Arxiu de la categoria: Rumba

Obrint Pas cap a la recerca d’una pàtria

Obrint Pas va ser un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seva música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina.

Les seves lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seva cultura i tradicions.

La següent cançó “Som” no es pot estar de sonar cada 11 de setembre a la diada de Catalunya .

Escolteu-la i responeu les preguntes: Som la cançó que mai s’acaba

SOM
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.

Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.

1.Amb aquesta cançó què reivindiquen?

2.Quina relació hi trobeu amb la A la recerca d’una pàtria o l’ Eneida de Virgili?

3.Sabríeu dir el Per què del títol de l’apunt?

 

Aina Blanch, 1r batxillerat humanístic

Atlantis de Joan Miquel Oliver

Dos anys i setanta concerts després d’enlairar el seu Pegasus (2015), Joan Miquel Oliver estrena en directe el seu nou àlbum, Atlantis. El que va ser fundador, compositor i guitarrista d’Antònia Font obre el ventall estilístic de l’anti-folk a l’electro, de la rumba al funk del pop pur, i cap a tot el que es pugui imaginar.
Un veritable contrapunt sonor i també literari en un repertori ordenat en tres blocs de quatre cançons que giren al voltant d’un mateix leitmotiv: les persones. De la mà de Nins a tobogans, evocació de la infància més primitiva i precognitiva de l’autor, entrem en un somni per on desfilen agricultors ingràvids, herois de civilitzacions perdudes i, és clar, homes i dones estupefactes davant la seva pròpia forma de vida.
Individu i societat, una relació de la que sorgeixen meravelles com Posidònia, Disseny de producte i també Rumba del temps, single d’avançament i sintonia oficial d’aquesta primavera.

Portada-Joan-Miquel-Oliver-Atlantis_1756034542_39288819_1654x1483

Atlantis no cau, Atlantis (callau!), 
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau. 

Atlantis se ven, Atlantis depèn, 
Atlantis se clou, tentacles, espets. 

Ciutat en silenci al fons de la mar, 
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós, 
registre de peixos, comerç, migracions. 
Atlantis se cruix, sa nit de s’hivern, 

Atlantis se perd, llampecs, calabruix. 
Ciutat en silenci al fons de la mar, 
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós, 
recompte de feixos, querelles, sancions. 
Ciutat en silenci al fons de la mar, 
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós, 
sumam desperfectes, obram extincions. 

Atlantis no cau, Atlantis (callau!), 
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7BVOYcNd4gY[/youtube]

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat

Vivir mi vida de Marc Anthony

Com que hem treballat Horaci i, fins i tot en tenim un blog, Non omnis moriar, l’altre dia ens vam adonar que aquesta cançó que hem escoltat tantes vegades té un tòpic horacià i n’hi ens havíem adonat. La cançó titulada “Vivir mi vida” la canta el  cantant estatunidenc d’ascendència porto-riquenya, Marco Antonio Muñiz, més conegut pel seu nom artístic Marc Anthony.

LLetra

Voy a reír, voy a bailar
Vivir mi vida la la la la
Voy a reír, voy a gozar
Vivir mi vida la la la la

A veces llega la lluvia
Para limpiar las heridas
A veces solo una gota
Puede vencer la sequía

Y para qué llorar, pa’ qué
Si duele una pena, se olvida
Y para qué sufrir, pa’ qué
Si así es la vida, hay que vivir la la la le

Voy a reír, voy a bailar
Vivir mi vida la la la la
Voy a reír, voy a gozar
Vivir mi vida la la la la

Voy a vivir el momento
Para entender el destino
Voy a escuchar el silencio
Para encontrar el camino

Y para qué llorar, pa’ qué
Si duele una pena, se olvida
Y para qué sufrir, pa’ qué
Si duele una pena, se olvida la la le

Voy a reír, voy a bailar
Vivir mi vida la la la la
Voy a reír, voy a gozar
Vivir mi vida la la la la

Voy a reír, voy a bailar
Pa´qué llorar, pa’ que sufrir
Empieza a soñar, a reír
Voy a reír, voy a bailar

Siente y baila y goza
Que la vida es una sola
Voy a reír, voy a bailar
Vive, sigue
Siempre pa’lante
No mires pa’ tras
Mi gente
La vida es una

Voy a reír, voy a bailar
Vivir mi vida la la la la
Voy a reír, voy a gozar
Vivir mi vida la la la la

Us agrada aquesta cançó? Quin tòpic horacià trobem i per què?

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C LLatí

Cheque al portamor de Melendi

Ramón Melendi Espina, nascut a Oviedo el 21 de gener de 1979 és conegut artísticament com Melendi i és un cantautor espanyol. La seva especialitat en la música és la rumba amb influències de pop. Entre els seus albúms trobem: ‘Sin noticias de Holanda’, ‘Que el cielo espere sentao’, ‘Mientras no cueste trabajo’, ‘Curiosa la cara de tu padre’, ‘Aún mas curiosa la cara de tu padre’, ‘Volvamos a empezar’ i ‘Lágrimas desordenadas’ on trobem aquesta cançó anomenada Cheque al portamor.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw&feature=kp[/youtube]

Educadamente te daría un consejo, 
que probablemente todavía no sabes, 
el demonio sabe mucho más por viejo 
que por ser el rey de todos nuestros males. 

Con la realidad te vas a dar de bruces 
si piensas que un euro es mejor que un detalle, 
porque una ventana que da a un patio luces 
puede brillar más que una que da a la calle. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Aunque pensándolo bien: 
¿Cuál sería nuestro futuro? 
Tú que prefieres un peso que un beso 
y yo no tengo ni un puto duro. 
Tú que sólo comes hojas 
y yo sólo carne roja. 
Yo vivo en un cuento chino 
y tú en una peli de Almodóvar. 
Tú que presumes de atea 
mientras yo vivo de la marea 
que un dios puso en mi garganta. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Yo sólo espero que esto no señale el broche 
pero cuando no te quede techo que alcanzar 
te sentirás vacía y como un jarro de agua fría será 
cuando mires atrás.

En aquesta cançó surt un coneguedissím refrany: ‘Más sabe el diablo por viejo que por diablo’, però adaptat. Probablement està relacionat amb una sentència de Menandre: γνῶμαι δ᾿ ἀμείνους εἰσὶ τῶν γεραιτέρων, que vol dir: les sentències dels ancians són les millors.

També trobem una  referència en els següents versos de De rosi nascentibus del poeta Ausoni.

