“The Rape of The Sabine Women” de Paul Clark

Basant-me en l’article d’en Toni Moreno i en Deka al blog Aracne Fila i Fila he decidit que la cançó que han utilitzat per “adornar” el seu apunt es mereix un espai a l’Empremta d’Orfeu.

En Paul Clark, el guitarrista que interpreta aquesta peça, és un músic i empresari musical d’Anglaterra que possiblement és més conegut com el pianista de la banda post-punk The Bolshoi.

En aquesta cançó podem observar una magnífica al·legoria cap a la guitarra amb distorsió. Però… perquè Clark anomena així aquesta cançó? No fa falta que l’analitzem molt profundament per a adonar-nos de la violència i l’agressivitat amb que Clark intenta plasmar amb les seves notes i del crescendo a la que ens porta la cançó, representant el desastre que fou el Rapte de les Sabines.

Què us fa sentir aquesta cançó? Coneixeu altres guitarristes o músics en general que s’inspirin en el mite del Rapte de les Sabines? Com definiríeu aquesta cançó i per què creieu que l’ha anomenat així l’autor?

Rebeca Sánchez
2n de batx. llatí

Llàgrimes de Déus

Hola, sóc Laia, de l’Ins Puig-reig i aquí, al Berguedà, la meva comarca, ja han florit els arbres, i sembla que la primavera és més a prop.
Una de les flors que més m’agraden és la violeta (viola odorata), n’és la preferida perquè sempre que la veig, em recordo d’algú especial.
A la mitologia es diu que les violetes van néixer de la sang d’Atis quan es va autocastrar a sota un pi en un moment de bogeria induït per la deessa Cibeles, ja que l’havia jurat fidelitat, però després es va enamorar d’una nimfa i va voler casar-se amb ella.
A l’antiga Roma es diu que els déus, després de crear l’hivern, van fer totes les altres estacions; per exemple, d’ una bufada van apartar la neu i les aigües del rierol van començar a fluir, el sol va sortir d’entre els núvols i la gespa va començar a créixer; els déus, a causa d’això, van començar a plorar d’alegria i aquestes llàgrimes van caure sobre la terra i hi van brotar les violetes; per això, de vegades, se les anomena com “llàgrimes de déus”. El color violeta és un dels símbols d’Àrtemis o de Diana.
Quan vaig parlar a casa d’aquesta flor, la meva mare va recordar la cançó de la Cecilia i hi van començar la recerca.

“Un ramito de violetas” de Cecilia explica la història d’una dona casada, d’unes cartes i d’uns rams de violetes que la fan revifar cada dia perquè recorda l’amor i tot el que pot ser. La figura de l’home, el cigne, el misteri… Podria ser un mite? Després de sentir-la, crec que sí.

Laia Manent

1r de Batxillerat

Ad tuum modum!

Bruno Mars (pseudònim artístic de Peter Hernández) és potser un dels artistes revel·lacions més estimats del 2010. Aquest febrer ha entrat en el Top10 d’Espanya i a molts altres rànquings mundials (Billboard a EUA per exemple) amb la seva òpera prima, “Doo-wops & Hooligans”. A més a més, porta dos milions de còpies venudes.
Suma ja set nominacions als Grammy i és número 1 en més de vuit països, EUA, Anglaterra, Alemanya i Canadà inclosos. Les seves nominacions són de les següents categories:

  • Millor Intèrpret Pop masculí (per “Just The Way You Are”)
  • Millor Cançó de l’Any (per “F*ck You” de Cee Lo Green)
  • 3 nominacions a Millor Productor de l’Any (per “Nothing On You”, “Just The Way You Are” i “Billionaire”)
  • Millor Cançó Rap
  • Millor Col·laboració Rap (“Nothin’ on You” conjuntament amb B.o.B.)
  • Avui us presento justament la cançó per la que ha estat nominat a millor intèrpret, “Just the way you are”, que coincideix amb un llatinisme “Ad tuum modum”. Hem trobat aquest vídeo de Bruno Mars amb subtítols en llatí fets per l’amic de la Margalida, l’extremeny i chironià Jerry, i aquí us deixo la traducció al català. Què us sembla?

    Oh her eyes, her eyes
    Make the stars look like they’re not shining
    Her hair, her hair
    Falls perfectly without her trying

    Oh, els seus ulls, els seus ulls
    Fan que les estrelles semblin no brillar,
    El seu cabell, el seu cabell
    Cau perfectament sense que ella ho vulgui.

    She’s so beautiful
    And I tell her every day

    Ella és tan preciosa,
    Li ho dic cada dia

    Yeah I know, I know
    When I compliment her
    She wont believe me
    And its so, its so
    Sad to think she don’t see what I see

    Sí ja ho sé, ja ho sé
    Que quan li faig compliments
    Ella no em creurà.
    I és molt, és molt
    Trist pensar que no veu el que jo veig.

    But every time she asks me do I look okay
    I say

    Però cada cop que ella em pregunta si es veu bé,
    Jo li dic…

    When I see your face
    There’s not a thing that I would change
    Cause you’re amazing
    Just the way you are
    And when you smile,
    The whole world stops and stares for awhile
    Cause girl you’re amazing
    Just the way you are

    Quan veig la teva cara
    És una cosa que no canviaria
    Perquè ets impressionant
    Just així com ets.
    I quan somrius,
    El món sencer es para i et mira per una estona,
    Perquè, noia, tu ets impressionant
    Just així com ets

    Her nails, her nails
    I could kiss them all day if she’d let me
    Her laugh, her laugh
    She hates but I think its so sexy

    Les seves ungles, les seves ungles,
    Les podria besar tot el dia si ella em deixés
    El seu riure, el seu riure
    Ella l’odia però jo penso que és molt sexy.

    She’s so beautiful
    And I tell her every day

    Ella és preciosa
    I jo li ho dic cada dia.

    Oh you know, you know, you know
    Id never ask you to change
    If perfect is what you’re searching for
    Then just stay the same

    Oh, tu saps, tu saps, tu saps
    Jo mai no et demanaria que canviessis
    Si el que estàs buscant és la perfecció
    Només has de seguir sent tal com ets.

    So don’t even bother asking
    If you look okay
    You know I say

    Així que no et molestis en preguntar-me
    Si et veus bé
    Tu saps que diré…

    When I see your face
    There’s not a thing that I would change
    Cause you’re amazing
    Just the way you are
    And when you smile,
    The whole world stops and stares for awhile
    Cause girl you’re amazing
    Just the way you are

    Quan veig la teva cara
    És una cosa que no canviaria
    Perquè ets impressionant
    Just així com ets.
    I quan somrius,
    El món sencer es para i et mira per una estona,
    Perquè, noia, tu ets impressionant
    Just així com ets

    The way you are
    The way you are
    Girl you’re amazing
    Just the way you are

    De la manera que ets,
    De la manera que ets,
    Noia, tu ets impressionant
    Just així com ets.

    When I see your face
    There’s not a thing that I would change
    Cause you’re amazing
    Just the way you are
    And when you smile,
    The whole world stops and stares for awhile
    Cause girl you’re amazing
    Just the way you are

    Quan veig la teva cara
    És una cosa que no canviaria
    Perquè ets impressionant
    Just així com ets.
    I quan somrius,
    El món sencer es para i et mira per una estona,
    Perquè, noia, tu ets impressionant
    Just així com ets.

    Constanza Ledesma
    2n de Batxillerat Llatí

    Songs about Jane, una portada suggerent

    Mirant entre els CDs de casa meva he trobat aquest de Maroon 5, un grup dels Estats Units. “Songs about Jane” va ser publicat al juny del 2002, amb el nom de l’ex-nòvia del cantant de la banda, Adam Levine.

    Va obtenir els discs d’or, platí i triple platí en diferents països i no va ser fins a finals de 2004 en què el seu disc-debut va arribar al Top10 del Chart Billboard 200 (Estats Units).
    Tot seguit us deixo la portada, no us fa recordar a res?…

    Songs about Jane

     

    Constanza Ledesma
    2n de batxillerat Grec i Llatí

    La Trinca i Plaute

    ODA AL PAPER DEL WATER
    Pa, pa, pa, pa,
    paper paper,
    paper paper esterilitzat,
    paper paper higienitzat,
    paper paper enrotllat.
    Paper paper
    de color groc, color rosat, color vermell o color blau
    et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.

    Tu sempre alerta al servei del poble,
    i et fa servir l’analfabet, l’intel·lectual,
    el soldat ras, el general,
    el gran burgès i el menestral,
    per què en això d’evaquar lluita de classes no n’hi ha.

    El teu destí fatal,
    màrtir de la societat,
    que quan t’ha utilitzat
    estira de la cadena
    i tu t’en vas al darrera,
    de cap a la claveguera.

    Però en acte de “rebeldia”
    embusses la “cañería”
    i ho deixes tot fet un nyap.
    Paper enrotllat de cel·lulosa i satinat,
    t’han destrossat i despreciat,
    vilipendiat i deshonrat.

    Paper abnegat,
    paper estimat de l’excusat,
    la humanitat t’ha maltractat
    i ara et volem reivindicar:
    t’han estripat, empastifat
    i rebregat i rebutjat.

    Pobre paper,
    com t’han deixat.

    Ens has lliurat del neguit
    d’haver-nos d’embrutar el dit,
    per això et cantem amb afany,
    que et considerem el nostre company
    i sempre et trobarem al cuarto de bany

    Endavant !, endavant !, endavant !, endavant !

    Que el nostre clam arribi fins el cel,
    que de tots els amics
    tu ets el més fidel,
    modest paper de wàter immortal.

    Paper, paper…

    Glòria al paper … al paper.

    * Col·laboració especial: Ludwing van Beethoven

    Encara que ha passat molt de temps entre tots quatre protagonistes, la Trinca i Plaute, trobeu semblances entre els seus estils? Escolteu el vídeo, mireu les imatges, llegiu la lletra de la cançó, repaseu els apunts de Plaute i la comèdia llatina… i segur que en trobeu ! Espero.