Pau Vallvé (Barcelona, 15 de maig de 1981) és un músic, compositor i productor català que es dedica, a banda de fer els seus discs i gires de concerts, a compondre bandes sonores per a cinema, televisió i publicitat i a produir discs d’altra gent (Maria Coma, Inspira, etc), però abans era conegut per l’àlter ego d’Estanislau Verdet en una època on feia música humoristíca i de sàtira.
El Fluimocil/Fluimucil és un medicament contra el refredat i les mucositats, i en aquesta cançó trobem una oda de caràcter còmic dedicada a aquest medicament.
L’oda, una composició lírica en vers destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea, va néixer a Grècia i estava pensada per a ser cantada o recitada per un cor.
Aquesta és una cançó dedicada
al meu medicament preferit, el Fluimocil.
M’encanta el Fluimocil. M’encanta el gust que té. M’encanta els mocs que em treu. M’encanta el Fluimocil.
Estem aquí tots junts. Farem una ronda de Fluimocil i fliparem de “lo” bo que esta.
M’encanta el Fluimocil. M’encanta el gust que té. M’encanta els mocs que em treu. M’encanta el Fluimocil.
Que bo que està el Fluimocil!
En aquest cas us passo el link a Spotify, perquè no hi és al Youtube, disfruteu-la!
Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat
The Jamps és un grup de música format per Jordi Mestres, Arnau Puigventós, Martí Figueras i Sergi Rovira, un grup d’amics de Cabrera de Mar que es van reunir a finals de 2008 per tocar música. És un grup de rock alternatiu caracteritzat per uns ritmes i un so contundent amb melodies influenciades del pop. Amb la publicació del seu primer CD “Perduts pel temps” ens parlen de diversos tòpics horacians que es poden veure reflectits en aquesta cançó.
El camí el qual segueixes, guiat per tu mateix nocions que s’esvaeixen al pas del teu mal temps Intenta alliberar-te del teu passat incert Tu ets l’únic que podries sortir volant al vent
Tot el que està fet no canviarà
Improvisant el present, Passant del que pensi l’altra gent De moment tot va bé Sentint que el futur No importa tant com tu Vivint el moment Deixant el pas del temps
Potser és cert i et lleves, en un llit del revés en un somni de llitera que no ha sigut pas teu no hi ha cap culpable dels errors que hauràs comès la vida és tota teva, ningú impedeix fer res
Tot el que està fet no canviarà
Improvisant el present Passant del que pensi l’altra gent De moment tot va bé Sentint que el futur No importa tant com tu Vivint el moment Deixant el pas del temps
Improvisant el present Passant del que pensi l’altra gent De moment tot va bé Sentint que el futur No importa tant com tu Vivint el moment Deixant el pas del temps
Improvisant el present Passant del que pensi l’altra gent De moment tot va bé Sentint que el futur No importa tant com tu Vivint el moment Deixant el pas del temps
Quins tòpics creieu que apareixen?
Vosaltres viviu així la vida?
Creieu que és necessari utilitzar aquests tòpics per ser feliç?
Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat
Els Amics de les Arts és un grup de música català creat l’any 2005 a Barcelona. Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es tracta d’un grup de pop amb pinzellades de música electrònica. Les lletres parlen de situacions quotidianes i entre els seus recursos lírics es poden destacar els jocs de paraules i la ironia.
Aquesta cançó em recorda a un filòsof hedonista d’una escola hel·lenística que valorava molt les amistats. Les admirava tant que segons ell havies de viure permanentment amb elles, com si fóssin família. I a l’hora dels àpats, abans de pensar què menjaries havies de pensar amb qui menjaries, perquè segons ell menjar sol era típic de llops, no d’humans.
Aquell amic plorant desconsolat la dona que estimava casant-se a l’endemà i servidors jurant que ho arreglaven fos com fos un noi sortint de casa tot mudat nosaltres amb passa-muntanyes protegint l’anonimat bastons amunt el noi caient en un son ben profund, un maleter, el seu cos esfumant-se del carrer
els amics s’ajuden, els amics s’ajuden en tot
seient-lo en una cadira canells tocant l’esquena un nus un focus encegant-lo un despertar prenyat d’enuig un puny veloç i la carrera en solitari d’un queixal un perquè ho feu naixent d’on fa més mal
els amics s’ajuden, els amics s’ajuden en tot
hi ha cada cop més creatius volent convèncer redefinint el que tolera el cos humà o fots el camp t’envàs d’aquí desapareixes o haurem d’anar a comprar una serra i s’està fent tard un de nosaltres acostant-se a deslligar-lo pensant que ja l’havíem fet entrar en raó ell maleint tot el nostre regent elogi dient-nos coses realment fora de to
el trist final mes val que l’imagini cada oient els nens millor quedeu-vos amb aquesta gran lliçó
els amics s’ajuden, els amics s’ajuden en tot
Sabeu de quin filòsof parlo?
Coneixeu algun altre filòsof o pensador que valorés les amistats tant?
Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat
Joan Colomo Azcarate (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1981) és un músic i cantautor català. Ha format part de diferents bandes, essent les més destacades Zeidun (veus i guitarra), Moksha (baix) o Unfinished Sympathy (guitarra). L’any 2004 va fundar la Célula Durmiente, un trio de música eclèctica que han tingut una activitat intermitent arribant a publicar tres discos.No serà fins al 2009 va debutar en solitari amb el disc Contra todo pronóstico el qual el van seguir en poc més de dos anys, els volums 1 i 2 de Producto Interior Bruto amb el que va aconseguir bones crítiques.El 4 de març de 2014 surt a la venda el nou disc anomenat La fília i la fòbia, el qual consta de 12 cançons.
De vegades no m’agrada l’ésser humà no em sembla un animal sa una espècie sense miraments de vegades no m’agrada gens la gent
Però de cop sento la teva veu com un so màgic que entra dins meu la teva presència em torba la ment i ja torno a pensar com m’agrada la gent
De vegades no puc amb la totalitat dels actes de la humanitat som la vergonya del regne animal
Però de cop sento un disc del Neil Young i tots els mals rotllos se’n van desconnecto el televisor i el fàstic se’n va, em sento millor l’esperança és l’últim que es perd, però s’amaga com un iceberg potser tot comença a tenir sentit si em segueixes tocant amb la punta dels teus dits
De l’amor i de l’odi sabem que seran presents eternament és inútil intentar-ho evitar el problema de ser humà o massa humà nens i nenes, si us plau feu-me cas de la filia fília a la fòbia hi ha un pas potser tot comença a tenir sentit tu i jo amagats a dintre del teu llit
Sabeu que són les fílies i les fòbies? En teniu alguna? Creieu que és necessari tenir fòbies i fílies?
Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat
Ovella Xao és un grup de música català nascut a Sabadell l’any 2014, que fa música festiva. En formen part Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Josep Puig (baix), Arnau Marquina (teclat), Miquel Bonmassip (bateria), Aleix Herraiz (trombó) i Sergi Montcada (trompeta). El nom del grup és un joc amb l’himne popular Bella ciao, després d’uns primers temps en què tocaven amb el nom de DS21, una etapa molt experimental per a ells. Toquen música per ser tocada en directe, però sense renunciar a estils com l’ska o el reggae.
Aquesta cançó s’anomena Sirena. Una sirena era un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix. Les sirenes primitives tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. Es caracteritzaven per tenir una veu musical magnífica i atractiva.
Això es pot veure a l’Odissea, d’Homer. Quan Ulisses en la seva aventura de tornada cap a casa Ítaca passa per una localització on hi ha sirenes, i com que Ulisses vol escoltar el seu magnífic cant, encara que sap que les sirenes canten per atreure els mariners i devorar-los, ordena als seus tripulants es posin tamps a les orelles i que a ell el lliguin en el màstil del vaixell amb el que viatgen, així aconsegueix sentir el cant d’aquest éssers sense ser devorat.
Ulisses i les sirenes, d’Herbert James Draper 1909
Cuentan que yace desnudita, ay qué chica tan bonita, mi mulata favorita. Sus curvas son más que peligrosas porque cuando las veo se me para el corazón.
Llevo así muchas semanas, despierto en mi cama tumbado sin poder dormir, porque ella me está volviendo loco. No tengo más opción que darle mi corazón.
Baila, morena, morena, quiero verte moverte, sirena, sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.
Siento que llegará el momento en el que podré tenerte no sólo aquí en mi mente. Besarte podría bien curarme de esta enfermedad que padezco sin cesar.
Seguiré esperando el día en que en mi te fijes y podamos juntos salir, porque eres lo único que quiero. No tengo más opción si no quieres mi pasión.
Baila, morena, morena, quiero verte moverte, Sirena, Sirena, quiero ver carnecita, uuuh, mulanita, quiero verte bailar que acabamos de empezar.
Coneixeu més relats mitològics on surtin sirenes? I cançons?
Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat
Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantautor el 2004. Des d’aleshores, i fins a dia d’avui, ha editat sis treballs discogràfics, ha publicat dos llibres i ha dut a terme més de 1.500 actuacions.
PROPOSTA és el sisè disc de Cesk Freixas. Després de renovar-se i reivindicar un so més contundent amb l’anterior treball discogràfic (PROTESTA, 2014), el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles torna als escenaris recollint l’experiència de 13 anys ininterromputs dedicats a l’ofici de fer cançons. De nou, l’aliança inseparable amb Víctor Nin, guitarrista que l’acompanya des de l’any 2006, que ha arranjat i produït els seus tres darrers discos, torna a posar de manifest la vigència i l’originalitat d’aquest treball conjunt. Amb PROPOSTA, Cesk Freixas connecta la reivindicació amb la vessant més constructiva i positiva de la seva tradició ideològica, identificant-se en la reflexió i en l’autocrítica, i evidenciant que el gir cap a sonoritats contundents, i a vegades també més mediterrànies, es justifica en aquesta intenció de seguir actualitzant el discurs i l’estètica de la cançó de protesta. En concret parlarem de Pandora, una cançó que pertany aquest disc. Però qui era Pandora? Pandora (etimològicament “la que tot ho dóna”) és un personatge de la mitologia grega, coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d’Hesíode, qui li va donar fama.
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui pensa que una tela de colors està lliure de penes i d’espines buida el llit.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble, i contra mi mateix quan sigui fort.
Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder, amb l’excusa del temps i l’aliança de l’oblit.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir, i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble, i contra mi mateix quan sigui fort.
La meva pàtria és el meu poble; imprescindible ningú, bandera ni la meva.
Les estelles del silenci s’escamparan pels teatres i les places. Serà un crit de deu, de cent, de mil, i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada, a les orelles de companyes i companys que tenen presó i no llibertat perquè amb punys o amb poemes han lluitat contra a l’Estat.
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir, i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Quins mites hi ha sobre Pandora? Creus que hi ha alguna relació entre la cançó i algun dels seus mites?
Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat
“Deja Vu” és el quart debut de Post Malone del seu àlbum, Stoney. La cançó compta amb la veu de la sensació del pop, Justin Bieber. La cançó és de gènere R&B contemporani.
A “Deja Vu”, Post i Bieber es pregunten si el seu amor per les seves noies està destinat a ser o no. Va ser llançat el 8 de setembre de 2016 per Republic Records.
“Deja Vu” comença sonant sospitosament com el principi de “Hotline Bling”, de Drake, però a continuació s’endinsa en una ranura d’immersió que implica riffs de guitarra i aguts melòdics de Post Malone.
[Intro: Post Malone]'Cause I can't take it no moreNo you ain't like them bitchesTell them hoes adiosAnd you can drop your pantiesLeave them shits at the doorDior falls on the floorI swear we been here before[Verse 1: Post Malone]I'm tryna see you from my own perspectiveYou all in my section tryna come to my sessionWe rollin' up pressure, you know that we flexin'We bought all the bottles, we came with the modelsGirl this a confession, I'm not like your exesI came up from Texas, and now that we textin'You can fly in whenever, now you undressin'Panties on the dresser, your hair gettin' messed upThe feelin' we catchin', my love is a blessin'Made love in that Lexus, made love in that LexusI know you remember[Chorus: Justin Bieber + Post Malone]Tell me, is that deja vu?'Cause you want me and I want youTell me, is that deja vu?'Cause baby it ain't nothing new, noTell me, is that deja vu?'Cause you want me and I want youTell me, is that deja vu?'Cause baby this ain't nothing new, no[Verse 2: Justin Bieber]Oh you actin' recklessI told you that I need affectionSo let me point you in the right directionIt's so important that you get the messageYeah, I gotta say, gotta say somethin' to you, you, youI'm on a roll, I'm gonna roll out in that new, new, newIf you wanna do what I wanna doWell uhm-uhm-uhmWell I guess that is just deja vu[Chorus: Justin Bieber + Post Malone]Tell me, is that deja vu?'Cause you want me and I want youTell me, is that deja vu?'Cause baby it ain't nothing new, noTell me, is that deja vu?'Cause you want me and I want youTell me, is that deja vu?'Cause baby this ain't nothing new, no[Bridge: Justin Bieber + Post Malone]Tell me if you want it baby'Cause I know I can drive you crazyI just wanted you to know nowOh-oh, oh-ohhhShow up in that new Mercedes, you already know I'm fadedGirl I've been thinkin' about you latelyOh-oh, oh-ohhh[Chorus: Justin Bieber + Post Malone]Tell me, is that deja vu?'Cause you want me and I want youTell me, is that deja vu?'Cause baby it ain't nothing new, noTell me, is that deja vu?'Cause you want me and I want youTell me, is that deja vu?'Cause baby it ain't nothing new, no[Outro: Post Malone]'Cause I can't take it no moreNo you ain't like them bitchesTell them hoes adiosAnd you can drop your pantiesLeave them shits at the doorDior falls on the floorI swear we been here before
Què us ha semblat la cançó?
Què opineu sobre Justin Bieber? I sobre la veu de Post Malone?