 

Conquerimur, Natura, brevis quod gratia florum:

ostentata oculis ilico dona rapis.

quam longa una dies, aetas tam longa rosarum,

quas pubescentes iuncta senecta premit.

quam modo nascentem rutilus conspexit Eoos,

hanc rediens sero vespere vidit anum.

sed bene quod paucis licet interitura diebus

succedens aevum prorogat ipsa suum.

collige, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes,

et memor esto aevum sic properare tuum.

 Aquí tenim la traducció d’aquests versos:

Lamentem, naturalesa, que sigui breu la bellesa de les flors

Els arrabasses ràpidament les gràcies mostrades als ulls.

Tot just tan llarga com un sol dia és la vida de les roses;

la vellesa immediata les aclapara encara joves.

tan aviat arriben a la seva plenitud, les empeny la seva pròpia vellesa.

Si va veure néixer una l’Aurora rutilant,

a aquesta la caiguda de la tarda la contempla ja pansida.

Mas no importa: encara inexorablement hagi la rosa ràpida morir,

ella mateixa allarga la seva vida amb els nous brots.

Agafa les roses, noia, mentre està fresca la teva joventut,

però no oblidis que així llisca també la teva vida “

 

Aquest tòpic tan usual, ha estat utilitzat per poetes tan rellevants com Garcilaso de la Vega en el seu sonet XXIII, quin és aquest tòpic?

Quina estrofa fa referència als versos de De rosis nascentibus? I en quina estrofa trobem el refrany adaptat del què us hem parlat?  I què penseu del títol? Creieu que està ben trobat?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec i Llatí

Eureka de La Pegatina

Salve!

Avui us porto un àlbum amb molt de ritme que té per a títol Eureka, del grup de música de Montcada La Pegatina.

Eureka de La Pegatina

Eureka o Heureka prové del grec “εὕρηκα” i significa “Ho he trobat!”. La famosa exclamació se li atribueix al matemàtic grec Arquimedes.

La història diu que Arquimedes va pronunciar aquesta paraula després de descobrir el teorema que adoptaria el seu nom: “Tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical cap amunt igual al pes del fluid desallotjat”. El nostre científic grec es posà tan content que va sortir als carrers de Siracusa nu, corrent i cridant: Eureka!
Heureka és la primera persona del singular de l’aorist d’indicatiu del verb heurisko, (εὑρίσκω), que significa “trobar”. El seu significat és, per tant, l’he trobat.

A continuació us deixo una cançó del seu nou disc:

Cuando se abre una puerta,
siempre se abre una ventana.
Hay que tomársela con ganas
sabiendo que el que no llora no mama.
Al que levante la voz,
que se le secan los morros
y le amarguen las dudas
si viéndose a oscuras no pida calor.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Al que deleguen la suerte,
toda esperanza de vida,
que se le pase el arroz como a ti y a mi se nos pasa algún día.
Y no creas tu que no,
que yo no me doy cuenta,
que ya no podrá ser:
que no podrá ser aunque yo esté de vuelta.

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré cuando pase el tifón nos llevará con él.
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré mano a mano a la luz perderemos la piel.

Adrenalina!

Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré (Yo veré)
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré
Lloverá y yo veré

Eureka!

Havíeu sentit alguna vegada la paraula Eureka? L’havíeu fet servir mai? Coneixeu alguna altra persona cèlebre que l’hagi fet servir?

Patrícia Ortiz Vincent.
2n de Batxillerat Llatí.

Suadela Venusque en la música actual

Ens situem a la capella de la UB central, situada a Plaça Universitat. Seiem i ja ens comencen a explicar perquè som allà. I és que, és tota una sort poder estar allà, no només per veure els quadres que adornen la sala (que són extrets del dipòsit de quadres del Museu del Prado) sinó per poder rebre les dues xerrades a les que assistim. A causa de la crisi, són xerrades úniques i oberta als socis Secció Catalana de la SEEC que paguen una quota anual, per tant, hem d’agrair a la Margalida de ser sòcia perquè sinó no haguéssim pogut assistir-hi.

Les xerrades tenen dues finalitats: per una banda, establir un lligam entre el batxillerat i la Universitat, fent una classe de batxillerat més potent que s’acosta a les classes universitàries i sent alhora una classe universitària més lleugera. Per l’altra, endinsar-nos en l’amor vist pels poetes romans i conèixer els seus tòpics.

Així doncs, ens presenten el Dr. Javier Velaza Frías i, per sorpresa, va començar la seva presentació sense suport de diapositives. Ell mateix ens va explicar que feia deu anys que no feia una presentació sense suport visual, però com que, per les columnes de la capella no tots podíem veure-hi, va decidir fer un dossier com a suport. Tots els assistents li ho vam agrair.

Així doncs, el Dr. Velaza ens va parlar dels tòpics que utilitzen els poetes elegíacs romans  i nosaltres, a partir de la seva xerrada i del seu dossier,  hem volgut veure si encara els trobem en la música actual.

Comencem, doncs. A sota de cada explicació trobareu un enllaç per poder sentir la cançó i seguir  la lletra on el tòpic estarà marcat amb un altre color.

Suadela Venusque: l’art de la seducció en els poetes del cercle d’August

1. Amor i persuasió al món grecoromà.

Casa de l'Amore punito “Casa de l’Amore punito” fresc de Pompeia I dC[/caption

 

En la imatge de l’esquerra, hi apareixen Peitho i Afrodita. Afrodita és la deessa de l’amor i Peitho de la seducció. Els antics grecs pensaven que l’amor i la seducció anaven juntes, ja que per arribar a l’amor es necessitava la seducció. És per això que en moltes ocasions se les representa juntes.

La imatge de la dreta va ser pintada segles després. Hi apareixen les dues deesses de la imatge anterior, canvien els noms perquè ja parlem de la mitologia romana, i per tant, Afrodita passa a ser Venus i Peitho, Suadela, però mantenen les seves qualitats. En aquesta imatge, però hi apareixen també Anteros, que és el germà de Cupido, i Cupido. En el fresc, es veu com Venus està amb Anteros i Suadela està castigant Cupido.

1.2 Píndar, Pítiques 9,39: “Secretes són les claus amb què la Persuasió obre els sagrats amors…”

Píndar definia l’amor com a un regal que s’obre amb la clau de la deessa de la persuasió. Com hem comentat en la primera imatge, no es pot arribar a l’amor sense la seducció, no es pot obrir l’amor sense la clau, que és la Persuasió.

1.3 Horaci, Epístoles 6,38: “…però Suadela i Venus engalanen l’adinerat…”

Horaci considera que són Suadela i Venus les responsables de transformar algú amb diners.

