Començaré la meva presentació de l’edició que us he recomanat llegir per apropar-vos a l’obra de Virgili, amb els mots de Ramon Torné a La nissaga catalana del món clàssic, tot aprofitant per congratular-me de la recent publicació d’aquest llibre de referència per conèixer la gens clàssica del nostre país.
Torné, actualment professor d’institut, amb alumnat com vosaltres acostumat al treball en xarxa, diu de Joan Bellès, el traductor a qui us he encomanat per accedir als versos de Virgili:
Recordo l’agradable sorpresa amb què va ser rebuda la seva [de J.Bellès] traducció de l’Eneida (Barcelona, Empúries, 1999) sobretot perquè semblava difícil creure que durant força temps ningú no es posés a traduir novament el magnum opus de Virgili, tenint a mà l’autoritzat treball de Miquel Dolç dins la fundació Bernat Metge […], per tal d’apropar els versos de Virgili a un sector del públic molt més ampli, especialment als estudiants de batxillerat i primers cursos d’universitat. La seva edició conté, a més, notes i introduccions a cadascun dels llibres fetes amb justesa i sàvia orientació, fugint en tot moment de l’erudició i ampul·lositat que són la temptació de qualsevol filòleg.
(pàg. 528-9)
Efectivament, des del 1958 la llengua catalana ja gaudia d’una excel·lent traducció en hexàmetres del poema èpic de Virgili, obra del poeta, crític i traductor Miquel Dolç, que també en feu una traducció en prosa (1972-78). No obstant, l’afany de Joan Bellès per divulgar l’obra del poeta de Màntua, però sense perdre rigor filològic, ens ha provist d’una eina docent impagable que us permetrà accedir a l’antologia de textos de les PAU amb les màximes garanties. De ben segur que s’hauria congratulat de l‘edició de butxaca publicada el 2010, que permet a més estudiants accedir, tocar, llegir i rellegir -en definitiva, reviure- la complexa arquitectura de l’univers virgilià. Vosaltres, alumnes de segon de batxillerat, us compteu entre els afortunats, gaudiu-ne doncs!
TERESA
A part de deixar la vostra experiència sobre la lectura, un cop acabada, us proposo que desenvolupeu algunes de les referències concretes que apareixen a l’article: Miquel Dolç, Fundació Bernat Metge… Busqueu-hi també un llatinisme, que casualment pertany al llistat de selectivitat.
Teresa, comparteixo certament tot el que dius tu i tot el que diu Ramon Torné de Joan Bellès; em va encantar conèixer-lo i felicitar-lo per aquest bell regal quan en una ocasió vàrem compartir mesa en l’institut d’estudis catalans. Em va doldre la seva pèrdua. Ars longa, vita brevis!
Sóc filla de Campanet i m’agradaria afegir que el 1918 el meu compatriota i gran coneixedor de Virgili, Llorenç Riber, ja havia publicat una bella traducció en català de l’Eneida de Virgili.
També m’agradaria animar-vos a situar Joan Bellès, juntament amb Miquel Dolç i Llorenç Riber, en la línia del temps oberta en Dipity en El Fil de les Clàssiques per a La nissaga catalana del món clàssic.
Així m’agrada, que reivindiquis els autors de casa teva, cosa no gens difícil perquè en altres articles ja hem pogut comprovar que Ses Illes són bressol de grans literats i lingüistes. No he pretès fer cap recerca exhaustiva sobre el tema, però he de confessar que desconeixia aquesta edició del 1918.
Qui s’anima a seguir la tasca col·laborativa que proposa la Margalida? Ara que esteu de ple amb els Google maps (ubicació geogràfica) proveu amb la ubicació cronològica.
Teresa, potser també podrien respondre si saben quina de les tres traduccions de l’Eneida ha seguit Marià Betriu per fer aquesta antologia amb els textos virgilians que entren a les PAU de llatí 2012? Tot comparant-la amb la de Joan Bellès quina de les dues resulta més entenedora i per què?
Vid. Nis i Euríal, la proverbial parella d’amics virgiliana, a El Fil de les Clàssiques.
Joan Bellés respecte el meu parer, ha fet un treball molt bo. Jo que gaire bé ja estic acabant de llegir-me la selecció de llibres, he de dir que ho fa d’una manera molt entenedora i propera al llenguatge d’avui dia. Tot això ens fa que els estudiants no tinguem tants problemes a l’hora de llegir el llibre i per tant agafem la seva lectura amb ganes.
Ara mateix estic en mig de la lectura de l’Eneida, la traducció de Joan Bellès i realment m’està agradant molt.
Pensava que sería una lectura complicada però penso que està molt bé, sobretot per les anotacions que són molt aclaridores quan no entèns algun concepte o en aquell moment no saps ben bé de quina divinitat es parla.
Fent referència al llatinisme “magnum opus” vol dir “obra mestre” i com diu el professor Torné, que la “magnum opus” de Virgili és l’Eneida, dóna més mèrits encara a Joan Bellès ja que penso que és és molt difícil fer una bona traducció i a sobre si és d’una gran obra encara més.
És un privilegi tenir en les nostres mans una traducció sobre un dels filòlegs més rellevants del nostre segle. No el vui catalogar com una persona del qual s’ha donar a conèixer per la seva trajectòria literària sinó per la traducció que tots estem gaudint. Ens facilita la lectura en si. Crec que tots els alumnes del Batxillerat que utilitzem aquesta versió estarem molt agraïts de la seva interpretació i traducció d’aquesta obra tant clàssica.
