Al principi del seu vídeo en Lil Nas X ens situa en un país anomenat Montero (títol de la cançó), diu: “En la vida amaguem les parts de nosaltres que no volem que el món vegi, les tanquem i els hi diem no, les prohibim, però aquí no ho fem, benvingut a Montero, sent aquest el nom del cantant “Montero Lamar Hill”.

Trobem en aquest món que crea en Lil Nas, una barreja de classicisme grec amb religió cristiana i un imaginari de caire fantàstic. Quan som introduïts a Montero podem veure columnes d’ordre grec, estàtues que imiten les estàtues clàssiques de déus i un temple. Veiem columnes gregues com si es tractessin de ruïnes en l’escena en què Lil Nas X, recreat en Adam, és temptat per la serp, fent referència aquest fet al pecat que suposa la presa de la poma al Jardí de l’Edèn i, en aquest cas, el pecat que suposa per la religió, ser gai.

Té sentit que en Lil Nas X utilitzi l’imaginari grec per al seu vídeo, ja que existeix la concepció de l’Antiga Grècia com una època on la diversitat d’orientacions sexuals estava normalitzada o si més no, on hi havia molta llibertat sexual. Cal, però, en afirmar això, recalcar que la normalització de la diversitat d’orientacions sexuals a l’Antiga Grècia no era la mateixa que la normalització per què advoquem avui en dia: l’homosexualitat en l’Antiga Grècia es concebia en forma de relacions majoritàriament formades per un noi jove, qui era l’aprenent i un home adult qui era el mestre. Aquestes advocaven per una exaltació de la bellesa juvenil i una relació pederasta, on l’home podia gaudir de relacions sexuals amb els qui eren els màxims exponents de la bellesa, sent la joventut equivalent a aquesta, en una concepció classicista d’allò que és bell (allò jove, auster…). És evident, però, que els sentiments han estat sempre els mateixos per a tota la humanitat, les orientacions no heterosexuals han existit sempre i podem trobar referents de passions no heterosexuals, per exemple, en els poemes de Safo, una de les poetes més importants de l’Antiguitat, considerada la poeta grega lírica per excel·lència, tant entre els escriptors com entre les escriptores.
En aquesta jerarquia que hi havia en les relacions homosexuals, se suposa que l’home adult havia de representar per al jove un aprenentatge en la vida pel que fa a l’amor i a les relacions sexuals. Justament, la cançó del Lil Nas X pren el nom de la pel·lícula independent Call me by your name, film que mostra una gran influènciadels ideals artístics del món clàssic, específicament romà, i aquest ordre en l’amor, explicant la història d’un jove qui està aprenent que és la vida i l’amor en una relació amb un noi adult, ambientada en l’estiu d’una Itàlia dels anys 80.

Tornant al vídeo d’en Lil Nas X, veiem una altra referència al món clàssic grec en l’escena on trobem un fragment en grec antic d’El banquet, diàleg de Plató, tallat en un arbre (l’arbre de la vida). El fragment diu: “Una vegada la natura els va dividir en dues parts, va desitjar la meitat per a cadascú”. Aquesta frase té sentit dins del vídeo en tant que, en el banquet escenificat per Plató, Aristòfanes narra un mite que explica l’origen de l’amor (tema sobre el qual parlen els presents en el banquet) reflex de com, de manera generalitzada, l’imaginari de la humanitat ha reduït l’amor a l’heterosexualitat: un home ha de buscar la seva altra meitat femenina i la dona ha de fer el mateix a la inversa (de manera literal en el mite explicat per Aristòfanes, segons el qual Zeus va tallar els éssers adrògens, dividint-los en els dos gèneres binaris anhelant i buscant cada ésser la seva altra meitat). Podria ser l’argument de múltiples pel·lícules.

Trobem estàtues que imiten les estàtues gregues de déus en l’escena de l’execució en l’amfiteatre, on Lil Nas X es porta a ell mateix al centre, s’encadena i se sotmet als seus propis judicis: sent, a més a més, els espectadors qui veuen el càstig i l’esbronquen des de les graderies.  En morir, veiem com Lil Nas X està a punt d’ascendir al cel. És aquest el moment d’autoacceptació del cantant: Després d’un temps en què ha estat autojutjant-se, sense acceptar el seu vertader jo, en què s’ha dit no, serà ell mateix qui baixi a l’infern, enderrocant els murs de la culpa. Ja no és culpable sinó que és gai i punt, habita el lloc infernal on ha estat relegat a causa d’una falta de referents i d’una normalització plena i que, en un principi et fa creure que allò que sents no és el correcte, allò que justament es defensa molts cops a través de la religió (ser homosexual és pecat i si esculls aquesta vida és probable que vagis a l’Infern) per abocar la culpa i omplir aquest lloc auster d’orgull. Els pecadors, Adam (representat per Lil Nas X a l’inici del vídeo) i Eva, creadors del món on ens hem d’enfrontar a les misèries i penúries que aquest comporta.

Veiem una altra referència al món grec quan en Lil Nas X entra per la porta de l’Hades, una porta immensa que és l’entrada a l’inframón de la mitologia grega: en Lil Nas X sedueix el diable i es fa amb les seves banyes, enderrocant la culpa, simbolitzada per la figura del diable, referent al pecat.

Si voleu, podeu deixar els vostres comentaris sobre què penseu que en Lil Nas X vol explicar amb l’ús de referències gregues clàssiques.

Espero que us hagi agradat.

Per més llibertat a  tots  els racons del món, feliç més de l’orgull LGTBIQ+!

Claudia López Astilleros 2n Batxillerat