2. L’elegia romana al temps d’August. Corneli Gal, Tibul, Properci i Ovidi.

Els grecs consideraven com a elegia la poesia eròtica, però també s’escrivien elegies sobre batalles, o altres temes, tot i que aquestes eren molt minoritàries. Pel romans, però, únicament consideraven elegies la poesia eròtica. L’elegia s’escriu sobretot durant 50 anys, al final de la República i sobretot durant el Règim d’August.

Els quatre poetes van escriure fonamentalment elegies. Tibul i Ovidi tenien Mecenes. Corneli Gal és un poeta d’elegies que participava en la política. Era gran amic d’un general, que va fer que August arribés al poder. És per això que, quan Egipte va passar a ser territori romà, el van nomenar com el seu primer emperador.

Corneli Gal també formava part de la història política de Roma, però s’enemistà amb August i aquest amaga totes les seves obres. Per l’enemistat se suïcida, per tant August amaga totes les obres escrites per Corneli Gal. Fins fa poc només se’n conservava una frase de tota l’obra, però es va trobar un pergamí en el desert, que actualment són els únics documents conservats.

Ovidi i Properci no participaven en l’activitat política, eren únicament poetes.

Ovidi va tenir una vida desafortunada ja que, després d’escriure Ars Amatoria va ser desterrat. August estava intentant eliminar l’adulteri i, com que no considerava que Ars Amatoria fos una elegia sinó, que la considerava com un manual sobre l’amor dirigit directament als lectors. Com que en Ars Amatoria es parlava de l’adulteri, August va desterrar Ovidi, acusat de promoure l’adulteri.

En totes les elegies es parla en primera persona, el jo poètic és el mateix autor que explica els seus amors i desamors.

3. L’enamorat rebutjat i la porta tancada: l’exclusus amator i el paraclausithyron.

Exclusus amator és l’enamorat rebutjat.

3.1 Tibul, Elegies 1,2,5-14: “Per què a la meva amiga cruel guàrdia li ha estat imposada, / i la seva porta es clou amb ferms forrellat? / Porta d’un senyor intractable, que la pluja et flagel·li, / i que se’t clavin els llamps enviats per ordre de Júpiter! / Porta, que t’hagis d’obrir a mi sol, vençuda pels meus laments, / i que en obrir-te furtiva no ressonis quan giri el pern. / I si la meva follia et llençà cap insult, / perdona: que caigui aquell sobre el meu cap. / Més val que te’n recordis de tot allò bo que vaig dir-te / amb la veu suplicant, quan garlandes florides oferí a la teva llinda”.

En aquest text ens expressa com és trobar-se davant l’amor no correspost de la seva estimada. Fa una metàfora i la compara amb una porta tancada que ni amb rajos de Júpiter es pot obrir, és a dir, és un amor impossible, que fa sentir molt impotent el jo poètic.

3.2 Properci, Elegies 1, 16, 17-22: “ Ai, porta més cruel inclús que la meva mestressa, / com és que calles per a mi tancada amb tan durs batents? / Per què no t’obres mai i dónes pas als meus amors, / i no ets capaç de respondre, commoguda, a les meves furtives súpliques? / No li serà al meu dolor atorgada cap fi, / i un son vergonyós hauré de dormir sota el teu tebi llindar?”.

Aquest fragment de les elegies de Properci, ens mostra la impotència de l’enamorat rebutjat. El jo poètic veu la seva estimada com un amor impossible.

Hem trobat el tòpic de la porta tancada en molts músics:

Paraules d’amor,  Joan Manuel Serrat.  1966

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=wwQPDYQjqKk[/youtube]

Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d’amor…

Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’històries d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…


All is full of love, Björk. 1999

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=wxBO28j3vug[/youtube]

You’ll be given love
You’ll be taken care of
You’ll be given love
You have to trust it

Maybe not from the sources
You have poured yours
Maybe not from the directions
You are staring at

Twist your head around
It’s all around you
All is full of love
All around you

All is full of love
You just ain’t receiving
All is full of love
Your phone is off the hook
All is full of love
Your doors are all shut
All is full of love!

All is full of love
All is full of love
All is full of love
All is full of love
All is full of love

Irene, Lluís Llach. 1969

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1FmRllTFLYE[/youtube]

No, no he volgut pintar
el teu cabell llarg
ni les teves mans.

Ni el teu cos, que he envoltat
d’ones que he robat
al mar abrivat.

No, no he volgut pintar
aquest despertat
serè, deslliurat.

Ni el primer cant d’ocell
que ens acosta el vent
abans de l’adéu.

I ara que el temps se m’emporta
i em tanques la porta
per on vaig entrar,
no, no vull recordar
ni la teva imatge
ni les teves mans,
No, no em puc aturar
i mirar la vida
des del finestral.

No, no vull trepitjar
fulles que em recorden
el teu caminar.

No, ja no vull tornar
al camí que em porta
a la teva llar.

I ara que queda enrera
aquella drecera
per on vam passar,
no, no vull recordar
ni la teva imatge
ni les teves mans.
No, no em puc aturar
i mirar la vida
des del finestral.

4. L’enamorat com a esclau: servitium amoris.

L’enamorat es considera un esclau, per tant, reconeix no tenir cap dret. L’enamorat perd el dret de defensar-se davant de la llei, de casar-se… Quan algú s’enamora perd tot això i es converteix en una persona sense drets dominada per la dona, la domina, a la que li té lleialtat. Quan el poeta es defineix com a esclau, reconeix ser dominat per la dona, ella té el poder i el control sobre d’ell.

4.1 Corneli Gal, Elegies 6-9: “…Per fi les meves muses han fet un poema / que pugui jo cantar com digne de la meva mestressa (domina).

4.2 Tibul, Elegies 2,4,1-4: “Així veig per mi enllestit l’esclavatge (servitium) i una mestressa (dominam). / Ja em diu adéu aquella llibertat paterna, / però és dur l’esclavatge i em fermen amb cadenes, / i, dissortat de mi, l’Amor mai afluixa els meus lligams”.

4.3 Properci, Elegies 2, 4, 2: “Com és Bassus, que lloant-me tantes dones, / vols forçar-me a canviar i deixar la meva mestressa (domina)? / Per què no toleres que mentre jo visqui / dugui aquest esclavatge (servitio) a què estic acomodat?.

Esclavo de tus besos, David Bisbal. 2009

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=wHf-Q7I08m0[/youtube]

No me preguntes por qué
a veces la nombro por casualidad
y es que aún la recuerdo
y es que aún llevo dentro su forma de amar.
Una razón para tí
me pides motivos y una explicación
para no desterrarla
ahora y para siempre de mi corazón.

Yo soy así, y seguiré
vagando errante por tu piel
yo no podré
dar todo de mi
mientras que olvide a esa mujer.

