Arxiu de la categoria: Cantautor

Cantautor, General, Llatí

Francesco De Gregori “Rosa rosae”

Deixa un comentari

Francesco De Gregori és un cantautor italià. Aquesta és una obra seva molt coneguda: “Rosa rosae”

[youtube]http://youtu.be/_Hfl9tjX1VY[/youtube]

Rosa che rosa non sei, rosa che spine non hai.
Rosa che spine non temi, che piangi e che tremi, che vivi e che sai.
Rosa che non mi appartieni, che sfiori, che vieni, che vieni, che vai.
Rosa che rose non vuoi, rosa che sonno non hai.
Rosa di tutta la notte, che tutta la notte non basterà mai.
Rosa che non mi convieni, che prendi e che tieni, che prendi e che dai.
Rosa che dormi al mattino e venirti vicino non oso.
Rosa che insegni il cammino alla sposa e allo sposo.
Rosa d’amore padrona, punisci e perdona, non chiuderti mai.
Rosa d’amore signora, digiuna e divora, non perdermi mai

Quina relació té aquesta cançó amb el llatí? Quines altres cançons coneixeu amb aquest mot de la primera declinació llatina? Per què creieu que suscita tant d’interès?

Andrea Torrente

4t ESO Llatí opt. 3

Cantautor, General, Mitologia

Giraluna de Luis Eduardo Aute

1 comentari

Us deixem aquí una cançó plena de referents, titulada Giraluna de Luis Eduardo Aute, un músic i cantautor espanyol d’origen filipí.  A més de ser cantautor Aute és conegut també com a director de cine, pintor y poeta.

Lletra

Hay quien sueña con los ríos
que conduzcan a El Dorado
hay quien sueña con las fuentes
de la Eterna Juventud
Hay quien sueña con el Oro
del Becerro idolatrado
y quien sueña con la Alquimia
que haga del vicio, virtud…
Pero yo que no pretendo
fortalezas ni fortuna,
sólo un sueño soñaría…
entre un mar de girasoles
buscaría un Giraluna
que velara y desvelara
cada noche la otra cara
de la luna…
gira, gira Giraluna,
gira, gira, gira, luna
gira, gira y mírame…
Hay quien sueña con el trueno
de la caja de Pandora
hay quien sueña con el rayo
redentor del Santo Grial
Hay quien sueña con Olimpos
donde no entre el mal de Aurora
y quien sueña con androides
más allá del Bien y el Mal.
Hay quien sueña con el tacto
de la mano del rey Midas
hay quien sueña con la piedra
del poder filosofal
Hay quien sueña con cruzadas
contra infieles en guaridas
Y quien sueña con arenas
en la Meca celestial
Haz que vea el haz de luz
gira gira Giraluna,
gira gira gira,luna
de la cara de tu cruz.

En aquesta cançó trobem diferents referents bíblics o religiosos com la Meca, las cruzadas o el vedell d’or (símbol preuat per als israelitas). A més trobem referents clàssics com la caixa de Pandora. Què és i a què es refereix el cantautor quan diu el tro de la caixa de Pandora? Apareix en la cançó també l’alquímia. Sabríeu explicar què és i quins filòsofs grecs van iniciar aquesta pràctica científica? També trobem el referent mitològic de l’Aurora. Per què és coneguda aquesta deessa i quin és el seu nom grec? Ja per acabar, la cançó es refereix a la Lluna. Quin és el nom de la deessa llunar grega?

Amb el disc Giralunas, Aute també ha tret ‘Vincent y el Giraluna’, un emocionant retrat de l’art enfrentat al món:

Andrea i Irina Balart.

2n Batx.C Grec i llatí.

Cantautor, General, Grec, Pop, Rumba, Tòpic Literari

Cheque al portamor de Melendi

Deixa un comentari

Ramón Melendi Espina, nascut a Oviedo el 21 de gener de 1979 és conegut artísticament com Melendi i és un cantautor espanyol. La seva especialitat en la música és la rumba amb influències de pop. Entre els seus albúms trobem: ‘Sin noticias de Holanda’, ‘Que el cielo espere sentao’, ‘Mientras no cueste trabajo’, ‘Curiosa la cara de tu padre’, ‘Aún mas curiosa la cara de tu padre’, ‘Volvamos a empezar’ i ‘Lágrimas desordenadas’ on trobem aquesta cançó anomenada Cheque al portamor.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw&feature=kp[/youtube]

Educadamente te daría un consejo, 
que probablemente todavía no sabes, 
el demonio sabe mucho más por viejo 
que por ser el rey de todos nuestros males. 

