Mireu quin Google maps col·laboratiu de teatres romans estem fent!
Vid. Teatres romans arreu en un mapa més gran
Ens ajudeu a localitzar-ne més? Ens expliqueu l’origen del teatre romà, l’estructura i les parts de què constaven; ens enumereu i expliqueu els diferents tipus d’espectacles que s’hi feien i qui els representava; sabeu quines ciutats romanes de Catalunya i de la península Ibèrica conserven restes de teatres romans; quin teatre romà us agrada més i per què, etc.
Discipuli discipulaeque
SELECTIVITAT: Els teatres romans. Expliqueu-ne l’origen, l’estructura i les parts de què constaven; enumereu i expliqueu els diferents tipus d’espectacles que s’hi feien i qui els representava; digueu quines ciutats romanes de Catalunya i de la península Ibèrica conserven restes de teatres romans.
El teatre romà té com a referència el model grec que va començar a adaptar el segle I aC.
L’estructura seguia la del teatre grec però els romans van fer algunes modificacions que feien que finalment l’edifici adoptés aquesta forma: la façana exterior tenia fileres d’arcs que dividien els pisos; l’orchestra, espai semicircular on seien els espectadors més importants; la scaena era l’escenari on actuaven els actors; i la cavea, on seien els espectadors separats per classes socials.
Els espectacles que es representaven eren: fabulae palliatae, comèdies d’inspiració grega; fabullae togatae, comèdies romanes; farses atellanae, representacions amb màscares; mims; pantomimes; tragoediae, tragèdies d’inspiració grega i tragèdies praetextae, romanes.
Les ciutats que actualment tenen restes de teatres romans a Espanya són: Mèrida, Sagunt i Tarragona entre d’altres.
Rocío, molt bé; però et faltaria especificar les diferents parts del teatre romà i aprofundir l’explicació dels diferents gèneres teatrals.
Pot ser interessant el visionat d’aquest vídeo.
El teatre romà, com ja he posat en el comentari anterior, té procedència grega. Els teatres grecs estàven formats per tres parts essencialment: l’escena, l’orchestra i la graderia. La principal novetat que trobem en els teatres romans és que l’orchestra pateix una disminució del seu tamany i passa a ser semicircular, i amb això la graderia adopta la mateixa forma esfèrica, però canvien el nom a cavea i el divideixen en tres parts per separar els espectadors en classes socials.
Quin nom reben, Rocío, les tres parts en què divideixen la càvea?
Salve!
SELECTIVITAT: Els teatres romans. Expliqueu-ne l’origen, l’estructura i les parts de què constaven; enumereu i expliqueu els diferents tipus d’espectacles que s’hi feien i qui els representava; digueu quines ciutats romanes de Catalunya i de la península Ibèrica conserven restes de teatres romans.
Els origens del teatre el trobem a grècia, com altres aspectes de la cultura els Romans la van admetre i less van modificar , en aquest cas els teatres abans del S.I abans de Crist eren de fusta més tard els Romans van agafar la forma grega amb un teatre de pedra i molt més el·laborat. L’estructura del teatre Romà era similar a les altres construccions culturals com : el circ o l’amfiteatre. El teatre constava d’una graderia o “cavea”,aquesta es dividia en tres parts : ima cavea, media cavea i summa cavea, “l’orchestra” que era on seien els personatges principals durant la reconversió a edificació romana trobem que passà de circular a semicircular i per finalitzar trobem “l’scaena” on cumplia la funció d’escenari,guardarobes,etc… També trobem com la façana exterior s’anomenava “frons scaenae”.
El teatre Romà era un edifici funcional on es feien espectacles d’entreteniment, sobretot es realitzaven: les comèdies romanes(fabulae togatae),comèdia grega (fabulae palliatae), farses atellanae,tragoediae,tragoediae, tragèdies d’inspiració grega ,tragèdies praetextae i mims.Entre d’altres.
Actualment trobem bastants restes de teatres romans, a Catalunya Tàrraco, a Emèrita Augusta , a Gades, a CaesarAugusta, a Toletum,a Pollentia, Antikaria,Baetulo, entre moltes altres.
Vale!
En un principi els teatres romans eren de fusta i desmuntables però cap el segle I aC, es van començar a construir teatres de pedra a partir de l’exemple dels grecs. La seva estructura també era molt semblant a la del teatre grec: la graderia (on es situaven els espectadors), l’orchestra (on cantava i ballava el cor) i l’escenari que disposava del prosceni (la plataforma on es col·locaven els actors) i de la scaena (decoracions). Tanmateix els romans van introduir alguns canvis, com ara la disposició semi-circular del teatre mentre que els grecs eren totalment circulars. Cal afegir que els teatres romans sempre estaven a l’aire lliure i es cobrien amb una lona quan es requeria.
