Arxiu mensual: octubre de 2014

Folk, General, Història, Història de Roma, Pop

Coriolà, un grup de música de Premià de Mar

6 comentaris

Caius Marcus Coriolanus, tot i que no es pot confirmar 100% la seva existència, es diu que va ser un general romà del segle V a.C. Va ser exiliat de Roma per haver prohibit repartir el blat als plebeus. Havent estat els  seus enemics es va unir a els volscs i va passar a conspirar en contra de Roma.

Coriolà s’acomiada de la seva familia i marxa a l’exil·li

A les portes de la ciutat de Roma va ser detingut per la seva dona, Vetúria,  i la seva mare, Volúmnia, que el van convèncer per retirar-se. Coriolà va cedir i, d’aquesta manera, els volscs el van titllar de traïdor.

Vetúria i Volúmnia suplicant a Coriolà que torni a Roma i deixi de conspirar en contra

Coriolà és un grup de música pop i folk de Premià de Mar. Guanyadors del Premi Joventut al concurs Sona 9. Els inicis d’aquest actual grup de música es remunten a l’any 2011. Carles Chacón s’acabava de quedar a l’atur i va haver de buscar la manera de reinserir-se al mercat laboral. Ell mateix diu que Coriolà va nèixer a partir d’una crisi personal. En aquest, cas, en Carles va reprendre la seva passió adormida per la música. En aquesta entrevista els veiem parlant del seu primer disc, “El debut” al lloc dels seus origens, Premià de Mar i al següent àudio podem escoltar-ne una altra del Premià Notícies:

Aquest 15 d’agost de 2014 van fer un concert al fòrum romà d’Empúries, tot i que aquests calamars a la romana no siguin massa romans!

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=fCLIDFybyaA[/youtube]
“de las catástrofes surgen oportunidades, y esas oportunidades dan pie a acontecimientos que hacen mejor el momento, el tiempo y el paisaje.“

 

I també els hem pogut veure tocar per les festes de la Mercè!

Igual que Caius Marcus Coriola després de ser desterrat va provar coses noves, en el cas de Carles Chacón aquest va passar a dedicar-se a la música i en el cas de Coriolà va unir-se a l’enemic.

Components del grup:

  • Carles Chacón (voz, guitarra, mandolina, teclados)
  • Xavier Oró (bajo, programaciones)
  • Mikel Oró (bateria)
  • Ismael “Viru” Valero (teclados, guitarra)
  • Xabi Oró (guitarra eléctrica)

Concert 2014

 

No us perdeu els seus concerts!

Judit Giménez
2n Batx. Grec i Llatí
Institut Premià de Mar

Filosofia, General

Greek Philosophers

2 comentaris

Entre l’assignatura d’Història de la filosofia de 2n i les classe de grec, estic envoltat de grecs! I ara he escoltat aquesta versió de “Can’t Get You Out Of My Head” (Kylie Minogue), titulada “Greek Philosophers”, la lletra de la qual té molta relació amb el temari que ara ens hem d’estudiar per Història de la filosofia, així que aprofiteu:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fwYYxVGsS0E[/youtube]

No he trobat la lletra, perquè és una cançó “amateur”, però està subtitulada, de manera que no és gaire difícil entendre què diu. Què n’opineu?

Arnau Lario
2n Batx. Humanístic

Història de Roma, Llatí, Llatinismes, Pop, Rock

Veni Vidi Vici

10 comentaris

Salvete!

Fa unes setmanes estava mirant la televisió per la nit, fent una mica de “zapping” i aleshores em va cridar l’atenció un programa de La 2 . El programa anava sobre música, i concretament cançons que en el seu moment van ser un èxit i ara ningú es recorda del artista ni de la seva trajectòria musical. Em vaig quedar mirant i escoltant aquelles cançons quan, de sobte, va aparèixer un grup que em va intrigar. Com que s’anomenaven Veni Vidi Vici, em va cridar l’atenció i de seguida vaig pensar a esmentar-lo en un article.

Literalment aquest llatinisme significa: Vaig arribar, vaig veure i vèncer.  Aquesta locució llatina la va dir el famós General romà  Juli Cèsar aproximadament a l’any 47 a.C, mentre arribava de la batalla de Zela (segona guerra civil romana, entre Cèsar i Pompeu).  Aquesta locució proclama la total victòria de Cèsar i va servir per recordar la seva destresa militar.

Veni Vidi Vici és un grup d’origen madrileny, del  gènere Rock/Pop propi de la Movida Madrileña i a Mèxic amb Rock en tu idioma, durant la dècada dels vuitanta i noranta.  El grup només va tenir la fama  a Espanya amb l’àlbum Alea jacta est (podeu trobar més informació a la web de llatinismes del meu institut, “Llatinismes in situ” , ja que és una altra locució de Juli Cèsar), amb cançons com Viviendo de noche o Que mal que mal. Van tenir tenir un èxit passatger, i amb l’album Todo es Azul només van tenir èxit a Mèxic. El canal Mexicà VH1 va considerar la cançó Viviendo de noche entre la llista de les 100 millors cançons de l’època dels vuitanta.

Si voleu més informació, al bloc Aracne Fila i Fila parlen una mica més sobre el grup.

Veni vidi vici
Casualment el grup té com a logotip un soldà romà.

A continuació us deixo un enllaç d’una de les cançons del grup per què la escolteu. També us enllaço la web del programa de La 2, Cachitos y cromo.

Carla Latorre Àlvarez 2.2 batx , Institut Albéniz de Badalona.

Cantautor, General

“Thoughts of an illusion” de John Tuset

1 comentari

En John va ser un excel·lent alumne de grec i de llatí. En Pol Thomas no ha estat alumne meu, però és el sotsdelegat de la meva classe de segon de batxillerat C; per tant, m’he emocionat en veure aquest videoclip. Ara bé, en aquesta mort en vida, en aquesta ànsia de llibertat, en aquest plany… hi veieu referents clàssics o és una il·lusió?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=jFzN6wHpRHE[/youtube]

Feliciter, John! Pol, per ser el primer videoclip això promet. L’enhorabona i avant!

Cantautor, General, Llatinismes, Tòpic Literari

“Carpe diem” de Ramon Mirabet

3 comentaris

Ramon Mirabet, el cantautor de Sant Feliu de Llobregat, després de debutar a França en la versió francesa d’Operación Triunfo (en el qual va quedar tercer), salta a la fama amb el seu disc Happy Days que ell defineix com “Això és vida”.

El seu segon single de l’àlbum es diu “Carpe Diem“, com el tòpic horacià que significa “aprofita el moment”. La cançó tracta d’una bonica història d’un senyor gran que és feliç recordant tot el que ha viscut.

El 18 de juliol va fer un concert a l’espai del Teatre Grec de Barcelona. Aquí us deixo l’article que va fer El Periódico al mes de maig sobre el cantautor.

Us ha agradat la cançó? Coneixíeu aquest cantant? Hi ha alguna frase a la cançó que faci referència al tòpic de Carpe Diem?

Camila Arigón

Llatí 2n de Batxillerat.

Cantautor, General, Mitologia, Pop

“No creo” de Shakira

1 comentari

Hem trobat ja diferents cançons de Shakira amb referents clàssics. Quins hi veus en No creo? …

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/1JEC6ZnHZV0[/youtube]

Sólo tú sabes bien quien soy
Y por eso es tuyo mí corazón
Sólo tú doblas mi razón
Y por eso a donde tú quieras voy

No creo que el mar algún día
Pierda el sabor a sal
No creo en mi todavía
No creo en el azar

Sólo creo en tu sonrisa azul
En tu mirada de cristal
En los besos que me das
Y en todo lo que digas

Sólo tú sabes bien quien soy
Y por eso es tuyo mi corazón
Sólo tú doblas mi razón
Y por eso a donde tú quieras voy
Si hablo demasiado
No dejes de lado
Que nadie más te amará así
Como lo hago yo

No creo en Venus ni en Marte
No creo en Carlos Marx
No creo en Jean Paul Sartre
No creo en Brian Weiss

Sólo creo en tu sonrisa azul
En tu mirada de cristal
En los besos que me das
Y hablen lo que hablen