Con la realidad te vas a dar de bruces 
si piensas que un euro es mejor que un detalle, 
porque una ventana que da a un patio luces 
puede brillar más que una que da a la calle. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Aunque pensándolo bien: 
¿Cuál sería nuestro futuro? 
Tú que prefieres un peso que un beso 
y yo no tengo ni un puto duro. 
Tú que sólo comes hojas 
y yo sólo carne roja. 
Yo vivo en un cuento chino 
y tú en una peli de Almodóvar. 
Tú que presumes de atea 
mientras yo vivo de la marea 
que un dios puso en mi garganta. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Yo sólo espero que esto no señale el broche 
pero cuando no te quede techo que alcanzar 
te sentirás vacía y como un jarro de agua fría será 
cuando mires atrás.

En aquesta cançó surt un coneguedissím refrany: ‘Más sabe el diablo por viejo que por diablo’, però adaptat. Probablement està relacionat amb una sentència de Menandre: γνῶμαι δ᾿ ἀμείνους εἰσὶ τῶν γεραιτέρων, que vol dir: les sentències dels ancians són les millors.

També trobem una  referència en els següents versos de De rosi nascentibus del poeta Ausoni.

 

Conquerimur, Natura, brevis quod gratia florum:

ostentata oculis ilico dona rapis.

quam longa una dies, aetas tam longa rosarum,

quas pubescentes iuncta senecta premit.

quam modo nascentem rutilus conspexit Eoos,

hanc rediens sero vespere vidit anum.

sed bene quod paucis licet interitura diebus

succedens aevum prorogat ipsa suum.

collige, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes,

et memor esto aevum sic properare tuum.

 Aquí tenim la traducció d’aquests versos:

Lamentem, naturalesa, que sigui breu la bellesa de les flors

Els arrabasses ràpidament les gràcies mostrades als ulls.

Tot just tan llarga com un sol dia és la vida de les roses;

la vellesa immediata les aclapara encara joves.

tan aviat arriben a la seva plenitud, les empeny la seva pròpia vellesa.

Si va veure néixer una l’Aurora rutilant,

a aquesta la caiguda de la tarda la contempla ja pansida.

Mas no importa: encara inexorablement hagi la rosa ràpida morir,

ella mateixa allarga la seva vida amb els nous brots.

Agafa les roses, noia, mentre està fresca la teva joventut,

però no oblidis que així llisca també la teva vida “

 

Aquest tòpic tan usual, ha estat utilitzat per poetes tan rellevants com Garcilaso de la Vega en el seu sonet XXIII, quin és aquest tòpic?

Quina estrofa fa referència als versos de De rosis nascentibus? I en quina estrofa trobem el refrany adaptat del què us hem parlat?  I què penseu del títol? Creieu que està ben trobat?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec i Llatí

Cantautor, General, Grec, Pop

Ítaca d’ Anabalón

Deixa un comentari

Fent referència al poeta contemporani grec Konstantinos Kavafis, podem veure que molta gent ha fet traduccions dels seus poemes i com alguns cantants les han adaptat en forma de cançons. Aquest és el cas del poema de Kavafis “Ítaca”, el qual ha estat traduït per més d’una persona i adaptat en cançons com és l’exemple que segur que coneixeu d’aquest mateix poema adaptat per Lluís Llach, “Ítaca“. Doncs en Lluís Llach va quedar captivat per la poesia de Kavafis i els poemes que més li agradaven els va adaptar ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba.

La versió que seguidament us presenten va ser traduïda pel professor de la Universitat de Xile Miguel Castillo Didier, llicenciat en llengua Grega. La lletra la va interpretar Patricio Anabalón, qui ha realitzat una brillant musicalització dels principals poetes grecs, poemes representats en el seu disc “Ítaca”. El disc és un viatge per més de 27 segles de poesia grega, partint de Safo, del segle VII A.C., passant per Kavafis i fins i tot dos premis Nobel: Seferis i Elytis. “Ítaca” a més a més és el primer treball en llengua castellana de musicalització de poesia grega.