En els teatres, es representaven obres dramàtiques de diferent tipus: tragèdies romanes i gregues, comèdia palliata, comèdia togata, comèdia atellana i mims.
Algunes troballes arqueològiques de teatres romans a Catalunya són el de Tàrraco i el de Bètulo. Alguns exemples a Hispània són el de Mèrida, CaesarAugusta (Saragossa), Santiponce, Sagunt, Carthago Nova (Cartagena) i Màlaga.
Al principi, els teatres romans eren de fusta i desmontables. A partir dels segle I a.C a Roma es comencen a construir teatres de pedra imitant als models grecs.
El teatre tenia diferents parts:
·La graderia, on seien els espectadors. Estava dividida en tres sectors destinats a les diferents classes. Les classes altes, per exemple, seien més a prop de l’escenari.
·L’Orchestra, l’espai circular destinat al cor. És on cantaven i ballaven.
L’escenari, que era més ample que el dels teatres grecs. Era l’espai on actuaven els actors. Darrera acostumaven a tenir un edifici on s’hi emmagatzemaven coses i s’utilitzava, també, com a vestidors.
Els teatres estaven a l’aire lliure tot i que es podia estendre una lona. S’intentava aprofitar el pendent de les muntanyes, tot i que, si era impossible, es construïa amb un sistema d’arc.
S’hi representaven tan tragèdies com comèdies.
Actualment es conserva el teatre de Tàrraco, tot i que està molt malmès, a Catalunya. A la Península també es conserven el de Mèrida i el de Sagunt.
Salve!
A l’inici, els teatres romans eren teatres construïts amb fusta i que es podien desmuntar, però en el segle I a.C, es van començar a construir teatres que es basaven en els models grecs. Aquests teatres, com els teatres grecs, es dividien en tres parts: la graderia (on seien els espectadors), l’orchestra (on es situava el cor) i les construccions de l’escenari. El escenari estava compost per una plataforma (lloc on actuaven els actors), un edifici amb la funció de taló de fons, un magatzem i els vestidors (scaena). Però els romans també van afegir diferents característiques als seus teatres que els diferenciaven amb els teatres grecs:
– No els hi feia falta construir els teatres en les faldes de les muntanyes ja que podien elevar la graderia (cauea) construint un sistema d’arcs i galeries que l’elevaven.
– L’orchestra és semicircular i la seva funció era de zona on es seien la gent més important.
– L’escenari (proscaenium o pulpitum) era més ample
– El magatzem i els vestidors eren igual d’alts que la graderia, fent que el teatre quedés tancat en un semicercle.
El teatre estava construït a l’aire lliure, i alguna vegada el cobrien amb una lona. També la graderia estava dividida en tres parts, segons les classes socials.
Les representacions que es feien en el teatre, competien contra el circ i l’amfiteatre. Els edils eren els encarregats d’organitzar els diferents espectacles, contractant a companyies de teatre, que s’ocupessin d’actuar en ells.
Els actors que participaven eren cinc o més actors i no hi havia actrius, per tant, els papers de dona eren interpretats per homes. La única excepció on hi havia actrius era en el mim.
La roba que portaven eren túniques i togues i hi havia dos tipus de sabates que diuen: sabates amb talons alts per a la tragèdia (coturnus) i una sandàlia oberta (soccus) per a la comèdia.
El teatre, la majoria de les vegades era en vers, acompanyat de música i hi havia moltes escenes on es cantava (cantica) que podien ser entre diversos personatges o solitaris.
Un teatre romà és una construcció típica de l’arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l’antiga Roma i la finalitat del qual era la d’oferir espectacles teatrals a la societat.
Al començament, les obres de teatre es repsentaven en escenaris de fusta que es muntaven i es destruïen un cop l’obra havia acabat.
Moltes de les característiques principals de les construccions per a teatres, a l’antiga Roma, es basaven o derivaven de les del període hel·lenístic de l’arquitectura grega. Eren extremadament important,
solíen tenir uns càntars que feien que el so retumbara i que aquest tingues millor acústica.
Es dividia en dues parts principals: La graderia, on seien els espectadors, dividia en tres segons la classes socials, com més ric més a prop de l’escenari. I l’Orchestra, l’espai circular que es destinava al cor, on els músics cantaven i ballaven. I per útlim l’escenari, on actuaven els actors.
