Tag Archives: Selectivitat

“Monumenta Romana” I

Com ja sabeu, una part del temari de Llatí de selectivitat demana conèixer exemples dels diferents monuments romans estudiats, a part dels que es troben en els emplaçaments que heu de treballar en profunditat: Emporiae, Tarraco, Barcino, Ilerda i Emerita Augusta. És per això que aquí comença una sèrie d’articles que pretenen posar-vos al dia al respecte, de manera que pugueu conèixer el màxim possible de testimonis romans a la Península Ibèrica. De pas, aprofitarem per repassar aspectes anteriorment treballats sobre l’urbanisme i les obres públiques.

Mireu aquestes quatre imatges i, a continuació, responeu les qüestions següents:

1

Photobucket

2

3

4

  1. A quin tipus d’edifici públic corresponen aquestes imatges? Quines són le seves característiques i quines activitats hi tenien lloc?
  2. A quin emplaçament romà pertanyen cadascuna de les il·lustracions? On està situat? Per ajudar-vos us diré que apareixen en el mateix ordre que en l’annex II del document d’Orientacions per a l’examen de Llatí.
  3. En quin dels emplaçaments esmentats al primer paràgraf hi ha un monument d’aquesta mena molt important? N’hi ha també en els altres? I a Bètulo, ni havia també?
  4. Busqueu d’altres articles del bloc sobre la mateixa temàtica i deixeu-ne l’enllaç.

Una bona ajuda pot ser també aquest Google Maps. Si algun dels monuments encara no hi és, aprofiteu per completar-lo. Així mateix, si a Bètulo també n’hi ha, podeu completar el mapa de Clàssiques a Badalona.

TERESA

“Memorandum”, la cançó dels llatinismes

Anna&Carla

Anna&Carla

Enregistrat a l’aula 5 de l’I. Cristòfol Ferrer:

 

Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum

Ya desde Horacio podemos escuchar carpe diem
porque tempus fugit irreparabile y las costumbres siguen vigentes.

Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum

Empezaré hablando de mi alter ego, de lo mucho que deseo,
de esas cosas que pasamos:
buenos momentos y algun maremagnum.
Hablo de ése que quiero
y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba.

Y es que mi modus vivendi ya es contigo
y esto cada vez va más in crescendo.
Sería imposible cambiar la rutina de estar a tu lado
y es que sería mea culpa si pasara ipso facto;
pero tu me quieres y yo a tí te amo
y esto no va a tener ningún ultimatum.

Y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba
sino quien demuestra su amor facta non verba

Lletra original d’Anna Salas Tarré

Vid. Raps i balades
Carla Domingo i Anna Salas
2n de batx. llatí

Del viatge a Madrid: “Dànae rebent la pluja d’or”, de Ticià

“Dànae rebent la pluja d’or” és una obra pictòrica que es troba al Museu del Prado a Madrid.És un quadre d’unes dimensions mitjanes 129x1802cm, que pertany al moviment artístic del Renaixement, concretament del Cinquecento (1553), realitzat amb la tècnica oli sobre tela.Coneixem que l’autor d’aquesta obra pictòrica és Tiziano (Ticià, en català) Vencellio nascut a Venècia als voltants del 1488/90 i va morir als 1576. Es va formar al taller de Giovanni Belleni, on va ser company de Giorgione, qui li va influir en els seus delicats paisatges, la riquesa cromàtica i la tècnica de l’esfumat. Aviat Ticià va evolucionar, creant obres religioses de gran solemnitat, luxoses i coloristes. Molt famós i admirat en el seu temps, visqué en una mansió veneciana, rodejat de literats i músics. Rebé les màximes distincions, però només deixà la seva ciutat en comptades ocasions. Retratà altres personalitats i executà els més variats gèneres pictòrics, entre els quals destaquen els temes de religió, mitologia o amb els simbolismes d’un aspecte quotidia (al·legoria).