Seguidament deixem el poema original “Ítaca” escrit per Kavafis en grec, la seva llengua materna:

Poema original de Kavafis

 

I aquí us deixem el vídeo de la cançó “Ítaca” de Patricio Anabalón:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NtkAV0UPCVA&feature=player_embedded#![/youtube]

 

Sabíeu que la cançó, tant d’en Lluís Llach com la de Patricio Anabalón, anomenada “Ítaca” té aquesta història al seu darrere? Sabeu de cap altre grup de música que utilitzi ‘”Ítaca” en les seves cançons?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C  Grec

Cantautor, General

“So ein Schöner Tag”, de Tim Toupet

1 comentari

“So ein Schöner Tag” és una cançó alemanya del cantant Tim Toupet. La cançó parla del mateix autor que està estirat a l’herba, mirant el cel i aleshores passa un avió i saluda. Seguidament diu que vola com l’avió, és fort com una girafa, salta, neda i agafa de la mà a la persona que li agrada. En l’últim paràgraf repeteix que és un bon dia. Tot i que sembla una cançó per nens petits, és molt coneguda a Alemanya.

Sobretot l’últim fragment de la cançó el podem relacionar amb el tòpic Carpe diem, que significa “agafa amb força el moment”, ja que hem de viure intensament el present, sense que res ens ho impedeixi.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=R-_xXfjB3AM[/youtube]

Lletra de la cançó:

So ein Schöner Tag

Ich lieg gern im Gras
Und schau zum Himmel rauf
Schauen die ganzen Wolken
Nicht lustig aus?
Und fliegt en Flieger vorbei
Dann wink ich zu ihm rauf
“Hallo Flieger!”
Und bist du auch noch dabei
Dann bin ich super drauf

Und ich flieg, flieg, flieg wie ein Flieger
Bin so stark, stark, stark wie ein Tiger
Und so groß, groß, groß wie ‘ne Giraffe
So hoch oh, oh, oh
Und ich spring, spring, spring immer wieder
Und ich schwimm, schwimm, schwimm zu dir über
Und ich nehm, nehm, nehm dich bei der Hand,
Weil ich dich mag
Und ich sag

Heut ist so ein schöner Tag
La-la-la-la-la
Heut ist so ein schöner Tag
La-la-la-la-la
Heut ist so ein schöner Tag

Aquest tòpic té molta influència en la música. Sabríeu nomenar altres cançons amb aquest tòpic? Us ha agradat la cançó? És interessant escoltar cançons en idiomes que no coneixem, oi? És una bona manera d’aprendre!

Camila Arigón

Grec i llatí, 1r batxillerat D.

Cantautor, Folk, General, Pop

Calypso, de Suzanne Vega

Deixa un comentari

En cap moment podràs dubtar dels coneixements i la cultura de Suzanne Vega, la cantautora americana famosa pel seu estil musical eclèctic basat en el folk tradicional i la seva veu dolça: les seves lletres són pràcticament considerades poesia. Ens ofereix un referent clàssic directe i explícit amb la seva cançó Calypso, de l’any 1987.

Solitude Standing, l’àlbum més aclamat de la seva longeva carrera, ens dona hits clàssics com Luka o Tom’s Diner, entre d’altres. Al tracklist trobem la cançó ja mencionada, Calypso, escrita des del punt de vista de la nimfa quan va deixar anar a Ulisses després de mantenir-lo captiu durant set anys.

“Calypso és mencionada a la primera pàgina [de l’Odissea d’Homer] i ningú torna a parlar sobre/amb ella, ni tan sols per comprovar com està. Jo recordo haver-me sentit així, per això he escrit aquesta cançó des del seu [Calypso] punt de vista.”

La cançó explica des de la vida de Calipso abans de l’arribada d’Ulisses fins quan ell marxa, els seus sentiments, emocions i opinions, ja que tots aquests no surten a l’Odissea. Vega ens enfoca una part més humana i real de Calipso, com se sentia sola a Ogígia i quant molt estimava Ulisses. Ens relaciona la llegenda amb vivències personals i sentiments passats, el que ens fa sentir la cançó d’una manera més real.

Aquest apunt és més un recordatori d’aquesta cançó, la qual ja té un article al bloc d’aula Aracne  que va ser escrit fa uns anys. Però, opino que aquestes cançons tan clarament clàssiques s’han de recordar més usualment!

Enllaço un vídeo de YouTube amb la cançó i un conjunt d’imatges d’obres d’art dedicades a la nimfa protagonista d’aquest article, la lletra sota.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=uC8cpXMl4LM[/youtube]

My name is Calypso
And I have lived alone
I live on an island 
And I waken to the dawn
A long time ago
I watched him struggle with the sea
I knew that he was drowning
And I brought him into me
Now today
Come morning light
He sails away
After one last night
I let him go.

My name is Calypso
My garden overflows
Thick and wild and hidden
Is the sweetness there that grows
My hair it blows long
As I sing into the wind
My name is Calypso
And I have lived alone
I live on an island
I tell of nights
Where I could taste the salt on his skin

Salt of the waves
And of tears
And though he,pulled away
I kept him here for years
I let him go

My name is Calypso
I have let him go
In the dawn he sails away
To be gone forever more
And the waves will take him in again
But he’ll know their ways now
I will stand upon the shore
With a clean heart

And my song in the wind
The sand will sting my feet
And the sky will burn
It’s a lonely time ahead
I do not ask him to return
I let him go
I let him go

Coneixíeu el mite de Calipso? I també, sabeu d’on prové el seu nom?

Àlex Aguilera
1r de Batxillerat D

Cantautor, Clàssica, General, Mitologia

Proserpina de Martha Wainwright

1 comentari

La cançó Proserpina de Martha Wainwright és com les peticions i plors de la mare de Prosèrpina cap a la seva filla. Com es diu la seva mare? Prosèrpina ha d’anar amb la seva mare. Si sou coneixedors del mite, sabreu que ella passa sis mesos de l’any amb la seva mare, i sis mesos als inferns amb el seu marit. Per cert, per què? Aquesta cançó fa un ús del mite directe, posant-se en la pell dels personatges d’ell. La cançó també tracta de reflectir el dramatisme i la violenta situació que són les acomiadades. Mostra una gran presència de dramatisme i violència perquè el mite de Prosèrpina és dramàtic i violent. Prosèrpina va ser amullerada a la força, ja que va ser raptada pel que serà el seu marit. Per qui? I per culpa d’un engany (quin engany?) només pot pujar amb la seva mare durant de 4 a 6 mesos, depèn de la font. Jo penso que fa una bona representació del que podríem dir els sentiments dels personatges.

Lletra de la cançó:

Prosepina, Prosepina, come home to momma, come home to momma 
Prosepina, Prosepina, come home to mother, come home to momma now 
I shall punish the Earth, I shall turn down the heat 
I shall take away every morsel to eat 
I shall turn every feeling to stone 
Where I walk crying alone 
Crying for… 

Prosepina, Prosepina, come home to momma, come home to momma now 
Prosepina, Prosepina go home to your mother, go home to Hera 

Prosepina, Prosepina go home to your mother, go home to Hera now 
She has ṗunished the Earth, she has turn down the heat 
She has taken away every morsel stone 
Where she walks cry-crying alone 
Crying for… 

Prosepina, Prosepina, come home to momma, come home to momma 
Prosepina, Prosepina, come home to momma, come home to momma now 
She has turned every feeling to stone 
Where she walks cry-crying alone 
Prosepina, Ṗrosepina, come home to momma, come home to momma 
Prosepina, Prosepina, come home to momma, come home to momma now

Vosaltres sou coneixedors del mite?

Xènia Sánchez Hernández

Grec 1

Cantautor, General, Mitologia

Saturn de Brassens a Paco Ibáñez

1 comentari

Hola! El meu article tracta sobre la cançó Saturn de Georges Brassens. És interpretada pel cantant Paco Ibáñez i la podem trobar al blog de les companyes de segon de batxillerat, Irina i Andrea Balart, El cel dels mites.

Georges Brassens (1921-1981) va ser un cantautor francès. Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants; i a les seves lletres, variades i elaborades. Se’l considera un dels millors poetes francesos de la postguerra (va guanyar el premi nacional de poesia).

