Cassandra

Sabeu qui era Cassandra? Recordeu Cassandra, captiva de Troia?

Cassandra (Κασσάνδρα) que vol dir: la que enreda els homes, era filla dels reis de Troia, Príam i Hècuba. Tenia un germà bessó, Helen. De petits, en el decurs d’una festa varen ser oblidats en el santuari d’Apol·lo Timbreu, a les portes de Troia, durant tota una nit. Quan els varen anar a buscar l’endemà, els varen trobar adormits mentre unes serps els passaven la llengua per purificar-los. Els nens, purificats per les serps, de seguida van revelar el do de la profecia. Una altra llengenda explica com Cassandra havia adquirit el do de la profecia del mateix Apol·lo, que enamorat d’ella, li va prometre el do de la profecia a canvi d’una trobada carnal amb ell. Cassandra va acceptar el tracte, va rebre lliçons del déu però després el va refusar. Apol·lo li va escopir a la boca, sense treure-li el do de la profecia però negant-li el de la persuassió; per això ningú mai no la creu.

En tots els moments de la història de Troia trobem profecies de Cassandra: quan arriba Paris amb Hèlena, quan els troians volen introduir el cavall de fusta dins la ciutat… Cassandra va ser lliurada al rei Agamèmnon, que es va enamorar d’ella. De tornada a Micenes, Agamèmnon va ser assassinat per la seva esposa i l’amant d’aquest, i Cassandra fou morta per gelosia.

A què es diu avui “ser una Cassandra”? Per què es diu en castellà “no seas tan agorero como Casandra”? Ho té clar Ismael Serrano?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=M8031X1a5L4[/youtube]

Casandra vio en sueños el futuro,
En la sombra de una pesadilla Casandra leyó,
Los versos de ese poema que aun no han escrito,
Los dioses que riendo leyeron con su maldición.
Supo del hambre y de las guerras de siempre,
De bufones celebrando el odio bailando entre orejas,
De despedidas y de mounstros minerales,
Bebiendo insaciables la savia dulce del planeta.

Casandra vio a hombres y mujeres,
dormitando en sus burbujas,
Tras la mascaras del miedo,
Más también vio,
La luz del alba asomar por la cantera,
que nadie jamás abrió.
Supo que aun quedaban esperanzas que otros sueños la esperaban

Casandra habló a todos de sus sueños, hasta que la oyó.
Nadie creyó en Casandra y sus visiones,
Y la gente sólo vio en su augurio delirio y locura,

La condenaron a vagar perdida y sola,
Herejía es buscar la verdad escarlada y desnuda
Abandonada tras los años la encontró,
Un muchacho que andaba buscando esperanza y respuestas,

Ese hombre hablo con pasión de sus presagios,
Y de la luz del amanecer brillando tras la puerta,
“Creo en ti Casandra no estas loca”,
Se besaron y en su boca,
Florecieron madreselvas,
“Dulce Casandra ponte de pié,
Yo te he conocido antes, quizás te soñé”.

Hay quien duda y hay cree en la leyenda,
Juntos buscarán la puerta.
Dulce mañana, yo no sé tú,
Creo en Casandra.
Hay quien duda y hay cree en la leyenda,
Juntos buscarán la puerta
Dulce mañana, yo no sé tú,
Creo en Casandra.

Coneixeu Cassandra de Al Stewart?

Coneixeu Cassandra d’ABBA?:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Pp3uvtXa0GY#t=247[/youtube]

ABBA és un grup que està introduït a l’essència del pop, amb molt èxit en el seu país i a tota Europa continental. Han tingut una trajectòria molt àmplia i molt llarga, des de l’any 1973 amb el primer album ”Ring Ring” fins fa uns dos anys, quan el 2008 van treure el seu últim treball anomenat ”The Albums”.

Tenen una cançó anomenada Cassandra:

Lyrics:
Down in the street they’re all singing and shouting
Staying alive though the city is dead
Hiding their shame behind hollow laughter
While you are crying alone on your bed

Pity Cassandra that no one believed you
But then again you were lost from the start
Now we must suffer and sell our secrets
Bargain, playing smart, aching in our hearts

Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us would
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

So in the morning your ship will be sailing
Now that your father and sister are gone
There is no reason for you to linger
You’re grieving deeply but still moving on
You know the future is casting a shadow
No one else sees it but you know your fate
Packing your bags, being slow and thorough
Knowing, though you’re late, that ship is sure to wait

Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us would
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

I watched the ship leaving harbour at sunrise
Sails almost slack in the cool morning rain
She stood on deck, just a tiny figure
Rigid and restrained, blue eyes filled with pain
Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us could
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

I’m sorry Cassandra
I’m sorry Cassandra

Cassandra de Theatre of Tragedy:

[youtube]https://youtu.be/RMuAmxToExY[/youtube]

Sui Generis, El tuerto y los ciegos

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=XDB5nDeH22k[/youtube]

Vid. Lletra aquí.
Casandra i referència a l’expressió llatina en el país de los tuertos el ciego es el rey. En sabeu més?