Ticià va tenir una llarga vida que aprofità i evolucionà cap a un apassionament, interpretatiu i tècnic, que al final de la seva vida revelà un patetisme de franca intensitat dramàtica, accentuada per la llibertat del dibuix, de formes dissoltes, quasi impressionistes.

Aquest pintor utilitza una habitual atmosfera de llum daurada a les seves obres, que crea una gran sumptuositat a les seves composicions especialment a les mitològiques que es veu realçada per l’esplèndida sensualitat dels cossos nus i l’ambientació càlida i vital. En el cas del retrat, Ticià aconseguí unes figures d’impressionant grandiositat.

Centrant-nos més amb l’obra veiem que la composició està basada en dos triangles que engloben les dues dones i delimiten dos móns oposats, aquests móns els podem diferenciar pel que fa a les figures, colors, il·luminació, sensacions, etc.Tot gira al voltant dels colors i els seus matisos mentre que el dibuix queda en un segon pla (característica del cinquecento). Té una gamma cromàtica molt variada, càlida a les parts importants i amb diferents tonalitats per aconseguir els efectes de la llum i ombra, aconsegueix un modelat suau del cos de Dànae.
Els cossos i l’àmbient general centren l’interès de l’autor i aconsegueix crear un ambient càlid amb la vibració dels colors i els efectes de la llum que produeix amb una pinzellada molt solta a les robes del llit més detallada al cos de Dànae per suggerir una pell anacrada i sensual que contrasta amb la pell fosca,bruna i el cos musculat de la vella.
El cos de Dànae tradueix una forta sensualitat: el seu cos jove i despullat, la seva disposició de les cames i mans, el rostre d’abandonament.. tot això transmet aquesta visió sensual que afirma la lllum daurada i càlida de l’obra.

Pel que fa a la iconografia puc explicar la part mitològica del quadre: Acrisi, el rei d’Argos, solament tenia una filla, Dànae. El rei, que volia tenir un fill, va  consultar el seu destí a l’oracle i aquest l’informà que el seu nét en un futur el mataria. Acrisi va voler desviar el destí i va tancar Dànae en una torre de bronze, vigilada per una vella esclava. Com ja sabeu Zeus, promiscu i caprixós amb les dones, es va fixar en Dànae i va transformar-se en pluja d’or, de manera que cobrant aquesta forma va poder penetar a la filla del rei Acrisi tot deixant-la en estat.
Més tard, el nadó va néixer i en assabentar-se el rei va expulsar-los als dos, mare i fill, i els col·locà en un cofre i llançada a l’illa de Sèrifos. Temps després sense saber-ho en uns jocs, Perseu , ja adult i després d’haver donat mort a la Medusa, matà el seu avi sense voler.

La vella de l’obra respresenta l’avarícia, ja que davant seu cau una pluja d’or tot intentant replegar-la per a ella. En canvi, Dànae representa la bellesa i la sensualitat femenina. Lògicamment l’obra també parla de la impossibilitat de lluitar amb el destí. Es tracta també d’una reivindicació de la nuesa com a concreciió de la bellesa i de la vida.

Aquesta obra té una funció decorativa molt curiosa perquè forma part d’una de les sis obres de tema semblant “Poesia mitològica” que el rei Felip II va encarregar a Ticià entre el 1554 i 1562 per al seu ús privat ( imagineu-vos el que vol dir !!! ) ja que aquesta sèrie d’obres tenen una càrrega de sensualitat molt marcada.

Carla Domingo Luengo, 2n batx.

Conferències de llatí i grec a Tortosa

El passat dimecres 17 els alumnes de llatí i grec de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta vam assistir a unes conferències per a la selectivitat a l’INS Joaquin Bau de Tortosa.

