Arxiu d'etiquetes: Francesco de Gregori

Francesco De Gregori “Rosa rosae”

Francesco De Gregori és un cantautor italià. Aquesta és una obra seva molt coneguda: “Rosa rosae”

Imatge de previsualització de YouTube

Rosa che rosa non sei, rosa che spine non hai.
Rosa che spine non temi, che piangi e che tremi, che vivi e che sai.
Rosa che non mi appartieni, che sfiori, che vieni, che vieni, che vai.
Rosa che rose non vuoi, rosa che sonno non hai.
Rosa di tutta la notte, che tutta la notte non basterà mai.
Rosa che non mi convieni, che prendi e che tieni, che prendi e che dai.
Rosa che dormi al mattino e venirti vicino non oso.
Rosa che insegni il cammino alla sposa e allo sposo.
Rosa d’amore padrona, punisci e perdona, non chiuderti mai.
Rosa d’amore signora, digiuna e divora, non perdermi mai

Quina relació té aquesta cançó amb el llatí? Quines altres cançons coneixeu amb aquest mot de la primera declinació llatina? Per què creieu que suscita tant d’interès?

Andrea Torrente

4t ESO Llatí opt. 3

Les Sirenes i el seu cant

En El Fil de les Clàssiques trobareu un magnífic apunt sobre aquests éssers marins que amb la seva veu dolça atreien els navegants i, quan els seus vaixells s’acostaven perillosament a la costa, naufragaven i les sirenes els devoraven. Des de l’Odissea d’Homer, mig dones, mig ocells, han atret a homes i mariners de tots els temps i encara ens sedueixen; això sí han canviat de forma i en un moment determinat es confongueren amb les nereides i ara són més aviat dona-peix.

Aquí em limito a afegir les cançons amb aquest referent de les sirenes, no tractades en El Fil de les Clàssiques, i si en trobeu més, que segur n’hi ha i n’hi haurà, ja ho sabeu: ens ho deixeu en comentari!

Alan Parson, Siren:

Imatge de previsualització de YouTube

Vid. Lletra

Nightwish – The Siren (End of An Era):

Imatge de previsualització de YouTube

A lady with a violin playing to
The seals
Hearken to the sound of calling

Who tied my hands to
The wheel?
The zodiac turns over me
(come to me)
Somewhere there my fate
Revealed
I hear but how will I see

I tied myself to the wheel
The winds talk to my sails,
Not me
(come to me)
Somewhere there my fate
Revealed
I hear but how will I see

Una señora con un violín que juega a los sellos
Escucha el sonido de llamada
¿Quién ató mis manos a la rueda?
El zodiaco me vuelca
(viene a mí)
Me entero de q mi destino esta revelado en algun lugar,
pero como van a yo ver
Me até a la rueda
los vientos se dirigen a mis velas, No a mí
(vienen a mí)
Me entero de q mi destino esta revelado en algun lugar
pero como van a yo ver

Robert, Le chant des Sirènes:

Imatge de previsualització de YouTube

Dans les flots de nos larmes
Où nous vivons en peine
Âmes surs, âmes seules
Nous sommes les sirènes
Loin des rivages, des hommes
L’eau salée nous enchaîne

Entends-tu ma voix qui monte?
Vers toi qui ne vois
Que celles qui ont des jambes
Entends-tu ma voix qui monte?
Vers toi qui regardes
A la place d’écouter
Ne vois pas mes écailles de poisson
Si jolies
Mais qui ne te plaisent pas

Écoute le chant des sirènes
Écoute le chant des sirènes pour toi
Écoute le chant des sirènes
Écoute le chant des sirènes
C’est ma voix

Entends-tu les jambes de ma voix
Qui courent vers toi
Et se nouent autour de toi?
Entends-tu les jambes de ma voix
Qui dansent pour toi
Et te garde au creux de moi?
Ressens-tu l’étreinte de ma voix
Longue voix vêtue de bas de soie?

Sangtraït: La lluna i el navegant:

Imatge de previsualització de YouTube

Perseguint la lluna plena
mentre fuis sobre el mar
sento el cant d’una sìrena
m’està cridant.
Caic genolls a terra,
estic suplicant
que no vull ser una altra pedra
enmig del mar … amb l’ànima morta.

Tornada:
Cants que venen de lluny
d’allà on el mar cai dins de l’espai.
Cants que endocen l’esprit
i et fan tancar els ullas
camí de la mort

Cants de bressol
que em fan somiar
que sóc el rei
d’un horitzó
que mai s’acaba.

Va caient la lluna plena
neix la llum sobre el mar.
Ja no hi ha cants de sirena,
tant sols realitats.
surt l’allva vermella
i em miro les mans,
un anell i una cadena
surten del mar … i em lliguen amb ella.

Héroes del silencio, La sirena varada:

Imatge de previsualització de YouTube

Y me he enredado siempre
entre algas,
maraña contra los dedos.
cierras la madeja
con el fastidio del destino,
y el mordisco lo dan otros;
encías ensangrentadas,
miradas de criminales,
a grandes rasgos,
podrías ser tú.
echar el ancla a babor
y de un extremo la argolla
y del otro tu corazón.
mientras tanto, te sangra.
y el mendigo siempre a tu lado,
tu compañero de viaje.
cuando las estrellas se apaguen,
tarde o temprano,
también vendrás tú.
duerme un poco más,
los párpados no aguantan ya,
luego están las decepciones
cuando el cierzo no parece
perdonar.
sirena, vuelve al mar,
varada por la realidad.
sufrir alucinaciones
cuando el cielo no parece
escuchar,
dedicarte un sueño,
cerrar los ojos
y sentir oscuridad inmensa,
entregado a una luz,
como un laberinto de incertidumbre.
esquivas la pesadilla.
y sobrevolar el cansancio
y en un instante,
en tierra otra vez.
el miedo a traspasar la frontera
de los nombres,
como un extraño.
dibuja la espiral de la derrota
y oscurece tantos halagos,
sol, en la memoria que se va…
y duerme un poco más,
los párpados no aguantan ya,
luego están las decepciones
cuando el cierzo no parece
perdonar.
sirena, vuelve al mar,
varada por la realidad.
sufrir alucinaciones
cuando el cielo no parece
escuchar.

El cantautor italià Francesco de Gregori també és seduït per les sirenes a Il canto delle Sirene:

Imatge de previsualització de YouTube