Salve 🙂
Un teatre romà és una construcció, que antigament, és feia de fusta i es destruïen un cop l’esdeveniment acabava. Eren construccions típiques de l’arquitectura romana que es troben a gran part de les províncies de l’antiga Roma i la finalitat dels quals era la d’oferir espectacles teatrals als ciutadans. Els romans van imitar les construccions dels teatres dels grecs.
El teatre romà tenia una estructura en forma de semicercle i es construïen a l’exterior. Consten de diferents parts com per exemple, la càvea que eren unes grades on els ciutadans seien segons la seva categoria social, l’orquestra un espai semicircular entre la graderia i l’escenari, el prosceni que actualment és conegut com l’escenari, on els artistes representen l’obra. L’escenari es dividia en altres parts com per exemple, el frons scaenae, que era un mur permanent que feia de decorat, el postscaenium era la part dels “camerinos” dels actors, l’hyposcaenium que era un soterrani on es guardava l’atrezzo dels personatges (les seves vestimentes, alguns decorats portàtils..etc). A més també hi havia un velum que protegia als ciutadans de les plujes o bé del sol.
És representaven diferents tipus d’espectacles com per exemple comèdies gregues o romanes anomenades fabulae palliate (en el cas de les gregues) i fabulae togatae (en el cas de les romanes). També es representaven tragèdies, mims i pantomima, aquest últim eren representacions d’un sol actor amb diferents papers, és a dir, com a una espècie de monòleg.
Salve!!
Els teatre romans són una construcció típica de l’arquitectura romana que es troben a la gran majoria de les províncies de l’antiga Roma i la finalitat del qual era la d’oferir espectacles teatrals. Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; l’orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l’escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, un magatzem i els vestidors (scaena). Els romans, igual que els grecs, aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia. Tot i així, quan no disposaven d’aquest avantatge, eren capaços fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia descansava sobre un sistema d’arcs i galeries de formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones més planes sense dependre del relleu. A més, L’orquestra (orchestra), que en el teatre grec d’època clàssica era completament circular, era semicircular en el teatre romà. Una altre característica del teatre romà era que l’escenari era més ample que el dels grecs. La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cauea o gradería , de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle Tant el teatre grec com el romà eren a l’aire lliure. Finalment, la graderia solia estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials: les classes altes a les grades més pròximes a l’escenari (prima cavea)i les classes baixes en la resta (summa cavea). A Roma el teatre més important va ser el de Pompeu. Mentre que a la península Ibèrica els més ben conservats són el de Mérida i el de Sagunt.
Salve!
El teatren romà
Els romans van imitar la construcció dels teatres de les colònies gregues del sud d’Itàlia. Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs.
El teatre romà es dividia en tres parts ben diferenciades: l’orchestra, semicercle front a l’escenari al qual seien les autoritats i l’alçava un altar en honor a déu Dionís; la cavea, estructura semicircular amb grades a la qual seien la resta d’espectadors, situats segons el seu rang social ( Les més baixes i properes a l’escenari són la prima cavea i les més altes i allunyades la summa cavea); la Vomitoria, entrades a la graderia; la scaena o escenari al qual actuen els actors; el proscaenium que era un espai on els actors es canviaven; el frons scaenae que estava compost per a un doble ordre de columnes;el porticus post scaenam que era un pati amb columnes situat darrere de l’escenari i l’hyposcaenium que era un soterrani on es guardava els materials que s’havien de fer servir.
Els espectacles que s’hi representaven eren: (representaciÛ díun sol actor amb diferents papers); les tragoediae (tragèdies que imitaven molt a les gregues); tragèdies praetextae (tragèdies pròpies romanes); fabulae palliatae (comèdies molt similar a les gregues); fabulae togatae (comèdies pròpies romanes); farses attellanae (representacions populars amb màscares on els actors tendien a improvisar); mims (inspirades en històries populars on hi havia erotisme); pantomima (un sol actor feia de diversos personatges).
A la península Ibèrica els més ben conservats són el de Mérida (5.500 espectadors) i el de Sagunt. En canvi les restes del de Tàrraco es troben molt malmeses.
Salve!!
Un teatre romà és una construcció típica de l’arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l’antiga Roma i la finalitat del qual era la d’oferir espectacles teatrals. Algun exemple a Catalunya és el teatre romà de Tarragona.