Y sigo esclavo de sus besos
y sigo preso de mis miedos
hemos llegado a un punto de inflexión
en el que esta obsesión
está apartándome de tí.
Y sigo esclavo de sus besos
y sigo preso de mis miedos
y sigo sin saber por qué razón
ella sigue en mi interior
en nuestro punto de inflexión.
Y sigo esclavo de sus besos.

No hay quién controle al amor
de hecho te quiero como a nadie más
pero a veces es ella
la que me derrumba mi seguridad.

Yo soy así, y seguiré
vagando errante por tu piel
yo no podré
dar todo de mí
mientras que olvide a esa mujer.

Y sigo esclavo de sus besos
y sigo preso de mis miedos
hemos llegado a un punto de inflexión
en el que esta obsesión
está apartándome de tí.
Y sigo esclavo de sus besos
y sigo preso de mis miedos
y sigo sin saber por qué razón
sigue ella en mi interior
en nuestro punto de inflexión.
Y sigo esclavo de sus besos.

Yo no podré dar todo de mí
mientras que olvide a esa mujer.

Y sigo esclavo de sus besos
y sigo preso de mis miedos
hemos llegado a un punto de inflexión
en el que esta obsesión
está apartándome de tí.
Y sigo esclavo de sus besos
Y sigo esclavo de sus besos.

5. L’enamorat com a soldat: militia amoris.

Aquest recurs dóna molt de joc en les elegies, ja que permet comparar l’amor amb la guerra. En el text que hi ha a continuació, es pot veure l’enamorat passa una llarga nit, igual que el soldat, l’un vetllant la porta de l’estimada i l’altre vetllant el campament. En aquest cas, el poeta també accepta perdre tots els drets davant de l’amor, ja que els soldats, al igual que els esclaus no tenen drets, els soldats, quan ja són “graduats” se’ls hi reconeixen els drets. Però no és el cas del soldat que vetlla el campament. Aquest tòpic demostra submissió davant l’estimada i atenció. D’alguna manera és assegurar a l’estimada que és única i que per això, com un soldat, el poeta espera sense pressa.

5.1. Ovidi, Amors I, 9: “Tot enamorat és un soldat (militat) i té Cupido els seus campaments; / creu-me, Àtic, tot enamorat és un soldat. L’edat que és adequada a la guerra convé també a Venus: / maldestre és el soldat vell, maldestre l’amor senil. / Les energies que els generals demanen al soldat fort / les demana també la dona bonica al seu company de llit. / Ambdós vetllen la nit sencera, l’un i l’altre jeuen a terra: / l’un vigila els batents de la seva mestressa, l’altre els del seu comandant…”.

Soldadito marinero,Fito y los Fitipaldis. 2003

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GxQjx7FkmNA[/youtube]

És un amor submís, que irònicament l’anomenen soldadito

Él camina despacito que las prisas no son buenas
En su brazo dobladita, con cuidado la chaqueta
Luego pasa por la calle dónde los chavales juegan
Él también quiso ser niño pero le pilló la guerra.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena
Escogiste a la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena
la verdad, no fue difícil cuando conoció a Mariela
que tenía los ojos verdes y un negocio entre las piernas
hay que ver que puntería, no te arrimas a una buena.

Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena.
Escogiste la más guapa y a la menos buena
Sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta

Después de un invierno malo, una mala primavera
dime por que estas buscando una lágrima en la arena.


6. L’enamorat com a malalt: morbus amoris.

Aquest tòpic ens parla d’un poeta malalt d’amor. Així, ens mostra un patiment que pot acabar amb el poeta, tan fort, com si fos una malaltia. L’angoixa de no tenir l’estimada produeix dolor, com una malaltia, per això, els nostres poetes estan malalts d’amor.

País petit, Lluís Llach. 1980

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Te4QWD9_kAg[/youtube]

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

6.1 Tibul, Elegies 2, 1, 57-58: “Tots els dolors humans cura la medicina tan sols / l’amor no estima el metge de la seva malaltia (morbi).

Tibul ens vols mostrar que no cal un remei per l’amor, perquè qui està malalt d’amor, vol dir que estima, que sent per la seva estimada, i que per tant, no cal curar-se, la seva vida és la malaltia, que és el que li fa li fa estimar, el que li fa sentir.

6.2 Properci, Elegies 1, 5, 27-28: “…atès que per la meva malaltia (mali) no hi ha medicina…”.

Properci, en canvi, indiferentment de si cal o no remei per l’amor, pensa que no hi ha remei pel qui està malalt d’amor. El malalt d’amor patirà la seva malaltia, no se’n podrà escaquejar.

6.3 Ovidi, Metamorfosis I, 504-524: “Nimfa, et prego, filla de Peneu, resta! No et segueixo com enemic; / Nimfa, resta! Així l’anyella defuig del llop, així la cérvola el lleó, / així l’àliga, amb tremolosa ala, les colomes, / i cadascuna els seus enemics: però jo et segueixo per amor! / Pobre de mi! Temo que caiguis de cara o que les teves cames / que no mereixen mal notin els esbarzers i ser jo la causa del teu dolor! / Són aspres els indrets per què t’apresses: corre et prego / més a poc a poc, detén la fuga i més a poc a poc també et seguiré. / Però demana a qui enamores; no sóc un habitant de les muntanyes / ni sóc pastor, no guardo aquí vulgar / el bestiar i el ramat. Tu no saps, temerària, / de qui fuges, i és per això que fuges: a mi el país de Delfos / i Claros i Tènedos i el palau de Pàtara m’obeeixen; / Júpiter és el meu pare; a mi el passat, el futur/ i el present se’m revelen; gràcies a mi els poemes s’adiuen a la música. / Infalible és la meva fletxa, però més infal·lible és encara / aquella que em fereixi en el pit desocupat! / La medicina és invent meu i al món sencer com sanador / sóc invocat, i el poder de les herbes a mi és sotmès. / Ai de mi, perquè l’amor no es cura amb cap herba / ni serveixen a llur senyor les arts que a tots serveixen!”.

Tot i que Ovidi ens parla d’una situació còmica, hi ha moltes coses que es poden destacar d’aquest fragment. Per una banda, cal destacar la tècnica d’Ovidi, ja que tot i ser un text contundent, que té molta informació, els lectors podem percebre la manca d’alè del protagonista que, mentre parla està corrent. Per altra banda, cal destacar, la magnitud del protagonista, al llarg del text ens diu que controla el passat, el present i el futur, que la seva fletxa és infal·lible i que és el responsable de que els poemes s’adiguin a la música. Amb aquest versos, ens mostra un personatge de gran magnitud, de gran poder. No en té prou en dir que és fill de Júpiter, abans vol dir, de tot el que n’és capaç. Però, Ovidi és molt hàbil, perquè contrasta, de manera còmica, tota la magnitud que ha dit tenir el personatge, amb el que fa dins l’escena, córrer darrere d’una dona. Ens presenta el tòpic reconeixent-se a ell mateix com a déu de la medicina.

7. L’enamorat com a dement: furor amoris (amans/ amens)

Aquest tòpic procedeix de la comèdia on utilitzant el joc de paraules amans amens on amb dues paraules deien que qui s’enamorava perdia el seny. Reconèixer-se a un mateix com a malalt mental és, també, reconèixer estar al marge dels drets i no ser considerat ciutadà.

Boig per tu, Sau. 1990

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tO65XoTEUFk[/youtube]

A la terra humida escric
nena estic boig per tu
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
peròdins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
servil i acabat boig per tu.

7.1 Tibul, Elegies 2,6,15-18: “Aspre Amor, tant de bo vegi jo trencats els teus dards, / les teves fletxes i, si fos possible, extintes les meves torxes! / Tu em turmentes, miserable de mi, tu m’obligues / a proferir imprecacions i, amb ment malaltissa (insana mente), a dir coses nefandes”.

El poeta es queda al marge de tot, està boig, no té capacitats per fer res més que estimar.

8. L’enamorat com a poeta.

Es presenta com a poeta enamorat i per l’amor, marginat. En aquest tòpic, se’ns fa veure que l’objectiu d’escriure poesies és enamorar  l’ estimada.

8.1 Tibul, Elegies 2, 4, 19-20: “Busco un fàcil accés a la meva mestressa per mitjà dels meus poemes: / lluny d’aquí, Muses, si aquests de res em serveixen”

Tibul ja diu directament el seu objectiu, escriure no perquè els seus poemes siguin llegits per molta gent, sinó perquè siguin llegits per la seva estimada que és a qui van dirigits.

8.2 Properci, Elegies 1, 8, 27-40: “Per més que li hagi fet grans presents, per més que li hagués de fer de més grans encara, / ella no fuig, avara, del meu si. / No pas amb or, no pas amb perles índies vaig poder / seduir-la, sinó amb l’obsequi del meu poema afalagador”.

Properci reconeix no tenir grans riqueses ni fer molts presents, però, arriba a l’amor de la seva estimada a través dels poemes. Alhora és un exemple d’un amor aconseguit.

8.3 Ovidi, Amors 2,1,17-22: “La meva amiga em tancà les portes! Amb Júpiter mateix vaig llençar-hi llamps; / el propi Júpiter del meu pensament caigué. Disculpa’m, Júpiter! De res em servien els teus projectils; / una porta tancada té un llamp més poderós que el teu. / Reprengué els meus afalacs  les tendres elegís, els meus projectils; / i ablaniren portes dures toves paraules.”

Utilitza el tòpic de la porta tancada. Ens diu que ni amb un llamp pot arribar a l’amor de la seva estimada, però que en l’amor, les paraules poden superar la força del llamp i obrir la porta.

Ens diuen, com hem vist que són poetes per l’amor que senten, en aquest cas hem trobat una cançó en la que diu que va cantant pel món per trobar la seva estimada que ha perdut.

Mercè, Strombers. 2005

[youtube]https://youtu.be/Wltt3Y3fvFk[/youtube]

Avui m’he despertat amb tambors dins el meu cap
la nit d’ahir va ser tota una festa,
ballaruga, gresca i xerinola i al meu costat una noia
que em perseguia per tot arreu

i em deia deixa´m estar amb tu al teu costat
vull estar sempre amb tuuu ohoho

oh oh oh Mercè
guardo en els meus llavis el gust del teu entrecuix
ohoh Mercè
com tornar a saber de tu
guardo en el meu cor tot el teu record ohoh
i pensant en tu em surten tonades,
guardo en el meu cor tot el teu record ohoh
i pensant en tu em surten lleterades.

Vaig perdre el teu telèfon
i el vaig esta buscant, buscant, buscant, buscant
i ara escric cançons i les vaig cantant pel món
potser així et trobaré

al mig d´un concert una noia em llença un petó
i crec que per fi ets tu ohoho

oh oh oh Mercè…

És la història d’un estiu,
teníem disset anys, què maco estava
el poble amb tants Hamlets, tanta vida i tanta festa.
Com trobo a faltar la festa. Collons d’ajuntament,
que no ho sents o què?
I la Mercè, ai la Mercè!

Mercè, Mercè amb tu la vida em somriu
perquè, perquè, perquè amb tu sempre és nit d’estiu (bis)

Ai Maria Mercè Mercedites
ara què hem de fer?
Ai Maria Mercè Mercedites
nirem de lloguer.
Ai Maria Mercè Mercedites
ara amb el Marcel,
ai Marcel ai com tu diria
cap a la merceria.

Mercè, Mercè, amb tu la vida em somriu
perquè, perquè, perquè amb tu sempre és nit d’estiu.

9. El poeta doctus: l’Ars amandi d’Ovidi

9.1 Ovidi, L’art d’enamorar 1, 1ss: “Si en aquest poble hi ha qui no hagi après l’art d’enamorar, / llegeixi aquest poema i, un cop llegit que estimi / (…) L’experiència inspira aquesta obra: obeïu a aquest poeta expert. / Cantaré coses certes (…) / (…) Cantarem l’amor segur, i també el furtiu consentit, / i així contra el meu poema no hi haurà cap acusació”.

Explica que ell només parla de  l’amor i que ho fa de manera consentida, legal i que ningú el podrà acusar de promoure coses no correspostes i , que per tant, també els lectors ho poden llegir amb tranquil·litat.

9.2 Ovidi, L’art d’enamorar 1, 459-60: “Aprèn, jovent romà, t’ho aconsello, les arts nobles / i no només defensar acusats tremolencs. / Igual que el poble, que el jutge sever i el senat escollit, / així, retuda a la teva eloqüència, se’t lliurarà la noia”.

S’adreça als joves i intenta promoure en ells les arts nobles, la retòrica i l’oratòria i, que a través d’elles tindrien els dons que calen per seduir. Les arts nobles serveixen per a poder-te defensar en un judici, per tant, per la seducció, també.

10.Realitat o ficció?

10.1 Ovidi, Tristes 2, 207-212: “Malgrat que m’han perdut dues acusacions, un poema i una errada, / de la segona he de callar la culpa: / no sóc tan important per reobrir les teves ferides, Cèsar, / jo, per qui ja és prou que hagis patit una vegada. / Resta, doncs, la segona: per un poema vergonyós / hom m’acusa d’esdevenir el mestre de l’adulteri obscè”.