Si voleu llegir un llibre interessant sobre aquest personatge de la guerra de Troia no us perdeu Cassandra de Christa Wolf, edicions La Magrana 1999.>/p>

Si voleu bon cinema per aquests dies d’estiu, no us perdeu Cassandra’s Dream de Woody Allen.

Si en sabeu més, tot sobre Cassandra serà ben rebut!

Venus/Afrodita en la música

Qui no sap qui és Afrodita, la dea de l’amor, anomenada pels romans Venus? Llarga i fructífera ha estat la seva trajectòria en la música i ho continua sent.>/p>

Kylie Minogue
APHRODITA

Kylie Minogue és una cantant, compositora i actriu australiana, de música Pop, i es compositora i actriu. Després d’una llarga trajectòria amb molts discos, ha tret fa poc un nou disc anomenat ‘’Aphrodite’’. Aquest àlbum és l’onzè d’aquesta artista, i es diu que la temàtica que utilitza en aquest nou Cd s’anomena Afrodita. En la mitologia grega, és la deessa de l’amor, la bellesa, la prostitució i la reprodució, i concretament l’atracció sexual. Aquest fet l’utilitza Kylie Minogue per donar a entendre, que el seu nou àlbum, com Afrodita, té un toc de estil sensual i de dansa. En la lletra de la mateixa cançó Aphrodita, també fa esment d’ella, amb frases com: ‘’Soy fuerte y me siento poderonsa, Soy una chica de oro, yo soy una Afrodita! ‘’. Afrodita va ser una dea molt important per als grecs; els romans la varen anomenar Venus i el mateix Juli Cèsar li va aixecar un temple sota la invocació de Venus Mare.

Aphrodite de Kylie Minogue és un homenatge a la bellesa, a l’amor i al sexe. Ha comptat amb grans compositors i músics com  Price, Calvin Harris, Jake Shears, Nerina Pallot i Tim Rice-Oxley o Keane.

Frankie Avalon també canta Venus i Cupids:

[youtube]https://youtu.be/fakpqLDEQAo[/youtube]

Jimmy Clanton, Venus in blue jeans:

Shocking Blue, Venus:

[youtube]https://youtu.be/Knq_BY6xpbQ[/youtube]

Vid. lletra aquí.

Venus de Banarama actualitzà el tema i obtingué un gran èxit el 1986:

De què tracta la cançó? És fidel a la mitologia?

El text es limita a descriure la dea. Primer la situa ocupant el seu lloc a l’Olimp (Goddess on the mountain top) cremant com una flamarada d’argent (burning like a silver flame). Tot seguit apareix com la representant màxima de la bellesa i de l’amor (the summit of beatuy and love) i acaba la primera estrofa presentant-la pel seu nom (and Venus was her name).

Therion, Birth of Venus Illegitima:

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_o6lX_qdlLI" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

 

Theatre of Tragedy, Venus:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2oP2v05JqXU" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

Venus y Baco de Zucchero:

Barco a Venus de Mecano:

Vid. lletra aquí.

Espuma de Venus de los Héroes del silencio

[youtube]https://youtu.be/opQSFi4HBio[/youtube]

En frío, a flor de labio
boca de cosecha, senos de clavel,
curvas mieles, rincones de voces
y cuchillos de saliva.
Nadé desnudo tu oleaje
ahora que el barco se unde
y solo tú puedes salvarme.
Y dudas de mis dudas
de mis ritos, de mis ruinas.
Entre siempre y jamas
nadé desnudo tu oleaje.
La espuma de venus, la fruta más escasa
que quiso ordeñar
el zahorí buscando agua.

La ficción es y será
mi única realidad.

Artista del pecado
aprendí de memoria
la geografía de tu centro
de azúcar y de acero.
Espuma de venus
nadé desnudo tu oleaje
perfume inmaterial
cobijo y principio
el aullido vertical
como respuesta a tus prodijios.

La ficción es y será
mi única realidad.

Con el disfraz sin estrenar
di el salto a lo fugaz
la ficción es y será
la única realidad.

La gusana ciega, Dulce Afrodita


Dulce afrodita has pasado a ser mortal,
has empeñado tus encantos en el mar.
El velo eterno del amor espiritual
se ha convertido en un abismo terrenal.

Cuando lo dejas pasar
vuelves a respirar

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar
de amaaaaaar…

Dulce afrodita no te puedes engañar,
es el invierno que no puedes escapar.
Lo que quisimos lo perdimos al final
como reflejos de un atardecer fugaz.

Cuando lo dejas pasar,
vuelves a respirar.

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar…
de amaaaaar…

Nadie que puedas amar
que no puedas dejar.

Nadie…nadie…
Nadie…nadie…

La gusana ciega, Venus en la arena

[youtube]https://youtu.be/LXtu0gqryh8[/youtube]

Ultimatum amb reggae

El cant de reggae jamaicà Shaggy té una cançó amb nom de llatinisme Ultimatum:

Ultimatum
Ultimatum, badman nuh tek ultimatum,
go wey, yuh haffi stay

[Refrain: Natasha Watkins]
If I stay, would you put an end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go

[Verse: Shaggy]
Before you go let’s analyze the situation
I’m a typical Jamaican
why you layin your frustration on me
When we met it was a perfect combination
But you know my reputation
don’t know what you were expecting (of) me
Fight back, you can fight
get things a go if yuh nuh like that
Cause I know that
when you (leave) you come right back
Your new founded termination
sounds to me like desperation
There’s no ground for termination

[Refrain: Natasha Watkins]
If I stay, would you put an end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go

[Verse: Shaggy]
I must admit I have a weakness
for these women
Who a plot like them a villian try the best
to separate you from me
I don’t understand
just why the hell your cousin
When you knew that she meant nothin
so what if she was your cousin
You say fight back,
how the hell could I resist
when she’s dressed like that
Tell the truth I had to leave
but she came right back
Now you heard the explanation
taken to consideration
it was sexual frustration

[Refrain: Natasha Watkins]
If I stay, would you put a end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go

[Bridge: Shaggy (Natasha Watkins)]
(Goodbye my darlin)
Baby baby tell me
why your in a hurry to leave
(Goodbye my darlin)
See alot I can’t believe
that this is happenin to me
(Goodbye my darlin)
Yeah I know I made mistakes
but this is meant to be
(Goodbye my darlin)
I promise I’ll do better
baby stay with me

[Refrain & Outro: Natasha Watkins]
If I stay, would you put a end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go
If I stay, would you put a end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go
If I stay, would you put a end
to all the games you play
Can you promise me
that you will never stray
Has to be a new beginning from today,
only way I will stay
But if I go,
this will be the final curtain of the show
You have lost the best thing
that you ever known
Guess you have to learn
to make it on your own
Let me know stay or go

Vid. la lletra traduïda aquí.

Rosa, rosae de Labordeta in memoriam

In memoriam Labordeta, mort el 19 de setembre de 2010:

Rosa rosae
y también el valor de pi
y el recuerdo final por los muertos
de la última guerra civil.
Así, así, así crecí.
Dulcemente educados
en tardes de pavor,
conteniendo la risa
el grito y el amor.
Sin comprender la fuerza
de un viento abrasador,
fuimos creciendo en filas
de dos en dos,
cruzando las ciudades,
los barrios, la ilusión,
dejando todo atrás
sin comprensión.
Rosa rosae
y también el valor de pi
y el recuerdo final por los muertos
de la última guerra civil.
Así, así, así crecí.
Tristemente avanzando
bajo la lluvia, el sol,
el aire pavoroso
de un padre sin valor,
después de amargas horas
de fuego y de terror.
Y la mudéjar torre
aupándose
sobre un barrio vacío
como ojo escrutador,
testigo de la vida,
la muerte y el dolor.
Rosa rosae
y también el valor de pi
y el recuerdo final por los muertos
de la última guerra civil.
Así, así, así crecí.
Salimos adelante,
nunca sé la razón,
quizás como testigos
o naúfragos o heridos,
para plasmar la voz
del que nunca la alzó
sobre el viejo mercado,
turbio y atroz,
de gritos y verduras,
al frío o al calor,
de los eternos días
creciendo alrededor.
Rosa rosae
y también el valor de pi
y el recuerdo final por los muertos
de la última guerra civil.
Así, así, así crecí.

P.D.: Vid. El latín de Labordeta

T.B.O. Labordeta a classe de llatí aprenent rosa, rosae

Carpe diem

Tot tirant del fil de l’apunt Posant llatinismes a les cançons de El Fil de les Clàssiques, he descobert la influència en la música, no sols en la literatura de tots els temps, d’un tòpic horacià de llarga tradició Carpe diem!

Caminando por la vida de Melendi:

[youtube]http://youtu.be/fXqNKt4eOqw[/youtube]

Huele a aire de primavera
tengo alergia en el corazón
voy cantando por la carretera
de copiloto llevo el sol.

Y a mi no me hace falta estrella
que me lleve hasta tu portal
como ayer estaba borracho
fui tirando migas de pan.

Voy camiando por la vida, sin pausa, pero sin prisas
procurando no hacer ruido, vestido con una sonrisa, sin complejo ni temores,
canto rumbas de colores
y el llorar no me hace daño siempre (y) cuando tú no llores

Y el milindri a mi me llaman
en el mundillo calé
porque al coger mi guitarra
se me van solos los pies.

Y este año le pido al cielo ( ay vamonos)
La salud del anterior.
No necesito dinero,
voy sobrado en el amor.

Voy camiando por la vida, sin pausa, pero sin prisas
procurando no hacer ruido, vestido con una sonrisa, sin complejo ni temores
canto rumbas de colores
y el llorar no me hace daño siempre (y) cuando tú no llores ayy

Y no quiero amores, no correspondidos
no quiero guerras
no quiero amigos
que no me quieran sin mis galones

No me tires flores
Ni falsas miradas de inexpresión
que no dicen nada
del corazón que me las propone

Porque voy camiando por la vida, sin pausa, pero sin prisas
procurando no hacer ruido, vestido con una sonrisa, sin complejo ni temores
canto rumbas de colores
y el llorar no me hace daño siempre (y) cuando tú no llores ayy

Ramón Melendi Espina, més conegut com ‘’Melendi’’, és un cantant espanyol que va néixer a Oviedo el 21 de gener de 1979. La seva especialitat i el que ell normalment està acostumat a cantar és la Rumba, però amb petites influències del Pop i el Rock.
L’any 2005, després d’una trajectòria petita però amb molta experiència, va publicar un àlbum anomenat ‘’Que el cielo espere sentao’’, on incloïa un tema important anomenat Caminando por la vida. En aquesta cançó, d’alguna manera però sense recitar-ho clarament, explica el famós tòpic horacià del CARPE DIEM que tots d’alguna manera o altra intentem utilitzar en algun moment de la nostra vida, sobretot en aquelles ocasions en que ens veiem deprimits o enfonçats per alguna cosa que ens ha passat, ja que aquest tòpic literari s’utilitza per dir que disfrutis de la vida i sobretot del moment: carpe diem, quam minimum credula postero (Horaci Carmina I, 11).

Melendi utilitza aquesta cançó per fer esment a això, dient frases i un contingut com dient que disfrutis la vida, sobretot en una estrofa que diu: ‘’ Voy, caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa…’’ aquí assenyala molt que gaudeixis del moment, sense corre però sense aturar-se que correspondria al llatinisme Festina lente: VIURE LA VIDA!Vid. Viva la vida; Hoy puede ser un gran día, de Joan Manuel Serrat (vid. El Fil de les Clàssiques); Carpe diem de Soriano & Jayder vid. Aracne fila i fila.

Falsa Alarma:

Bien, quien sabe lo que el futuro depara,
quien sabe…
quien sabe donde estarás mañana…
ay,
vida solo hay una y hay que aprovecharla tú lo sabes…

Es carpe diem,
vive la vida sin límites,
Es carpe diem,
vive la vida sin límites,
Es carpe diem,
vive la vida sin límites,
porque vida sólo hay una y hay que aprovecharla lo sabes…

hay que vivir el momento y siempre,
vive el presente,
sin esperar que ocurra algo
y sin ser impaciente,
esta vez,
seré como un doctor y tú el paciente,
así que cógete a mi mano y subiremos la ascendiente,
pendiente,
tenemos combustible suficiente,
para evadirnos tú y yo del resto de la gente,
así que vente,
o siemplemente déjate llevar por el tiempo,
como el viento
que nos sopla en la cara
que nos llega a la mirada,
y no te enamores jamás de la marca más cara,
tampoco de la más barata,
y nadie sabe cuando acabará ni parará esa madrugada,
nadie sabe ni sabrá lo que el futuro te depara,
así que vive y sal de farra,
pues por cada dedicada mirada
el móvil no suena y tu reloj se para,
continua y vive,
de manera impredecible,
en tu nube reside,
y así se sigue sin declive,
yo siempre todo lo he programado,
he planeado,
pero nunca salieron las cosas como las has pensado,
está claro,
solamente hay que vivir
sentir y dejarse ir,
bajar subir y siempre sin prisas al decidir,
o el programarse,
cuanto gastarse,
a final de mes,
vivir sin agobiarse,
pero con cabeza y no al revés,
tú lo sabes al igual que yo lo sé,
como todos lo saben y ven que algo más merecen,
sé que es injusto
pero no se hace por gusto
y por eso busco,
siempre algo más justo,
incluso,
sé que estás confuso,
porque intentas evitarlo,
sin dejar de ser de tu vida un recluso…

es vivir el momento,
vivir el presente,
vivir el día a día,
es parte de mi filosofía
Es carpe diem,
vive el momento con intensidad,
Carpe diem,
vive la vida sin límites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad ,
carpe diem
vive la vida sin límites,
carpe diem
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin límites…

sígueme y fíjate bien,
en cada paso que yo dé,
y con los pies bien puesto es la tierra ven,
ya me encargare yo de q pierdas el sentido de la orientacion
i el miedo de vivir si pierdes la fe,
x eso traje,
esta eterna juventud,
de valeroso espiritu
para asi mostrarle mi actiud a la vida,
qisas es el primer dia d los dos o tres qe forman esa vida
i tu decides si paras o caminas,
opina,
actuando con razón,
aveces con el corazón,
y sentido comun
sin excepcion,
y luego sube a mi nube,
y descubre lo que nos une,
felicidad qe nos cubre,
de esta historia tan lúgubre,
hoy aprendo lo que antes no supe,
y de ahi qe hoy mas por las personas me preocupe,
la gente humilde,
nunca finje,
nunca se rinde,
nunca desiste,
pero siempre insiste
y tu supiste,
alzar la cabeza a la superficie,
aprovechar,
y disfrutar
de un unico viaje decidiste,
sabiendo qe ya no te quedan aces en la manga,
mientras la vida carga su carga
sobre tu espalda…

Es vivir el momento,
vivir el presente,
vivir el dia a dia,
es parte de mi filosofia,
Es carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin limites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad
carpe diem
vive la vida sin limites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin límites…

Yo permanecere en esa nube,
asi que cuando quieras sube,
o continua en tu sendero del que siempre huyes,
pero intuyes,
que la sabia ya no fluye,
que problemas se atribuyen
a tu vida mientras esta se destruye,
piensa, construye,
si lo ambiguo te obstruye,
piensa y excluye
la confusion que difluye,
piensa y enguye
esas dudas,
el malestar y la inseguridad
de las que siempre reuyes,
y así se diluyen,
pues ese es mi dictamen,
aprovechar un unico examen,
en este extraordinario sertamen,
solo es vivir la vida de la mejor forma posible
e intentar que nuestras mentes nunca cambien…

Es vivir el momento,
vivir el presente,
vivir el dia a dia,
es parte de mi filosofia,
Es carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin límites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad
carpe diem
vive la vida sin limites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin limites…
vive la vida sin limites…
vive la vida sin limites…
vive la vida sin limites…
por que vida solo hay una y hay que aprovecharla tu lo sabes…

Falsalarma és un grup de hip hop, que va néixer a Sabadell (Barcelona), format per un Dj anomenat Neas, un productor que es diu Santiago, i els dos principals artistes, Titó i El santo. El hip hop no estava molt ben valorat a Espanya, però sí als Estats Units. A Espanya es va posar en marxa pels anys 1980, i aquest grup ‘’Falsalarma’’ va ser un dels primers en formar-se dintre de l’escena espanyola. Els principis no van ser molt bons, però a partir de l’any 2000, el grup va començar a triomfar. Un dels temes més reconeguts d’aquest fantàstic grup és l’anomenat CARPE DIEM, que tal i com diu el títol de la cançó, volen expressar en la lletra el tòpic de viure la vida el millor posible i sobretot el que a ells els caracteritza, expulsar el que es dolent per a tu de la teva vida i agafar tot allò bó i positiu que fa viure més i en millors condicions.
Aquest és un grup que es caracteritza també per expressar en les seves lletres el que senten en cada una de les etapes de la vida de cada un d’ells. Quan van fer aquesta cançó, era una etapa on el grup estava creixent, era on els moments bons els hi estaven venint, i van arribar a l’acord de fer i escriure aquest tema, per a ells i per a tota la gent que els escolta, que és molta, i animar-los en aquells moments difícils, on sempre cal tenir present el Carpe diem així com el Festina lente.

Aldebert, Carpe diem:

MC Solaar, Carpe diem:

Avant avec des francs je partais acheter des Picorettes
Maintenant avec des euros c’que j’demande ce sont des Nicorettes
Les rues d’Paris sont pleines de scouts, y’a plus de mobilettes
Darwinisme industriel, du minitel à l’internet
Le 118 618 a remplacé le 12

Et puis la carte de Moreno veut effacer le flouze
Le temps passe, et il efface ton Radiocom 2000
Ton Tam-Tam, ton Bi-bop ton Tatoo, ton thermolactyl
A la télé, y’avait la 5 et puis TV6

Au ciné c’était Bebel, en boîte Genesis
Le Gore-tex prend la place du duffle-coat
Et ce sont des robots qui remplacent les cosmonautes
Le temps passe, y’a plein de philosophes, mais plus d’philosophie
Fuck la fausse philo, vive la philadelphie
Parfois je pense au SVP 11 11
A mon vieux jeu Simon, aux hommes volants de Folon

Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem
Parce qu’il faut du temps pour les gens qui s’aiment
Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem

Au temps d’Avon, Herbalife, Tupperware et Amway
Y’avait des sacs orange à l’Euromarché
Du Topset, des chewing gums Baraka, des Treets
Des bouteilles consignées Gévéor, Préfontaine et Pschitt

Des marchands de couleurs et dans la rue des rémouleurs
Le temps passe depuis “la gaine 24 heures”
Le rétro était en option sur les voitures
Et l’hiver les gens jetaient des seaux d’eau sur les serrures

Des noms me reviennent : Pierre Juquin, Anicet Le Pors
Desmond Toutou, Françoise Claustre et l’agence Tass
Henry Kissinger Benito Crâxi
Dulcie September en quête de démocratie
Anne Marie Pesson pour une minute pour les femmes
Jacquou le Croquant, Cheri Bibi, Capitaine Flam
Le temps passe, des pyramides aux mange-disques
Bande Revox, cassettes et vinyls, Compact Discs

Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem
Parce qu’il faut du temps pour les gens qui s’aiment
Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem

Je suis dans un futur pourchassé par la Synarchie
Une élite de 12 cadres qui gère le monde et vive en autarcie
Ils ont capté nos droits et installé la fausse démocratie
M’accuse d’apostasie, les milices complices elles parlent d’anarchie
Mais j’ai supporté le croyant, la croix, l’étoile et le croissant
Le sans-croix, le sans croissant, mais l’agitation croissant
Ils récupèrent la foi, mettent des 4 par 3 du Christ
Forment de faux évangélistes pour que j’adore l’Antéchrist
Il y a des satellites je cours si on m’alpague
C’est stalag ou goulag, et des faux aveux dans les mags
J’entre dans une classe et je me place près du radiateur
La troupe arrive en force et je suis face à des gladiateurs
Tu vois le callico, illico, j’entends les hélicos
J’tente pas de me débattre ils ont des tas de balles en silicones
On analyse ma rétine, erreur sur la personne
Je monte sur le pupitre et puis je crie…FREEDOM…

Alors Carpe Diem
Le temps passe…
Alors Carpe Diem

Skunk D.F. grup madrileny, Carpe diem dins Neo:

Soriano i Jayder són dos artistes de Múrcia, integrats en el món del Hip hop l’any 2000. Soriano és el que posa la veu i l’artista principal, i Jayder n’és el productor i responsable del treball. Després de llargs treballs a l’esquena amb molta repercussió i milions de descàrregues per internet, van decidir fer una col·laboració amb un altre cantant anomenat Piezas, i així va sortir Carpe diem. Tal i com diu el títol, volen fer esment en la cançó de la importància que té la vida, dels petits detalls que cada dia es van fent més grans, i sobretot de que s’ha de disfrutar la vida al màxim i no pensar en els coses dolentes, sinó en les coses positives i amb totes les oportunitats que dóna la vida, que no s’han de deixar passar.
També expliquen cada un d’ells, els grans moments que han viscut al llarg de la seva vida i el que més els ha fet feliç, que això també és d’alguna manera el voler viure bé i millor, on els moments bons i els petits detalls són els que definitivament et poden ajudar a que la teva vida i en el teu pensament existeixi el ‘’CARPE DIEM’’.

Belinda, Carpe diem[youtube]http://youtu.be/3JASurZKd_E[/youtube]:

Eurídice

Qui era Eurídice? Recordeu “Hi ha amors que maten” en El Fil de les Clàssiques? Coneixeu Euridice de del cantautor italià Roberto Vecchioni? Quins altres compositors han tractat aquest mite?

