Arxiu d'etiquetes: Tempus fugit

Improvisant el present de The Jamps

11 maig 2017 marionacava Deixa un comentari

The Jamps és un grup de música format per Jordi Mestres, Arnau Puigventós, Martí Figueras i Sergi Rovira, un grup d’amics de Cabrera de Mar que es van reunir a finals de 2008 per tocar música. És un grup de rock alternatiu caracteritzat per uns ritmes i un so contundent amb melodies influenciades del pop. Amb la publicació del seu primer CD “Perduts pel temps” ens parlen de diversos tòpics horacians que es poden veure reflectits en aquesta cançó.

El camí el qual segueixes, guiat per tu mateix
nocions que s’esvaeixen al pas del teu mal temps
Intenta alliberar-te del teu passat incert
Tu ets l’únic que podries sortir volant al vent

Tot el que està fet no canviarà

Improvisant el present,
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

Potser és cert i et lleves, en un llit del revés
en un somni de llitera que no ha sigut pas teu
no hi ha cap culpable dels errors que hauràs comès
la vida és tota teva, ningú impedeix fer res

Tot el que està fet no canviarà

Improvisant el present
Passant del que pensi l’altra gent
De moment tot va bé
Sentint que el futur
No importa tant com tu
Vivint el moment
Deixant el pas del temps

Quins tòpics creieu que apareixen?
Vosaltres viviu així la vida?
Creieu que és necessari utilitzar aquests tòpics per ser feliç?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Electrònica, General, House, Tòpic Literari

“The nights” Avicii

11 març 2015 claudia27 Deixa un comentari

Tim Bergling, més conegut com a Avicii, és un disc jockey, remixer i productor discogràfic suec. Una de les seves cançons, The nights, fa referència a dues locucions llatines: Tempus fugit i Carpe Diem.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=UtF6Jej8yb4[/youtube]

Hey, once upon a younger year
When all our shadows disappeared
The animals inside came out to play
Hey, When face to face with all our fears
Learned our lessons through the tears
Make memories we knew would never fade
One day my father he told me
Son, don’t let this slip away
He took me in his arms, I heard him say
When you get older
Your wild life will live for younger days
Think of me if ever you’re afraid

He said, one day you’ll leave this world behind
So live a life you will remember
My father told me when I was just a child
These are the nights that never die
My father told me

When thunder clouds start pouring down
Light a fire they can’t put out
Carve your name into those shinning stars
He said go adventure far beyond these shores
Don’t forsake this life of yours
I’ll guide you home no matter where you are
One day my father he told me
Son, don’t let this slip away
When I was just a kid, I heard him say
When you get older
Your wild life will live for younger days
Think of me if ever you’re afraid

He said, one day you’ll leave this world behind
So live a life you will remember
My father told me when I was just a child
These are the nights that never die
My father told me

Què en penseu? Trobeu algun altre tòpic literari? Coneixíeu aquesta cançó? On podem trobar la referència al Tempus fugit? I al Carpe Diem? Quins d’aquests tòpics és d’Horaci? Podria ser que el nom artístic Avicii estigui relacionat amb el mot en genitiu llatí Avicius?

Clàudia Cazaux Cuberas

2n batx C

Cantautor, General, Tòpic Literari

El golpe de Bebe

12 novembre 2014 margomez.17 17 comentaris

La cantautora extremenya Bebe (Nieves Rebolledo Vila) en “El golpe” dins l’àlbum Pafuera telarañas del 2004 recull influències de l’oda XI d’Horaci.

Aquí podreu trobar alguns dels tòpics literaris d’Horaci.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=lQbJprZ-kjo[/youtube]

En los poros de tu piel
Hacen nido mil dulces promesas
Rebuscando yo encontré que
El daño siempre se compensa

En los poros tu piel
Los errores cada vez más pesan
Cada lágrima de hiel
Que se derrama cómo aceite espesa

El camino es dudo y
No sabes por dónde tirar
Averigua qué está bien
O está mal

Que el tiempo corre
En patines, cuesta abajo
Y no tiene freno
Hasta que das el golpe

El tiempo vuela como
Vuelan los papeles olvidados
Y no para ni a beber para reponer

Pero qué bonita que es tu sonrisa
Como esa mujer que sabe seducir
El arroz se te pasa en la cocina

El teléfono no termina de sonar
O lo coges o no volverá a llamar

El tiempo corre
En patines, cuesta abajo
Y no tiene freno
Hasta que das el golpe

El tiempo vuela
Como vuelan los papeles
Olvidaos y no para
Ni a beber para reponer

Què us ha semblat la cançó? Quina relació creieu que hi ha amb Horaci? Trobeu cap tòpic literari?