La conferència de llatí, a càrrec de Mònica Miró, professora de la UOC, tractava sobre la representació d’alguns mites de les Metamorfosis d’Ovidi en les arts plàstiques, sense fer referència especial a cap època concreta sinó abarcant obres del món clàssic fins a les de l’art contemporani.Els mites representats, tant en frescos, gravats, quadres o escultures eren Deucalió i Pirra, Apol.lo i Dafne, Faetont, Píram i Tisbe i Aracne: Cal destacar que els mites esmentats ens han estat de gran utilitat, ja que són els seleccionats per a la prova de selectivitat de llatí.

La segona conferència, oferida per Jesus Carruesco, professor de la URV i arqueòleg, tenia com a tema el pas de la polis grega a una gran colònia. La colonització grega estava motivada, en part, per la voluntat d’expandir el comerç i per continuar amb una tradició que es remuntava als mites i la literatura. Aquest interès per ampliar el territori també es veu impulsat, en alguns casos, per una predicció feta per una sacerdotessa Pítia del santuari de Delfos dedicat al déu Apol.lo a la qual s’acudia amb la finalitat de conèixer un lloc on poder assentar una nova colònia. Tots aquests factors van portar els grecs a navegar fins l’actual Sicília i el que fou la Magna Grècia.Després d’aquesta va tenir lloc la colonització de les costes del nostre territori, formant un nou nucli de comerç: Emporion.

Com a fet curiós relacionat amb la descoberta de restes arqueològiques en aquest punt destaca una estàtua fins ara reconeguda com una representació del déu Asclepi, però actualment la identitat d’aquest s’ha posat en dubte, ja que en la seva darrera restauració s’han detectat diferències a l’anterior en la posició dels braços i en la serp situada als peus de la divinitat en saber que aquesta havia estat afegida. Això ha portat a alguns experts a pensar que no es tracta del déu de la medicina sinó de Zeus Sèrapis, una divinitat oriental, reforçant d’aquesta manera la idea que tenim d’una Emporion amb una gran diversitat cultural originada pel comerç marítim a la zona.

Ailin Villarruel / Susana Martos

2n Batxillerat INS Ramon Berenguer IV (Amposta)

