“Aurora princesa de hielo” que traduït és “Aurora princesa de gel”, és una cançó de Eugenio Siller, la qual forma part de la telenovel·la que té el mateix nom que la cançó “Aurora“. Vaig descobrir que aquesta cançó porta el nom d’un personatge mitològic “Aurora”, em va sorprendre, ja que no sabia que Aurora era un personantge mitològic.
M’encanta el Nadal! Crec que és una de les dates més especials de tot l’any. Vaig estar pensant quina relació podria tenir el Nadal i els referents clàssics, i se’m va acudir si hi hauria cançons nadalenques amb referents clàssics i vaig veure que sí.
Vaig trobar la nadala en llatí Adestefideles. Al principi no sabia que era així que ho vaig buscar, i em vaig adonar que aquest llatinisme fa referència a la cançó nadalenca “Veniu i adorem” que traduït en castellà és “Venid i adoremos”. Per Nadal sempre he cantat aquesta cançó i no sabia que era en llatí.
Vaig trobar un grup amb el nom del grup Pandora que canta Adeste Fideles i em va agradar.
Grup Pandora
Què us sembla el nom d’aquest grup? Qui era Pandora en la mitologia?
Sílvia Pérez Cruz és una cantant catalana de música popular amb amplis coneixements de jazz, flamenc i música clàssica. Si bé és una intèrpret solista de renom. En els seus discos estan Serrat, Miguel Hernández, Cohen, Lorca.
Silvia Pérez Cruz, àlbum “Domus”
“Domus” és el nou àlbum de Silvia Pérez i s’ha publicat l’any 2016. El disc “Domus” forma part de la banda sonora que Silvia ha compost per “Cerca de tu casa“, una pel·lícula que narra la cruesa i el drama dels desnonaments i que compta amb la mateixa Sílvia com a protagonista.
Em va cridar l’atenció el nom d’aquest àlbum, ja que porta el nom de Domus, una paraula llatina que traduïda és “casa”. Em vaig posar a investigar a la cantant Silvia Pérez i perquè l’àlbum es deia així.
Vaig llegir uns quants articles de diversos mitjans de comunicació , aquí us deixo uns quants interessants:
Raimon és un cantautor valencià. És un dels màxims exponents del moviment històric de la Nova Cançó i un dels artistes veterans en català més reconeguts. En 2014 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Raimon
Raimon a part de ser un gran cantant amb un llarg recorregut, també és un gran poeta, i això es reflecteix en les seves cançons. He trobat algunes cançons de Raimon, les quals posseeixen un gran significat i grans referents clàssics, però hi ha una cançó que va cridar la meva atenció i que em va semblar molt interessant el seu nom és “Indesinenter”, el qual és un terme que prové del llatí.
Indesinenter forma part de l’àlbum “Recitals al palau” publicat a l’any 1997.
Draco Cornelius Rosa Suárez també conegut com Robi Draco Rosa, és un músic, cantant, compositor, productor, poeta, i empresari, guanyador de múltiples Premis Grammy i Premis Grammy Llatins, nascut a Estats Units de pares porto-riquenys.
Draco Rosa
“Penélope” és una de les cançons del seu àlbum “Vagabundo“, publicat l’any 1996. Aquesta cançó té un nom que és un referent clàssic i que és molt important dins “l’Odissea”, ja que era un dels personatges principals. Penèlope era l’esposa d’Ulisses el rei d’Ítaca, el qual va haver d’esperar durant 20 anys mentre estava a la “Guerra de Troia”.
Podem dir que la lletra de la seva cançó és molt significativa i pot tenir algun tòpic literari amagat. Podeu dir algun?
Lletra de la cançó:
Me despierto en el alba soñando no sé qué desayuno con lluvia y te recuerdo en el café.
Soñé tu figura lejos, esperando en los suburbios del olvido (Penélope) y me vi solo, zarpando en barcos de oro que llené con regalos para ti y luego vi que por celos el mar de mis tormentos, se tragaba el barco, y aquel loco que era yo… y todo naufragó.
Que lejos tú, que lejos yo, los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia recordando a Penélope.
Me abandono a las olas, me escupen del mar. Han pasado los años, nadie sabe dónde estás. Las calles desiertas por la noche y tu cara se dibuja en mi memoria Los árboles, se abrazan, como bosques de esqueletos en la lluvia… mi sueño naufragó.
Que lejos tú, que lejos yo llueven lágrimas de menta y me emborracho de amargura olvidando a Penélope.
Que lejos tú, que lejos yo los escombros de mi vida se deslizan por la lluvia olvidando a Penélope. Me refugio en las tabernas y me vuelvo taciturno olvidando a Penélope (Penélope)
Que lejos tú (Penélope) que lejos yo lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios recordando a Penélope lo que queda de mi vida lo malgasto en los tugurios recordando a Penélope recordando a Penélope (Penélope)
1. Coneixeu aquest cantant? D’on prové la paraula “vagabund”?
2. De què parla la cançó? Heu trobat algun tòpic literari?
3. Qui era Penèlope i per què era tan important en l’obra de L’odissea?
4. Qui va escriure L’Odissea?
5. Quin paral·lelisme podem establir entre la Penèlope homèrica i la d’aquesta cançó?
“Quimera” és una cançó que forma part de l’àlbum “El terral” publicat l’any 2014 i que ha iterpretat amb un artista molt conegut Ricky Martin. La lletra d’aquesta cançó és molt significativa i pot tenir algun tòpic literari amagat. Sabries dir quin?
En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χίμαιρα) que significa “animal fabulós” era un monstre que tenia el cos d’una cabra, la cua d’una serp o un drac i el cap d’un lleó, filla de Tifó i de Equidna, que vagava per les regions d’Àsia Menor.
Pasaron tantas cosas Antes de querer parar, parar, parar. Te perdiste en otras vidas y al final Le encontraste sin buscar, Todo por casualidad.
Hoy aceptas tu pasado Porque él te enseñó a amar, amar, amar. Tu mejor futuro de su mano va, él te escucha sin buscar, Mil historias que vivir y contar.
Tú que sabías que lo que era Vivir entre las tinieblas, Pudiste ver a tiempo El humo que daba la hoguera. Tú entendías su quimera, Y él intentaba ser el hombre Que todo el mundo quisiera.
Te pasaron tantas cosas Que nadie vio jamás, jamás, jamás. Ahora es más fácil respirar, Cada vez un poco más.
Y así van cerrando las heridas Aunque a veces es con sal, sal, sal. Pesa más el porvenir Que lo que pudisteis vivir, Tanto amor no hay Dios que lo pueda dividir.
Tú que sabías que lo que era Vivir entre las tinieblas, Pudiste ver a tiempo El humo que daba la hoguera. Tú entendías su quimera, Y él intentaba ser el hombre Que todo el mundo quisiera.
Hoy no existe ya la duda Y es que las manos Se han cansado de ser mudas. Él es tanto para ti, Que de ilusión ya no puedes vivir Si ahora tienes que huir otra vez, Y por el mismo camino de ayer.
De què parla aquesta cançó? Per què creus que la cançó es diu Quimera? Qui era Quimera? Què vol dir “quimera” i l’expressió “viure de quimeres“?