10.2 Ovidi, Tristes 2, 351-355: “No hi ha marit, ni que sigui de baixa classe, / que per culpa meva sigui pare dubtós. / Creu-me: els meus costums estan lluny del meu poema / -la meva vida és honesta; la meva Musa, juganera- / i la major part de la meva obra és mentida i ficció”

Ars amatoria és un poema didàctic, tot i així no deixa de ser una elegia, sinó que està amb un format diferent, en format de manual. Tot i tenir format de manual no estava adreçat en el dia a dia de les persones, sinó només era una elegia, no volia aconsellar ningú.

August no va entendre Ars amatoria com una elegia i el va desterrar per promoure l’adulteri, que havia estat prohibit a Roma.

En les Tristes i les cartes explicava tot el que havia passat amb l’Ars amatoria. I en l’últim text explica que la seva finalitat no era canviar costums de la gent, que en cap moment promovia l’adulteri. Ell va escriure una elegia, no volia confondre ningú, ja que de fet, ni ell mateix fa tot el que escriu en l’elegia, no segueix els costums dels que parla. Així doncs, reconeix que el que escriu és fictici que parla en primera persona però perquè és el jo poètic.

Després de reconèixer que no era un manual, que era una elegia; que no promovia l’adulteri, ja que ni ell mateix el practica; després de reconèixer que el que havia escrit era fictici; demana tornar a Roma però, August, tot i així, no li ho permet. Mor l’emperador i Ovidi continua a l’exili fins els seus últims dies.


Laia Sánchez, Rocío Molina, Patrícia Ortiz i Laura Luna

Llatí, 2n de batxillerat

Sueños de sirena, de Pegatina

La Pegatina és un grup de música de rumba catalana i ska fundat a Montcada i Reixac.

Té els seus inicis al 2003, no és fins al 2006 que s’oficialitza el nom de  ja que abans es feien dir Pegatina Sound System. En aquest any és quan els tres components del grup es plantegen anar més enllà i gravar un disc.

A finals del 2007 el grup ja compta amb sis components.  El 2009 i el 2010 són uns bons anys pel grup, que fa més de 200 concerts per tot el món, en festivals amb una gran afluència de públic i gires internacionals.  El recorregut és cada cop més espectacular i més ampli.

 

 

Sueños de sirena
que se caen por la escalera
de un viejo petrolero sin pudor.

La mujer en el balcón
quiere tener ventilador
antes de tirarse contra el suelo.

Y la luna sonríe mientras mira
las grandes tonterías que hacen útil mirar

Y la luna sube la marea
para que ahoguen sus penas los hombres en el mar

Con la garganta rota
de intentar morder las moscas
de vinagre por quererse aliñar.

Y tras la ventana
donde el ciego ya no anda
siempre queda aire que respirar.

Y la luna sonríe mientras mira
las grandes tonterías que hacen útil mirar

Y la luna sube la marea
para que ahoguen sus penas los hombres en el mar

Tras los matorrales
hay conejos infernales
que siempre piden más de lo que dan
Las niñas de la plaza
más calientes que una plancha
seducen al bastón del jubilao.

Esas viejas motos
que se mecen con nosotros
en esta humana tierra de robots.
Unas garrapatas
con todas sus artimañas
marcan territorio en un bull-dog.

Y la luna sonríe mientras mira
las grandes tonterías que hacen útil mirar

Y la luna sube la marea
para que ahoguen sus penas los hombres en el mar.

 

Quin referent clàssic hi trobeu? De qui ens parla? La vida de qui ens defineix i com la defineix? Creieu que concorda amb la mitologia?

 

Marta Verde

1r batx C

 

Canción de amor caducada

Canción de amor caducada es una cancó de Melendi. A veure si sabeu trobar-hi els referents clàssics que s’hi amaguen!

 

 

 

No quiero cantos de sirenas
no quiero nudos de garganta
no quiero bailar con la pena
porque me da miedo pisarla
no quiero saber de lo que hablo
no quiero andarme por las ramas
no quiero saber por diablo
lo que por viejo se me escapa.
No conozco mandamientos
más allá de mis narices
por eso llevo remiendos en el alma
y cicatrices y mi corazón ya viejo
maltratado con estrías de tanto mezclar
las penas con tan pocas alegrías.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se cala cuando te veo, mi amor,
tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.
No quiero tirar la toalla
ni moriré en un escenario
quiero venir cuando tú vayas
y ver mi nombre en tu diario.
Ser como el calvo que se rapa
al cero siempre la cabeza
porque prefiere sentar solo
a que le empuje la certeza.
No conozco mandamientos
más allá de mis narices
por eso llevo remiendos en el alma
y cicatrices y mi corazón ya viejo
maltratado con estrías de tanto mezclar
las penas con tan pocas alegrías.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se cala cuando te veo mi amor
tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se cala cuando te veo, mi amor

tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.
No sé que haces siempre metida en mi sangre
ya he probado el fondo y no me gusta como sabe.
No prenden las luces de mi lado oscuro
Mi mayor pecado no dejar ninguno.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se carga cuando te veo mi amor
tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.
Tengo una vena averiada en el corazón
que está muy mala y se cala cuando te veo, mi amor,
tengo una vena averiada
y está canción de amor que está caducada.

 

Víctor Huete

Llatí 4t Opt.2

Les fletxes de l’amor

Hola, sóc Andrea Dachs de l’institut de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol. Aquest any és el primer que faig llatí i quan la Rocío ens va ensenyar aquest bloc, de seguida em va agradar la idea  de demostrar la pervivència clàssica a través de la música. La primera cançó que em va venir al cap va ser la de Karina, “Les fletxes de l’amor” perquè he crescut amb ella ja que és una de les favorites del meu pare.

La lletra fa una referència clara a Cupido, déu de l’amor, fill d’Afrodita, la deessa eternament enamorada… però vaig pensar que també pot haver la situació contrària, el desamor, el rebuig, i això em va recordar la lletra de la cançó del grup “ El puchero del Hortelano”, i a la vegada el mite de Eros i Dafne: les dues fletxes de Cupido, la d’or que produeix la passió, i la de plom que produeix el contrari. Eros, Cupido, Dafne, un trio espectacular! Quin és el paper de cadascú en el mite? A mi em va encantar la història!!!!!!!

Andrea, 1r de Batx. (llatí i grec)
quod sumus

Carpe diem

Tot tirant del fil de l’apunt Posant llatinismes a les cançons de El Fil de les Clàssiques, he descobert la influència en la música, no sols en la literatura de tots els temps, d’un tòpic horacià de llarga tradició Carpe diem!

Caminando por la vida de Melendi:

[youtube]http://youtu.be/fXqNKt4eOqw[/youtube]

Huele a aire de primavera
tengo alergia en el corazón
voy cantando por la carretera
de copiloto llevo el sol.

Y a mi no me hace falta estrella
que me lleve hasta tu portal
como ayer estaba borracho
fui tirando migas de pan.

Voy camiando por la vida, sin pausa, pero sin prisas
procurando no hacer ruido, vestido con una sonrisa, sin complejo ni temores,
canto rumbas de colores
y el llorar no me hace daño siempre (y) cuando tú no llores

Y el milindri a mi me llaman
en el mundillo calé
porque al coger mi guitarra
se me van solos los pies.

Y este año le pido al cielo ( ay vamonos)
La salud del anterior.
No necesito dinero,
voy sobrado en el amor.

Voy camiando por la vida, sin pausa, pero sin prisas
procurando no hacer ruido, vestido con una sonrisa, sin complejo ni temores
canto rumbas de colores
y el llorar no me hace daño siempre (y) cuando tú no llores ayy

Y no quiero amores, no correspondidos
no quiero guerras
no quiero amigos
que no me quieran sin mis galones

No me tires flores
Ni falsas miradas de inexpresión
que no dicen nada
del corazón que me las propone

Porque voy camiando por la vida, sin pausa, pero sin prisas
procurando no hacer ruido, vestido con una sonrisa, sin complejo ni temores
canto rumbas de colores
y el llorar no me hace daño siempre (y) cuando tú no llores ayy

Ramón Melendi Espina, més conegut com ‘’Melendi’’, és un cantant espanyol que va néixer a Oviedo el 21 de gener de 1979. La seva especialitat i el que ell normalment està acostumat a cantar és la Rumba, però amb petites influències del Pop i el Rock.
L’any 2005, després d’una trajectòria petita però amb molta experiència, va publicar un àlbum anomenat ‘’Que el cielo espere sentao’’, on incloïa un tema important anomenat Caminando por la vida. En aquesta cançó, d’alguna manera però sense recitar-ho clarament, explica el famós tòpic horacià del CARPE DIEM que tots d’alguna manera o altra intentem utilitzar en algun moment de la nostra vida, sobretot en aquelles ocasions en que ens veiem deprimits o enfonçats per alguna cosa que ens ha passat, ja que aquest tòpic literari s’utilitza per dir que disfrutis de la vida i sobretot del moment: carpe diem, quam minimum credula postero (Horaci Carmina I, 11).

Melendi utilitza aquesta cançó per fer esment a això, dient frases i un contingut com dient que disfrutis la vida, sobretot en una estrofa que diu: ‘’ Voy, caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa…’’ aquí assenyala molt que gaudeixis del moment, sense corre però sense aturar-se que correspondria al llatinisme Festina lente: VIURE LA VIDA!Vid. Viva la vida; Hoy puede ser un gran día, de Joan Manuel Serrat (vid. El Fil de les Clàssiques); Carpe diem de Soriano & Jayder vid. Aracne fila i fila.

Falsa Alarma:

Bien, quien sabe lo que el futuro depara,
quien sabe…
quien sabe donde estarás mañana…
ay,
vida solo hay una y hay que aprovecharla tú lo sabes…

Es carpe diem,
vive la vida sin límites,
Es carpe diem,
vive la vida sin límites,
Es carpe diem,
vive la vida sin límites,
porque vida sólo hay una y hay que aprovecharla lo sabes…

hay que vivir el momento y siempre,
vive el presente,
sin esperar que ocurra algo
y sin ser impaciente,
esta vez,
seré como un doctor y tú el paciente,
así que cógete a mi mano y subiremos la ascendiente,
pendiente,
tenemos combustible suficiente,
para evadirnos tú y yo del resto de la gente,
así que vente,
o siemplemente déjate llevar por el tiempo,
como el viento
que nos sopla en la cara
que nos llega a la mirada,
y no te enamores jamás de la marca más cara,
tampoco de la más barata,
y nadie sabe cuando acabará ni parará esa madrugada,
nadie sabe ni sabrá lo que el futuro te depara,
así que vive y sal de farra,
pues por cada dedicada mirada
el móvil no suena y tu reloj se para,
continua y vive,
de manera impredecible,
en tu nube reside,
y así se sigue sin declive,
yo siempre todo lo he programado,
he planeado,
pero nunca salieron las cosas como las has pensado,
está claro,
solamente hay que vivir
sentir y dejarse ir,
bajar subir y siempre sin prisas al decidir,
o el programarse,
cuanto gastarse,
a final de mes,
vivir sin agobiarse,
pero con cabeza y no al revés,
tú lo sabes al igual que yo lo sé,
como todos lo saben y ven que algo más merecen,
sé que es injusto
pero no se hace por gusto
y por eso busco,
siempre algo más justo,
incluso,
sé que estás confuso,
porque intentas evitarlo,
sin dejar de ser de tu vida un recluso…

es vivir el momento,
vivir el presente,
vivir el día a día,
es parte de mi filosofía
Es carpe diem,
vive el momento con intensidad,
Carpe diem,
vive la vida sin límites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad ,
carpe diem
vive la vida sin límites,
carpe diem
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin límites…

sígueme y fíjate bien,
en cada paso que yo dé,
y con los pies bien puesto es la tierra ven,
ya me encargare yo de q pierdas el sentido de la orientacion
i el miedo de vivir si pierdes la fe,
x eso traje,
esta eterna juventud,
de valeroso espiritu
para asi mostrarle mi actiud a la vida,
qisas es el primer dia d los dos o tres qe forman esa vida
i tu decides si paras o caminas,
opina,
actuando con razón,
aveces con el corazón,
y sentido comun
sin excepcion,
y luego sube a mi nube,
y descubre lo que nos une,
felicidad qe nos cubre,
de esta historia tan lúgubre,
hoy aprendo lo que antes no supe,
y de ahi qe hoy mas por las personas me preocupe,
la gente humilde,
nunca finje,
nunca se rinde,
nunca desiste,
pero siempre insiste
y tu supiste,
alzar la cabeza a la superficie,
aprovechar,
y disfrutar
de un unico viaje decidiste,
sabiendo qe ya no te quedan aces en la manga,
mientras la vida carga su carga
sobre tu espalda…

Es vivir el momento,
vivir el presente,
vivir el dia a dia,
es parte de mi filosofia,
Es carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin limites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad
carpe diem
vive la vida sin limites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin límites…

Yo permanecere en esa nube,
asi que cuando quieras sube,
o continua en tu sendero del que siempre huyes,
pero intuyes,
que la sabia ya no fluye,
que problemas se atribuyen
a tu vida mientras esta se destruye,
piensa, construye,
si lo ambiguo te obstruye,
piensa y excluye
la confusion que difluye,
piensa y enguye
esas dudas,
el malestar y la inseguridad
de las que siempre reuyes,
y así se diluyen,
pues ese es mi dictamen,
aprovechar un unico examen,
en este extraordinario sertamen,
solo es vivir la vida de la mejor forma posible
e intentar que nuestras mentes nunca cambien…

Es vivir el momento,
vivir el presente,
vivir el dia a dia,
es parte de mi filosofia,
Es carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin límites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad
carpe diem
vive la vida sin limites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin limites…
vive la vida sin limites…
vive la vida sin limites…
vive la vida sin limites…
por que vida solo hay una y hay que aprovecharla tu lo sabes…

Falsalarma és un grup de hip hop, que va néixer a Sabadell (Barcelona), format per un Dj anomenat Neas, un productor que es diu Santiago, i els dos principals artistes, Titó i El santo. El hip hop no estava molt ben valorat a Espanya, però sí als Estats Units. A Espanya es va posar en marxa pels anys 1980, i aquest grup ‘’Falsalarma’’ va ser un dels primers en formar-se dintre de l’escena espanyola. Els principis no van ser molt bons, però a partir de l’any 2000, el grup va començar a triomfar. Un dels temes més reconeguts d’aquest fantàstic grup és l’anomenat CARPE DIEM, que tal i com diu el títol de la cançó, volen expressar en la lletra el tòpic de viure la vida el millor posible i sobretot el que a ells els caracteritza, expulsar el que es dolent per a tu de la teva vida i agafar tot allò bó i positiu que fa viure més i en millors condicions.
Aquest és un grup que es caracteritza també per expressar en les seves lletres el que senten en cada una de les etapes de la vida de cada un d’ells. Quan van fer aquesta cançó, era una etapa on el grup estava creixent, era on els moments bons els hi estaven venint, i van arribar a l’acord de fer i escriure aquest tema, per a ells i per a tota la gent que els escolta, que és molta, i animar-los en aquells moments difícils, on sempre cal tenir present el Carpe diem així com el Festina lente.

Aldebert, Carpe diem:

MC Solaar, Carpe diem:

Avant avec des francs je partais acheter des Picorettes
Maintenant avec des euros c’que j’demande ce sont des Nicorettes
Les rues d’Paris sont pleines de scouts, y’a plus de mobilettes
Darwinisme industriel, du minitel à l’internet
Le 118 618 a remplacé le 12

Et puis la carte de Moreno veut effacer le flouze
Le temps passe, et il efface ton Radiocom 2000
Ton Tam-Tam, ton Bi-bop ton Tatoo, ton thermolactyl
A la télé, y’avait la 5 et puis TV6

Au ciné c’était Bebel, en boîte Genesis
Le Gore-tex prend la place du duffle-coat
Et ce sont des robots qui remplacent les cosmonautes
Le temps passe, y’a plein de philosophes, mais plus d’philosophie
Fuck la fausse philo, vive la philadelphie
Parfois je pense au SVP 11 11
A mon vieux jeu Simon, aux hommes volants de Folon

Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem
Parce qu’il faut du temps pour les gens qui s’aiment
Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem

Au temps d’Avon, Herbalife, Tupperware et Amway
Y’avait des sacs orange à l’Euromarché
Du Topset, des chewing gums Baraka, des Treets
Des bouteilles consignées Gévéor, Préfontaine et Pschitt

Des marchands de couleurs et dans la rue des rémouleurs
Le temps passe depuis “la gaine 24 heures”
Le rétro était en option sur les voitures
Et l’hiver les gens jetaient des seaux d’eau sur les serrures

Des noms me reviennent : Pierre Juquin, Anicet Le Pors
Desmond Toutou, Françoise Claustre et l’agence Tass
Henry Kissinger Benito Crâxi
Dulcie September en quête de démocratie
Anne Marie Pesson pour une minute pour les femmes
Jacquou le Croquant, Cheri Bibi, Capitaine Flam
Le temps passe, des pyramides aux mange-disques
Bande Revox, cassettes et vinyls, Compact Discs

Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem
Parce qu’il faut du temps pour les gens qui s’aiment
Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem

Je suis dans un futur pourchassé par la Synarchie
Une élite de 12 cadres qui gère le monde et vive en autarcie
Ils ont capté nos droits et installé la fausse démocratie
M’accuse d’apostasie, les milices complices elles parlent d’anarchie
Mais j’ai supporté le croyant, la croix, l’étoile et le croissant
Le sans-croix, le sans croissant, mais l’agitation croissant
Ils récupèrent la foi, mettent des 4 par 3 du Christ
Forment de faux évangélistes pour que j’adore l’Antéchrist
Il y a des satellites je cours si on m’alpague
C’est stalag ou goulag, et des faux aveux dans les mags
J’entre dans une classe et je me place près du radiateur
La troupe arrive en force et je suis face à des gladiateurs
Tu vois le callico, illico, j’entends les hélicos
J’tente pas de me débattre ils ont des tas de balles en silicones
On analyse ma rétine, erreur sur la personne
Je monte sur le pupitre et puis je crie…FREEDOM…

Alors Carpe Diem
Le temps passe…
Alors Carpe Diem

Skunk D.F. grup madrileny, Carpe diem dins Neo:

Soriano i Jayder són dos artistes de Múrcia, integrats en el món del Hip hop l’any 2000. Soriano és el que posa la veu i l’artista principal, i Jayder n’és el productor i responsable del treball. Després de llargs treballs a l’esquena amb molta repercussió i milions de descàrregues per internet, van decidir fer una col·laboració amb un altre cantant anomenat Piezas, i així va sortir Carpe diem. Tal i com diu el títol, volen fer esment en la cançó de la importància que té la vida, dels petits detalls que cada dia es van fent més grans, i sobretot de que s’ha de disfrutar la vida al màxim i no pensar en els coses dolentes, sinó en les coses positives i amb totes les oportunitats que dóna la vida, que no s’han de deixar passar.
També expliquen cada un d’ells, els grans moments que han viscut al llarg de la seva vida i el que més els ha fet feliç, que això també és d’alguna manera el voler viure bé i millor, on els moments bons i els petits detalls són els que definitivament et poden ajudar a que la teva vida i en el teu pensament existeixi el ‘’CARPE DIEM’’.

Belinda, Carpe diem[youtube]http://youtu.be/3JASurZKd_E[/youtube]: