Mostra tots els articles de moya.elisa2011

El barquer Caront en la música

A través de l’article de tòpics horacians arreu, de la cançoneta popular de la barqueta que fa referència a l’oda 1,14 d’Horaci, la nau com a al·legoria de l’estat, ens vàrem recordar d’aquesta altra cançó que de ben segur hem cantat de petits.  Aquesta cançó fa referència a Caront, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l’Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront. Caront cobrava un pagament per viatge i per això als morts se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua i gràcies a aquesta cançó, s’ha convertit en una figura típica de la cultura popular.

Al pasar la barca 

me dijo el barquero

las niñas bonitas

no pagan dinero.

 

Yo no soy bonita

ni lo quiero ser

tome usted los cuartos

y a pasarlo bien.

 

Al volver la barca

me volvió a decir

las niñas bonitas

no pagan aquí.

 

Yo no soy bonita

ni lo quiero ser

las niñas bonitas

se echan a perder

 

Como soy tan fea

yo le pagaré

¡Arriba la barca

de Santa Isabel!

Argumenta per què fa referència a Caront. I no t’oblidis de citar-ne els versos.
Per cert, sabíeu que Charon fou un nom d’un grup musical?

Charon

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec

Cheque al portamor de Melendi

Ramón Melendi Espina, nascut a Oviedo el 21 de gener de 1979 és conegut artísticament com Melendi i és un cantautor espanyol. La seva especialitat en la música és la rumba amb influències de pop. Entre els seus albúms trobem: ‘Sin noticias de Holanda’, ‘Que el cielo espere sentao’, ‘Mientras no cueste trabajo’, ‘Curiosa la cara de tu padre’, ‘Aún mas curiosa la cara de tu padre’, ‘Volvamos a empezar’ i ‘Lágrimas desordenadas’ on trobem aquesta cançó anomenada Cheque al portamor.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw&feature=kp[/youtube]

Educadamente te daría un consejo, 
que probablemente todavía no sabes, 
el demonio sabe mucho más por viejo 
que por ser el rey de todos nuestros males. 

Con la realidad te vas a dar de bruces 
si piensas que un euro es mejor que un detalle, 
porque una ventana que da a un patio luces 
puede brillar más que una que da a la calle. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Aunque pensándolo bien: 
¿Cuál sería nuestro futuro? 
Tú que prefieres un peso que un beso 
y yo no tengo ni un puto duro. 
Tú que sólo comes hojas 
y yo sólo carne roja. 
Yo vivo en un cuento chino 
y tú en una peli de Almodóvar. 
Tú que presumes de atea 
mientras yo vivo de la marea 
que un dios puso en mi garganta. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Yo sólo espero que esto no señale el broche 
pero cuando no te quede techo que alcanzar 
te sentirás vacía y como un jarro de agua fría será 
cuando mires atrás.

En aquesta cançó surt un coneguedissím refrany: ‘Más sabe el diablo por viejo que por diablo’, però adaptat. Probablement està relacionat amb una sentència de Menandre: γνῶμαι δ᾿ ἀμείνους εἰσὶ τῶν γεραιτέρων, que vol dir: les sentències dels ancians són les millors.

També trobem una  referència en els següents versos de De rosi nascentibus del poeta Ausoni.

 

Conquerimur, Natura, brevis quod gratia florum:

ostentata oculis ilico dona rapis.

quam longa una dies, aetas tam longa rosarum,

quas pubescentes iuncta senecta premit.

quam modo nascentem rutilus conspexit Eoos,

hanc rediens sero vespere vidit anum.

sed bene quod paucis licet interitura diebus

succedens aevum prorogat ipsa suum.

collige, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes,

et memor esto aevum sic properare tuum.

 Aquí tenim la traducció d’aquests versos:

Lamentem, naturalesa, que sigui breu la bellesa de les flors

Els arrabasses ràpidament les gràcies mostrades als ulls.

Tot just tan llarga com un sol dia és la vida de les roses;

la vellesa immediata les aclapara encara joves.

tan aviat arriben a la seva plenitud, les empeny la seva pròpia vellesa.

Si va veure néixer una l’Aurora rutilant,

a aquesta la caiguda de la tarda la contempla ja pansida.

Mas no importa: encara inexorablement hagi la rosa ràpida morir,

ella mateixa allarga la seva vida amb els nous brots.

Agafa les roses, noia, mentre està fresca la teva joventut,

però no oblidis que així llisca també la teva vida “

 

Aquest tòpic tan usual, ha estat utilitzat per poetes tan rellevants com Garcilaso de la Vega en el seu sonet XXIII, quin és aquest tòpic?

Quina estrofa fa referència als versos de De rosis nascentibus? I en quina estrofa trobem el refrany adaptat del què us hem parlat?  I què penseu del títol? Creieu que està ben trobat?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec i Llatí

Beatus Ille en la música

Com hem estat treballant Horaci i la seva pervivència, hem trobat que aquestes dues cançons  de Puntos de sutura i de El último de la fila, estan sense fer a l’Empremta d’Orfeu i les hem decidit fer per tal de tenir-ho tot lligat i ben relacionat. Pel que fa a El Último de la Fila podem dir que  va ser un grup de pop-rock espanyol format per Manolo García i Quimi Portet. Va néixer a Barcelona sobre la dècada de 1980. Manolo García participava en un grup anomenat “Los Rápidos” i Quimi Portet havia creat un grup anomenat “Kul de Mandril”. Comencen tocant cançons de “Los Rápidos” i no és fins al 1985 que decideixen fundar “El Último de la Fila” i es converteixen en un dels grups de més èxit durant les dècades de 1980 i 1990, fent gires per tota Espanya i una abundant discografia. Quimi Portet va posar el seu gra de sorra el 1987 en l’eclosió del rock català i enregistrà el seu primer disc en solitari, Persones estranyes, compost per ell mateix i produït pels dos membres d’El Último de la Fila. En relació a Puntos de sutura podem dir que és un grup força extravagant però no hem trobat gaire més d’ells, són bastant desconeguts.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=grKiMHYPXGw[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KtJp94InryY[/youtube]

La cançó de El último de la fila és només instrumental i per tant no té lletra i la de Puntos de sutura, desgraciadament, no hem pogut trobar la lletra, com ja hem dit, els coneix poca gent, però la semblanca que tenen les dues és que s’anomenen Beatus ille.

Amb quina oda horaciana relacionem aquestes cançons? Argumenta-ho.

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Llatí

En el Muelle de San Blas de Maná

En veure aquest article de Maná, ens va sorprendre, Maná és un grup que ens agrada molt i que tingués referents ens va sobtar i vam decidir continuar l’apunt, que ja estava encetat per una alumna de l’Isaac Albéniz de Badalona. Hem de dir que el va decidir fer arran d’un comentari d’Aracne relacionat amb el mite de Fil·lis i Demofont.

Maná és una banda de pop rock que canta en castellà. Fundada l’any 1987 amb el nom de ‘Sombrero Verde’ i canviat posteriorment a ‘Maná’ pel seu significat en polinesi d’ “energia positiva”. El quartet de nacionalitat mexicana està format per Fernando Olvera (veu), Juan Diego Calleros (baix), Alejandro González (bateria) i Sergio Vallin (guitarra).

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=AjOmL_rEu8Q[/youtube]

“Ella despidió a su amor
El partió en un barco en el muelle de san Blas
él juró que volvería
y empapada en llanto ella juró que esperaría..
miles de lunas pasaron
y siempre ella estaba en el muelle
esperando..
Muchas tardes se anidaron
se anidaron en su pelo
y en sus labios
Llevaba el mismo vestido
y por si él volviera no se fuera a equivocar.
Los cangrejos le mordían
su ropaje, su tristeza y su ilusión..
y el tiempo se escurrió
y sus ojos se le llenaron de amaneceres
y del mar se enamoró
y su cuerpo se enraizó
en el muelle
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Su cabello se blanqueó
pero ningún barco a su amor le devolvía,
y en el pueblo le decían
le decían la loca del muelle de san Blas.
Y una tarde de abril
la intentaron transladar al manicomio;
nadie la pudo arrancar
y del mar nunca jamás la separaron.
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Sola en el olvido
Sola con su espíritu
Sola con su amor el mar
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Se quedó
Se quedó
Sola, sola
Se quedó
Se quedó
con el sol y con el mar
Se quedó ahí
Se quedó hasta el fin
se quedó ahí
se quedó en el muelle de san Blas
Sola, sola, sola”

Aquests referents que trobem a la cançó són el mite de Fil·lis i Demofont i la història d’Ulisses i Penèlope.

El mite de l’ametller ens explica la història de Fil·lis i Demofont. Fil·lis era la princesa de Tràcia i Demofont el príncep d’Atenes. Els dos es van enamorar i es van prometre de seguida. Demofont enyorava Atenes i se’n va anar amb la promesa de tornar a Tràcia amb la seva estimada. Fil·lis, en veure que passava el temps i Demofont no arribava,  va morir d’amor. A la seva tomba va créixer un ametller sec, sense cap fulla. Quan Demofont va arribar i va veure la seva estimada morta, es va posar a plorar mentre abraçava l’ametller que havia crescut a la seva tomba. Fil·lis és va alegrar de veure que el seu estimat havia tornat i perquè se’n adonés que encara l’estimava, va cobrir les seves branques de petites flors blanques i roses. Al cap del temps a l’ametller li van sortir fulles verdes i va produir les ametlles, com a fruit del seu amor.

També està relacionada amb la bonica història d’Ulisses i Penèlope ja que la protagonista de la cançó es va quedar esperant el seu amor, igual que Penèlope espera Ulisses, però amb una diferència, la protagonista es queda sola mentre que Ulisses torna i mata tots els pretendents.

Justifica amb exemples per què tracta d’aquest mite. Ho sabíeu abans? Què en penseu d’aquest mite? I del d’Ulisses i Penèlope? Penseu què és encertada la comparació?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec

Ítaca d’ Anabalón

Fent referència al poeta contemporani grec Konstantinos Kavafis, podem veure que molta gent ha fet traduccions dels seus poemes i com alguns cantants les han adaptat en forma de cançons. Aquest és el cas del poema de Kavafis “Ítaca”, el qual ha estat traduït per més d’una persona i adaptat en cançons com és l’exemple que segur que coneixeu d’aquest mateix poema adaptat per Lluís Llach, “Ítaca“. Doncs en Lluís Llach va quedar captivat per la poesia de Kavafis i els poemes que més li agradaven els va adaptar ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba.

La versió que seguidament us presenten va ser traduïda pel professor de la Universitat de Xile Miguel Castillo Didier, llicenciat en llengua Grega. La lletra la va interpretar Patricio Anabalón, qui ha realitzat una brillant musicalització dels principals poetes grecs, poemes representats en el seu disc “Ítaca”. El disc és un viatge per més de 27 segles de poesia grega, partint de Safo, del segle VII A.C., passant per Kavafis i fins i tot dos premis Nobel: Seferis i Elytis. “Ítaca” a més a més és el primer treball en llengua castellana de musicalització de poesia grega.

Seguidament deixem el poema original “Ítaca” escrit per Kavafis en grec, la seva llengua materna:

Poema original de Kavafis

 

I aquí us deixem el vídeo de la cançó “Ítaca” de Patricio Anabalón:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NtkAV0UPCVA&feature=player_embedded#![/youtube]

 

Sabíeu que la cançó, tant d’en Lluís Llach com la de Patricio Anabalón, anomenada “Ítaca” té aquesta història al seu darrere? Sabeu de cap altre grup de música que utilitzi ‘”Ítaca” en les seves cançons?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C  Grec

Tantes coses a fer dels Pets

Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí. Els seus components són l’anteriorment citat Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal.

Doncs bé, la cançó que seguidament us mostrem es troba dins l’àlbum dels Pets anomenat “Sol”, concretament és la cançó número dos del disc. En aquest disc podem trobar altres cançons que de ben segur coneixeu, com “És hora de tornar a casa”, “Por”, “Aquest cony de temps”, “La vida és bonica” o “No tornaràs”.

Una de les coses bones d’aquest grup és que s’ha convertit en el gran supervivent del rock català dels 90 després de la desaparició de Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Ja T’ho Diré, grups que segur us sonen i us fan venir al cap algunes cançons que ja no recordàveu.

.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=6aGhUjAdoZE[/youtube]

.

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.
Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.
Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n’hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n’hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’explotar.

.

Aquesta cançó dels Pets la relacionem amb el tòpic Horacià del Carpe diem, doncs podem veure com parla del temps referint-se a que hi ha moltes coses a fer i poc temps per fer-les doncs el temps no para, segueix tot i que nosaltres no ens n’adonem, per tant, també podem veure una relació amb el tòpic del Tempus fugit.

A quin vers o estrofa trobem la relació amb el tòpic horacià?

.

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n. Batx. C

A Dios le pido de Juanes

Juan Esteban Aristizábal Vásquez, més conegut com a Juanes, és un cantant colombià de pop i rock en espanyol que va néixer el 9 d’agost del 1972 a Carolina del Príncipe, Colòmbia. Una de les seves cançons més conegudes és La Camisa Negra, que va despertar polèmica, ja que va ser utilitzada per fer apologia del neofeixisme a Itàlia. Ha guanyat dotze premis Grammy Latinos. Fora de la seva carrera musical, se’l coneix pel seu treball humanitari en favor de víctimes de mines antipersona a Colòmbia.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=kMIaYXxLnUA&feature=kp[/youtube]

Que mis ojos se despierten
con la luz de tu mirada
yo a Dios le pido
que mi madre no se muera
y que mi padre me recuerde
a Dios le pido

Que te quedes a mi lado
y que más nunca te me vayas mi vida
a Dios le pido
que mi alma no descanse
cuando de amarte se trate mi cielo
a Dios le pido

Por los días que me quedan
y las noches que aun no llegan
yo a Dios le pido
por los hijos de mis hijos
y los hijos de tus hijos
a Dios le pido

Que mi pueblo no derrame tanta sangre
y se levante mi gente
a Dios le pido
que mi alma no descanse
cuando de amarte se trate mi cielo
a Dios le pido

Un segundo más de vida para darte
y mi corazón entero entregarte
un segundo mas de vida para darte
y a tu lado para siempre yo quedarme
un segundo mas de vida
yo a Dios le pido

Que si me muero sea de amor
y si me enamoro sea de vos
y que de tu voz sea este corazón
todos los días a Dios le pido
que si me muero sea de amor
y si me enamoro sea de vos
y que de tu voz sea este corazón
todos los días a Dios le pido
a Dios le pido.

Amb quina oda horaciana relacionem aquesta cançó de Juanes? Argumenta-ho i no t’oblidis de citar-ne els versos.

Elisa Moya

2 Batx. C Llatí

La nave del olvido de José José

La nave del olvido és el nom del segon àlbum de llarga durada del cantant mexicà José José. Va ser publicat per la discogràfica RCA Victor el 1970, però va ser gravada durant l’any 1969-70.  Aquest àlbum dura 32 minuts i és de gènere pop. Gràcies a aquesta producció discogràfica, l’intèrpret finalment es dóna a conèixer a escala nacional i del seu àlbum, els temes que més van destacar van ser, sens dubte, “La nave del olvido”, “Nadie simplemente nadie” i “Del altar a la tumba”. Segons la pàgina web oficial de José José, amb aquesta obra el cantant es va fer mereixedor a un Disc d’or i un altre de platí per les seves nombroses vendes.

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xf6cyDfi8t8&list=PLBCC03FAF73AE7C54&index=4[/youtube]

Espera, 
aún la nave del olvido no ha partido 
no condenemos al naufragio lo vivido 
por nuestro ayer, 
por nuestro amor, yo te lo pido. 

Espera, 
aún me quedan en mis manos primaveras 
para colmarte de caricias todas nuevas 
que morirían en mis manos si te fueras. 

Espera un poco, un poquito más 
para llevarte mi felicidad 
espera un poco, un poquito más 
me moriría si te vas. 

Espera un poco, un poquito más 
para llevarte mi felicidad 
espera un poco, un poquito más 
me moriría si te vas. 

Espera, 
aún me quedan alegrías para darte, 
tengo mil noches de amor que regalarte, 
te doy mi vida a cambio de quedarte. 

Espera, 
no entendería mi mañana si te fueras 
y hasta te admito que tu amor me lo mintieras, 
te adoraría aunque tú no me quisieras. 
Espera un poco…

Amb quina oda horaciana relacionem aquesta cançó de José José? Argumenta-ho i no t’oblidis de citar-ne els versos.

Elisa Moya

2 Batx. C Llatí

Si vis pacem para bellum

Fa pocs dies, navegant pel Facebook vàrem trobar aquesta nova cançó que ens va cridar l’atenció, i per què? us preguntareu, doncs ens trobem ni més ni menys davant d’un referent clàssic,  en el títol de la cançó podem veure el llatinisme que també apareix al llarg de la cançó: Si vis pacem para bellum. Podem demostrar un cop més que el llatí i els referents són arreu, mirem on mirem. Cercant per Internet hem trobat que als Simpsons es cita aquesta frase, concretament a la primera temporada.

Respecte a l’autor hem trobat que és el seu tercer treball en solitari i que aquesta cançó ha estat gravada per Evy i editat per Enes en Laine ‘Rec Studio. També hem trobat que ha intervingut Koplovich a l’hora d’editar i gravar aquest vídeo i que la producció va a càrrec de Fela Beats.

Aquí us deixem el vídeo de la cançó:

[youtube]http://youtu.be/y0AQuAbZp28[/youtube]

 

Sabeu què vol dir aquest llatinisme? Us sona? En quina famosa pel·lícula de dibuixos animats ho diuen? De quin escriptor deriva aquesta frase? Quines altres referències clàssiques hi sabeu veure? Esperem que us hagi agradat!

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n de Batxillerat de Llatí

“Blowin’ In The Wind” del mestre Bob Dylan

Aquí tenim una de les cançons més famoses de tots els temps, realitzada per en Bob Dylan, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura. Va néixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, població situada a l’estat nord-americà de Minnesota. Fill d’una família d’origen jueu, als sis anys aquesta es traslladà a la ciutat de Hibbing, on el seu pare tenia un negoci de material elèctric. La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no era prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu. Molts són els referents clàssics que trobem en les seves cançons, però ara ens centrem en els referents filosòfics.

Aquí deixem la lletra de la cançó (original):

How many roads most a man walk down
Before you call him a man ?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand ?
Yes, how many times must the cannon balls fly
Before they’re forever banned ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Yes, how many years can a mountain exist
Before it’s washed to the sea ?
Yes, how many years can some people exist
Before they’re allowed to be free ?
Yes, how many times can a man turn his head
Pretending he just doesn’t see ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Yes, how many times must a man look up
Before he can see the sky ?
Yes, how many ears must one man have
Before he can hear people cry ?
Yes, how many deaths will it take till he knows
That too many people have died ?
The answer my friend is blowin’ in the wind
The answer is blowin’ in the wind.

Aquí teniu un vídeo d’aquesta cançó:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=3l4nVByCL44[/youtube]

Aquí amb subtítols en llatí:

I aquí la traducció en català i una versió en català interpretada per en Gerard Quintana

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RVDbafgNRwo[/youtube]

Quants camins ha de recórrer un home ,
abans que li diguis ” home “
Quants mars ha  de solcar una blanca coloma,
abans de dormir a la sorra .
Quantes vegades han de volar les bales de canó ,
abans de ser prohibides per sempre .

La resposta , amic meu, està flotant ( xiulant ) al vent ,
la resposta està flotant en el vent .

Quants anys pot existir una muntanya ,
abans que sigui arrasada pel mar.
Quants anys poden viure alguns ,
abans que se’ls permeti ser lliures .
Quantes vegades pot un home girar el cap ,
i fer veure que simplement no ho ha vist .

La resposta , amic meu, està flotant en el vent .
La resposta està flotant en el vent .

Quantes vegades ha un home d’ aixecar la vista ,
abans de poder veure el cel .
Quantes orelles ha de tenir un home ,
abans de poder sentir la gent plorar .
Quantes morts seran necessàries ,
abans que ell s’adoni ,
que ha mort massa gent .

La resposta , amic meu, està flotant en el vent .
La resposta està flotant en el vent .

Aquesta cançó la podem relacionar amb filosofia quan parla de quants camins ha de recórrer un home (abans de civilitzar-se), quants mars ha de solcar una coloma blanca (abans d’assolir la pau), la resposta està en el vent (s’ha de raonar abans d’actuar, una resposta necessita temps). Quantes vegades un home ha d’ aixecar la vista abans de poder veure el cel (abans de conèixer).

Desitgem que us hagi satisfet el nostre apunt i la relació amb filosofia, aquesta és una cançó que dóna molt a pensar. Què en penseu?

F. Xavier Gras i Elisa Moya de 2n Batxillerat Grec

Responsum in vento est “la resposta és en el vent”