Yearly Archives: 2012

Encara no saps la cinquena declinació?

23 Replies

Res

Res

Res

Res

Rem

Res

Rei

Rerum

Rei

Rebus

Re

Rebus

 

 

[flv width=”300″ height=”40″]http://exteriors.files.wordpress.com/2012/10/canzo_declinacio.mp3[/flv]

 

Declina els substantius següents i fes-ne almenys una frase. Si en trobes més, no t’oblidis d’afegir-los aquí en comentari.

Acies, -ei (f.): línia (de batalla).
Dies, -ei (m. y f.): dia.
Effigies, -ei (f.): efígie.
Facies, -ei (f.): forma exterior, rostre.
Fides, -ei (f.): fe, confiança.
Materies, -ei (f.): matèria.
Meridies, -ei (m.): migdia.
Pernicies, -ei (f.): ruïna, calamitat.
Res, rei (f.): cosa.
Series, -ei (f.): sèrie.
Species, -ei (f.): vista, aspecte; aparença.
Spes, -ei (f.): esperança.

Laura Luna Surinyach
2n Batxillerat LLatí

Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια

8 Replies

In vino veritas

Bevem vi dolç a la tardor,
del raïm tallat quan ja fresqueja.
Aviat arribarà l’hivern,
amb les glaçades de matinada,
quan la lluna lletosa s’insinua
i el fi del silenci es trenca
amb la remor freda de l’albada.
Bevem vi aspre a la tardor
dels fruits fermentats de la verema
nascuts als ceps de la nostra terra.
Bevem vi daurat, escumejant,
bevem vi fosc, color magrana.
Alcem la copa amb ulls brillants,
brindem pels dies d’hores blaves
d’hores de llum, d’hores de grana…
Brindem per la foguera de la vida
abans no l’apagui el vent
quan arribi a la vesprada.
Pepìta Castellví

És temps de tardor. La verema ja s’ha fet i jo em pregunto per què als descendents dels laietans (que som nosaltres) ens segueix interessant tant el vi, el del present i el del passat? Què en sabeu del vi a Grècia i a Roma? Podien beure vi les dones? Quins referents clàssics coneixeu? Quins vins eren els més preuats? Per què encara els bons vins tenen el nom en llatí o en grec? Quins coneixeu?…

Pepita Castellví

El túnel d’Eupalinos amb Geogebra

26 Replies

Primer, intentarem localitzar el túnel (ὄρυγμα) o aqüeducte d’Eupalinos (37°41′38″N 26°55′48″E) a l’illa grega de Samos.

Busquem en les fonts gregues i esbrinem com es diu en grec “el túnel d’Eupalinos” i el fet que tingui “dues boques”:

[1] ἐμήκυνα δὲ περὶ Σαμίων μᾶλλον, ὅτι σφι τρία ἐστὶ μέγιστα ἁπάντων Ἑλλήνων ἐξεργασμένα, ὄρεός τε ὑψηλοῦ ἐς πεντήκοντα καὶ ἑκατὸν ὀργυιάς, τούτου ὄρυγμα κάτωθεν ἀρξάμενον, ἀμφίστομον. [2] τὸ μὲν μῆκος τοῦ ὀρύγματος ἑπτὰ στάδιοι εἰσί, τὸ δὲ ὕψος καὶ εὖρος ὀκτὼ ἑκάτερον πόδες. διὰ παντὸς δὲ αὐτοῦ ἄλλο ὄρυγμα εἰκοσίπηχυ βάθος ὀρώρυκται, τρίπουν δὲ τὸ εὖρος, δι᾽ οὗ τὸ ὕδωρ ὀχετευόμενον διὰ τῶν σωλήνων παραγίνεται ἐς τὴν πόλιν ἀγόμενον ἀπὸ μεγάλης πηγῆς. [3] ἀρχιτέκτων δὲ τοῦ ὀρύγματος τούτου ἐγένετο Μεγαρεὺς Εὐπαλῖνος Ναυστρόφου. τοῦτο μὲν δὴ ἓν τῶν τριῶν ἐστι, δεύτερον δὲ περὶ λιμένα χῶμα ἐν θαλάσσῃ, βάθος καὶ εἴκοσι ὀργυιέων· μῆκος δὲ τοῦ χώματος μέζον δύο σταδίων. [4] τρίτον δέ σφι ἐξέργασται νηὸς μέγιστος πάντων νηῶν τῶν ἡμεῖς ἴδμεν· τοῦ ἀρχιτέκτων πρῶτος ἐγένετο Ῥοῖκος Φιλέω ἐπιχώριος. τούτων εἵνεκεν μᾶλλόν τι περὶ Σαμίων ἐμήκυνα.