Miquel Dolç és un filòleg , crític i poeta català. Es va especialitzar en la filologia clàssica. La Fundació Bernat Metge va começar a funcionar al 1922 i tenia com objectiu treure a la llum obres que havien sigut clàssiques.
Segons la pregunta plantejada per la Margalida, Llorenç Riber és el capdavanter més antic en la proporsió de les seves obres del qual li continua Miquel Dolç i finalitza amb Joan Bellès.
Si comparem l’antologia de les PAUS que està en forma lírica i la de Joan Bellès que està molt curada sintàcticament i morfologicament pensant en tot moment dels alumnes que la llegirien, em quedo sens dubte amb el d’aquest honorable senyor. A més està en prosa i amb unes notes adicionals per fer la lectura més entenedora.
Salue
No tinc el plaer d’estar llegint la traducció de Joan Bellès perquè no estava disponible a la biblioteca, però després dels magnifics comentaris de la Teresa, d’aquest comentari i de poder veure amb els meus propis ulls aquesta edició de l’Eneida estic segura que és una bona traducció per el nostre nivell i que, a més a més, ens explica la història amb la màxima fidelitat.
Fent referència al teu primer comentari Teresa, Miquel Dolç és un poeta, crític literari, filòleg i traductor al català que ha traduit obres com Epigramas selectos. Per últim, la Fundació Bernat Metge té com a finalitat no sols el foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans, sinó també la de crear al llarg dels temps generacions d’humanistes. La seva activitat principal ha estat la publicació de la col·lecció Fundació Bernat Metge, té com a finalitat no sols el foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans, sinó també la de crear al llarg dels temps generacions d’humanistes. La seva activitat principal ha estat la publicació de la col·lecció Fundació Bernat Metge, en català, seguint el model de les grans col·leccions clàssiques europees.
Vale
Salve!
Actualement estic endinsat a la lectura de l’Eneida, esta molt bé, la versió t’ajuda molt a entendre tota la historia d’Enees i la tradució esta molt ben feta. Gracies a Joan Bellès els alumnes de l’estudi de les clàssiques podem gaudir d’una traducció molt completa d’aquesta historia tan apasionant.
Miquel Doç va ser un filòleg, crític literari, poeta i traductor català. Va escriure diversos llibres de text per a l’ensenyament del llatí: una gramàtica i tres llibres de traducció i exercicis i també va publicar diversos textos per estudiants per l’editorial Bosh: d’Ovidi, Marcial i Quintilià.
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 amb la finalitat de fonamentar l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans.
La activitat principal de la fundació ha estat la publicació de la col·lecció Fundació Bernat Metge, en català, seguint el model de les grans col·leccions clàssiques europees.
Acabem de tancar el cercle: Mn. Riber oficià el casament de Carles Riba i Clementina Arderiu el 1913.
Efectivament, tot lliga, Ramon. Gràcies per afegir aquest serrell d’or als comentaris que ha suscitat l’article.
Nois i noies, després d’haver tingut l’honor de rebre la visita de l’autor de la citació entrorn de la qual gira l’article, us he de dir que heu respost la majoria de les qüestions que proposava.
A partir de les explicacions de la Sara, ja podeu guardar l’exemple per quan estudiem el llatinisme “magnum opus”.
Pel que fa a la resta de qüestions relacionades amb la traducció i els grans filòlegs catalans, la meva intenció és que us pareu a pensar un moment que cada vegada que arriba a les vostres mans una obra en una llengua diferent a l’original, esteu en mans de la figura invisible, imperceptible, del traductor i l’editorial que impulsa la traducció. No ho oblideu!
L’únic aspecte que no acaba de quedar clar, tot i que el Jordi s’hi refereix, és la informació sore mossèn Riber. Algú m’ho pot aclarir?
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » De itinere: Vènet I – Pàdua
Salve!
Jo tampoc tinc el plaer d’haver llegit encara la traducció de Joan Bellès, però aquest any crec el tindre ja que entra en la selectivitat d’aquest curs 2013. A veure que tal i si m’agrada, esperem que si.
Vale!
Salve!!
No l’he pogut llegir encara aquest llibre. Aquest curs si que ho faré, estic segura que no em decepcionarà!!
Vale.
Salve!
M’estic llegint aquest llibre i crec que està molt ben traduït, recopilat i actualitzat. Crec que és important haver-se llegint abans alguna adaptació de l’Eneida per així entendre millor el desenvolupament de la història. Mai és tard per llegir-se un dels clàssics de la literatura romana i universal!
Salvete!
Ara mateix estic acabant de llegir els ultims versos de l’Eneida, traduïda per Joan Bellès.
Trobo que és una traducció amb uns mots molt encertats; és molt fàcil d’entendre i això és un fet positiu ja que ens anima a llegir el llibre, ja que hi ha moltes lectures obligatòries amb un català o castellà molt antic, el qual ens costa més d’interpretar i sen’s fa més pesat de llegir.
Tot i això, en l’edició que tinc jo del llibre, s’ha comès un gran error: han eliminat els numerets que marquen els versos!
Tot i això, com he comentat, m’està agradant el llibre i la manera com està explicada la història.
Valete!
Crec, Cristina, que és un error editorial imperdonable haver eliminat el número dels versos en l’última edició perquè és molt útil per llegir la selecció de les PAU i per trobar un fragment ràpidament. Espero que en properes reedicions ho tinguin en compte.