Les parts del teatre romà són: el pòrtic darrere de l’escenari (porticus post scaenam); l’escenari (scaena); el front escènic (scenae frons); els seients (proedria); la graderia (cavea)…
El teatre romà de Tàrraco és l’únic edifici que es conserva a Catalunya. Nombrosos científics han encetat polèmiques sobre la data de construcció d’aquest teatre i, avui dia, encara no se sap exactament si va ser aixecat en època d’August o bé en època de l’emperador Tiberi. El que sí se sap és que va deixar de funcionar cap al segle II dC.
Actualment i lamentablement, no es pot visitar i està abandonat.
Alguns treballs presentats a classe
Salve!
Les característiques principals del teatre romà van derivar al principi de les del teatre grec, ja que moltes de les característiques generals de l’arquitectura romana deriven directament de l’arquitectura del període hel·lenístic.
Els primers teatres es van construir en fusta i tova; aquests es derrocaven després que l’esdeveniment per al qual van ser erigits conclogués. Una llei impedia la construcció de teatres permanents, però, en el 55 a. C. es va construir el Teatre de Pompeyo amb un temple per evitar la llei.
Amb el pas del temps, els teatres romans van desenvolupar característiques específiques. La major part dels teatres romans conservats segueixen el model arquitectònic proposat per Vitrubio, constant de:
– Scaenae frons (front escènic), normalment compost d’un doble ordre de columnes.
– Orchestra: semicercle o una mica més d’un semicercle davant l’escena en què s’asseien les autoritats, actuava el cor i s’alçava un altar en honor a Dionís.
– Aditus: Passadissos laterals d’entrada a l’orchestra.
– Cavea: Estructura semicircular en la qual, segons el rang social, se situaven els espectadors. Es dividia en ima cavea, mitja cavea i summa cavea, dividits per passadissos horitzontals (diazomatas). Es divideix en sectors circulars (cunei).
– Vomitoria: Entrades abovedadas per les quals s’accedia a la càvea.
– Proscaenium (prosceni): Espai davant de l’escena en què es desenvolupava l’acció dramàtica.
– Porticus post scaenam (Pòrtic darrere de l’escena): Pati porticat amb columnes darrere de l’escena.
Alguns teatres podia donar suport a la càvea sobre galeries voltades, mentre que en altres, els arquitectes aprofitaven vessant d’alguna turó per excavar-hi la càvea del teatre.
El teatre podria cobrir-se amb tendals per protegir els espectadors de la pluja o de la llum del sol.
A més, molts teatres contenien petits temples en la seva estructura.
Cada classe social romana tenia el seu lloc específic en el teatre: la proedria pels senadors, la ima cavea per als cavallers, la mitjana cavea per a la plebs lliure, la summa cavea per als lliberts i esclaus i el matroneo per a les dones
Salue!
Pels romans, igual que per nosaltres, el teatre era un edifici bàsciament d’oci on s’hi veien representades les obres dels actors amb més renom d’aquella època. Pel què fa a la forma constructiva, els romans heredaren moltes característiques que utilitzaven els grecs, especialment durant el període hel·lènic. En un primer moment els teatres s’enderrocaven una vegada representada l’obra a la qual estaven destinats, de manera que únicament s’hi podia representar una obra, però finalment cap al 55 aC es va construir el teatre de Pompeya que ja va quedar degudament edificat.
L’espai del teatre estava dividit en 7 parts: per una banda es trobava scaneae frons que ho podriem identificar amb el decorat de l’escenari que es trobava al fons de l’edifici; a continuació hi havia la orchestra, en aquest espai es distingia un semicercle on s’hi solien trobar les autoritats, honoraven al déu Dionís i actuava des d’allà el cor; através de l’auditus (passadís) dels laterals s’accedia a la orchestra; en una zona semicircular es situava la cavea que era el lloc on segons la seva classe social es situaven els espectadors; a través de la vomitoria s’accedia a la càvea; en el proscaenium era l’espai destinat a la representació de l’obra i finalment a la part darrera s’hi trobava el porticus post scaneam, un pati que es trobava a la part trasera de l’escena.
El teatre romà és un edifici molt important de l’arquitectura romana en general. A la gran majoria de províncies de l’antiga Roma hi havia com a mínim un teatre romà, que oferia espectacles teatrals. Alguns dels teatres romans que encara es conserven als països catalans són:
– Teatre de Tarragona
– Teatre de Pol·lèntia
– Teatre de Sagunt (València)
Els teatres eren com ara els circs, es muntaven i es desmontaven per l’ocasió. Es feien de fusta i un cop acabades les funcions es destruïen. Moltes de les característiques més importants dels teatres romans es basaven a les del període hel·lenístic de l’arquitectura grega. Una diferència destacable és l’entorn; mentre els grecs l’entorn i la natura era tant important en l’arquitectura, els romans semblaven no posar-li gaire interès.
Un exemple clar és l’antic teatre grec, reformat pels romans, a Taormina (Sicília). En aquest teatre els grecs havien previst que es pogués veure com un trampolí al mar, i els romans ¡, en reformar el teatre, van construir una paret que trencava per complet aquest afecte.
Els romans ja miraven per la qualitat acústica a l’hora de construir els teatres, per tant procuraven que el teatre tingués la millor acústica possible.
Salve!!
Un teatre romà és una construcció típica de l’arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l’antiga Roma i la finalitat del qual era la d’oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en són el teatre romà de Tarragona, el de Pol·lèntia i el de Sagunt, pel que fa als Països Catalans. Moltes de les característiques principals de les construccions per a teatres, a l’antiga Roma, es basaven de les del període hel·lenístic de l’arquitectura grega. Una de les diferències més importants té a veure amb l’entorn, mentre per als grecs la fusió de l’arquitectura amb l’entorn i la natura, la importància de les vistes des dels teatres, com la visió d’aquest des de l’exterior, eren extremadament importants, als romans semblava no interessar-los gens ni potser considerar-ho com a element.
Salve!
Els romans van imitar la construcció dels teatres de les colònies gregues del sud d’Itàlia. Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs.
El teatre romà es dividia en tres parts ben diferenciades: l’orchestra, semicercle front a l’escenari al qual seien les autoritats i l’alçava un altar en honor a déu Dionís; la cavea, estructura semicircular amb grades a la qual seien la resta d’espectadors, situats segons el seu rang social ( Les més baixes i properes a l’escenari són la prima cavea i les més altes i allunyades la summa cavea); la Vomitoria, entrades a la graderia; la scaena o escenari al qual actuen els actors; el proscaenium que era un espai on els actors es canviaven; el frons scaenae que estava compost per a un doble ordre de columnes;el porticus post scaenam que era un pati amb columnes situat darrere de l’escenari i l’hyposcaenium que era un soterrani on es guardava els materials que s’havien de fer servir.
Els espectacles que s’hi representaven eren: (representades em sol actor amb diferents papers); les tragoediae (tragèdies que imitaven molt a les gregues); tragèdies praetextae (tragèdies pròpies romanes); fabulae palliatae (comèdies molt similar a les gregues); fabulae togatae (comèdies pròpies romanes); farses attellanae (representacions populars amb màscares on els actors tendien a improvisar); mims (inspirades en històries populars on hi havia erotisme); pantomima (un sol actor feia de diversos personatges).
Salve!
El teatre a Roma va imitar la construcció dels teatres de les colònies gregues del sud d’Itàlia. Al començament els teatres eren de fusta i eren desmuntables, però a partir del s. I A.C. a Roma es va començar a construir uns teatres de pedra segons el model grec.
El teatre es dividia en tres parts: l’orchestra, semicercle enfront de l’escenari del qual se seien les autoritats i l’alçava un altar en honor al déu Dionís. La cavea: amb una estructura semicircular amb grades en les quals se seien la resta d’espectadors, situats segons la seva posició social. El magatzem i els vestidors: eren igual d’alts que la graderia, fent que el teatre quedés tancat en un semicercle.
Les representacions es feien al teatre, competien contra el circ i l’amfiteatre. Els edils eren els encarregats d’organitzar els diferents espectacles.
El teatre romà de Tàrraco és l’únic edifici que es conserva a Catalunya, encara que actualment no es pot visitar i està abandonat.
Pingback: Una escapada romana a Nîmes i a Arle | Aracne fila i fila
Pingback: Teatres grecoromans d’Europa i d’Àsia | Aracne fila i fila
L’Estat Islàmic dinamita part del teatre romà de Palmira
El director general d’Antiguitats del govern siri torna a demanar la protecció del patrimoni.
Segons Abdulkarim, s’ha destruït part de l’arc quadrifont (un arc de triomf de planta quadrada amb quatre arcs, un a cada costat) del teatre romà i la seva façana. “Fa 10 dies que vam saber que s’havien fet aquestes destrosses però no ho hem fet públic fins ara perquè no teníem fotografies per confirmar-ho”, ha dit Abdulkarim.
Segons Abdulkarim, el monument ha quedat completament destrossat, però també ha puntualitzat que només una de les 16 columnes que tenia el teatre era autèntica. La resta eren falses perquè les havien tret de Palmira per restaurar-les.
http://www.ara.cat/cultura/LEstat-Islamic-dinamita-teatre-Palmira_0_1727827397.html