El 7 de juny va ser celebrada l’última edició dels premis Juno, premis de la música canadenca que commemoraren, aquest any, la seva cinquantena edició en una gala que es va veure marcada per la 
troballa de 215 cadàvers de nens, estudiants d’un internat indígena d’entre el segle XIX i el XX, el passat 29 de maig, fet que va significar una evidència de la gran opressió a la qual la comunitat indígena sempre s’ha vist sotmesa, una comunitat que està veient la seva cultura opacada a causa de la imposició de la cultura que predomina en el territori. Els premis van comptar amb les actuacions de Justin Bieber, JP Saxe ft. Julia Michaels, Kardinal Offishall, Michie Mee, Jully Black i Jann Arden, els quals van fer un homenatge al hip-hop canadenc, Tate Mcrae ft. Ali Gatie, William Prince ft. Serena Ryder, Jessie Reyez i, per acabar, The Tragically Hip ft. Feist. El premi d’honor va ser atorgat a la canatautora Jenny’s Plan, com a commemoració a la seva influent carrera dins la cultura canadenca, The Weekend va ser el màxim guanyador de la nit, recollint cinc premis a: artista de l’any, àlbum de l’any pel seu disc After Hours, single de l’any per Blinding Lights, gravació d’R&B contemporani de l’any, també per After Hours i compositor de l’any, juntament amb el seu equip, Shawn Mendes va ser l’artista escollit pel públic, el premi d’àlbum internacional de l’any va ser atorgat a Harry Styles amb el seu Fine Line, Arkells va rebre el premi a grup de l’any i JP Saxe va ser proclamat artista revelació de l’any.
Tot i que les actuacions no van poder ser en directe ni els artistes van poder rebre els premis en mà, a causa de l’exclusivitat que comporta el context en què ens trobem i, per tant, les entregues van haver de ser telemàtiques, en la meva opinió, la gala no va quedar gens enrere comptant amb grans actuacions les quals van tenir una escenografia i estètica individual per a cada número molt acurades i van fer dels premis una data que apuntar en els nostres calendaris.
Aquests premis reben el nom de la deessa del matrimoni, Juno, Hera en la mitologia grega. Hera va ser la més gran de les deesses de l’Olim
p, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb
qui es va casar i va tenir cinc fills: Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Els seus atributs són la diadema, el ceptre i el paó, ja sigui perquè aquest, en les seves plomes porta plasmats els cent ulls d’Argos, fidel servidor de la deessa o,
tanmateix, perquè els ulls del paó representen els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel. Proectora de les esposes, Hera, en néixer, va ser tragada pel seu pare Cronos a causa d’una profecia que prometia que perdria el tron a mans d’un dels seus fills, finalment, seria vomitada de l’interior del seu pare, juntament amb els seus germans i germanes Hèstia, Demèter, Posidó i Hades, gràcies a la beguda enverinada que Zeus, qui va poder escapar de les intencions del seu pare essent intercanviat per una pedra, li donà a aquest.
Hera va prendre part en el Judici de Paris sent una de les deesses presentades com a dona més bella davant d’aquest i se la coneix en l’imaginari popular com una dona envejosa, posseïda, sovint, per la fúria cap a altres dones (imatge en què, molts cops, les dones són representades en la mitologia clàssica), degut, en gran part, a les persistents infidelitats del seu marit Zeus.
Un exemple de les represàlies d’Hera va ser el cas d’Io, que va ser presa per Zeus qui, en un intent que la seva dona no arribés a descobrir la seva infidelitat, convertiria Io en vaca. Hera però, va arribar a temps per a descobrir el seu marit i, essent assabentada del pla que aquest havia elaborat, reclamà a Zeus Io com a regal, d’aquesta manera, Io serà allunyada de Zeus i vigilada dia i nit per Argos. Algunes versions atribueixen a Hera l’estampat de les
plomes dels paons, explicant que és ella qui plasma en les seves plomes els cent ulls d’Argos en honor al seu amic. A partir d’aquest moment, Io passarà a peregrinar sent perseguida per un tàvec enviat per Hera.
Altres manifestacions de la còlera d’Hera no es lliguen directament amb les infidelitats de Zeus, per exemple, s’explica que un dia Zeus i Hera discutien sobre qui obtenia més plaer quan es feia l’amor, l’home o bé la dona, Hera defensava que l’home i Zeus, altrament, deia que les dones obtenien més plaer, capficats en aquest debat, van decidir consultar Tirèsias que havia estat home i dona i, aquest, va donar la raó a Zeus. Hera, enfurismada, va tornar cec a Tirèsias. Un altre exemple el trobem en els episodis de la Guerra de Troia: Quan hi va haver el judici de Paris per veure quina de les tres deesses Hera, Afrodita o Atena era la més bella, va prendre partit contra els troians per poder venjar-se de Paris, ja que aquest li havia negat el premi, entregant-lo, en el seu lloc, a Afrodita qui li havia promès Helena (esposa del rei d’Esparta Menelau) com esclava, fet que seria el detonant de la Guerra de Troia. Quan Paris acabava de raptar Helena i es dirigia d’Esparta a Troia, Hera va causar una tempesta que el va llançar a Sidó (costa de Fenícia).
En realitat la raó del nom d’aquests premis la trobem en el fet que aquests, amb el seu nom, pretenien fer tribut al primer president de la radiotelevisió canadenca, Pierre Juneau, però, suposo, que aquest nom, a part de pretendre rebre tribut al periodista Pierre Juneau, els hi devia haver anat de perles, tenint en compte que els premis se celebren en el mes de juny, mes que rep el nom de la deessa del matrimoni. La descoberta d’aquesta dada m’ha permès justificar el fet que no hagi estat capaç de trobar cap altre referent relacionat amb Hera, més enllà del nom dels premis.
Claudia
1r Grec