Paco Ibáñez canta Brassens és un àlbum de cançons del cantautor francés Georges Brassens en versió espanyola, traduïdes per Pierre Pascal i interpretades per Paco Ibáñez.

Aquesta cançó tracta de Saturn, déu del temps, en grec Κρόνος. Correspon al planeta Saturn.

 El vídeo:

[youtube]https://youtu.be/Apx-DYw-Zf0[/youtube]

Lletra de la cançó:

Il est morne, il est taciturne

Il préside aux choses du temps

Il porte un joli nom, Saturne

Mais c´est Dieu fort inquiétant

Il porte un joli nom, Saturne

Mais c´est Dieu fort inquiétant

 

En allant son chemin, morose

Pour se désennuyer un peu

Il joue à bousculer les roses

Le temps tue le temps comme il peut

Il joue à bousculer les roses

Le temps tue le temps comme il peut

 

Cette saison, c´est toi, ma belle

Qui a fait les frais de son jeu

Toi qui a dû payer la gabelle

Un grain de sel dans tes cheveux

Toi qui a dû payer la gabelle

Un grain de sel dans tes cheveux

 

C´est pas vilain, les fleurs d´automne

Et tous les poètes l´ont dit

Je regarde et je donne

Mon billet qu´ils n´ont pas menti

Je regarde et je donne

Mon billet qu´ils n´ont pas menti

 

Viens encore, viens ma favorite

Descendons ensemble au jardin

Viens effeuiller la marguerite

De l´été de la Saint-Martin

Viens effeuiller la marguerite

De l´été de la Saint-Martin

Je sais par cœur toutes tes grâces

Et pour me les faire oublier

Il faudra que Saturne en fasse

Des tours d´horloge, de sablier

Et la petite pisseuse d´en face

Peut bien aller se rhabiller…

 

Lletra traduida al català:

Taciturn i ple de tristesa,

governa el temps tot badallant.

Té un nom, Saturn, ple de bellesa,

però és un déu força inquietant.

Té un nom, Saturn, ple de bellesa,

però és un déu força inquietant.

 

Tot fent camí, parpelles closes,

per treure’s la buidor del cap,

s’engresca tot marcint les roses:

el Temps mata el temps tal com sap.

S’engresca tot marcint les roses:

el Temps mata el temps tal com sap.

 

Aquest octubre ets tu, estimada,

qui ha pagat els seus plats trencats:

un lleu polsim de sal fa estada

als teus cabells, i els ha argentats.

Un lleu polsim de sal fa estada

als teus cabells, i els ha argentats.

 

A la tardor hi ha flors divines

-més d’un poeta ho ha afirmat-,

i, quan et miro, ja endevines

pel meu esguard que és veritat.

I, quan et miro, ja endevines

pel meu esguard que és ben v’ritat.

 

Vine de nou, alè de vida:

baixem plegats fins al jardí

a desfullar la margarida

de l’estiuet de Sant Martí.

A desfullar la margarida

de l’estiuet de Sant Martí.

 

Tinc de tu la memòria plena

i, si Saturn la vol buidar,

crec que el seu rellotge d’arena

de tant girar es marejarà.

I, pel que fa a aquella nena,

per mi pot vestir-se i marxar.

 

Quina versió us agrada més: la de Brasens o la de Paco Ibáñez? Què en sabeu vosaltres de Saturn? Quin referents clàssics hi trobeu? Deixeu un comentari!!

Camila Arigón

Primer Batxillerat D

Cantautor, Folk, Literatura, Mitologia, Rock

“Helen and Cassandra” de Al Stewart

6 comentaris

Al Stewart és un cantant, compositor i músic del folk-rock escocés.  Aquesta canço pertany al cicle troià i crec que podríem establir un paral·lelisme amb el gènere grec de l’èpica. Què n’opineu.