Sólo tú sabes bien quién soy
Y por eso es tuyo mi corazón
Sólo tú doblas mi razón
Y por eso a donde tú quieras voy
Si hablo demasiado
No dejes de lado
Que nadie más te amará así
Como lo hago

Quiero ser tu firmamento
De tu boca una canción
De tus alas siempre ser el viento

Tu terrón de sal
Un rayo de sol
Que a donde digas que tú
Quieras que yo vaya voy
Eres mi desliz, mi país feliz
Mi primavera
Mi escalera al cielo si
Por eso sigo aquí y camino
Contigo a tí nunca podría decirte que no

Sólo tú sabes bien quien soy
Y por eso es tuyo mi corazón
Sólo tú doblas mi razón
Y por eso a donde tú quieras voy

Tu terrón de sal
Un rayo de sol
Que a donde digas que tú quieres
Que yo vaya voy
Eres mi desliz, mi país feliz
Mi primavera,
Mi escalera al cielo

Si hablo demasiado
No dejes de lado
Que nadie más te amará así
Como lo hago…

Álex Aguilera
2n Batx. Llatí

Cantautor, General, Història de Grècia, Història de Roma, Pop

“Vuelve”, de Shakira

Deixa un comentari

Abans que el seu nom fos una constant a les revistes i notícies pels seus afers amorosos amb un jugador de futbol català, abans que les seves cançons sonessin a totes les festes pel seu ritme ballable, inclòs abans que il·luminés a les càmeres amb el seu cabell daurat, Shakira va ser una noia morena, senzilla i simpàtica, una noia apassionada per la cultura. En un moment donat, els tòpics i temes de les lletres van mutar (cap a pitjor o millor, però van canviar sens dubte) i van adquirir un caire més fàcil potser, però als seus primers àlbums, calia consultar llibres d’història i filosofia per gaudir en plenitud de la seva envejable capacitat d’escriptura. I és que podem trobar diversos referents culturals, i fins i tots grecoromans, a aquests dos primers àlbums de la seva joventut: -Paul Sartre, Karl Marx, Venus, Mart, etcètera. Però en aquest apunt vull recalcar una cançó en concret inclosa al seu primer àlbum: Vuelve.La cançó narra un melodiós lament escrit per una jove que troba a faltar el seu amant. Abans d’explícitament demanar que torni d’allà on és (però clarament lluny d’ella), compara la seva sensació de buit amb la de certs personatges històrics (la majoria grecs o romans) que van patir situacions semblants. Personalitats com Tiberi i Alexandre Magne, i fets importants com el Partenó són mencionats, entre d’altres

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/jdE66n72n7U[/youtube]

Fría como una estatua de sal
en un mauseleo de cristal
seca hasta los huesos por llorar
y muerta como puede estar
Tiberio en su guacal
toda en ruinas como el Partenón,
sola como terminó Colón,
pálida como una Mona Lisa,
amargada como un limón,
arrugada como acordeón.
Como la Esfinge cuando perdió
su nariz
como Alejandro Magno sin
su espada y sin su dardo,
como un pobre cristino en
pleno imperio romano.
Busco algo que pueda contestar
porque estoy cansada de pensar
como es que transcurren los segundos
y yo sobrevivo este diluvio universal.
Sin mas esfuerzo la explicación
aparece en un viejo cajón
y en menos de una sola fracción
vuelve a vivir y se viste de verde
el corazón

[coro/chorus:]

Vuelve, vuelve
Vuelve, vuelve

Que mi vida se desliza por un cano,
que mis pies de estar
parados tienen callos.
Ya no sé como decirte que
te extrano
y ya en estas he pasado
más de un anño.

[coro/chorus]

Que mi barca se está
hundiendo en el lodo,
que de angustia me he
mordido hasta los codos.
Que mi mundo esta vacío y
aburrido,
que me muero por tenerte
aquí conmigo.

Qui és l’Esfinge i com va perdre el seu nas? Per què esmenta l’emperador Tiberi, Alexandre Gran o el Partenó en comptes d’esmentar altres referents clàssics relacionats amb l’enyor de l’estimat absent?…

Àlex Aguilera
2n de Batxillerat C