Mar Gómez-4t d’ESO

General, Llatinismes, Pop, Rock, Tòpic Literari

Tantes coses a fer dels Pets

30 abril 2014 moya.elisa2011 1 comentari

Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí. Els seus components són l’anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal.

Doncs bé, la cançó que seguidament us mostrem es troba dins l’àlbum dels Pets anomenat “Sol”, concretament és la cançó número dos del disc. En aquest disc podem trobar altres cançons que de ben segur coneixeu, com “És hora de tornar a casa”, “Por”, “Aquest cony de temps”, “La vida és bonica” o “No tornaràs”.

Una de les coses bones d’aquest grup és que s’ha convertit en el gran supervivent del rock català dels 90 després de la desaparició de Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Ja T’ho Diré, grups que segur us sonen i us fan venir al cap algunes cançons que ja no recordàveu.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=6aGhUjAdoZE[/youtube]

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.
Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.
Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n’hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n’hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’explotar.

Aquesta cançó dels Pets la relacionem amb el tòpic Horacià del Carpe diem, doncs podem veure com parla del temps referint-se a que hi ha moltes coses a fer i poc temps per fer-les doncs el temps no para, segueix tot i que nosaltres no ens n’adonem, per tant, també podem veure una relació amb el tòpic del Tempus fugit.

A quin vers o estrofa trobem la relació amb el tòpic horacià?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n. Batx. C

Pop, Rock, Tòpic Literari

El universo sobre mí d’Amaral

25 febrer 2014 xaviergras Deixa un comentari

Amaral és un grup musical de Saragossa (Aragó), format per Eva Amaral (vocalista i compositora) i Juan Aguirre (guitarrista i compositor). Aquest grup neix el 1 de gener de 1997. El nom del grup és el cognom de l’Eva, i va ser escollit pel Juan. El seu estil musical es podria anomenar pop/rock, però fusionat amb ritmes llatins, sintetitzadors, i lletres d’alt contingut poètic. El seu període d’activitat va durar des del 1997 fins el present. Els discos fets per Amaral són, en 1998 ‘Amaral‘, en 2000 ‘Una pequeña parte del mundo‘, en 2002 ‘Estrella de mar‘, en 2005 ‘Pájaros en la cabeza‘, en 2008 ‘Gato negro Dragón rojo‘ i en 2011 ‘Hacia lo salvaje‘.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=bvLQRqzAXuY&feature=kp[/youtube]

Sólo queda una vela encendida en medio de la tarta
y se quiere consumir
Ya se van los invitados,
tú y yo nos miramos sin saber bien qué decir
Nada que descubra lo que siento,
que este día fue perfecto y parezco tan feliz
Nada como que hace mucho tiempo que me cuesta sonreír

Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí
Quiero correr en libertad,
quiero encontrar mi sitio

Una broma del destino,
una melodía acelerada en una canción que nunca acaba
Ya he tenido suficiente,
necesito alguien que comprenda
que estoy sola en medio de un montón de gente
Qué puedo hacer

Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí
Quiero correr en libertad,
quiero llorar de felicidad
Quiero vivir, quiero sentir el universo sobre mí
Como un naufrago en el mar, quiero encontrar mi sitio
Sólo encontrar mi sitio

Todos los juguetes rotos
todos los amantes locos,
todos los zapatos de charol
Todas las casitas de muñecas donde celebraba fiestas,
donde solo estaba yo
Vuelve el espíritu olvidado del verano del amor

Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí
Quiero correr en libertad,
quiero llorar de felicidad
Quiero vivir, quiero sentir el universo sobre mí
Como un naufrago en el mar,
quiero encontrar mi sitio
Sólo encontrar mi sitio

Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí
Quiero correr en libertad,
quiero llorar de felicidad
Quiero vivir,
quiero sentir el universo sobre mí
Como un naufrago en el mar,
quiero encontrar mi sitio

Solo queda una vela encendida en medio de la tarta
Y se quiere consumir.

Amb quina oda horaciana relacionem aquesta cançó de d’Amaral? Quins altres tòpics trobem? Argumenta-ho i no t’oblidis de citar-ne els versos.

F. Xavier Gras

2 Batx. C Llatí

General, Pop

Carpe Diem de David DeMaría

19 setembre 2012 aviles.macia1220 31 comentaris

Aquesta cançó és de David DeMaría, suposo que molts de vosaltres haureu sentit a parlar d’ell, el seu nom real és David Jiménez Pinteño. Va néixer a Jerez de la Frontera a Cadis el 20 de gener del 1976. És un cantautor i compositor espanyol.

En aquesta cançó apareix un tòpic llatí molt clar, a veure si sou capaços de trobar el que ens vol dir el compositor i quina tradició clàssica té.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RGaX6UrVX3M[/youtube]

Tengo el sol en mi ventana,
Tengo a salvo mis secretos,
Tengo amigos verdaderos,
Y otros que me hirieron…
El amor no tiene precio,
La ilusión se lleva dentro,
Y el que pretenda comprarlos,
No tiene sentimientos…
No me preguntes porqué,
Cada día late más mi impaciencia,
Nunca he sabido entender,
Porqué buscamos en el cielo respuestas,
Que están tan cerca…

VIVE TU CARPE DIEM
Y APRENDE A SER FELIZ SAL DE TU MUNDO GRIS,
Y APUESTA HOY POR TI,
QUE LA VIDA TIENE PRISA Y EL AMOR ES UN INSTANTE…
Entre tantos desengaños,
Es un reto el equilibrio,
El tesoro más preciado,
Es ser siempre uno mismo…
Cada uno por su lado,
Cada loco con su tema,
Cada historia es un retazo,
De vidas paralelas…
No me preguntes porqué…
VIVE TU CARPE DIEM…
BUSCA TU CARPE DIEM

Uxue Avilés
1r Batxillerat. Llatí

General, Llatinismes, Pop, Tòpic Literari

Tempus fugit, el nou àlbum de Bruno Oro!

11 abril 2011 dekatr2010 1 comentari

Bruno Oro és un actor, imitador i músic català que va estudiar art dramàtic. Va començar la seva carrera aproximadament l’any 2000, també va intervenir a la televisió. Des d’aleshores ha anat publicant diferents discos de música, entre els quals destaca aquest últim, anomenat en llatí Tempus Fugit (vid. àlbums en llatí) i que jo he conegut gràcies a un comentari de la Teresa al nostre Facebook de classe (FIldelesclassiques Aracne). La nova entrega combina el català el català, l’italià, i el castellà i ens ofereix onze noves composicions pròpies que es mouen entre la cançó, el jazz i el pop. El disc, de pretès eclecticisme d’estils i registres, reuneix històries sobre la nostàlgia, la mort, sobre Cadaqués o Nova York, i de personatges que voldrien quedar suspesos en el temps, i d’aquí ve el nom ”Tempus fugit” que vol dir en català: El tems s’escapa. Enregistrat a Nova York, aquesta nova entrega compta amb un luxós repartiment de músics, entre els quals destaca el guitarrista Marc Ribot, so inconfusible de Tom Waits.

Aquí teniu una cançó que forma part d’aquest disc ”Tempus fugit” que s’anomena Geloso. Com ja podeu saber, parla d’un home guapo però que té un petit problema que molta gent té avui en dia, ser gelosos amb la parella.

Per cert sabeu de qui és el tòpic literari que dóna nom al segon treball discogràfic de Bruno Oro? En podríeu posar alguna citació clàssica?

Oriol Garcia-Penche de Gea2n Batx. Grec i Llatí

Blues, General, Tòpic Literari

Van Morrisson i els tòpics literaris llatins

10 agost 2010 Margalida Capellà Soler 1 comentari

Precious time is slipping away
but you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
It doesn’t matter what route you take
sooner or later the hearts going to break
no rhyme or reason, no master plan
no nirvana, no promised land
Because, precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Say que sera, whatever will be
but then i keep on searching for immortality
she’s so beautiful but she’s going to die some day
everything in life just passes away
But, precious time is slipping away
you know she’s only queen for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Well this world is cruel with its twists and its turns
but the fire’s still in me and the passion it burns
i love her madly ‘til the day i die
‘til hell freezes over and the rivers run dry
Precious time is slipping away
you know she’s only queen for a day
it doesn’t matter to which god you pray because
precious time is slipping away
Precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray because
precious time is slipping away

Precious Time és una cançó del músic nordirlandès Van Morrison publicada en l’àlbum de 1999 Back on Top. És una cançó amb un ritme ràpid i una lletra introspectiva que relata el pas inexorable del temps. Ens recorda dos tòpics de dos poetes romans, el tempus fugit i el carpe diem de Virgili i Horaci respectivament: