Tag Archives: Selectivitat

Ens preparem amb kahoot Llatí PAU 2017

Hem fet molts kahoots amb els pensa de Lingua Latina per se illustrata, molts de lectures (Metamorfosis, Eneida, Miles Gloriosus…) i molts de literatura (Ciceró…), cultura i civilització (termes…), de llatinismes (jurídics…), per preparar les PAU… però ara hem decidit de fer-ne un de cloenda. Hi voleu jugar?

– “Tranquils, anem a fer un kahoot!”

kahootPAULlatí

 

Alexia, Irene i Sandra

Alumnes de Llatí 2n de Batxillerat

Amfiteatres romans i muralles!

Heu vist quants amfiteatres romans hem anat localitzant entre tots i totes! En trobarem més?


Vid. Amfiteatres romans en un mapa més gran

Ens ajudeu a esbrinar quina és l’etimologia del mot amfiteatre; ens expliqueu la
forma d’aquests edificis i les parts de què constaven; ens enumereu i expliqueu els diferents tipus d’espectacles que s’hi feien i qui hi prenia part; sabeu les ciutats romanes de Catalunya que en conserven restes i on es troben en relació amb les muralles.


Mostra Muralles romanes arreu! en un mapa més gran

Discipuli discipulaeque

Teatres romans arreu de l’imperi!

Mireu quin Google maps col·laboratiu de teatres romans estem fent!


Vid. Teatres romans arreu en un mapa més gran

Ens ajudeu a localitzar-ne més? Ens expliqueu l’origen del teatre romà, l’estructura i les parts de què constaven; ens enumereu i expliqueu els diferents tipus d’espectacles que s’hi feien i qui els representava; sabeu quines ciutats romanes de Catalunya i de la península Ibèrica conserven restes de teatres romans; quin teatre romà us agrada més i per què, etc.

Discipuli discipulaeque

Ars amatoria: Hero i Leandre

Enguany, a classe de llatí, hem de llegir l’Ars amandi (Art d’estimar) d’Ovidi. Aquesta obra està plena de referències mitològiques que el poeta utilitza per exemplificar els seus consells. A continuació s’explicarà la referència que fa al vers 250 (Llibre II) que veureu entre claudàtors al vostre llibre.

Primerament veiem el fragment en l’original llatí:

militiae species amor est; discedite, segnes:
non sunt haec timidis signa tuenda viris.

nox et hiems longaeque viae saevique dolores
mollibus his castris et labor omnis inest.
saepe feres imbrem caelesti nube solutum,
frigidus et nuda saepe iacebis humo.
Cynthius Admeti vaccas pavisse Pheraei

fertur, et in parva delituisse casa.
quod Phoebum decuit, quem non decet? exue fastus,
curam mansuri quisquis amoris habes.
si tibi per tutum planumque negabitur ire,
atque erit opposita ianua fulta sera,

at tu per praeceps tecto delabere aperto:
det quoque furtivas alta fenestra vias.
laeta erit, et causam tibi se sciet esse pericli;
hoc dominae certi pignus amoris erit.
saepe tua poteras, Leandre, carere puella:

transnabas, animum nosset ut illa tuum.

El mite al qual es fa referència

Hero (Ἡρώ) era una sacerdotessa de la deessa de l’amor Afrodita (Ἀφροδίτη), Venus en llatí, filla de Zeus, representada per la petxina, la poma d’or i els coloms. Hero, que vivia a Sestos,  estava enamorada de Leandre (Λέανδρος), un jove d’Abidos, a la costa oposada de Sestos.

Photobucket

Mapa de Grècia editat per mi. En vermell la zona de Sestos i Abidos.

Per poder estar junts, Leandre cada nit creuava nedant l’estret que separava els dos amants. Per facilitar-li la tasca, Hero encenia un fanal que col·locava al punt més alt de la torre de casa seva a fi que servís de guia a Leandre. Una nit, però, quan Leandre estava nedant per trobar-se amb l’estimada, va esclatar una tempesta i el fanal s’apagà.

L’endemà, Hero trobà el cadàver de Leandre al peu de la seva torre i, empesa pel gran dolor i desconsol que sentia, s’estimbà des del damunt de la seva torre.

Photobucket

Relació entre el consell i el mite

El consell que dóna Ovidi per cuidar i mantenir l’amor (després d’haver-lo aconseguit gràcies als consells del Llibre I) és que, si de veritat els homes volen conservar l’amor i la seva estimada, han d’estar disposats a afrontar totes les dificultats que se’ls presentaran al llarg de la relació, així com ho fa Leandre, que creua cada nit nedant l’estret per trobar-se amb la seva estimada Hero.