HERÒDOT, Nou llibres d’Història III, 60

Fem un viatge a Samos:

Finalment, posem en pràctica amb Geogebra la construcció del túnel d’Eupalinos per ambdós costats (ἀφίστομον) com els dos grups de treballadors que sota les ordres d’Eupalinos de Megara varen exacavar el mont Kastro durant el regnat de Pisístrat en el segle VI aC per tal de portar aigua a la ciutat. Es toparan o no es toparan les dues parts? Clica damunt la imatge i segueix les pistes.

Plana inicial de l'activitat

Plana inicial de l'activitat

Bernat Ancochea
Professor de Matemàtiques
Director de l’Institut Premià de Mar

Com ens fa quedar l’escriptura?

37 Replies

Salvete Aràcnids!

L’altre dia vaig participar en una xerrada-debat en què vaig pensar en vosaltres, ja que el tema principal girava entorn dels adolescents d’avui dia. La pregunta inicial, que donava peu a les intervencions dels presents, era: un alumne sap escriure quan acaba 4rt d’ESO? Francament, la conclusió no va ser del tot encoratjadora… Pel que veiem als Moodles, als xats i a les vostres activitats, us costa escriure seguint una ortografia correcta, mantenint una estructura i explicant-vos de manera coherent i ordenada. Ara bé, sou la generació que més escriu de tots els temps: escriviu al Facebook, a l’escola o INS, sms, xats gratuïts, correus electrònics i un llarg etcètera.

Mentre escoltava la xerrada, em vaig trobar a mi mateixa fent la reflexió següent: l’alumnat, quan acaba l’ESO, és conscient del valor que té l’escriptura dins la seva imatge? És conscient que la imatge que mostra de si mateix/a a les xarxes socials ve del tot determinada per la seva habilitat a l’hora d’escriure? I encara, com ens canvia la nostra opinió d’algú quan veiem com escriu? O no ens canvia gens? I quan veiem el tipus de lletra que fa servir? Pensem el mateix d’algú que ens envia missatges comprensibles, d’algú que ens envia informacions incoherents o incorrectes? I, doncs, l’habilitat d’expressar-se, d’escriure té el prestigi que es mereix (ja sigui en llatí, ja sigui en català o swahili)?

I, per acabar, us heu imaginat mai què pensarien al futur de nosaltres si, d’aquí posem 100 anys, no quedés res del món actual excepte els nostres escrits? Quina imatge creieu que es farien de vosaltres?

Us animo a participar en el debat que, tenint en compte que en sou els protagonistes, us toca de ben a prop. Som-hi!!

Valete!!!

Anna Vinyoles Auladell, Professora INS Premià de Mar

N.B.: Novena conversa pedagògica

[flv]http://video.xtec.cat/real/creav/conversa8nov12.flv[/flv]

Postres romanes per llepar-se’n els dits!

14 Replies

Salvete amici et amicae!

Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.

I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.

A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:

  • Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
  • Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
  • Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.

La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel  i els enriquien amb fruits secs.

Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.

Ara parlem d’alguns ingredients:

  • La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
  • L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
  • El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
  • Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.

Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!

Plurimam salutem. Prosit!

Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí

Lilium, -i

37 Replies

Seguint la proposta de la Margalida al Moodle de Llatí de quart, teniu aquí la meva flor, ja en coneixeu la meva devoció!

Quina declinació he seguit per fer aquest muntatge amb el mot lilium? La podeu escriure sencera. De quin gènere és lilium? En podeu fer la traducció a partir de l’àudio o del text llatí. Heu detectat algun error? Podeu afegir noves frases amb tots els casos del mot lilium? Animeu-vos i ompliu el bloc de flors i declinacions!

Andreu Punsola
4t ESO Llatí

L’odissea dels Simpsons

25 Replies

Salvete Condiscipuli!

Els Simpsons és una sèrie d’animació nord-americana de comèdia, creada per Matt Groening i emesa en diferents països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca i està dirigida a gent de totes les edats i narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana que viuen en un poble fictici anomenat Springfield.

Us deixo un capítol dels Simpsons que tracta sobre l’Odissea. Surt el cavall de Troia i seguidament es pot veure la tornada d’Homer a casa mentre la Marge esta rodejada de pretendents i cosint el pèplum. Heu llegit l’Odissea d’Homer o bé la seva adaptació, Les aventures d’Ulisses? Quins paral·lelismes hi podeu trobar? Quines diferències?

Valete.

Sandra Moya
3r Cultura Clàssica

Bona Pipiatio Classica Latine et ἑλληνιστί

25 Replies

Χαίρετε! Salvete!

Des d’Aracne fila i fila et proposem  que també facis una piulada en llatí i en grec a Twitter dijous dia 15 de novembre, tal com ha proposat Chiron i ens ha animat la Margalida al Facebook i als blocs amb el logo

pipiatio classica

que des d’ahir llueixen El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu i La cinta de Νίκη. Tots ens preguntàvem què era això?

Ara ja ho sabem! Una piulada clàssica en llatí i en grec! Un altre clam a favor dels estudis clàssics i de la seva utilitat i modernitat, perquè ja ho sabem: “els clàssics no moren mai, s’actualitzen!”
No tinguis por d’equivocar-te, d’escriure malament en llatí i en grec, n’hem d’aprendre i ja se sap:  errando discitur que diu la Lida! Afegeix als teus tuits el hashtag #pipiatioclassica per poder seguir l’esdeveniment des d’aquí i de ben segur que ens farem sentir a la xarxa en  grec (ἑλληνιστί) i en llatí (Latine).

Bona piulada clàssica! Bona Pipiatio Classica! Molt bona iniciativa Chiron!

Ἒρρωσθε! Valete!

 

Μαθηταί

Discipuli discipulaeque

N.B.:

I la Margalida també ens ha proposat de participar en l’activitat Yo conozco mi herencia, ¿y tú?. Es tracta de fer una lectura conjunta entre professors i alumnes “d’una selecció de textos bilingües dels nostres clàssics grecs i llatins el 12 del 12 del 12 a les 12 hores! Us engresqueu també a llegir els clàssics grecoromans, fer-ne una gravació i publicar-ho al Twitter? Mireu, mireu…! No us oblideu de compartir-ho #yoconozcomiherencia

Establiments amb el nom de Bètulo o Baetulo

33 Replies

Hola aràcnids!!!

Us parlaré d’un tema que per a mi és bastant interessant, que és la utiltizació del nom Bètulo o Baetulo en establiments comercials a Badalona.

Abans de res, per als que no sabeu què és Bètulo us faig una petita explicació:

Bètulo, (Baetulo en llatí) és el nom de la ciutat situada en un turó vora el mar que fundaren els romans cap a l’any 100 aC a l’actual Badalona. El seu recinte emmurallat ocupava un espai aproximat d’11 hectàrees i formava part d’un projecte de fundacions properes al litoral mediterrani. Us enllaço un article sobre Bètulo i la web del museu de Badalona per si en voleu saber més.

Però no cal anar a l’any 100 abans de Crist per trobar aquest nom, i és que en aquest any que porto vivint a Badalona, m’he trobat aquests dos noms per tot arreu. Bètulo o Baetulo és un nom molt atractiu per anomenar un establiment; en la meva opinió, és una forma que el nom sigui estrany per a molts, però que tingui tot el sentit del món i que faci honor a les nostres arrels romanes. Però no s’utilitza el nom Bètulo correctament gairebé a cap rètol, i és una qüestió que m’ha semblat una mica estranya.

Aquest tema m’ha semblat molt curiós i portava molt de temps desitjant fer un recull d’aquests establiments per veure si realment n’eren tants… i mireu què m’he trobat!

A Badalona hi ha moltíssims establiments amb el nom de Bètulo o Baetulo.

Els de clàssiques podem estar ben orgullosos!

1. Baetulo Advocats

Carrer de l’Enginyer Deulofeu, 10, 08914 Badalona, Barcelona

2. Associació Judo Baetulo

Associació de Veïns Congrès, C/Sant Marc nº 6 Badalona, Barcelona

3. Talleres Baetulo SL

Carrer del Cardenal Cisneros, 10 Badalona, Barcelona

4. Unió Baetulo 2005 S.L.

Carrer Independència, 12,  Badalona, Barcelona

5. Baetulo Ferber (Agència de viatges)

Carrer de Guifré, 189, Badalona, Barcelona

6. Baetulo Gestió SL

Carrer de Sant Rafael, 15, Badalona, Barcelona

7. Viajes Betulo SA

Avinguda Martí Pujol, 14, Badalona, Barcelona (Aquest establiment també es pot trobar a Barcelona)

8. Hotel Betulo

Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 5,  Badalona

9. Club Nàutic Betulo

Carrer de Santa Madrona, 0, Badalona, Barcelona

10. Auto Betulo S.A.

Carrer de l’Acer, 21  Badalona, Barcelona

11. Frigorifics Betulo SA

Carrer d’Antoni Bori, 31,  Badalona, Barcelona

12. Betulo Animals da Companyia

Carrer de la Creu, 77, Badalona, Barcelona

13. Betulo Labels (Elaboració d’etiquetes de resina, impresió digital i serigrafía)

Carrer Vapor, 11,  Badalona, Barcelona

14. Gráficas Betulo SL

Carrer de Jaume Ribó, 39  Badalona, Barcelona

15. Alba Betulo SL (Immobiliaria)

Carrer de Francesc Layret, 20,  Badalona, Barcelona

16. Betulo Pintors i carrossers

Nau 23, Pol.ind.les Guixeres,  Badalona,  Barcelona

17. Gabinet Betulo SL (Advocats)

Carrer General Moragues, 54 – 56, Badalona,  Barcelona

18. Motos Betulo

Avinguda de Lloreda, 89, Badalona, Barcelona

19. Promocions i rehabilitacions Betulo

Carrer de Coll i Pujol, 95,  Badalona, Barcelona

20.  Betulo 2000 Empresa Constructora S.L.

Avinguda del Marquès de Mont-Roig, 61, Badalona, Barcelona

21. Betulo Tecnología S.L.

Carrer de Saragossa, 30, Badalona, Barcelona  (Aquest establiment també es pot trobar a Barcelona)

22. Comercial Betulo de Metals SL

Carrer de Sant Bru, 171,  Badalona, Barcelona

23. Betulo Tecnologia S.L. (Informàtica)

Carrer Bolívar, 15, Barcelona

24. Electriaigua Betulo S.L.

Carrer de la Indústria, 438,  Badalona, Barcelona

25. Betulo Glass SL

Avinguda de la Cerdanya, 77, Badalona, Barcelona

26. Fermo antenes Betulo

Avinguda de Morera, 5, Badalona, Barcelona

27. Radio Taxi Betulo

Carrer de Pallars, 385, Barcelona

28. Barnizats Bétulo S.C.P.

Pasatge Josefina Vidal Folch, 3,  Sant Adrià de Besòs,  Barcelona

29. Fincas Betulo

Carrer del Taquígraf Martí, 24, Barcelona

30. Industries del Comerc Betulo S.A.

Carrer del Garbí, Parets del Vallès, Barcelona

31. Decorallar Baetulo

Carrer Francesc Macià, 17 – BJ.  Barcelona

32. Baetulo disco-pub

(Surt a diverses pàgines d’internet, però no és al lloc on diu que es troba, suposo que hi seria anys enrere…)

Via Augusta, 33, Badalona, Barcelona

33. Limpiezas Baetulo

Plaça Alcalde Xifre, 15 – PLT 1 . PTA 2, Badalona, Barcelona

  • Què us sembla? Què opineu del fet que en quasi tots els casos el nom estigui posat sense accent?
  • Si trobeu algun establiment més, poseu-lo en un comentari i completem l’article.
  • Una altra feina que podríeu fer és situar al google maps d’establiments  amb referents clàssics, algun d’aquests,  ja que només Auto Bètulo està col·locat.


Mostra Establiments amb referents clàssics en un mapa més gran

Espero que us hagi semblat interessant! 🙂
Cristina Ortiz, 2on Batx
INS Isaac Albéniz

Com podem ser més humans?

4 Replies

La creació de l’home per Prometeu. Museu del Louvre

La carta publicada al diari El País el 29 d’octubre del 2012 sobre les llengües clàssiques de Dorila Victoria Fernández-Viagas Bartolomé fa referència a una faula d’Isop:

“A propósito de los nuevos planes de estudio en los que parece vislumbrarse un nuevo “hachazo” a las lenguas clásicas, en concreto la práctica desaparición del Griego en el Bachillerato, me viene a la cabeza una fábula de Esopo en la que se cuenta que Prometeo, por mandato de Zeus, transforma a algunos seres vivos dotándolos de forma humana pero alma animal.

Creo que hay algo parecido en lo que se está haciendo con la Educación. Cada vez se presta menos atención a la formación del ciudadano, del espíritu crítico, del individuo dotado de valores…“

La Margalida ha localitzat “immediatament” la faula en qüestió i aquí la teniu:

Προμηθεὺς καὶ Ἄνθρωποι

Προμηθεὺς κατὰ πρόσταξιν τοῦ Διὸς ἀνθρώπους ἔπλασε καὶ θηρία. Ὁ δὲ Ζεὺς θεασάμενος πολλῶι πλείονα τὰ ἄλογα ζῶα, ἐκέλευσεν αὐτὸν τῶν θηρίων τινὰ διαφθείραντα ἀνθρώπους πετατυπῶσαι. Τοῦ δὲ τὸ προσταχθὲν ποιήσαντος, συνέβη τοὺς ἐκ τούτων πλασθέντας τὴν μὲν μορφὴν ἀνθρώπων ἔχειν, τὰς δὲ ψυχὰς θηριώδεις.

Ἔλεγχον ὁ μῦθος ἔχει πρὸς ἄνδρας θηριώδεις καὶ ὀργίλους.

No sé si podeu traduir-la, amb ajuda, clar… El títol és fàcil. La llegenda és ben curiosa: Zeus troba que hi ha massa animals i diu a Prometeu, creador de l’espècie humana, que els transformi en éssers humans. Prometeu ho fa i aleshores resulta que hi ha uns éssers humans que tenen ànima d’animal. I aquesta és la conclusió.

Ah, atenció, fixeu-vos que dic “éssers humans” i no “homes”. Per què?

Què us sembla que vol dir l’autor grec? Com són aquests éssers humans que tenen ànima d’animal? Trobeu que té sentit actualment aquesta faula? Com es relaciona amb l’educació? Quins són els valors que ens “humanitzen”? Com es poden transmetre aquests valors?

Com sempre, bona feina i molta sort!

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada).

Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.