Segona edició de la matinal clàssica Projecte Neptú

El proppassat divendres 12 de febrer se celebrà al Museu Comarcal d’Igualada la segona edició del Projecte Neptú, una matinal clàssica impulsada per Prometeu Encadenat, la Secció d’Estudis Clàssics del CECI. Consisteix en una trobada formativa i lúdica que aplega, acompanyats dels seus respectius professors, alumnes de 2n de Batxillerat que estan cursant les matèries de Grec i Llatí en els respectius centres docents de la comarca de l’Anoia. En aquesta ocasió participaren en l’organització de l’esdeveniment els professors i professores Teresa Palomas, Carme Subirà, Guillem Cintas, José M. Cózar, Àngel González i Salvador Oliva, aquest darrer en qualitat de coordinador. Per part del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada Ramon Cemeli i Rita Armejach s’encarregaren dels aspectes tècnics. La trobada fou emesa en directe a través de la xarxa telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada a fi que tot aquell que senti interès per aquesta iniciativa pedagògica, se’n pugui descarregar la gravació des de l’apartat de videoconferències del web del CECI (ceci@cecianoia.org).
Es pot dir que la matinal que l’any passat naixia tot just com una primera temptativa, s’ha consolidat i gaudeix de molt bona salut ja que respecte a l’edició anterior s’ha incrementat el nombre d’instituts que hi han acudit així com també el nombre total de nois i noies (al voltant d’uns 80). En l’edició del Projecte Neptú de l’any 2010, oberta aquesta vegada tant a escoles públiques com a les concertades i privades, hi han participat bona part dels instituts de la comarca de l’Anoia: Pere Vives Vich i Joan Mercader (tots dos d’Igualada), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Molí de la Vila (Capellades), Alexandre de Riquer (Calaf) i Montclar (Jorba). També s’hi han integrat, però, dos centres de fora de l’Anoia perquè els professors que hi imparteixen Llatí són igualadins i col·laboradors habituals de Prometeu Encadenat: Camp Joliu (L’Arboç) i El Pinar de Ntra Sra (Sant Cugat del Vallès).
La jornada s’inicià amb l’assaig de la cançó llatina esdevinguda himne universitari Gaudeamus igitur la direcció del qual anà a càrrec de l’alumna calafina Aloma Giralt, tot plegat mentre els diferents centres anaven arribant a l’auditori. Obriren oficialment l’acte les encoratjadores paraules d’Albert Tulleuda, director del Museu Comarcal i amfitrió de la matinal. A continuació Salvador Oliva explicà als assistents uns quants detalls sobre els objectius i l’estructura de la trobada per donar pas tot seguit a la xerrada del conferenciant que ens visitava. Una de les principals finalitats que persegueix el Projecte Neptú és justament la d’oferir als nois i noies de 2n de batxillerat dels instituts anoiencs una conferència sobre algun dels temes objecte d’examen a la tan temuda selectivitat. Ferran Aguilera, catedràtic de llatí i professor de l’institut Lluís de Peguera (Manresa), dirigí als nostres alumnes una interessant xerrada sobre la poesia ovidiana sota el títol: Ovidi i la poesia de l’època d’August. Ferran Aguilera, actualment en excedència a l’ensenyament per càrrecs relacionats amb educació i cultura que en el present ocupa tant a l’Ajuntament de Santpedor com al Consell Comarcal del Bages, és conegut sobretot pels materials didàctics que ha publicat en relació amb l’ensenyament de la llengua llatina així com per les seves traduccions de Les Metamorfosis i Les Tristes obres ambdues del poeta sobre el qual ens oferí la seva dissertació.
Després d’una pausa per a la distensió i un agradable refrigeri, començà la segona part de la matinal. Es constituïren els grups (un total de 10) on es trobaven barrejats alumnes dels diferents centres. Cada grup havia de respondre de manera anònima a una sèrie de qüestions relacionades amb el coneixement de la cultura grecoromana i de la tradició clàssica a la nostra comarca, una excusa, de fet, perquè trenquessin el gel i intercanviessin experiències i opinions al voltant de l’aprenentatge de les llengües clàssiques. Cada grup escollí el seu portaveu per participar tot seguit en el concurs clàssic on calia competir amb els altres equips tot responent a un seguit de qüestions sobre grec, llatí i cultura clàssica. Una bona preparació, en definitiva, per a les proves de les PAU. L’enfilall de preguntes i el desenvolupament del concurs foren dirigits per Teresa Palomas, professora de l’institut vilanoví Pla de les Moreres. Seguí a continuació l’entrega de premis (un lot de llibres per a cada membre de l’equip vencedor). Cadascun dels seus integrants s’anà presentant tot especificant el centre del qual provenia. Per homenatjar el grup que havia obtingut la victòria, tota la platea els cantà el prèviament assajat Gaudeamus igitur.
Tancaren l’acte els agraïments dirigits al CECI (pel suport econòmic i tècnic), al Museu Comarcal (per haver brindat les seves esplèndides instal·lacions), al Ferran Aguilera i als professors que havien col·laborat en l’organització d’aquest aplec. Clogué solemnement la matinal la regidora d’educació de l’Ajuntament d’Igualada, Montserrat Mateu, tot adreçant uns mots d’alè tant als alumnes preuniversitaris que omplien l’auditori com als professors que hi havien assistit. La regidora lloà iniciatives com la del Projecte Neptú, matinal lúdico-didàctica a la qual desitjà llarga vida.

Salvador Oliva
IES Alexandre de Riquer, Calaf

Secció d’Estudis Clàssics del CECI, Igualada

Les termes de Bètulo

Les termes no només servien per a la nostra higiene personal sinó per practicar gimnàstica, reunir-se amb les amics i discutir sobre negocis , política, etc. Així doncs considerem les termes com un espai de lleure.

Només hi podien accedir els homes lliures i les dones per separat, havia un horari diferent per a home i dones o un edifici apart.
Les Termes de Bètulo varen ser construïdes a finals del segle I d.C.
Actualment aquestes termes les podem trobar a la part subterrània del museu de Badalona.
Les podem dividir en dues grans parts; la palestra que és el lloc previ on podem practicar la gimnàstica i preparar-se per a passar a la segona gran part, els banys.
Els banys es divideixen en tres espais, el primer seria el frigidarium, destinat a la piscina d’aigua freda. Els segon espai, tepidarium és una sala destinada a la temperatura mitjana, tèbia. En aquesta sala no hi havia piscina, sinó que servia per preparar el cos pel canvi de temperatura d’un bany a un altre, en el paviment d’aquesta sala hi trobaven un mosaic de tessel·les blanques.
La darrera sala, el caldarium era destinada als banys calents, la piscina estava sobreelevada. Per sota circulava aire calent d’un forn proper praefurnium, mantenint a una temperatura adequada el paviment de la piscina. El vapor que sorgia en aquest espai sortia a l’exterior per la xemeneia. Aquesta sala també era pavimentada per un mosaic un dels quals té representat uns dofins.

El tepidarium i el caldarium al voltant d les parets tenien uns estants per a deixar les cremes, els olis, els perfums, i la roba.

Les portes d’accés a les dues sales són estretes i estan separades per evitar els corrents d’aire i per tant la fugida de la calor.
Les parets de les sales eren cobertes amb plaques de marbre. D’aquestes encara se’n conserven alguns fragments.

Les termes tenien un personal adequat. Eren gestionades per un conductor balnei, aquest pagava a l’entitat pública o a l’amo (balneato) una part dels diners (locatio) que procedien de les tarifes cobrades dels banyistes. També hi havia algunes persones les quals s’encarregaven dels serveis que eren prestats als usuaris, com per exemple: el capsarius, una espècie de guixetes on guardaven la roba i els objectes de valor. L’ unctor equivalent al massatgista, l ‘alipius , el depilador; el fornacator l’encarregat de mantenir la temperatura adient a cada una de les sales corresponents.

Aquí teniu el vídeo de les termes de Bètulo que la Margalida va incloure al Google maps d’Hispània romana:

En conclusió, tenim molta informació d’aquestes termes que encara es conserven com ja s’ha dit al Museu de Badalona.

Carla Domingo i Anna Sales

2n batx. llatí

Selectivitat 2009 III: Per fi GREC!!!

Avui és el darrer dia, però vinc carregada de notícies. Deu ser l’emoció…

En primer lloc, en repartir l’examen de Geografia, he de confessar que els ulls se m’anaven cap a llatinismes com “per capita” (apareixia correctament en cursiva) i “ràtio”, amb l’accent que l’incorpora a la llengua catalana (per això no porta cursiva). Segurament els alumnes de la matèria no n’eren conscients, però vosaltres podeu explicar què signifiquen literalment i d’on provenen?

A continuació, Història de l’Art. Quina disbauxa de referències clàssiques! Semblava talment una premonició del de Grec:

  • OPCIÓ A – Exercici 2 – Obra 2. Aquí us presento el Kouros d’Anàvissoskouros-danavissos2

(Font: arsdidactica.galeria)

  • OPCIÓ B – Exercici 2 – Obra 2. Reconeixeu aquest edifici? I, sobretot, podeu dir el seu nom correcte?colosseu-de-dia1
  • (Font: puntsiest09)

    • OPCIÓ B – Exercici 2 – Obra 4. I finalment, qui reconeix aquesta escena?

    danae-de-ticia1

    Ara sí, ja va sent hora que arribi a la prova de Grec. Es tracta d’un text de Llucià amb un participi i poca més dificultat sintàctica, tot i que l’estil burlesc i irònic, ple de dobles sentits i aire col·loquial us costava una mica d’entendre, com a mínim a les alumnes de l’Albéniz. Sort que en vam treballar diversos textos per preparar la selectivitat…

    Les preguntes de sintaxi feien referència al participi i a l’estructura oracional del text en general i els exercicis de morfologia, etimologies i civilització eren molt semblants als de l’any passat.

    selectivitat-grec1

    Bé, ara veig que m’ha sortit un article molt llarg, però és que és el meu últim dia com a reportera i tinc una mica de recança de deixar-ho. Oi que em perdonareu?

    Fins a les PAAU 2010, que Déu sap com seran!

    TERESA

    Selectivitat II: LLATÍ 2009

    Ja que m’he erigit com una mena d’enviada especial de l’Aracne per portar primícies sobre la selectivitat, avui toca parlar de l’examen de Llatí. No faré judicis sobre el seu grau de dificultat, em limitaré a descriure’l.

    El text, que teniu a continuació, conté un ablatiu absolut, dues oracions de relatiu i dues d’infinitiu amb els corresponents subjectes en acusatiu. Els cum són preposicions i, per tant, no introduiexen cap subordinada.

    sele-llati-08-09

    (Cliqueu a sobre per poder-lo llegir còmodament)

    L’exercici 2 demanava l’anàlisi sintàctica de Caesar fins a iubet, és a dir, calia tenir ben clares les construccions d’infinitiu i de relatiu.

    Pel que fa a les opcions de civilització, no m’hi aturaré, però no crec que hagueu tingut massa problemes, sobretot amb l’exercici de redacció.

    I aquí és on entreu els de 4t. Us proposo que respongueu una de les preguntes d’opció múltiple i una de les d’exposició. A veure si aquesta vegada més gent s’anima al joc de crèixer dos anys de cop i presentar-vos a selectivitat.

    1. L’exercici 3.4 de l’Opció B diu així:

    L’expressió carpe diem s’atribueix a

    a) Ovidi

    b)Virgili

    c) Catul

    d) Horaci

    2. I ara, atenció a l’execici 4 de la mateixa opció:

    Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Les termes en el món romà (finalitat, activitats que oferien, estances que les formaven i la funció que feien, elements tècnics, llocs d’Hispània on se’n conserven restes, etc.).

    Com se us ha quedat, el cos? Sereu o no capaços de respondre? Doncs apa, espero més respostes aquesta vegada.

    TERESA

    Troia a la selectivitat

    Mireu-vos amb atenció aquest text (si cliqueu a sobre podreu llegir-lo millor):

    selectivitat11

    Oi que podria semblar un exercici de Grec o Llatí? Doncs no. Tot i que l’autor, Jaume Pòrtulas, va ser professor de la Margalida i meu a la facultat, aquest és el text corresponent a l’opció B de l’examen de selectivitat de Català. I és que no ens cansem de repetir qu el món clàssic està de moda…

    Una de les dues opcions d’Expressió i comentari crític, demanava escriure en unes dues-centes paraules  el següent tema:

    a) Què en sé, de la Guerra de Troia, i per quines fonts (escolars, literàries, cinematogràfiques, etc…) he arribat a saber-ho.

    Un cop comunicada aquesta primícia, us proposo avançar-vos en el temps i jugar a ser alumnes de 2n de batxillerat tot realitzant aquest exercici. Feu un text ordenat, ben redactat, on demostreu, alhora que la vostra competència lingüística, els vostres coneixements mitològics o cinematogràfics. No cal que sigui tan llarg, però com a mínim ha de tenir 100 paraules.

    Així mateix, estaria bé que els que heu fet la selectivitat ens féssiu arribar les vostres sensacions. Jo, com a vigilant de les proves, he estat pensant en tots vosaltres, tant els de l’Albéniz com els del Cristòfol i espero que us hagi anat molt bé.

    TERESA