Yearly Archives: 2012

CRYFLY i el naixement de Zeus

Cryfly és un animal fantàstic, el mires i veus un ocell curiós: té un cos de marieta amb ales i potes d’ocell, semblant a una àliga; diuen que aquest animal pot viure durant 150 anys, però després d’aquests 150 anys, Cryfly és capaç de seguir vivint ocupant el cos d’un humà recentment nascut; si l’animal no troba cap nadó, morirà juntament amb una dona embarassada perquè representa que l’ocell havia de ser el seu fill i, a causa d’això, la dona no podrà seguir vivint.
Per aquest motiu és acompanyat per la gran deessa Ceres, en grec Demèter, ja que ella s’encarrega de la fecunditat i l’amor maternal, de manera que sempre li intenta aconseguir un nadó i així evitar qualsevol mort. Però, a més, quan Cryfly encara té vida, pot canviar el pas del temps, pot aturar-lo o avançar-lo; això ho fa amb un cop de bec i així pot controlar el naixement d’un nadó.
Un dels seus mites més famosos està relacionat amb el naixement del tot poderós Zeus:
conten que Cryfly és un dels animals més extraordinaris que existeixen, ja que va tenir un paper fonamental en el naixement de Zeus; es creu que hi va haver una època on les relacions entre els humans i els déus eren molt dolentes. Els humans van deixar de creure en la seva existència. La situació era molt catastròfica i es va crear una baralla entre tots dos bàndols: déus i humans, sobretot amb Cronos i Rea,Rea i Cronos just en el moment que Rea estava embarassada. Els humans no els invocaven, no els feien ofrenes i de mica en mica hi van deixar de creure. Davant d’aquest fet, Cronos i Rea havien d’actuar per a que els homes poguessin continuar confiant en ells. La situació va arribar a tal extrem que Cronos i Rea van baixar a la terra, però just en el moment que Cronos feia un discurs des del podium, Rea es va posar de part trencant aigües. Passaven les hores i el part s’anava complicant molt perquè el nadó estava lligat amb el cordill umbilical, el més probable és que Zeus morís. Però just en aquest moment tan difícil, va aparèixer Cryfly, es va ficar a sobre de la panxa de Rea i de cop i volta, Zeus va néixer sense cap problema, l’animal va morir només amb una tancada d’ ulls i amb una gran tranquil·litat. Tots els humans es van quedar sense paraules, ben bocabadats. I així és com els homes van tornar a creure de nou en l’existència dels déus i van aprovar la seva continuïtat, i també Cryfly es va convertir en un animal mitològic.

Montse Royo Serradell, 4t ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus

Bienvenue au Pont-Du-Gard!

Salvete amici! Com tots sabeu, de restes i monuments romans n’hi ha gairebé per tota Europa. Avui us acosto a la regió francesa de la Languedoc-Roussillon (Llenguadoc-Rosselló en català), al departament de Gard.
Us porto el monument antic més visitat de tota França: El Pont du Gard.

Situat a 25 km de la famosa ciutat de Nîmes (més coneguda pels romans com a Nemasus), el Pont du Gard es troba en una vall a les muntanyes del Cévennes, tot creuant el riu Gard, que li dóna nom al monument.
El Pont du Gard és, tècnicament, un aqüeducte construït durant el segle I d.C. per l’Imperi Romà, i se li atribueix a Marc Vipsani Agripa que era gendre de l’emperador August.

L’aqüeducte té tres nivells:

  • El primer nivell, què són els pilars i l’estructura primària d’aquesta obra arquitectònica, està format per 6 arcs. Mesura 22m d’alçada i 142m de llargada, i el gruix de les columnes de les quals parteixen els arcs és de 6m.
  • El segon nivell està format per 11 arcs de pilars una mica més petits: en aquest cas de 4m de gruix. Tot i així l’estructura mesura 20m d’alçada i 242m de llargada.
  • El tercer nivell consta d’uns arcs més petits però té un camí interior (dintre de l’estructura dels arcs que travessa l’aqüeducte i dalt de tot, la superfície del tercer nivell està habilitada pel pas de l’aigua (perquè de fet, per això serveix un aqüeducte).
    El tercer nivell consta d’una pendent de 0,4 graus perquè flueixi bé l’aigua. Mesura 275m de llargada, és el nivell més gran.

