“Día de enero” de Shakira

Com ja sabreu la majoria de vosaltres, els alumnes de segon de batxillerat de l’INS Isaac Albèniz estem actualment llegint l’Eneida de Virgili i, curiosament, he trobat una cançó que fa referència a Eneas, el protagonista de l’obra. Però aquesta no és una referència de les que trobem normalment, sinó que amaga una curiosa història que te relació amb el món romà. A continuació, trobareu el vídeo i la lletra la cançó de Shakira i, com podreu comprovar, la referència a Eneas és evident al tercer paràgraf. Però està acompanyat i aquest fet és el que amaga el secret.

Te conocí un dìa de enero
con la luna en mi nariz
y como vi que eras sincero
en tus ojos me perdí

Que torpe distracción
y que dulce sensación.

Y ahora que vamos por el mundo
como Eneas y Benitín
ya te encontré varios rasguños
que te hicieron por ahí

Pero mi loco amor
es tu mejor doctor

Voy a curarte tu alma en duelo
voy a dejarte como nuevo
y todo va a pasar
pronto verás al sol brillar

Tu más que nadie
merece ser feliz.

Ya vas a ver como van sanando
poco a poco tus heridas ya vas a ver
como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Y aunque hayas ido al extranjero
hasta en tu propio país
si yo te digo “como dices”
tu aún dices “que decís”

Y lloras de emoción
oyendo un bandoneón.

Y aunque parezcas despistado
con ese caminar pausado
conozco la razón
que hace doler tu corazón
por eso quice hacerte esta canción

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ya vas a ver como van
sanando poco a poco tus heridas
ya vas a ver como va
la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.

Ja heu vist la referència als dos personatges? Espero que sí! Segurament us preguntareu qui és Benitín i, al contrari del que molts imaginareu, no és un heroi desconegut o d’una altra cultura. Eneas i Benitín són dos personatges d’una tira còmica americana anomenada Mutt y Jeff creada l’any 1907 per Bud Fisher. El mateix Eneas es diu August en la versió original anglesa i ambdós protagonistes comparteixen històries amb altres personatges com Cicero i Julius. I, ara, us faré una pregunta relacionada amb aquesta curiosa història: podríeu explicar-nos qui són aquests personatges i quina relació tenen amb la cultura romana?

Anna Pardo Fernàndez, 2n de Batxillerat, INS Isaac Albèniz

Amo vitam, de Rosenstolz

Gràcies al meravellós bloc del company de llatí José María Cózar Els camins de Roma he conegut aquest grup berlinès Rosenstolz i aquesta cançó que crec que pot ser un clam de pau i de no violència en els nostres centres escolars per celebrar dia 30 de gener el DENIP 2012.


Rosenstolz & Marc Almond – Amo Vitam per sylwia_ch

Amo vitam
Amo generem
tamen quare sum sola
Amo rosam
desidero pacem
tamen quare sum sola

Margalida

Arthur H: “Ulysse et Calypso”

Arthur H inclou “Ulisses et Calypso” en el seu àlbum “Baba Love” i l’han definida així: “Une chanson sensuelle, pour ne pas dire érotique, dans laquelle l’artiste dépeint une relation physique en utilisant l’image de deux amoureux connus de tous. C’est un couple d’amoureux. C’est une chanson assez sexuelle. “Ulysse et Calypso”, c’est une histoire assez tendre. Ulysse, c’est l’aventurier qui peut éventuellement se perdre pendant ses voyages. Et puis on a Calypso qui attend qu’il revienne. Il y a véritablement une tendresse entre ces deux personnages”.

[youtube]https://youtu.be/hVtFsk-GtLw[/youtube]

ULYSSE ET CALYPSO

Ma paparole est là, ma belle Calypso
Je suis comme une liste en clandestin dans le cargo
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh ma belle, she loves me
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, baby I love you so
Ma contredanse, ma danse, ma turbulence,
Je suis ton paquebot, matelot barjot,
Je m’engouffre dans ton gouffre
Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité

Oh my baby, I love you so
She’s my queen mais c’est mon amie
Elle si douce et si jolie
Je l’adore à la follie
Oh baby, I love you so
Oh baby, baby, I love you so
Baby, baby, baby…
I love you so


ULYSSE ET CALYPSO (Traducció al Català)

La meva llibertat ha arribat, estimada Calypso
Sóc com un llistat de clandestins en un vaixell mercant
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh la meva estimada
És la meva reina, però amiga
És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
La meva contradansa, la meva dansa, la meva turbulència
Sóc el teu paquebot, el teu mariner boig
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat

Oh, my baby, t’estimo tant
És la meva reina, però amiga. És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
Baby, baby, baby…
t’estimo tant!

Mercè Font

Professora de francès de l’institut Premià de Mar

D`Ítaca a El horizonte de Serrat

Reprenent el fil d’aquest apunt, ara li toca a Joan Manuel Serrat amb El horizonte. Quins referents clàssics hi trobeu? Quin paral·lelisme s’hi pot establir? Què és més important el destí o el viatge?

 

El horizonte

Puse rumbo al horizonte
y por nada me detuve,
ansioso por llegar
donde las olas salpican las nubes,
y brindar en primera fila
con el sol resucitado,
sentarme en la barandilla
y ver qué hay del otro lado.

Y cuanto más voy pa’ allá
más lejos queda,
cuanto más deprisa voy
más lejos se va.

Allí nacen las leyendas
y se ocultan los secretos
y se alcanza a dibujar
con las estrellas en el firmamento.
Sueño con encaramarme
a sus amplios miradores
para anunciar, si es que vienen,
tiempos mejores.

Viatge a Ítaca de Lluís Llach

Hola a tots! Avui us porto una cançó ben diferent a la que vaig publicar de 30STM, es tracta d’un clàssic de la nova cançó.

Viatge a Ítaca d’en Lluís Llach. Lluís Llach, un dels pares de la Nova Cançó (moviment que es va donar a Catalunya entre els 60 i els 70 com a protesta per al repressió de la llengua catalana durant el franquisme) va publicar aquesta cançó tan famosa que qui més o qui menys ha sentit alguna vegada i que a més és el títol del àlbum que es va publicar el 1975.

Viatge a Ítaca és un poema de Konstandinos Kavafis, un poeta grec de finals del segle XIX i principis del XX. Kavafis, tot i ser un poeta discret, Llach va quedar captivat per la seva poesia, els poemes que més li agradaven els adaptava ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba. Kavafis es va fer un lloc els anys 70 entre la població catalana gràcies a l’album de Llach. Tot l’àlbum de Llach està basat en els poemes de l’escriptor grec. Va tenir un gran acolliment entre la gent, com tots els seus anteriors treballs.

 

Viatge a Ítaca ens parla sobretot de Grècia, però també sobre l’amor, la nostàlgia tot embolicat amb un aire clàssic.

[youtube width=”650″ height=”550″]http://youtu.be/TbDLLYyItDE[/youtube]

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l’amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Sabeu on és Ítaca? Sobre quin personatge ens parla la cançó? Què en sabeu d’aquest personatge? Com es diu el llibre que ens parla d’aquest personatge? Què enteneu per Ítaca?

Patrícia Ortiz

1r Batxillerat Llatí

“Eurialo e Niso”, de Gang

Sabeu qui són Nis i Euríal? Quin escriptor llatí i en quina obra ens en parla? Per què són protagonistes d’aquesta cançó de Gang, inclosa en l’àlbum Rosa de primavera del 1993? A més del nom, quins altres referents clàssics hi trobeu?

 

 

La notte era chiara
la luna un grande lume
Eurialo e Niso uscirono
dal campo verso il fiume.
E scesero dal monte
lo zaino sulle spalle
dovevan far saltare
il ponte a Serravalle.
Eurialo era un fornaio
e Niso uno studente
scapparono in montagna
all’8 di settembre
i boschi già dormivano
ma un gufo li avvisava
c’era un posto di blocco
in fondo a quella strada.
Eurialo disse a Niso
asciugandosi la fronte
ci sono due tedeschi
di guardia sopra il ponte.
La neve era caduta
e il freddo la induriva
ma avean scarpe di feltro
e nessuno li sentiva.
Le sentinelle erano
incantate dalla luna
fu facile sorprenderle
tagliandogli la fortuna
una di loro aveva
una spilla sul mantello
Eurialo la raccolse
e se la mise sul cappello.
la spilla era d’argento
un’aquila imperiale
splendeva nella notte
più di una aurora boreale.
Fu così che lo videro
i cani e gli aguzzini
che volevan vendicare
i camerati uccisi.
Eurialo fu bloccato
in mezzo a una radura
Niso stava nascosto
coperto di paura
Eurialo circondarono
coprendolo di sputo
a lungo ci giocarono
come fa il gatto col topo.
Ma quando vide l’amico
legato intorno ad un ramo
trafitto dai coltelli
come un San Sebastiano
Niso dovette uscire
troppo era il furore
quattro ne fece fuori
prima di cadere.
E cadde sulla neve
ai piedi dell’amico
e cadde anche la luna
nel bosco insanguinato
due alberi fiorirono
vicino al cimitero
i fiori erano rossi
sbocciavano d’inverno.
La notte era chiara
la luna un grande lume
Eurialo e Niso uscirono
dal campo verso il fiume.

