Salvete amici! Com tots sabeu, de restes i monuments romans n’hi ha gairebé per tota Europa. Avui us acosto a la regió francesa de la Languedoc-Roussillon (Llenguadoc-Rosselló en català), al departament de Gard.
Us porto el monument antic més visitat de tota França: El Pont du Gard.
Situat a 25 km de la famosa ciutat de Nîmes (més coneguda pels romans com a Nemasus), el Pont du Gard es troba en una vall a les muntanyes del Cévennes, tot creuant el riu Gard, que li dóna nom al monument.
El Pont du Gard és, tècnicament, un aqüeducte construït durant el segle I d.C. per l’Imperi Romà, i se li atribueix a Marc Vipsani Agripa que era gendre de l’emperador August.
L’aqüeducte té tres nivells:
- El primer nivell, què són els pilars i l’estructura primària d’aquesta obra arquitectònica, està format per 6 arcs. Mesura 22m d’alçada i 142m de llargada, i el gruix de les columnes de les quals parteixen els arcs és de 6m.
- El segon nivell està format per 11 arcs de pilars una mica més petits: en aquest cas de 4m de gruix. Tot i així l’estructura mesura 20m d’alçada i 242m de llargada.
- El tercer nivell consta d’uns arcs més petits però té un camí interior (dintre de l’estructura dels arcs que travessa l’aqüeducte i dalt de tot, la superfície del tercer nivell està habilitada pel pas de l’aigua (perquè de fet, per això serveix un aqüeducte).
El tercer nivell consta d’una pendent de 0,4 graus perquè flueixi bé l’aigua. Mesura 275m de llargada, és el nivell més gran.
Totes tres estructures juntes mesuren uns 50m aproximadament d’alçada.
Fa poc va patir grans danys a causa d’una inundació de la zona l’any 1998, però gràcies a l’ajuda de la UNESCO i de la UE, el govern francès va poder posar en marxa un pla de reconstrucció i restauració i va potenciar el seu atractiu turístic, i va trigar poc en convertir-se en un monument de referència de la zona del sud de França (El Pont du Gard és una de les 5 atraccións turístiques més visitades de França amb 1,4 milions de visitants a l’any).
El Pont du Gard és molt més que l’aqüeducte en si, ja que està dotat d’una àrea comercial equipada amb restaurants, botigues de “souvenirs” i moltes sales amb museus didàctics i lúdics que t’acosten a la vida romana.
Si aquest article us ha convençut i voleu anar a veure aquesta joia, vet aquí alguns consells pràctics per guiar la vostra visita:
- El preu del pàrking és de 18 euros per vehicle, estiguis una hora o un dia. Per tant pots deixar el cotxe en una altra banda, però el problema és que no hi ha lloc on aparcar en varis kilòmetres a la rodona, per tant us recomano que deixeu el cotxe en algun lloc i aneu caminant fins al pont, així de pas feu exercici.
- Després de veure el pont, podeu anar al museu i, si aneu amb nens petits, podeu anar al Ludo, un museu didàctic pensat pels més petits de la casa.
- NO us recomano anar als restaurants o “bistrots”, ja que són força cars, jo el que recomano és que aneu amb l’entrepà, us sortirà més a compte, i més si heu de pagar el pàrking!
Per últim us deixo aquest vídeo i l’enllaç a un del canal de la UNESCO que ens acosta aquesta maravella de la arquitectura romana.
Valete amici! Espero que us hagi agradat!
Patrícia Ortiz Vincent
1r Batxillerat Llatí
Moltes gràcies, Patri, per donar-nos a conèixer aquí el teu testimoni de primera mà d’aquestes passades vacances! Tanmateix, s’ha de visitar, veritat!
HOLA PATRI!
He de confessar que quan he vist el títol de l’article, no m’ha interessat massa (perquè, sincerament, França no és el meu país preferit), però llavors he vist que l’havies escrit tu, i he pensat que li havia de donar una oportunitat.
Ah! I per si encara no ho saps, sóc la Núria de la Magna 😉
El cas és que he llegit l’article perquè era teu, i m’ha encantat! Perquè fa uns quants anys vaig visitar un aqüeducte, però jo era petita, i he estat a molts llocs i sempre se’m mesclen els records.
I recordo que quan vaig estar en aquest aqüeducte, hi vaig passar per dins, i que estava reformat, i que hi havia una mena de pont per creuar per baix. Jo vaig creuar el riu per l’interior de l’aqüeducte, i recordo que després vam arribar a una mena de carrer llarg amb moltes botigues i altres edificis visitables (als quals no vaig entrar, i em penedeixo, perquè era petita).
També recordo que prop de l’aqüeducte, la guia ens va explicar que allà hi havia plantat una olivera, que havia vingut d’Andalusia, que tenia més de mil anys, i em vaig quedar tan sorpresa que tinc al cap la imatge de l’aqüeducte amb l’olivera al costat.
El cas és que gràcies al teu article acabo de reconstruir el meu record!!!!
Fins i tot ho he buscat al Google Maps per assegurar-me’n i poder-t’ho dir! 🙂
Realment, ara no crec que oblidi que va ser a França, i que aquell passadís fosc per on abans hi havia passat l’aigua, era el Pont du Gard.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!!
Núria.