Totes tres estructures juntes mesuren uns 50m aproximadament d’alçada.

Fa poc va patir grans danys a causa d’una inundació de la zona l’any 1998, però gràcies a l’ajuda de la UNESCO i de la UE, el govern francès va poder posar en marxa un pla de reconstrucció i restauració i va potenciar el seu atractiu turístic, i va trigar poc en convertir-se en un monument de referència de la zona del sud de França (El Pont du Gard és una de les 5 atraccións turístiques més visitades de França amb 1,4 milions de visitants a l’any).
El Pont du Gard és molt més que l’aqüeducte en si, ja que està dotat d’una àrea comercial equipada amb restaurants, botigues de “souvenirs” i moltes sales amb museus didàctics i lúdics que t’acosten a la vida romana.

Si aquest article us ha convençut i voleu anar a veure aquesta joia, vet aquí alguns consells pràctics per guiar la vostra visita:

  • El preu del pàrking és de 18 euros per vehicle, estiguis una hora o un dia. Per tant pots deixar el cotxe en una altra banda, però el problema és que no hi ha lloc on aparcar en varis kilòmetres a la rodona, per tant us recomano que deixeu el cotxe en algun lloc i aneu caminant fins al pont, així de pas feu exercici.
  • Després de veure el pont, podeu anar al museu i, si aneu amb nens petits, podeu anar al Ludo, un museu didàctic pensat pels més petits de la casa.
  • NO us recomano anar als restaurants o “bistrots”, ja que són força cars, jo el que recomano és que aneu amb l’entrepà, us sortirà més a compte, i més si heu de pagar el pàrking!

 

Per últim us deixo aquest vídeo i l’enllaç a un del canal de la UNESCO que ens acosta aquesta maravella de la arquitectura romana.

 

Valete amici! Espero que us hagi agradat!

Patrícia Ortiz Vincent

1r Batxillerat Llatí

Restauració dels mosaics de la vil·la romana de la Sagrera

Aquest cap de setmana, TV3 ha emès dins del Telenotícies Migdia un reportatge sobre els treballs de restauració dels fragments mosaics i altres restes ceràmiques trobades en la Vil·la romana de la Sagrera, descoberta el passat estiu arran de les excavacions per a la construcció de la nova estació de l’AVE. En aquell moment, als amants i estudiosos del món romà se’ns va explicar que el jaciment trobat no reunia prou valor arqueològic per a la seva preservació, tot i que van ser moltes les veus que es van aixecar contra aquesta decisió. Vist, amb aquesta crònica informativa, l’ingent treball que tenen els restauradors per davant, les mides i les característiques dels fragments de mosaics trobats, ens referma la idea que amb la destrucció de les restes de l’única vil·la romana coneguda de Barcelona, l’Ajuntament va voler evitar per tots els mitjans un nou episodi com el de la remodelació de l’antic mercat del Born, en què la construcció d’un nou equipament es va veure alterat per una important descoberta al subsòl del mercat, amb l’aparició d’antics carrers i vivendes de la Barcelona esclafada durant el 1714. Sigui com sigui, cada cop queda més clar que els interessos aliens als estrictament arqueològics ens han impedit la conservació i museïtzació d’una vil·la romana que, a hores d’ara i amb les restes estudiades, ja podem considerar de característiques úniques a la Península.

Gaby

Tiró i la llengua de l’orador

Seguint en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un d’anterior, glossat al bloc per la Thaïs. Parlant de la lletra &, el nom de Tiró havia sortit esmentat com a possible (que no segur) inventor d’aquest signe que a tots us semblava tan anglosaxó.

[Cliqueu a sobre la imatge per accedir a l’article]

Després de llegir-lo, pareu atenció als següents aspectes:

  • Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
  • Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
  • Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
  • A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
  • I especialment per als de Grec, digueu el significat de les paraules següents, contextualitzeu-les en l’article i, si és d’origen grec, comenteu-ne l’etimologia: taquigrafia, estenografia, transcripció, mecanografia.

TERESA

Antígona a la Viquilletra

Després dels dos articles sobre la presentació del grup Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra i sobre la figura de Nausica, elaborats pel Jordi i la Teresa, la nostra tasca no va acabar i els components del grup vam seguir amb la nostra recerca que ens va conduir fins a Antígona, la protagonista de l’obra homònima escrita per Salvador Espriu.

Antigoneleigh

Oli sobre tela de Frederic Leighton, 1882
[Font: www.wikipedia.com]

La nostra segona feina consistia a elaborar una sèrie d’articles per al blog litecat, que pertany a l’assignatura de Literatura catalana del nostre centre, on relacionéssim  l’Antígona, el seu autor i les refències clàssiques d’aquesta revisitació del mite de Sòfocles.

Els membres de Versos d’ara i de sempre vam redactar un total de vuit articles, on analitzem elements de l’obra de l’escriptor català com el destí, el poder autoritari, la pietat i la guerra o la veritat.

Però l’article que més relació guarda amb el món romà és el que relaciona la figura d’Antígona i la d’Horàcia. Ambdues són dones que, mogudes per una gran bondat, són capaces de qualsevol cosa per fer allò que creuen que és el millor per a la situació que els ha tocat viure. Horàcia mor a mans del seu germà després de plorar desesperadament la mort del seu promès, un Curiaci enemic de la seva pròpia família, a mans del mateix home que la mata a ella. Després d’això, i per més inri, el seu pare li nega la sepultura al mausoleu familiar. Aquesta tràgica història d’Horàcia té similituds i diferències amb Antígona però, tot i això, mostren la mateixa actitud femenina davant una gran desgràcia. Antígona mor després d’una aferrisada lluita perquè un dels seus germans, Polinices,  sigui enterrat amb honor després que el seu altre germà acabés amb la seva vida. Aquest article mostra amb més profunditat els trets que uneixen les dues dones.

Per últim, el vídeo que teniu a continuació és una recapitulació de tots els nostres articles sobre l’obra d’Espriu, l‘Antígona.

[vimeo]http://vimeo.com/39110502[/vimeo]

Anna Pardo Fernàndez, INS Isaac Albèniz, 2.2 Batxillerat

Titànic, cent anys d’una tragèdia, més de dos mil d’història

10 d’abril de 1912: El RMS Titanic feia el seu viatge inaugural des de Southampton (Anglaterra) fins a Cherbourg (França), des d’on salparia cap a l’Atlàntic amb destinació a Nova York. El RMS Titanic pertanyia al trio de Transatlàntics Olympic. Si us fixeu tant “Titanic” com “Olympic” fan referència a criatures mitològiques clàssiques per d’aquesta manera donar un toc de majestuositat i refinament.

Milers de persones de diferents classes socials embarcaven en el gran Transatlàntic, alguns simplement per gaudir del creuer, altres amb expectatives de prosperitat a Amèrica.

Eren temps d’inestabilitat política ja que tothom era conscient de que una Guerra s’estava preparant al continent. A més a més de fugir d’un possible conflicte bèl·lic, les famílies obreres també ho feien dels règims majoritàriament autoritaris que oferia Europa. Durant els anys 1870 i 1914, hi va haver un gran èxode europeu que s’instal·là als Estats Units.

La nit del 14 d’abril de 1912, cap a dos quarts de dotze, el Transatlàntic va topar amb l’iceberg que acabaria amb milers de vides. El vaixell portava una velocitat per sobre de la recomenada, per aquest motiu va ser molt difícil esquivar el tros de gel que els amenaçava.

A mitjanit es va donar la mala notícia i deu minuts més tard es va demanar un auxili tot activant l’estat d’emergència.

El RMS Titanic no va poder suportar molt més d’una hora per sobre la gèlida aigua i es calcula que aproximadament cap a dos quarts de tres, ja s’havia enfonsat.

També es comenta que de les 1178 places disponibles en els bots salvavides, només es van ocupar 711 i que el 75% dels passatgers de tercera classe no es van poder salvar. Tot i així es va donar preferència a les dones i els nens, depenent de la seva categoria i classe.

Actualment es diu que van morir 1517 persones (de les 2227 que van embarcar) en aquella nit del 14 al 15 d’abril de 1912 a bord del RMS Titanic.

Creieu que si ara ens trobéssim en aquesta situació, seríem capaços d’ensortir-nos-en?

Trobeu algun paral·lelisme entre el final del RMS Titanic i  el dels Titans?

Peter Paulus Rubens

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

El pa de Pompeia avui

Un pastisser mallorquí, Juan José Cózar Verge, ha fet aquesta reproducció exacta i comestible d’un pa carbonitzat de Pompeia. Sembla increïble, veritat! Si en voleu saber nés consulteu aquest apunt i els enllaços de El Fil de les Clàssiques i El pa en temps dels romans d’Aracne Fila i Fila i si aconseguiu la recepta d’aquest pa la introduirem en el Nostre Receptari de Cuina Romana amb Col·lex.

Plurimam salutem!

Ihssan Mhirou Zliouel
4t ESO Llatí Opt. 1

Referents clàssics a “Luces de Bohemia”

Ramón María del Valle-Inclán

A classe de Literatura Castellana, hem estat llegint Luces de Bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán. És una obra teatral que està ambientada a principis del segle XX, en plena època modernista, d’inestabilitat política i social, de lluita entre classes socials. L’autor, a través del llibre, ens està donant una visió deformada de la realitat, intensificant els factors més desagradables i miserables d’aquesta. Vet aquí que a mesura que llegíem aquest llibre a classe, em vaig adonar que apareixien forces referents clàssics i vaig decidir fer un apunt a Aracne Fila i Fila.

Aquí us faig una llista per escenes de les referències als clàssics que apareixen a l’obra:

Escena Primera:

·  Su cabeza rizada y ciega, de un gran carácter clásico-arcaico, recuerda los Hermes:

Aquesta descripció pertany al protagonista de l’obra Max Estrella, en ella se l’està comparant amb l’estètica de l’època clàssica i arcaica, a més a més de les imatges que ens han arribat del déu missatger.

· Don Latino de Hispalis:

Aquest personatge és l’íntim amic i acompanyant de Max Estrella. Rep aquest nom perquè es considera un romà de la ciutat d’Hispalis, l’actual Sevilla.

· ¡No le saque usted de los brazos de Morfeo!

Don Latino fa referència al déu de la son.

 

Escena Segona:

· ¡Salutem plurimam!

Don Gay utilitza una salutació llatina per entrar en escena.

 

Escena Quarta:

· De tarde en tarde, el asfalto sonoro. Un trote épico. Soldados Romanos. Sombras de Guardias:

A l’introducció de l’escena quarta, es comparen els guàrdies del Madrid pre-republicà amb els soldats de l’antiga Roma.

· Los Epígonos del Parnaso Modernista.

Es compara el Parnàs del poetes grecs amb l’Èlit dels poetes modernistes, que era l’estil artístic que estava de moda en aquell moment.

· Dorio de Gadex, jovial como un trasgo, irónico como un ateniense…

Aquí trobem una altra referència a la capital de Grècia.

· Usted es un clásico:

Amb aquest dit, Dorio de Gadex està dient a Don Latino que és un clàssic, en el sentit que li agraden les coses que sempre s’han fet i mai no passen de moda.

· La Patrulla de Soldados Romanos desemboca por una calle traviesa:

Un altre cop, Valle-Inclán fa servir la imatge dels soldats llatins per donar èmfasi a la seva força i importància.

 

Escena Sisena:

· Alea iacta est:

Max Estrella utilitza el llatinisme de Juli Cèsar per referir-se a que la sort ja està decidida.

 

Escena Setena:

· Dorio, no hagas chistes de primero de Latín:

Amb aquesta frase, Clarinito vol dir que els alumnes de primer de llatí encara tenen molt per aprendre, i per tant no poden fanfarronejar dels seus coneixements.

· Soy Latino por mi nacimiento en la bética Hispalis:

Com hem dit abans, Don Latino justifica el seu nom argumentant que va néixer a Sevilla, que en l’època dels romans es deia Hispalis i a la vegada pertanyia a la província de Baetica.

· ¡Ni siquiera sabe usted decirlo en latín!

S’està dient que qui no sap uns mínims de llengua llatina, és ignorant ja que serà incapaç d’entendre gran part del món.

 

Escena Vuitena:

· Como Homero y como Belisario:

Aquests dos personatges van ser cecs, i Max Estrella es compara amb ells, tant per la seva saviesa com per la manca de visió.

· Definitiva e irrevocable. Es el regalo de Venus:

Es refereix a una cosa que és invariable, com el regal de Venus, la poma de Paris.

· Vengo a pedir un castigo para esa turba de miserables y un desagravio a la Diosa Minerva:

Compara un càstig greu amb la deshonra a la deessa de la intel·ligència, que en l’època de la Grècia politeista, era dels delictes més greus.

· Un legionario, a quien pregunté, si sabía los cuatro dialectos griegos:

Es refereix a l’arcàdic, l’eòlic, el dòric i el jonicoàtic. El legionari fa referència a un policia que encara que tingui poder, desconeix aquests graus de cultura i saviesa.

· Ventana de Helena:

Helena de Troia.

· Si en este laberinto hiciese falta un hilo para guiarse…

Fa referència al mite del Minotaure, en el que Teseu i Ariadna amb l’ajut d’un cabdell van arribar fins la sortida del laberint.

 

Escena Novena:

· Estatua cesárea:

Estàtua de Juli Cèsar

· La otra ribera de la Estigia:

L’Estígia és el riu que s’ha de creuar per arribar al Món dels Morts, al Submón d’Hades. Per a que el barquer et portés, havies de pagar dues monedes que una vegada havies mort, els teus parents et posaven als ulls.

 

Escena Desena:

· ¡Una ninfa!

Max Estrella descriu a la Lunares com a una nimfa, com a referent clàssic de bellesa.

· Los héroes clásicos han ido a pasearse en el callejón del Gato:

Max Estrella està deformant i menyspreant als herois clàsscis, ja que en el carrer del Gato hi havia uns miralls que deformaven tothom que passava.

 

Escena Tretzena:

· El Parnaso Hipano-Americano:

S’està fent una parodia dels poetes modernistes hispans com Rubén Darío, que volien ser com els poetes del Parnàs grec.

 

Escena Quatorzena:

· Necrópolis:

Es refereix a la ciutat dels morts, a un cementiri.

· Un único griego:

Una única persona amb cap, amb cultura.

· ¡Yo hubiera sido feliz hace tres mil años en Atenas!

Rubén Darío creu que hagués estat més feliç a la Grècia clàssica ja que hi havia un ambient més pacífic i savi.

· En Grecia quizá fuese la vida más serena que la vida nuestra…

El Marqués afirma l’opinió de Rubén.

· Nosotros divinizamos la muerte:

Els déus clàssics també la divinitzaven.

· ¿Ni siquiera habéis oído hablar de Artemisa y Mausoleo?

Un altre cop es relaciona la incultura i la ignorància amb la falta de coneixements clàssics. En aquest cas, s’esmenta la deessa grega de la intel·ligència i la guerra estratègica, i un mausoleu que és un monument funerari o sepulcre de l’època clàssica.

· No sabéis mitología, pero sois dos filósofos estoicos:

Tot i que són ignorants per desconéixer la mitologia clàssica, són filòsofs de l’estoïcisme, un corrent filosòfic hel·lenístic del segle III aC, que consistia en defensar la indiferència envers els plaers i els dolors humans.

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí i Grec

El vídeo de l’excursió a la Boqueria

El passat dimarts 13 de març vam fer una excursió al mercat de la Boqueria. Hem fet un recull de fotografies i vídeos del recorregut del dia per a que els cursos següents puguin veure com va anar l’excursió i així s’animin a fer-la!

[vimeo]http://vimeo.com/39703858[/vimeo]

Paula Franco, Elisa Moya, Eva Serrano

4t ESO Llatí Optativa 1