According to the myths and legends
At the fringes of our memory
Paris stole the queen of Sparta
And carried her across the sea
As they fled, he never dreamt
That he held the world in his grip
Helen, the face that launched a thousand ships
Helen, the face that launched a thousand ships

From Mycenae comes Agamemnon
And the Greeks of the city-states
Laden with their bronzen weapons
They’re waiting at the Trojan Gates
As the arrow flies and Achilles falls
Does she raise the wind to her lips?
Helen, the face that launched a thousand ships
Helen, the face that launched a thousand ships

It’s funny how the story lingers
It’s probably a myth of course
A whisper in the ear of Homer
Perhaps there never was a horse
She could have turned the head of Paris
With the gentle sway of her hips
Helen, the face that launched a thousand ships

Oh Cassandra, what did you know
You who bring bad news wherever you go
You had the gift to see the future
From Apollo so it’s said
And he made no one believe you
When you would not share his bed
Oh Cassandra, what did you see
As you walked the lonely road of your certainty
Gazing at the ruined city
That your warnings could not save

Oh Cassandra, so still and so graveCassandra
The Bronze Age kingdoms tumble
The cities fade one by one
The walls of Mycenae crumble
The Dark Age has begun
And the truth is lost in the ancient dust
Yet the memory forever persists
Of Helen, the face that launched a thousand ships
Helen, the face that launched a thousand ships

Com podeu veure aquesta cançó està plena de referents clàssics sobretot de la Ilíada.  Sabeu qui és Cassandra? I Helèna?  Trobeu algun altre referent clàssic?

Irina Balart
2n Batx. Grec

Cantautor, Filosofia, General, Grec, Pop

“Blowin’ In The Wind” del mestre Bob Dylan

14 comentaris

Aquí tenim una de les cançons més famoses de tots els temps, realitzada per en Bob Dylan, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura. Va néixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, població situada a l’estat nord-americà de Minnesota. Fill d’una família d’origen jueu, als sis anys aquesta es traslladà a la ciutat de Hibbing, on el seu pare tenia un negoci de material elèctric. La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no era prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu. Molts són els referents clàssics que trobem en les seves cançons, però ara ens centrem en els referents filosòfics.

Aquí deixem la lletra de la cançó (original):

How many roads most a man walk down
Before you call him a man ?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand ?
Yes, how many times must the cannon balls fly
Before they’re forever banned ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Yes, how many years can a mountain exist
Before it’s washed to the sea ?
Yes, how many years can some people exist
Before they’re allowed to be free ?
Yes, how many times can a man turn his head
Pretending he just doesn’t see ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Yes, how many times must a man look up
Before he can see the sky ?
Yes, how many ears must one man have
Before he can hear people cry ?
Yes, how many deaths will it take till he knows
That too many people have died ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Aquí teniu un vídeo d’aquesta cançó:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=3l4nVByCL44[/youtube]

Aquí amb subtítols en llatí:

I aquí la traducció en català i una versió en català interpretada per en Gerard Quintana

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RVDbafgNRwo[/youtube]

Quants camins ha de recórrer un home ,
abans que li diguis ” home “
Quants mars ha  de solcar una blanca coloma,
abans de dormir a la sorra .
Quantes vegades han de volar les bales de canó ,
abans de ser prohibides per sempre .

La resposta , amic meu, està flotant ( xiulant ) al vent ,
la resposta està flotant en el vent .

Quants anys pot existir una muntanya ,
abans que sigui arrasada pel mar.
Quants anys poden viure alguns ,
abans que se’ls permeti ser lliures .
Quantes vegades pot un home girar el cap ,
i fer veure que simplement no ho ha vist .

La resposta , amic meu, està flotant en el vent .
La resposta està flotant en el vent .

Quantes vegades ha un home d’ aixecar la vista ,
abans de poder veure el cel .
Quantes orelles ha de tenir un home ,
abans de poder sentir la gent plorar .
Quantes morts seran necessàries ,
abans que ell s’adoni ,
que ha mort massa gent .

La resposta , amic meu, està flotant en el vent .
La resposta està flotant en el vent .

Aquesta cançó la podem relacionar amb filosofia quan parla de quants camins ha de recórrer un home (abans de civilitzar-se), quants mars ha de solcar una coloma blanca (abans d’assolir la pau), la resposta està en el vent (s’ha de raonar abans d’actuar, una resposta necessita temps). Quantes vegades un home ha d’ aixecar la vista abans de poder veure el cel (abans de conèixer).

Desitgem que us hagi satisfet el nostre apunt i la relació amb filosofia, aquesta és una cançó que dóna molt a pensar. Què en penseu?

F. Xavier Gras i Elisa Moya de 2n Batxillerat Grec

Responsum in vento est “la resposta és en el vent”