La metodologia per elaborar el meu treball de recerca que exposo en forma de bloc, L’empremta d’Orfeu,  per tal que tothom el pugui consultar i sigui més fàcil de tenir a l’abast les cançons en forma de videoclip o d’àudio ha estat fonamentalment de recerca i de comparació de les cançons trobades amb referents clàssics amb els mites, poemes i situacions originals en el món antic.

En els diferents apunts d’aquest bloc, he anat fent una anàlisi de la lletra i una interpretació de la manera més objectiva possible, sense deixar-me portar pels meus gustos musicals.

He fet una recerca dels grups que tenen nom clàssic, així com la trajectòria musical de les bandes que han dedicat una part important o un títol de la seva discografia a la temàtica clàssica. Per tal d’il·lustrar-ho he buscat les imatges dels grups, les caràtules dels àlbums i els he puplicat en un muntatge digital, també he fet una recerca dels videoclips de les cançons estudiades (no sempre ha estat fàcil per drets d’autor).

He classificat els temes en funció si són referents implícits o explícits. Algunes lletres fan sols una al·lusió, d’altres en canvi representen un determinat episodi mític o històric en la seva totalitat.

El gruix del treball l’he elaborat de la manera següent:
Apunts sobre el grup o solista
Trajectòria discogràfica tot especificant la incidència del món clàssic en la seva producció musical. En aquest article se citen tots els grups per ordre alfabètic per facilitar-ne la consulta.

He buscat tots els llatinismes i significat.
He cercat informació de tots els personatges i episodis esmentats en les cançons en les fonts originals i en fonts bibliogràfiques, fet que m’ha permès aprendre molts temes i valorar-ne la riquesa, així com les possibilitats com a fonts d’inspiració i el poder de suggestió.
Caràtula del disc, si s’escau.
Trobar la lletra original de la cançó.
Videoclip musical o àudio
Visió o interpretació personal tot aportant citacions de les cançons, traduïdes en el cas que no es trobin en català o en castellà, per argumentar la meva anàlisi. Concretar l’ús del referent clàssic.

Tot plegat m’ha fet constar que el món clàssic és ben viu, sobretot en la música que escoltem avui en dia joves com jo i que continua sent font d’inspiració perquè atreu l’interès i l’esperit de meravella dels éssers humans. Han passat els segles, però, la seva màgia continua ben viva i ben vigent per molts anys i segles més.