Morirò di paura
e venire là in fondo,
maledetto padrone
del tempo che fugge,
del buio e del freddo:
ma lei aveva vent’anni
e faceva l’amore,
e nei campi di maggio,
da quando è partita,
non cresce più un fiore …
E canterò,
stasera canterò,
tutte le mie canzoni canterò,
con il cuore in gola canterò:
e canterò la storia delle sue mani
che erano passeri di mare,
e gli occhi come incanti d’onde
scivolanti ai bordi delle sere;
e canterò le madri che
accompagnano i figli
verso i loro sogni,
per non vederli più, la sera,
sulle vele nere dei ritorni;
e canterò finché avrò fiato,
finché avrò voce di dolcezza e rabbia
gli uomini, segni dimenticati,
gli uomini, lacrime nella pioggia,
aggrappati alla vita che se ne va
con tutto il furore dell’ultimo bacio
nell’ultimo giorno dell’ultimo amore;
e canterò finché tu piangerai,
e canterò finché tu perderai,
e canterò finché tu scoppierai
e me la ridarai indietro.

Ma non avrò più la forza
di portarla là fuori,
perché lei adesso è morta
e là fuori ci sono la luce e i colori:
dopo aver vinto il cielo
e battuto l’inferno,
basterà che mi volti
e la lascio nella notte,
la lascio all’inverno…

e mi volterò
le carezze di ieri
mi volterò
non saranno mai più quelle
mi volterò
e nel mondo, su, là fuori
mi volterò
s’intravedono le stelle

mi volterò perché l’ho visto il gelo
che le ha preso la vita,
e io, io adesso, nessun altro,
dico che è finita;
e ragazze sognanti m’aspettano
a danzarmi il cuore,
perché tutto quello che si piange
non é amore.
e mi volterò perché tu sfiorirai,
mi volterò perché tu sparirai,
mi volterò perché già non ci sei
e ti addormenterai per sempre.

Història de Roma amb Ex Deo

Ex Deo és grup de nom llatí, format per quatre componentes del grup canadenc de death metal KATAKLYSM el su primer disc fou ROMULUS. És un grup amb estètica de l’Imperi romà i en aquest primer disc recreen la història de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=l38JxFUCh0I[/youtube]

Mireu com recreen la batalla d’Acci. Per cert, què en sabeu d’aquest esdeveniment històric?
[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=qcfaltp8CL0[/youtube]

Quins altres referents romans trobeu en les produccions d’aquest grup?
No us perdeu Calígula!

[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=NSW01sWSPQY[/youtube]

Alfa…

Alfa de Nach, dins Ars Magna

Nach és un artista que està dintre de l’escena del Hip Hop espanyol, en concret el Rap. És un dels ”Rapers” més importants del nostre país, ja que és el que té més recorregut i el que té la millor i més llarga carrera musical dels molts que hi ha avui en dia.

La lletra alfa és la primera de l’alfabet grec i aquest artista té una cançó anomenada ”Alfa”, en la lletra de la qual reivindica la seva persona i el seus principis:

Lletra:
Nach solo es un hombre, para un nombre y una causa,
un pseudónimo, sinónimo, de hacer ritmo hip hop sin pausa,
Nach os entretiene y os mantiene alerta,
representa una raza hambrienta que se enfrenta a lo que sea.
Nach mortal marea en la pelea,
cada linea te apelea, tu fea idea pignea,
se tambalea cuando el público corea,
y me laurea, puede que tu córnea no lo crea.
Nach solo ama, solo odia,
o te agobias o te impacta,
removerá tu mierda si hace falta,
la cabeza alta, el paso firme.
Me deslizo escurridizo y enfermizo,
nada podrá destruirme,
cicatrizo las heridas de tu vida y no hay secretos,
porque cada uno que habla sucio 10.000 mil muestran respeto.
Así de simple, dale un bolígrafo al filósofo,
y el poder de un micrófono después nos hará libres,
Nach, lanza y escudo, magia y conjuros,
me aventuro a dar consejos que ahuyentan el lado oscuro.
Acudo al verso si estoy tenso, me siento inerso,
entre humo denso y no me canso de murmurar lo que pienso,
Nach sin límites ni símiles, mis lápices dan fe,
las cúspides más difíciles toque.
Lo sé, así que dejad que os hechice, desde Barna Tenerife,
mientras salga al escenario todos dicen.

Nach es como despertar del coma,
te desplomas en la lona si esta pluma desde la bruma se asoma,
idioma de ancestral papiro,aroma de un mortal vampiro,
tu primer trago de abscenta, si es mi estilo.
Nach, problemas que responder, preguntas que responder,
el canciller viene a vencer, a enfurecer, a enloquecer,
a embellecer, a estremecer, a endurecer, a englandecer,
a enmudecer, al fin y al cabo, a dar placer.
Nach es estrategia y táctica, música, óptica,
mística, épica, gramática, dramática,
disciplina soviética crea líricas magnéticas,
métricas acrobáticas,temáticas coléricas.
Nach, visión de fondo, honor por honor,
soy precursor de un hip hop en llamaradas como el Windsor,
esplendor, esta esmeralda te deslumbra,
te aleja de la penumbra de la jungla.
Y de su rencor, revento, aun sigo en paz conmigo mismo,
por no lanzarme al abismo de venderme al mejor postor,
por eso algunos me evitan, se quitan,
otros en cada cita, mi lita levita y después gritan.

Bob Dylan i els clàssics

El món clàssic és ben present en l’obra del músic i poeta nordamericà Bob Dylan i així es pot corroborar en el primer volum de les seves memòries Chronicles (ed. Simon & Schuster) en què confessa haver llegit a casa d’uns amfitrions a Nova York, Ray Gooch i Chloe Kiel, Els dotze Cèsars, lectures de Tàcit, les cartes a Brutus, L’Estat ideal de la democràcia, El general atenès, la marxa sobre Alexandre el Gran, De natura deorum (que erròniament l’atribueix a Sòfocles!), Ovidi… Admira sobretot Tucídides i Tàcit, i també es confessa lector de Robert Graves.

Fa un paral·lelisme entre el món antic i l’actual, “l’amor sempre és un principi democràtic. És un assumpte grec. Un professor universitari em va dir si llegeixes llibres sobre l’antiga Grècia ho sabràs tot sobre la història d’Amèrica”. També estableix paral·lelismes amb Roma però en sentit invers “Amèrica no era l’Imperi romà.

Preocupat per la caiguda dels grans imperis, en Bob Dylan hi podem trobar ecos virgilians i una forta petjada de l’Ars amatoria d’Ovidi.

Bob Dylan fa una referència explícita de l’ Ars amatoria d’Ovidi a Thunder On The Mountain dins “Modern Times” (2006):

Una altra cançó del mateix àlbum, “Workingman’s Blues #2”, amb un fort rerafons polític i social però amb format de balada d’amor. El poeta Cliff Fell en un article publicat el 2006 en el diari Nelson Mail hi va detectar grans similituds amb Epistulae ex Ponto d’Ovidi.

El professor Richard F. Thomas de la Universidad de Harvard va fer una investigació més profunda en l’interès de Dylan per Ovidi en su publicació The Streets of Rome: The Classical Dylan, publicat a Oral Tradition i encara va trobar més semblances amb Ovidi.

També podem trobar referències ovidianes a “Ain’t Talkin”, “Spirit on the Water” i “The Levee’s Gonna Break”.

Ens ajudes a acabar de fer la recerca i explicitar els ecos clàssics, especialment ovidians, en les cançons de Bob Dylan?

Unicorn

Què és un unicorn? Quina és la seva etimologia? Per què ens fascinen?… Potser, tot i això i més ho podrem respondre després d’escoltar les cançons següents amb aquest referent clàssic, tant del gust actual.

Unicornio, Silvio Rodríguez

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
Pastando lo dejé
y desapareció.
Cualquier información
bien la voy a pagar.
Las flores que dejó
no me han querido hablar.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
No sé si se me fue,
no sé si extravió,
y yo no tengo más
que un unicornio azul.
Si alguien sabe de él,
le ruego información.
Cien mil o un millón
yo pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

Mi unicornio y yo
hicimos amistad,
un poco con amor,
un poco con verdad.
Con su cuerno de añil
pescaba una canción.
Saberla compartir
era su vocación.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió
y puede parecer
acaso una obsesión,
Pero no tengo más
que un unicornio azul
—y aunque tuviera dos
yo solo quiero aquel—.
Cualquier información
la pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

(1980)

Sangtraït dins “Contes i llegendes” El País de Mandorcórovi

Un món imaginari on som menys que les bèsties,
on van sobre Unicornis, verges i dimonis.
Buscant sota les pedres un tio que les torni boges.
Servint, fins que se’ls mori, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van buscant pels carrers.

Tinc por que em trobin fugint de les seves flexes,
cridant com si fossin verges i dimonis.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

Tornada:
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.

Un món on per les dones tu ets peix dins un aquari
flotant entre dues aigües, verges i dimonis.
Pescant amb xarxa oberta un peix que no els doni guerra.
Servint, fins que s’els ofegui, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

[Tornada]

Estic vivint l’últim moment,
estic caient, ja sóc un més
corrent pel món, com els conills,
deixant l’esquena hostesa del vent.