Per això, l’amor és contemplat com un camp de batalla, ja que no és un camí planer i ple de flors i felicitat, sinó que molts cops serà un camí sinuós i ple d’entrebancs que s’han d’anar superant per mantenir la flama de l’amor viva.

Fonts clàssiques del mite i influència

El mite d’Hero i Leandre el veiem també a les Heroides d’Ovidi, on apareixen la carta que Leandre envia a Hero i la carta amb la qual ella li respon.

Val la pena, també, esmentar l’obra de Ben Jonson, contemporani oblidat de W. Shakespeare, Bartholomew Fair. S’hi representa una obra de titelles d’Hero i Leandre.

Què opineu del consell que dóna Ovidi? Amb l’ajut de la traducció i les indicacions del professor/a, intenteu analitzar el text original en llatí tal com ho faig jo amb la primera oració:

militiae species amor est – Aquesta és una frase copulativa que té com a nucli del sintagma verbal el verb sum. El subjecte és amor i té un atribut, species, que, alhora, té un complement del nom, militiae.

Carla Pallach Ros
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Joan Bellès, un traductor proper

Començaré la meva presentació de l’edició que us he recomanat llegir per apropar-vos a l’obra de Virgili, amb els mots de Ramon Torné a La nissaga catalana del món clàssic, tot aprofitant per congratular-me de la recent publicació d’aquest llibre de referència per conèixer la gens clàssica del nostre país.
Torné, actualment professor d’institut, amb alumnat com vosaltres acostumat al treball en xarxa, diu de Joan Bellès, el traductor a qui us he encomanat per accedir als versos de Virgili:

Recordo l’agradable sorpresa amb què va ser rebuda la seva [de J.Bellès] traducció de l’Eneida (Barcelona, Empúries, 1999) sobretot perquè semblava difícil creure que durant força temps ningú no es posés a traduir novament el magnum opus de Virgili, tenint a mà l’autoritzat treball de Miquel Dolç dins la fundació Bernat Metge […], per tal d’apropar els versos de Virgili a un sector del públic molt més ampli, especialment als estudiants de batxillerat i primers cursos d’universitat. La seva edició conté, a més, notes i introduccions a cadascun dels llibres fetes amb justesa i sàvia orientació, fugint en tot moment de l’erudició i ampul·lositat que són la temptació de qualsevol filòleg.

(pàg. 528-9)

Efectivament, des del 1958 la llengua catalana ja gaudia d’una excel·lent traducció en hexàmetres del poema èpic de Virgili, obra del poeta, crític i traductor Miquel Dolç, que també en feu una traducció en prosa (1972-78). No obstant, l’afany de Joan Bellès per divulgar l’obra del poeta de Màntua, però sense perdre rigor filològic, ens ha provist d’una eina docent impagable que us permetrà accedir a l’antologia de textos de les PAU amb les màximes garanties. De ben segur que s’hauria congratulat de l‘edició de butxaca publicada el 2010, que permet a més estudiants accedir, tocar, llegir i rellegir -en definitiva, reviure- la complexa arquitectura de l’univers virgilià. Vosaltres, alumnes de segon de batxillerat, us compteu entre els afortunats, gaudiu-ne doncs!

TERESA

Un tastet d’Odissea

Ulisses, dormit, és deixat a Ítaca.

Ulisses, dormit, és deixat a Ítaca

JOMA

Una pregunta del nostre últim examen de Grec 2, es mereix, una reflexió més profunda ja que fa molt de temps que vàrem llegir l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació Les aventures d’Ulisses.

En quines circumstàncies arriba Ulisses a la seva terra? Qui són els feacis? Identifiqueu els noms propis dels primers deu versos del cant VI de l’Odissea i expliqueu quin paper fan a l’Odissea. Per cert, l’estada d’Ulisses al país dels feacis quin paper cabdal juga en la trama de tota l’Odissea?

Alumnes de Grec de 2n de batxillerat

Horaci: Beatus ille en l’actualitat

Hola Aracnins!

Fa uns quants dies vam treballar a classe Horaci, el més gran poeta líric de la literatura llatina, escollint diferents odes i epodes, encara ben actuals, que ens entren a la Selectivitat.

Casa familiar d’Horaci a Venosa

A Horaci, el podríem descriure com un poeta satíric bastant reflexiu, que expressava tot allò que enyorava amb una perfecció absoluta. El seu pare es va encarregar de donar-li una bona educació, primer a la llar familiar a Venosa, després a Roma i finalment a Atenes. Quan tornà a Roma, va començar a escriure. El mateix Virgili el va presentar l’any 39 aC a Mecenàs que el va incorporar al cercle d’artistes en l’òrbita d’August. Horaci hi va destacar tant que Mecenàs li va regalar una finca a Sabínia. Va passar la resta de la seva vida lliurat a l’oci i a la creació poètica. Va morir l’any 8 aC, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.

El tòpic horacià que vaig escollir és “Beatus ille”, segurament us sona, ja que l’hem treballat a literatura castellana i catalana amb alguns autors com Garcilaso de la Vega i Fray Luis León, als cursos passats. Per fer-vos una petita idea del significat d’aquest tòpic, tracta sobre l’ elogi d’una vida retirada, bàsicament en el camp i el trobem en l’Epode II d’Horaci. Aquest epode, és segurament el més conegut de tots els poemes horacians. Fins als últims quatre versos, és un elogi apassionat de la vida al camp. Al final, el poeta sorpèn el lector desprevingut amb un toc d’humor.

Tot i que vam tenir poc temps per recol·lectar tots els referents trobats d’aquest tòpic en la pervivència en l’actualitat, n’he trobat molts com podreu veure en el meu treball de més avall. Alguns us sorprendran!

Què us ha semblat? Penseu que utilitzem aquest tòpic en el sentit de estar vivint en una vida retirada fora dels perills de les ciutats? Quins altres referents clàssics de beatus ille coneixeu?

Irena Jagustin Arana

LLATÍ 2n Batx.

Nunc est bibendum, d’Horaci

La Lida ens va demanar que triéssim una oda o un èpode d’Horaci i vaig triar aquesta, sense saber ben bé el que significava. Després d’adonar-me de perquè està tan content el poeta romà, vaig pensar que més que una oda alegre era una mica macabre. Però, endinsant-me en la història, vaig descobrir, per altra banda, que el seu odi era compartit per altres contemporanis seus.

Gràcies a la Rebeca, he descobert Prezi, diguem que una actualització fantàstica del Power Point, però on-line. Per a aquesta presentació he fet recerca sobre la pervivència de la frase amb algunes imatges i també he afegit l’oda en castellà, il·lustrada amb imatges. He trobat un vídeo en holandès i llatí que ens la torna a explicar.

Després, gràcies a l’ajut de la Lida també he trobat una ruta de vins homònima al Maresme.

Què en sabeu sobre aquest tòpic d’Horaci? Què creieu de l’oda? Sabríeu trobar més pervivències del tòpic horacià?

Coty Ledesma,
Llatí i grec,
2n Batxillerat.

Horaci: Persicos odi, puer, apparatus!

Després d’haver treballat a classe Horaci, ens hem adonat que és un gran  poeta romà que ha deixat una gran petjada en la literatura de tots els temps i que es mereix el lloc, entre els grans poetes clàssics no cristians, en què el va col·locar Dante:

El bon mestre va començar a dir:

“¿Veus aquell que, espasa amb mà,

va davant dels altres tres com si en fos el senyor?

Aquell és Homer, poeta sobirà;

l’altre que ve és el satíric Horaci;

Ovidi és el tercer, i l’últim Lucà“.

DANTE, Infern IV, 85-90

Sabeu qui parla a Dante i li presenta els grans escriptors clàssics que estan a l’infern dels no batejats? Per què creieu que titlla de satíric a Horaci?

En la tasca col·lectiva proposada al fòrum del nostre Moodle, el meu treball correspon a l’oda 38 del llibre I.
Aquí Us ha agradat escoltar-lo en llatí recitat amb el ritme que es mereix l’estrofa sàfica?

En aquest power point, us he recollit  la  seva pervivència:

<

Espero que us hagi agradat i que amb els vostres comentaris i suggeriments, m’ajudeu a millorar-lo.

Plurimas gratias!

Lina Velasco

2n Btx Llatí

Conferències de llatí i grec a les Terres de l’Ebre

El passat dimecres dia 2 de febrer, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat que cursem les assignatures de llatí i/o grec, vam traslladar-nos fins a Tortosa amb la finalitat d’escoltar unes conferències destinades al currículum de selectivitat d’aquestes dues matèries. Les conferències van tenir lloc, més concretament, a l’Institut Joaquin Bau, l’alumnat del qual també hi va asistir juntament amb els alumnes d’altres centres. El professor de grec i llatí del nostre centre Francesc Franquet ens va acompanyar amb la professora Amparo Pallàs.

Les conferències es van dur a terme des de les 12h. fins a les 14h. La primera conferència va ser realitzada per la professora Mònica Miró, adreçada a la matèria de llatí. Va ser molt interessant ja que va relacionar els orígens de Roma amb la història de l’art, basant-se en el conjunt de llibres escrits per Titus Livi. La següent confeència la va oferir la professora de grec Montserrat Reig en la qual va establir una relació entre la literatura i les formes de govern a l’antiga Grècia.

Van ser dues conferències realment interessants i l’alumnat es va mostrar prou complagut en sortir del centre.

Sara Cano Roselló
2n Batxillerat-E
INS Ramon Berenguer IV
Amposta

pic_1111