una espina de peix.

Aquest mosaic el van trobar en una domus romana i actualment es conserva al Museu Arqueològic d’Empúries. Sembla que l’emblema el va fer a Atenes algun artista entre els segles II i I aC i el van portar a Empúries, on el van encaixar a un mosaic més gran. L’emblema el van fer seguint l’opus vermiculatum. Hi predominen els colors verd, vermell i blanc. Al voltant de l’emblema hi havia un mosaic opus tessellatum de color blanc i amb senefes geomètriques de color negre a la part més exterior.

La Thaïs va explicar el mite del sacrifici d’Ifigenia i els seus personatges

El mite d’Ifigenia està situat al cicle Troià de Grècia, quan l’exèrcit d’Agamèmnon està aturat a Àulida (en grec Αὐλίς, un antic poble de Beòcia) i no pot sortir cap a Troia per rescatar Hèlena perquè Àrtemis, Diana en llatí, deessa de la cacera i la castedat, s’havia enfadat amb el rei Agamèmnon per caçar un dels cérvols sagrats de la deessa i, aquesta havia aturat els vents.

Per això, Agamèmnon, rei de Micenes, pregunta a Calcant, un endeví, com aplacar la ira de la dea i aquest li diu que ha de sacrificar a la dona més bella, Ifigenia, perquè els deixi marxar d’Àulida. Aquest en un principi s’hi va negar, però en veure que no tenia una altre alternativa, va acceptar.

Llavors, va manar cridar la seva filla, que era a Micenes amb la seva mare, amb el pretext de casar-la amb l’heroi semidiví Aquil·les, de manera que, quan aquesta arribés, Calcant seria l’encarregat d’immolar-la en nom de la dea.

Segons Eurípides a Ifigenia a l’Àulida, finalment Àrtemis es compadeix del noia i la substitueix per una cèrvola. El mateix autor a Ifigenia entre els taures la presenta convertida en la seva sacerdotesa a Tàuride.

Havíem pensat en dir els personatges del mosaic nosaltres mateixes, com vam fer a Empúries, però finalment hem decidit que ens agradaria veure si sou capaços de diferenciar cadascún dels personatges.

I per anar més enllà, a les imatges que hi ha en el muntatge fotogràfic següent, podríeu identificar els personatges que apareixen i dir de quin tipus de repesentació es tracta? Comenceu pel mosaic d’Empúries mateix, segons la numeració que apareix en la imatge que encapçala l’article i, després d’identificar les altres representacions del muntatge, compareu-les amb ella.

Per concloure, volem dir que la sortida, en general, va estar molt bé, ja que la Iulia explicava com si hagués estat allà realment durant el segle I aC i feia comparacions entre el nostre món i el seu. Per descomptat, nosaltres no vam arribar a tant de nivell com el que tenien ella, però vam fer-ho tan bé com vam poder.

Thaïs Jiménez i Marina Garcia
2n Batx. Grec i llatí

21 thoughts on “Emporiae MMXI: Mosaic del sacrifici d’Ifigenia

  1. Teresa Devesa i Monclús

    Marina i Thaïs, podríeu posar un comentari amb les referències de les altres representacions (autor, època…) per tal que els companys puguin comentar-les millor? Digueu-me també quin tipus de vas ceràmic apareix en la representació 3.
    A part de comentar l’article, proveu de fer el puzzle enllaçat i digueu-me si us n’heu sortit. Feu també aquest qüestionari en línia, el resultat del qual m’arribarà directament a mi. La contrasenya que el protegeix al principi la trobareu al meu EWC.

  2. Margalida Capellà Soler

    Thaïs, Marina, moltes gràcies per la referència i punt d’inspiració! M’agradaria unir aquest apunt amb un altre dels mosaics de Bètulo i així quedarien lligats per quan nosaltres estudiem els mosaics.

  3. Marina Garcia

    χαιρετε!
    Per que pogeu trobar les imatges més facilment, aqui teniu algunes referències sobre les representacions:

    La primera representació és de Giovanni Battista al 1770.
    La segona representació es troba al Museu Arqueológic de Pompeia i va ser pintada per Timant.

  4. Teresa Devesa i Monclús

    Gràcies Marina, però no us oblideu de respondre la segona pregunta que us proposo sobre la ceràmica grega.

  5. Cristina Ortiz

    Hola !
    Pel que fa als personatges del mosaic, a l’esquerra està Agamèmnon ,més al centre estàn Ulíses i Ifigènia. Més a la dreta està Calcas i Menelao. Hi han 4 homes i una dona a la part de darrere.
    A les fotografies hi ha representat el sacrifici d’Ifigenia de diverses maneres.
    Unes són quadres (pintats amb pintura), també està representat en ceràmica , i per últim el mosaic. Totes 3 formes d’art representen el mite del sacrifici d’Ifigenia de formes diferents.

  6. Carla Pallach Ros

    Hola noies!
    En primer lloc vull felicitar-vos tant per l’article com per l’exposició que vau fer al museu d’Empúries sobre el mosaix del sacrifici d’Ifigenia ja que vau explicar-ho tot de manera molt clara i entenedora.
    Els personatges que apareixen al mosaic són:
    1. Agamèmnon
    2. Ifigenia
    3. Odisseu
    4. Calcant
    5. Manelau
    6. Ajudant dels sacrificis
    7. Apol·lo
    8. Artemis amb la cèrvola
    9. Soldats
    En la representació 1 podem veure el moment en què segons Eurípides, la deesa Artemis converteix a Ifigenia en cèrvol i se l’emporta a Tàuride per tal de convertir-la en sacerdotessa. En aquesta representació els soldats estan més expresius i hi ha dones plorant per terra. Agamèmnon està amb els braços oberts mirant amb certa calma com la deessa s’emporta la seva filla transformada en cérvol.
    En la representació 2 podem veure com Ifigenia és portada per Ulisses i un soldat cap a l’altar del sacrifici. A la dreta veiem l’endeví Calcant i a l’esquerra distingim Agamèmnon que es tapa la cara amb la túnica demostrant així la seva tristesa i desesperació davant la mort de la seva filla. A la meitat superior de la imatge hi ha tres representacions de la deessa Àrtemis: a l’esquerra apareix damunt de la columna en forma d’escultura de fusta, al centre apareix portant el cérvol i a la dreta de la imatge apareix amb els seus atributs.

    Adéu! 🙂

  7. Teresa Devesa i Monclús

    Bona feina, Carla, has fet dos comentaris força interessants, però encara queda la tercera imatge. També podríeu completa el que apareix al mosaic d’Empúries amb el número 7, definir les divinitats esmentades amb les seves característiques essencials i aprofundir més en l’autoria i els estils artístics de cada repreentació. Una mica d’història de l’art no ens farà pas mal, oi? Recordeu també que us espera el qüestionari virtual, obra de la Margalida, enllaçat al meu primer comentari! La resposta m’arribarà directament per correu, però no trigueu perquè d’aquí dues setmanes es tancarà l’accés-

  8. Jordi Berdún Pérez

    Salvete omnes!

    S’ha de dir que han fet molt bona feina, tant la Thaïs com la Marina, tot i tenir uns nervis que no podien estar-se! Malgrat això, la informació l’hem captada i sabem molt bé de què tracta aquesta representació sobre el sacrifici d’Ifigènia, que una part, el trobo força interessant i com conte de fades, que acaba bé en les dues versions; la de Sòfocles i Eurípides.

    En el mosaic, surten els diferents personatges;

    – Agamèmnon
    – Ifigenia
    – Ulises
    – Calcant
    – Manelau
    – Ajudant dels sacrificis
    – Apol·lo
    -l’Artemisa.
    – Soldats

    Vale!

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Jordi, continuen sense resoldre els aspectes que destacava en l’anteriorcomentari…

  10. Anna Pardo

    Molts bones totes les respostes. Ara intentaré respondre el comentari número 7 d’aquest article:

    1. Agamèmnon: era fill del rei Atreu de Micenes i de la reina Aèrope, i germà de Menelau. Va participiar a la Guerra de Troia.
    2. Ifigenia: era una filla del rei Agamèmnon i la reina Clitemnestra i la protagonista del mite “El sacrific d’Ifigènia”.
    3. Odisseu: va ser un dels herois llegendaris grecs. Era rei d’Ítaca.Era marit de Penélope, pare de Telèmac i germà major de Ctímene, que van patir esperant durant vint anys: deu d’ells els havia passat lluitant en la guerra de Troia i els altres deu intentant tornar a Ítaca amb una sèrie de problemes i obstacles que va haver d’afrontar.
    4. Calcant: va ser un poderós endeví de la mitologia grega, un dels més cèlebres. Va actuar com àugur en la guerra de Troia. Era natural de Mègara o de Micenes, fill de Testor i nét del déu Apol·lo, qui li va donar el do de la profecia.
    5. Manelau: va ser un llegendari rei de l’Esparta micénica, espòs d’Helena, així com una figura central en la Guerra de Troia. Va ser germà d’Agamèmnon, rei de Micenes i líder de les tropes aquees (gregues). Va ser un prominent figura a la Ilíada i l’Odissea.
    7. Apol·lo: és un dels més importants i polifacètics déus olímpics de la mitologia grega i romana, té el mateix nom en ambdues tradicions mitològiques.Apol·lo és fill de Zeus i Leto i germà bessó de la caçadora verge Artemisa. L’arc és l’arma per excel·lència d’Apol·lo, també se’l representava amb una lira.
    8. Artemis amb la cèrvola: Era la dea de la caça, Diana pels romans. Era la filla de Zeus i Leto, i la germana bessona d’Apol·lo. Se la represetanava amb un cèrvol, un arc o una lluna.

    Espero haver ajudat en conèixer una mica més els dèus i els personatges importants de la tradició romana i grega.

    Ave

  11. Sara

    Després de la sortida, de tota la feinada de la Marina i la Thais amb la seva exposició, d’aquest article i d’un exàmen pel mig m’ha quedat ben clar! 🙂

    Al mosaic apareixen els següents personatges: Agamèmnon, Ifigènia,Odisseu,Calcant, Manelau, l’ajudant dels sacrificis, Apol·lo,Àrtemis amb la cèrvola i els soldats.

    El mite, molt resumit, explica que Ifigènia, era filla d’Agamèmnon, que va caçar un dels cèrvols sagrats d’Àrtemis. La dea es va enfadar molt i per tranquil·litzar-la havia de sacrificar Ifigènia.

  12. Laia Muñoz Osorio

    Salve!

    El mite d’Ifigènia em sembla una història molt trista i molt curiosa ja que els sacrificis humans no eren gaire freqüents a Grècia.

    Ifigènia era filla del rei Agamèmnon d’Argos i la reina Clitemnestra. Quan va arribar l’hora que els aqueus anessin a Troia per a recuperar a Hèlena i per tant van consultar l’oracle, Àrtemis va dir a Agamèmnon que si volia que els déus el conduissin per bona mar, havia de sacrificar a la seva filla Ifigènia. Agamèmnon no va dubtar en fer-ho.

    Aquest sacrifici va ser la conseqüència de que el rei d’Argos matés un cérvol de la dea dels boscos i que presumís d’haver-ho fet millor que ella. Àrtemis va fer que el monarca pagués el crim amb la vida de la seva filla.

  13. nuria

    Χαιρετε!

    El mosaic va ser trobat a unes excavacions que es van dur a terme a Empúries, a la província de Girona. La van trobar al terra d’una de les mansions més luxoses que hi havia a la ciutat. És un mosaic de gran qualitat i amb la particularitat de que te una mida prou reduïda com perquè es pogués transportar a qualsevol lloc del món.

    Els mosaics són obres d’art que, en aquest cas trobem a terra com si fossin catifes, estan formats per petites peces cubiques de colors que s’anomenen tessel•les. Perquè sembles una pintura l’artista va utilitzar una tècnica que es diu opus vermiculatum , que consisteix en resseguir els contorns de les figures amb les tessel•les com si fos un cuc aconseguint un efecte de pinzellada.
    El mateix nom de la tècnica ho indica, ja que vermiculatum ve del grec i significa “com el treball d’un cuc”.

    Espero que trobeu interessant la tècnica que us explico, ja que la història d’Ifigènia ja ha sigut explicada anteriorment i he trobat curiós que precisament l’etimologia d’aquesta, sigui grega!

  14. Laia Muñoz Osorio

    Χαίρετε!

    He trobat un vídeo on explica el mite d’Ifigènia a partir del mosaic. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21930

    No sabia que Agamèmnon va dir a Ifigènia que la portaven a l’altar en el moment del sacrifici. Va arribar a vestir-se de núvia i quan va ser coneixedora del seu destí, l’acceptà amb resignació.

    També desconeixia que aquest meravellós mosaic del segle II-I aC es trobà a Empúries i que va ser portat des de Turquia.

  15. ortiz.cristina

    Hola!

    Quina ilusió recordar aquest mosaic que vam veure l’any passat a Empuries, i que la Tais i la Marina ens van explicar tan be!

    Ara que a Grec estem estudiant el cicle micènic, he descobert que el sacrifici d’Ifigenia no és només un episodi del cicle troià, sinó que també forma part del cicle micènic. Però aquest mateix episodi té una significació diferent a cada cicle: Al troià és el desencadenant que fa que els guerrers puguin reprendre el viatge, i al cicle micènic és un més dels greuges que fan que Clitemnestra odie al seu marit.

    Fent esment a un dels altres greuges podria parlar del fet que Agamemmnon va matar al seu primer marit, Tàntal i al fill que portava al ventre.

  16. Anna Ferrón

    Salvete!

    La setmana que ve els alumnes de l’institut Isaac Albeniz que fem clàssiques, anirem a Empúries i per endinsar-nos en el tema, hem de buscar articles relacionats i extreure-hi informació per explicar als demés companys la història d’alguns temes com el d’Asclepi i aquest que presenteu en aquest article.

    – Podrieu identificar els personatges que apareixen ?
    1. Agamèmnon
    2. Ifigenia
    3. Odisseu
    4. Calcant
    5. Manelau
    6. Ajudants dels sacrificis
    7. Apol·lo
    8. Artemis amb la cèrvola
    9. Soldats
    – Representació 1: Moment en que la deesa Artemis converteix a Ifigènia en cèrvol .
    – Representació 2: Moment en que s’emporten a Ifigènia a l’altar per sacrificar-la.
    – Representació 3: No hi trobo el sentit a la representació però, puc dir que és una cratera de calze, pintada en estil de figures roges i utilitza decoracions geomètriques.
    Espero que a la Monica i a mi, els nervis no ens traicionin i poguem exposar el tema amb claretat perque als nostres companys els hi agradi i assoleixin l’informació.

    Fins un altre

  17. Mónica Martínez

    Salve!!

    La setmana vinent els alumnes de clàssiques tenim la sortida a Empúries, i per tal de conèixer una mica el nostre destí, estem fent recerca al blog. He de dir que estic molt agraïda per l’existència d’aquest article, ja que serem jo i una companya, la Anna Ferrón, les encarregades de presentar als companys de grec i als curiosos l’emblema del mosaic del sacrifici d’Ifigenia, i aquí hem trobat molta informació que necessitàvem. 🙂
    A més, responent una de les preguntes de l’article, els personatges que hi apareixen són:
    1- Agamèmnon
    2-Ifigenia
    3-Ulisses
    4-Calcant
    5-Menelau
    6-Ajudant del sacrifici
    7- Estàtua d’Apol·lo
    8-Diana i el cèrvol
    9-Soldats

    I respecte la segona qüestió:
    En la primera representació veiem com Artemis converteix en cérvol a Ifigenia; I en la segona veiem com Ifigenia es portada cap a l’altar de sacrifici per Ulisses i un soldat.
    La tercera representació no sóc capaç de representar-la però es tracta d’una cratera de calze pintada amb la tècnica de figures roges.

  18. Teresa Devesa i Monclús

    A veure si algú treu l’entrellat de la tercera representació. Si no, ja us ajudaré.

  19. Pingback: El mite del sacrifici d’Ifigenia a Jocs de trons | El fil del mite grec

  20. Lucia Hernandez

    Moltes gràcies noies! Ens heu salvat la vida. Estaria perfecte si el video funciones

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *