El meu article va sobre la cançó de Patricia Barber, ”Pygmalion”.
Patricia Barber és una cantant, pianista i compositora nord-americana de jazz. Es tracta d’una de les veus jazzístiques més aclamades per la crítica des de finals del segle XX.
L’estil de Patricia Barber s’allunya del corrent convencional d’aproximació entre jazz i pop, i aposta pel risc i la innovació a través de la improvisació i de l’elaboració del seu propi material. La seva característica més definitòria és la seva veu: fosca, greu, i propera a la d’un alt. La seva música es caracteritza per presentar una atmosfera introspectiva, pausada, minimalista, i molt atenta al ritme i la melodia.
Aquesta cançó s’anomena igual que un mite, el mite Pigmalió. De què tracta aquest mite?
Pigmalió fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. La seva obra superava en habilitat fins i tot la de Dèdal, el cèlebre constructor del Laberint. Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l’hora de governar.
Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l’amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques.
Així, va realitzar l’estàtua d’una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d’ella perdudament. Va somiar que l’estàtua cobrava vida.
Quan va despertar en lloc de l’estàtua es trobava Afrodita, que li va dir “Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal”. D’aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ql0V9HXQCh4[/youtube]
LLetra de la cançó:
cold as stone,
possessor of bone-chilling beauty
I, alone,
wanting but not wanting to be
scratching and clawing at this
waiting for something to give
so give me a sign
a shiver, a sigh
a look in your eye
a reason to live
fantasy still
captor and captive are we
strangers until
desire and goddess intrigue
a slanting and movement of hips
a flush, a warmth of the skin
as night falls I wait
for breath, for fate
the sweet salty taste
pressing lips on lips
unrequited love
is what I know of love
spellbound
I will stay
imagination may be for fools
imagination may be cruel
to be kind
at the end
of the day
ivory girl
chiseled and cooler than clay
icy reserve
is provocation. will you betray
eyes that linger and hold too fast?
if you stumble, if the mask
should crumble or fall
warm blooded after all
the longer you stall
so shall I last.
Em podeu dir quin és el terme que procedeix d’aquest mite que significa atracció per les estàtues? Quina relació veieu entre el mite de Pigmalió i aquesta cançó homònima?
Salve!
Judith Martínez Barranco
1r Batx. Grec i Llatí