Aracne fila i fila

Tal com el Jordi anunciava en el seu article sobre la presentació dels nostre grup Versos s’ara i de sempre” a la Viquilletra, ja tenim enllestida la primera activitat. Es tracta d’un treball que m’atreviria a definir com a col·laboratiu, interdisciplinar i multidisciplinar.

• Col·laboratiu, perquè tots els participants han aportat al conjunt aquella habilitat, destresa o competència -diguem-ho en termes pedagògics- que tenien més a l’abast. En aquest sentit hem tingut també la gran sort de les aportacions artístiques de dues músiques de 1r de batxillerat i una dibuixant de 3r ESO.
• Interdisciplinar, perquè és fruit de la interacció de l’alumnat de Literatura catalana, Llatí i Grec a partir d’un eix comú com és la tradició clàssica en les literatures modernes.
• Multidisciplinar, en tant que amalgama de les disciplines artístiques més diferents, des de les més clàssiques (música, pintura en diferents suports, recitació) fins a d’altres més prosaiques (escenografia, vestuari) o tecnològiques (edició de vídeo i so, publicació al bloc).

En fi, el treball ha estat tan intens que en podria dir un munt de coses més, però seran els mateixos protagonistes que aniran publicant entrades sobre el procés creatiu des de diferents punts de vista:

• La Marina ens explicarà la tasca de recerca en el text homèric de la trobada entre Odisseu i Nausica a l’Odissea, per tal d’efectuar la selecció de textos en grec que apareixen al muntatge.
• La Sara se centrarà en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall.
• Dels enregistraments d’àudio que acompanyen les imatges inserides entre escena i escena ens en parlarà l’Ilya.

De moment aquí teniu el resultat, a l’espera d’aquestes reflexions sobre el camí seguit fins a enllestir-ho. I no ens hi podem entretenir, que la segona activitat, sobre les Antígones, aviat donarà el seu tret de sortida amb les sessions informatives sobre el cicle tebà que faran les alumnes de Grec als companys de 1r i 2n com a preparació de l’esmorzar literari que compartirem amb la Isabel Graña, directora de l’Espai Betúlia de Badalona.

TERESA

Preludi és un mot d’origen llatí (praeludium), com podem veure és pre (abans) del ludus (del joc).

En català vol dir una acció que prepara alguna cosa més important i una part introductòria.

Tot un exemple del seu ús freqüent! Aquesta cançó pertany al CD dels Amics de les arts Espècies per Catalogar que va sortir el dia 14 de febrer!

Però en música també s’utilitza molt sobretot en música barroca.

En música un preludi és una peça o un fragment que serveix per introduir a una altra més extensa com una suite o una sonata. Generalment els preludis són molt ràpids i tenen molta nota per tal d’exercitar els dits. Però és clar, no pots tocar un preludi qualsevol abans d’una sonata sinó has de mirar la tonalitat en què està la sonata o suite (la peça important, vaja) i fer el preludi de la mateixa tonalitat.

Tot seguit teniu un preludi de Sigor Albinoni que espero que us agradi tant com a mi.

Laura Luna Surinyach
1r de batxillerat
Llatí

La Cantània d’enguany, 50 milions de segons, també té referents clàssics! Recodeu la cançó grega de l’any passat!
A veure si sou capaços de trobar-los en la tercera cançó “Lleva’t”?:

Xavier Santandreu
Professor de música

A partir de la lectura de l’Ase d’or, el grup Lumen (format per la Sabina, la Laura i jo, la Clara), vam decidir que si havíem de fer una proposta, hauria de ser entretinguda, així que vam decidir que fer una cançó estaria molt bé.  Com que fer una cançó sobre tota la història seria massa complicat, vam decidir fer-la sobre la nostra història preferida i vam estar d’acord en què aquesta era la de Psique i Cupido. I aquest és el resultat:

Ella era perfecta

amb un bell aspecte,

tant que cap home la volia

i esposa de ningú seria.

El vent se la va emportar

i al palau la va enviar.

Ella no podia veure el seu rostre

i sa germana deia que era un monstre.

De Cupido s’enamorà

sense el rostre poder-ne observar

i així van demostrar:

contra l’amor no es pot lluitar.

x2

Ella el va traicionar

i el seu rostre va mirar,

ell la va abandonar

i sola es va quedar.

El volia fer tornar

i a sa sogra es va enfrontar.

Mil proves va superar

perquè el volia recuperar.

Tornada x2

Clara Trullenque
Llatí 4t ESO Opt.2

Les nimfes xisclaven, els sàtirs corrien embogits, tot plegat un veritable pandemònium.

I tot plegat per què?

Els homes, els semidéus es feien aquesta pregunta tot mirant la cara inescrutable de Zeus. Finalment, una hetera que passava va explicar l’origen del caos:

Sembla ser que l’avi Joaquim parlant amb el músic traci Tàmiris va fer una forta crítica a la música ambiental que solia tocar PAN. El comentari va arribar a oïdes del faune que va anar a trobar l’avi que sense embuts li va confirmar que la música només podia servir per avorrir mortalment els ramats d’ovelles que pasturaven per les valls de Quios.

I ja cansat li va arribar a dir a Pan que s’havia reencarnat en Arquíloc de Paros, mestre de la sàtira i amic d’Homer.

Ja amb la nova identitat va poder veure com Pan fugia fent uns saltironets ridículs, tot tocant la seva flauta desafinada. Va anar a queixar-se a Zeus, que ja estava assabentat de la baralla, i li va dir que no tenia raó i que si algú posava en dubte la seva paraula se les hauria de tenir amb el seu fill Mart, sempre disposat a la guerra. Pan va acotar el cap i escoltà la veu de Zeus que li recordà, tot referint-se a Arquíloc, les paraules d’Hesíode a l‘Ètica nicomaquea:

“TÉ ABSOLUTA SUPERIORITAT L’HOME QUE HO CONEIX TOT PER SI MATEIX”

Prohibida la reproducció. Copyright by J.V.V.

Joaquim Vilardebò

Apunt pòstum