Obrint Pas va ser un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seva música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina.
Les seves lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seva cultura i tradicions.
La següent cançó “Som” no es pot estar de sonar cada 11 de setembre a la diada de Catalunya .
Escolteu-la i responeu les preguntes: Som la cançó que mai s’acaba
SOM som el combat contra l’oblit, som la paraula silenciada, som la revolta en un sol crit.
Som l’espurna que encén la flama, som la lluita que hem compartit, som la pedra en la barricada, som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar.
Som llàgrimes en la mirada, som el coratge de seguir, som la ferida mai tancada, som la història que no han escrit.
Som l’arbre enmig de la tempesta, som els estels que vam teixir, som l’esperança i la tristesa, som el poble per construir.
Eagle-Eye Lanoo Cherry va néixer el 7 de maig de 1971 a Estocolm. És un músic suec-nord-americà de rock alternatiu.
When Mermaids cry que traduït és “Quan les sirenes ploren”, és una cançó de l’artista Eagle-Eye-Cherry que forma part de l’àlbum “Desireless” publicat l’any 1997.
Eagle-Eye-Cherry
Una de les principals característiques de les sirenes era la seva veu, ja que posseïa una immensa dolçor i musicalitat. Sent una gran atracció per als homes, que procura atreure amb cançons delicadíssimes. El cant de la sirena té una atracció immensa i és difícil no seguir-las. Gràcies al seu do, atreien els vaixells de mariners; aquests quedaven tan captivats amb tan bella música que saltaven del vaixell per poder escoltar millor, arriscant-se ha ofegar-se en les aigües.
[youtube]https://youtu.be/DuFW9v8Wv5Y[/youtube]
Official music video for “When Mermaids Cry”. Taken from the album “Desireless” (1998).
► Spotify
► iTunes
Lletra:
He was drowned in suicide Faithless lover cast aside This is how she came to be Lorelei of the sea Hopes destroyed, she wanted to find Certain death peace of mind Now you wonder who is she, Lorelei of the sea Many tales I´ve been told of sailors having died After seeing a mermaid known Known as Lorelei Faithless lover that is me And she siren of the sea So next time that the seagulls fly Don´t you cry sweet Lorelei
Seagulls fly When mermaids cry Those tears won´t dry For Lorelei
The guilt is mine I was untrue The question is what am I to do All I know is I got to try Try to find sweet Lorelei Make amends for what´s been done ´Cause I believe that she´s the one And I will go where seagulls fly Try to find sweet Lorelei
Seagulls fly When mermaids cry Those tears won´t dry For Lorelei
There she is I hear her cry She´s asking me if I will die There ain´t nothing I won´t do For you Lorelei
Coneixeu el mite d’Ulisses i les sirenes?
Hi ha més mites sobre sirenes? On podem trobar aquests mites? Quina diferència hi ha entre unes sirenes i altres? Quins mots utilitza l’anglès per diferenciar-les? Què significa l’expressió “Cant de Sirena“?
De què parla la cançó? Com tracta el referent de les sirenes?
Per què creieu que la cançó es diu “Quan les sirenes ploren”? Té a veure el videoclip amb la cançó?
Carnaval de Brasil dins el disc La lengua popular de Andrés Calamaro
La musa es una sola musa o es una serpiente de muchas cabezas, los buscadores de promesas, la tientan con cerveza, si se va puede volver, el día menos pensado, para darle su consuelo, al poeta mal hablado.
No son mujeres ausentes, no son cuchillos en los dientes, no son martes de carnaval de Brasil, no son canciones urgentes, no son asuntos pendientes, no son martes de carnaval de Brasil, (tristeza nao tein fim)
Habrá que desenvainar las espadas del texto, y escribir una canción aunque no haya algún pretexto, y dedicársela al primero que pase caminando, al que se quedó pensando, al que no quiere pensar, al olvido selectivo, a la memoria perdida, a los de los pedazos de vida que no vamos a perder… jamás.
No son mujeres ausentes, no son cuchillos en los dientes, no son martes de carnaval de Brasil, no son canciones urgentes, no son asuntos pendientes, no son martes de carnaval de Brasil.
Coneixes Andrés Calamaro?
T’agrada la seva música? Almenys, què opines d’aquesta cançó? Quin referent clàssic hi veus?
Alter Bridge és una banda nord-americana de hard rock i metall alternatiu formada el 2004 per: Mark Tremonti, Brian Marshall , Scott Phillips i Myles Kenned.
Grup “Alter Bridge”
“Cry of Achilles” és una cançó escrita i interpretada pel grup de rock americà Alter Bridge. És el segon single del quart àlbum de la banda Fortress i va ser llançat el 22 d’abril de 2014.
La cançó i el videoclip musical fan referència a la “Còlera d’Aquil·les” que forma part de la gran obra “La Ilíada d’Homer”. Aquesta cançó es diu “CryofAchiles” que traduït seria “Plor d’Aquil·les”. Aquest personatge va ser molt important dins la mitologia i la literatura.
[youtube]https://youtu.be/obcgU-oLjnA[/youtube]
Qui era Aquil·les? Per què va ser un personatge tan important en l’obra de “La Ilíada d’Homer”?
Per què creieu que aquesta cançó es diu “CryofAchiles ? A quina part de La Ilíada fa referència?
Creieu que el videoclip i la lletra fan referència aquest mite? Per què?
En un comentari que vaig fer aQuin és el secret de Mides?, vaig recordar aquesta cançó d’Imagine Dragons que potser coneixeu. Imagine Dragons és una banda estatunidenca, que va rebre grans crítiques, com la de la revista Rolling Stone: «el major èxit rock de l’any», cap al seu senzill Radioactive.
Aquesta cançó, Gold, està al seu nou àlbum Smoke + Mirrors, el seu últim treball fins ara, i aquest és el videoclip que van publicar al gener d’aquest mateix any:
La lletra la deixo aquí, perquè pogueu veure les similituts i comentar-ne la vostra opinió.
First comes the blessing of all that you’ve dreamed But then comes the curses of diamonds and rings Only at first did it have its appeal? But now you can’t tell the false from the real
Who can you trust, who can you trust?
When everything, everything, everything you Touch turns to gold, gold, gold Everything, everything, everything you touch Turns to gold, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold
Statues and empires are all at your hands Water to wine and the finest of sands When all that you have is turning stale and it’s cold Oh, you no longer feel when your heart’s turned to gold
Who can you trust, who can you trust?
When everything, everything, everything you Touch turns to gold, gold, gold Everything, everything, everything you touch Turns to gold, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold
I’m dying to feel again Oh, anything at all But, oh, I feel nothing, nothing, nothing, nothing
When everything, everything, everything you Touch turns to gold, gold, gold Everything, everything, everything you touch Turns to gold, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold Ooh, gold
Suposo que tots coneixeu la història de Pompeia. El grup britànic Bastille va treure el 24 de febrer de 2013 la seva cançó sobre aquesta tràgica història. Va ser la seva cançó més famosa, arribant a ocupar la segona posició en el Top 5 del Regne Unit i la primera a Irlanda.
Eh-eh-o eh-o
I was left to my own devices Many days fell away with nothing to show
And the walls kept tumbling down In the city that we love Great clouds roll over the hills Bringing darkness from above
But if you close your eyes, Does it almost feel like Nothing changed at all? And if you close your eyes, Does it almost feel like You’ve been here before? How am I gonna be an optimist about this? How am I gonna be an optimist about this?
We were caught up and lost in all of our vices In your pose as the dust settled around us
And the walls kept tumbling down In the city that we love Great clouds roll over the hills Bringing darkness from above
But if you close your eyes, Does it almost feel like Nothing changed at all? And if you close your eyes, Does it almost feel like You’ve been here before? How am I gonna be an optimist about this? How am I gonna be an optimist about this?
Eh-eh-o eh-o
Oh where do we begin? The rubble or our sins? Oh oh where do we begin? The rubble or our sins?
And the walls kept tumbling down (oh where do we begin?) In the city that we love (the rubble or our sins?) Great clouds roll over the hills (oh where do we begin?) Bringing darkness from above (the rubble or our sins?)
But if you close your eyes, Does it almost feel like Nothing changed at all? And if you close your eyes, Does it almost feel like You’ve been here before? How am I gonna be an optimist about this? How am I gonna be an optimist about this?
If you close your eyes, does it almost feel like nothing changed at all?
Eh-eh-o eh-o
La cançó parla sobre Pompeia, però el grup li dóna una altra perspectiva. Sabries dir què volen dir amb el videoclip?
Què signifiquen els ulls negres dels personatges?
Què et sembla en llatí?
E E O E O, E E O E O, E E O E O, E E O E O E E O E O, E E O E O, E E O E O, E E O E O
Relinquebar in meis ipsius adiumentis Multi dies decidunt cum nihilo ostenturo
Et moenia decidere manebant in urbe quam amamus, magni nubes volvunt de collibus qui ferunt umbras desuper.
Sed si tu claudis oculos… Sentit paene quasi nihil transformavit? Et si tu claudis oculos… Sentit paene quasi aderas prius?
Quomodo ero optimi animi? Quomodo ero optimi animi?
Tenebamur et perditi in omnibus vitiis. In habitu tuo dum pulvis porrigit circum nos.
Et moenia decidere manebant in urbe quam amamus, magni nubes volvunt de collibus qui ferunt umbras desuper.
Sed si tu claudis oculos… Sentit paene quasi nihil transformavit? Et si tu claudis oculos… Sentit paene quasi aderas prius?
Quomodo ero optimi animi? Quomodo ero optimi animi?
E E O E O, E E O E O, E E O E O, E E O E O E E O E O, E E O E O, E E O E O, E E O E O
O ubi coepimus? Rudem aut malitias? O ubi coepimus? Rudem aut malitias?
Et moenia decidere manebant in urbe quam amamus, magni nubes volvunt de collibus qui ferunt umbras desuper.
Sed si tu claudis oculos… Sentit paene quasi nihil transformavit? Et si tu claudis oculos… Sentit paene quasi aderas prius?
Quomodo ero optimi animi? Quomodo ero optimi animi? Sed si tu claudis oculos… Sentit paene quasi nihil transformavit?
E E O E O, E E O E O, E E O E O, E E O E O E E O E O, E E O E O, E E O E O, E E O E O
“No va vendre gaire,” va dir el prolífic músic Brian Eno sobre l’àlbum debut de The Velvet Underground, “però tots els que van comprar una de les 30,000 còpies vengudes van formar un grup”. I no va vendre poc per l’estil de música (que després va ser altament reconegut com a obra mestra), més aviat va ser per les lletres transgressores i polèmiques que abastaven els temes dins de l’àlbum.
El grup del recentment difunt Lou Reed, The Velvet Underground, són reconeguts com els creadors d’un corrent musical innovadora i especial, tal com és el rock experimental. El seu primer disc, The Velvet Underground & Nico (en col·laboració amb la model i cantant alemanya Nico), és considerat un exponent principal per la popularització d’aquest gènere. Tot i així, TVU no destaquen per la seva discreció: més ben dit, no tenien pas pèls a la llengua. Les cançons d’aquest àlbum criden l’atenció per tractar temes tabú (ara ho son, així que no em puc ni imaginar com va reaccionar el públic dels anys 60). Entre els tòpics de les cançons podem trobar la drogoaddicció, la prostitució i inclòs el sadomasoquisme.
¿Com parlar d’erotisme i amor i no pensar en Venus? Es mereixia una menció, almenys, en aquest disc que forma ja part de la història com a Bíblia musical de la cultura i l’art. La deessa bella es torna extravagant i kinky en aquesta cançó, Venus in Furs (Venus entre pells), que explora l’acte sexual del masoquisme, l’amor per l’altra persona i l’amor per l’acte en si. Una repetició obsessiva de la paraula “cuir”, fusionat amb un diàleg-monòleg ric en argot S&M des del punt de vista d’un “sumís” a l’acte, componen una cançó que ens mostra una cara més desconeguda de la divinitat de l’amor. La Venus “entre pells”, en aquest cas, seria la “dominatrix” que castiga (en sentit literal no, suposo) al cantant.
No m’estranya en absolut, però, que el grup afiliat amb el mateix Andy Warhol, el que és possiblement l’artista més pintoresc del segle passat i més sexualment ambigu de la història, li faci un cant tan estrambòtic a un acte tan controvertit com és el sadomasoquisme.
Shiny, shiny, shiny boots of leather Whiplash girlchild in the dark Comes in bells, your servant, don’t forsake him Strike, dear mistress, and cure his heart Downy sins of streetlight fancies Chase the costumes she shall wear Ermine furs adorn the imperious Severin, Severin awaits you there I am tired, I am weary I could sleep for a thousand years A thousand dreams that would awake me Different colors made of tears Kiss the boot of shiny, shiny leather Shiny leather in the dark Tongue of thongs, the belt that does await you Strike, dear mistress, and cure his heart Severin, Severin, speak so slightly Severin, down on your bended knee Taste the whip, in love not given lightly Taste the whip, now plead for me I am tired, I am weary I could sleep for a thousand years A thousand dreams that would awake me Different colors made of tears Shiny, shiny, shiny boots of leather Whiplash girlchild in the dark Severin, your servant comes in bells, please don’t forsake him Strike, dear mistress, and cure his heart
No coneixia aquesta cançó de la banda de rock alternatiu Indras, però la Margalida me la va recomanar per tal que aprofités el moment amb esperança i il·lusió i després d’escoltar-la m’he adonat que està molt bé, ja que la lletra és molt positiva i dóna molt bones vibracions. La recomano.
Versió original de la cançó: “El optimista”, escrita per el show de l’humor del manicomi de Vargasvil. Lletra: Crisanto Vargas i Gonzalo Alvarez. A l’ares apareix amb el nom de “humor-el optimista”.
Cambiemos nuestra forma de vivir, vivamos sin pensar qué pasará, miremos al mañana sin oir, las voces deprimentes, gritando en nuestra mente.
Sabemos que el mal rollo hoy no vendrá, pasamos de saber el qué diran, un tipo inteligente disfruta lo que tiene, y trata de buscar felicidad.
Hoy todo vuelve a sonreir ya lo estás logrando no hay momentos malos y nada vuelve a ser igual mi canción optimista suena sin prisas te miro y encuentro el sentido de la vida.
Cerremos hoy los ojos al sentir, que el universo gira entre tú y yo, millones de personas pueden ser, un bloque de energía, latiendo en sintonía.
El tiempo es un regalo sin abrir la historia la que tú quieras contar el juego del destino fue elegir tus ojos de repente, brillando entre la gente.
Hoy todo vuelve a sonreir ya lo estás logrando no hay momentos malos y nada vuelve a ser igual mi canción optimista suena sin prisas te miro y encuentro el sentido de la vida.
Sabríeu trobar algun referent clàssic en aquesta cançó? Amb quin poeta romà la relacionaríeu? Quines altres cançons amb aquest tòpic coneixeu? Hi heu sabut trobar la petja d’un filòsof grec?
Atlas fou un tità, segons Hesíode havia de portar el cel i la terra damunt les espatlles. És descrit com el líder dels titans en la seva confrontació amb Zeus. Més endavant, se’l va considerar un home convertit en muntanya.
Aquesta cançó és del grup Coldplay i us deixo el vídeo i la lletra de la cançó:
[youtube]http://youtu.be/Lh3TokLzzmw[/youtube]
Some saw the sun Some saw the smoke Some heard the gun Some bent the bow
Sometimes the wire must tense for the note Caught in the fire, say oh We’re about to explode
Carry your world, I’ll carry your world Carry your world, I’ll carry your world
Some far away Some search for gold Some dragon to slay Heaven we hope is just up the road
Show me the way, lord, ‘cause I… I’m about to explode
Carry your world, I’ll carry your world Carry your world, I’ll carry your world
Carry your world, and all your hurt.
(Carry your world, carry your world)
Segur que coneixeu aquest famós grup però aquesta cançó l’havíeu escoltat algun cop? i sabíeu qui era Atles? Per què li han posat aquest nom? Està ben aconseguit?