Evanescence – Field of innocence

Evanescence és una banda de rock de Little Rock, Arkansas, EUA. La seva música es pot descriure com a fosca, èpica, dramàtica.
Evanescence va ser fundat per la cantant, pianista i compositora Amy Lee i l’antic guitarrista i compositor Ben Moody.

Aquí us deixo una cançó d’Evanescence molt bonica.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=M7uZcexsPuw[/youtube]

remember the world
From the eyes of a child
Slowly those feelings
Were clouded by what I know now

Where has my heart gone?
An uneven trade for the real world
Oh I. I want to go back to
Believing in everything and knowing nothing at all

I still remember the sun
Always warm up my back
Somehow it seems colder now

Where has my heart gone?
Trapped in the eyes of a stranger
Oh I. I want to go back to
Believing in everything

[Latin hymn:]
Iesu, Rex admirabilis
et triumphator nobilis,
dulcedo ineffabilis,
totus desiderabilis.

[Man:]
“As the years pass by
Before my face,
As wars rage before me,
Finding myself
In these last days of existence,
This parasite inside me,
I forced it out.
In the darkness of the storm
Lies an evil,
But it’s me.”

Where has my heart gone?
An uneven trade for the real world
Oh I. I want to go back to
Believing in everything

Oh where. where has my heart gone?
Trapped in the eyes of a stranger
Oh I. I want to go back to
Believing in everything

I still remember.

Sabríeu dir què vol dir l’himne llatí que hi ha a la cançó?

Miriam Pelegrina
1r Batx

La cantada del diablo, Mago de Oz

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KbSsoSO9R5M[/youtube]

Què vol dir la frase que surt en llatí en aquesta cançó de Mago de Oz? i què hi fa aquí? Podries escriure derivats en català d’aquests mots llatins?…

Cae la noche,
niebla eterna,
ocultarse ya la luz
frío llerno rompe hiela,
lágrimas del corazón,
sueña la vida que si he de morir,
trozos de miedo, es duro vivir,
sueños de muerte, desvélate,
santa condena, auto de fe.

En nombre de la única religión
dictamos sentencia y te condenamos
a la piadosa purificación
del fuego y del dolor,
en manos de Dios tu debes poner
tu alma, tu hacienda y todos tus pecados,
acepta a Cristo y encomiéndate
pues pronto darás cuentas a él.

Diabulus in Gaia, Missit me Dominus.

Quisiera ser el viento para poder huir de mí,
que calle el silencio, enmudezca el terror,
quisiera no morir.

Me inventaré otra vida,
mis sueños decoraré
y los cubriré de tus besos -pensó-
quemad mi alma también

Reniegas de Satán de sus obras y sus vicios,
de la necromancia de la magia y del tarot,
yo soy la virtud de la Iglesia y sus principios,
si no te arrepientes tu alma se condenará.

Hoy la libertad se ha quedado dormida y en silencio,
Hoy la libertad ha cerrado por defunción.
Hoy la libertad se ha muerto de pena y melancolía,
Hoy no hay libertad, Hoy Dios no está aquí ni vendrá.

Quisiera ser olvido para nunca recordar
Quisiera ser brisa y así acariciar la vida una vez más
Que fría es la promesa de otra vida junto a Dios
Si en ésta ni estuvo ni supo de él, la verá su ataúd
Antes de morir y que el fuego haga su oficio,
Acepteis a Cristo, a su iglesia y su poder.
Renuncieis al Dios que ama la naturaleza,
Gaia son los mares del pecado y del terror.

Hoy la libertad se ha quedado dormida y en silencio,
Hoy la libertad ha cerrado por defunción.
Hoy la libertad se ha muerto de pena y melancolía,
Hoy no hay libertad, Hoy Dios no está aquí ni vendrá.

Hoy la vida llueve penas,
Gotas de desesperación,
Mis lágrimas son ríos venas,
Desangrándome el corazón.

La memoria de una mujer son los besos que recibió,
En tus labios yo viviré y en tu olvido yo moriré.

Hoy mis lágrimas se quieren suicidar,
acurrucadas, morir en tu piel,
Han nacido secas, tienen sed,
Mi llanto se quiere morir…

Laia Bagà
1r Batx Llatí.