Tag Archives: Llengües romàniques

O scurta istorie a inelului

Foto: Photoland/Corbis Images Căsătoria lui Jupiter cu Junona. Frescă de secol XVI, din Salonul Muzelor, Villa Medici din Florenţa

 

La Margalida volia un text al bloc en romanès i mireu per on us he traduït aquesta notícía de fa un parell de dies, del 22 d’octubre de 2011,  de Daniela Şerb,  publicada a la revista Adevarul:

După unii, forma inelului e inspirată de cea a Soarelui şi a Lunii, în vreme ce alţii consideră pur şi simplu că podoaba urmează conturul firesc al degetului uman. Pagini realizate de redacţia Historia.

Una dintre cele mai vechi legende despre inel ne parvine din mitologia greacă. Se spune că Prometeu a fost pedepsit de Zeus la osândă veşnică pentru că a dezvăluit oamenilor secretul focului. Prometeu trebuia să stea înlănţuit pe un munte, iar un vultur flămând îi devora ficatul. Potrivit unei alte versiuni a mitului, povestită de Hesiod, Hercule l-a eliberat pe Prometeu, dar Zeus nu l-a lăsat să scape oricum, ci l-a silit să poarte pe deget un inel din fier care încorpora o bucată de rocă, semn că niciodată nu va fi pe deplin eliberat.

 

Una història curta de l’anell

Segons alguns, la forma de l’anell està inspirada en la del Sol i de la Lluna, mentre que altres consideren simplement que la joia segueix la forma natural del dit humà. Una de les més antigues llegendes sobre l’anell ens arriba de la mitologia grega. Es diu que Prometeu va rebre un càstig etern per haver revelat als homes el secret del foc. Prometeu havia d’estar encadenat a una muntanya, i un voltor afamat li devoravael fetge. Segons una altra versió del mite, contada per Hesíode, Hèrcules va alliberar Prometeu, però Zeus no el va deixar escapar de cap manera, sinó que el va obligar a dur al dit un anell de ferro amb un tros de roca incorporada, senyal que mai no estaria plenament alliberat.

Joan Llull Vives

Mallorca

Llatí, llengua mare

El meu treball de recerca, Llatí, llengua mare ha estat tutorat per la Teresa Devesa i és un treball d’àmbit clàssic en què em plantejo per què les llengües romàniques actuals tenen diferències, si totes provenen de la mateixa, el llatí.

Ara que ja he acabat el meu treball de recerca i l’exposició, el presento. L’objectiu quan vaig començar amb aquest treball va ser veure com el llatí havia canviat en el temps en les diferents llengües romàniques i buscar-ne la causa.  Per veure aquest canvi vaig decidir escollir la morfologia verbal d’una selecció de llengües romàniques que es parlen en l’actualitat i fer una comparació amb el llatí. Les llengües que vaig escollir han estat el català, castellà, francès, portuguès, italià i el romanès; aquest últim el vaig escollir per tal de poder demostrar que la proximitat geogràfica influïa en la semblança o diferència de la llengua amb el llatí.

Vaig escollir una sèrie de temps verbals, no els vaig fer tots, només els que vam treballar l’any passat a llatí, és a dir, el present d’indicatiu, l’imperfet, el futur imperfet, el pretèrit perfet, el plusquamperfet i el futur perfet. Tots els verbs en veu activa, ja que encara no havíem estudiat la passiva.

Com es veu a la presentació de powerpoint que vaig utilitzar per a l’exposició, el meu treball tenia un apartat teòric en què s’explicava la història de la llengua llatina i de les llengües romàniques. Aquest apartat va servir per saber d’on provenien exactament les llengües actuals, del llatí vulgar, el que parlava el poble i els soldats romans, els qui realment van ser els colonitzadors i els divulgadors de la llengua arreu d’Europa.

Un cop feta la comparació, vaig arribar a una sèrie de conclusions, les quals en un principi ja em plantejava però amb incertesa. Aquestes conclusions van ser, com ja he dit, la influència de la proximitat geogràfica amb el lloc de naixement del llatí, que com ja sabeu sorgeix a Itàlia, al Laci concretament. Llavors la lògica permet abans de fer la comparació, saber que l’idioma amb més semblances amb el llatí hauria de ser l’italià, ja que el lloc on es parla en l’actualitat i l’origen del llatí és el mateix. D’altra banda, fent la comparació, vaig detectar que la llengua més allunyada és el romanès, pel fet de la seva llunyania del nucli de l’imperi i per la colonització de la Dàcia, la més tardana. Aquests fets fan que la llengua que arriba a aquesta zona sigui un llatí vulgar més vulnerable, ja que els diferents colonitzadors, és a dir, els milites Romani, no tots provenien de la regió italiana, sinó d’arreu de les conquestes de l’Imperi.

A continuació podeu visualitzar el powerpoint que vaig utilitzar per dur a terme l’exposició:

Llavors plantejo les següents preguntes:

Si el català i el castellà provenen ambdues del llatí, per què presenten diferències? Quina creieu que és la més fidel al llatí? Per què?

Jessica Llavero

2.2 batxillerat