Arxiu d'etiquetes: Helèna

Ulysses, de Melissa Laveaux

MELISSA LAVEAUX
MELISSA LAVEAUX

Mélissa Michelle Marjolec Laveaux va néixer el 9 de gener de 1985 és una cantant i compositora canadenca i guitarrista d’ascendència haitiana. La seva música s’ha descrit com una barreja d’arrels, folk i blues.

[youtube]https://youtu.be/M8xYefuCOws[/youtube]
 

Ulysses ( Mélissa Laveaux)

What I’d give to be fought for

Have you long for more

Where’s my Trojan horse

I ain’t got no Ulysses

I watch the seas

I suck the heat out of the breeze

If Homer was my homeboy

he’d write me fairytales

And no more tragedies

Euripides and Sappho

Easy on the scrolls

you draw your ink upon my soul….

I’m no heaven-beautied Helen

Driving nations through hell all for my face

And with some grace

I hope for space

Amongst your heated desires

I don’t want no lukewarm lover

Want to be smothered

Brazing in red heat and fire

The others weren’t a chore I see

You’d fall for them

Why do you stand before me? …

I wanna break your knees

Aquesta cantant ha compost una cançó que es diu “Ulysses“. Ulisses és un dels personatges de l’obra de l’Odissea d’Homer.

  • Coneixeu aquesta cantant? Us agrada la cançó?
  • De què parla aquesta cançó?
  • Qui era Ulisses? Quines característiques tenia?
  • A quins altres literats i personatges mitològics es refereix? Per què els esmenta?
  • Quines altres cançons coneixes de la pervivència d’aquest heroi homèric en la música?

Abigail Quiñonez Lajones

2n Batx. Humanístic

Més referents clàssics en la música metal

A mi m’agrada molt la música metal i escoltant-la me n’he adonat dels referents clàssics que utilitzen. M’ajudeu a trobar-ne més? Per començar teniu aquí les meves cançons amb referents clàssics:

Megadeth – Elysian Fields

La cançó de “Camps Elisis” pertany a l’àlbum “Youthanasia” de Megadeth en el qual la paraula Youthanasia es compon de dues paraules Youth (joventut) i euthanasia (del grec εὖ i θάνατος) eutanàsia vol dir una tranquil·la mort sense dolor. La qual cosa, Youthanasia significa mort “no dolorosa” de la joventut.
Camps Elisis, en grec antic: Ἠλύσια πεδία (Elísia Pedia) “camps” o “planes del lloc aconseguit pel raig”. És una de les denominacions que rep la secció paradisíac de l’inframón (l’Hades, els Inferns o la Ultratomba); el lloc sagrat on les ànimes immortals dels homes virtuosos i els guerrers heroics han de passar l’eternitat en una existència joiosa i feliç, enmig de paisatges verds i florits, per contraposició al Tàrtar (on els condemnats sofrien eterns turments).

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fin4bIV0R2M[/youtube]

lyrics:
Uneasy feeling, burning out my eyes
I hope the end is less painful than my life
I stand on trial before the gods
On judgement day
A blink of an eye between
The cradle and the grave

One last look at visions of flesh
The last best hope of man on Earth
Pontius Pilate still washing his hands
The world don’t want to be saved
Only left alone

Elysian Fields…
We are storming the heavens
We raise the swords and shields
We ascend to our destiny
To the Elysian Fields

Soaring to the sun
With blood upon their wings
Superstitious dust left twisting in the wind
Man still has one belief,
One decree that stands alone
The laying down of arms
Is like cancer to their bones

Lletra en castellà
Sentimiento incómodo, apagando mis ojos
Espero que el fin sea menos doloroso que mi vida
De pie en el juico ante los dioses
En el día del juicio
Un guiño entre
La cuna y la tumba

Un último vistazo a las visiones de carne
La última esperanza de un hombre en la Tierra
Poncio Pilato aun se lava las manos
El mundo no quiere ser salvado
Déjalo en paz

Campos Elíseos…
Estamos irrumpiendo en los cielos
Levantamos las espadas y escudos
Subimos a nuestro destino
A las Campos Elíseos

Alzándose al sol
Con sangre sobre sus alas
El polvo de la superstición queda dando vueltas en el viento
Al hombre aun le queda algo en que creer
Un único decreto
Deponer las armas
Es como un cáncer en sus huesos

 

Un altre tema del mateix àlbum és “Blood Of Heroes”, en el qual també es parla sobre la mitologia i immortalitat dels herois.
Aquí us deixo la cançó i la seva lletra:
[youtube]https://youtu.be/8P7USGiEG54[/youtube]

Lletra en castellà
Caminando firmes, déjennos decirles
Los mejores abandonados para morir
Y ahora estamos en una misión
Bien, ¡Adelante a toda máquina!
Mis legiones, cuando cometemos el crimen
Dejamos clara una cosa
Para madrugar a la hora
Y revelar que “a la hora” es tarde

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Un Ángel en nuestro bolsillo, el Diablo de nuestro lado
No iremos a ningún lado porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca mueren, ellos nunca mueren

Hemos recorrido cada cerro
Perseguido por todos los callejones
Pero si intentas detenernos
Conseguirás ser apuñalado por la espalda

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Abróchense los cinturones, es hora de recorrer los cielos
Es hora de ser inmortal, porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca jamás mueren, ellos nunca mueren
Sangre de héroes

El grup de heavy metall Barón Rojo té un cançó anomenada “El gladiador”, en la qual es compara el futbol amb els antics gladiadors. El gladiador era un combatent armat que entretenia el públic en l’Antiga Roma en confrontacions violentes i mortals contra altres gladiadors, contra animals o contra condemnats a mort. Encara que alguns gladiadors combatien per voluntat pròpia, la majoria eren esclaus o condemnats, que eren entrenats en condicions molt dures i estaven socialment marginats i segregats.
Aquí us deixo la cançó on es pot apreciar clarament el referent:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ADrvzc8h2ac[/youtube]

Lletra:
Una estrecha habitación
de una casa vecinal
hay un chico que
finaliza un ritual.
Sus gestos tienen precisión
haciendo honor a la ocasión
porque son las tres
de un domingo y él
va a una mística reunión
Cuando sale del portal
marcha con seguridad
al encuentro de sus amigos cómplices
Agrupado en formación
y con nueva identidad
toma posesión del estadio mágico
Ahora se siente bien
ahora podrá gritar
oh rey fútbol mi señor
que se haga tu voluntad
Embriagado de poder
que la masa le otorgó
su agresividad se desborda sin sentir
no se para a meditar que se puede provocar
la avalancha que hoy sería trágica.
El grado de su pasión
depende del marcador,
oh rey fútbol mi señor
concede el ansiado gol
Es tan feliz
al compartir ese momento
Por fin la ofrenda se consumó
el mundo es un gran balón
entrando hasta la res
Por fin llegó la tranquilidad
los héroes saludan ya
a un campo puesto en pie.
Piensa que es un gladiador
que en combate intemporal
puede ser capaz de morir o de matar
No termina su misión
cuando pitan el final
porque siempre habrá un torneo más
Vuelve a casa el gladiador
y se acuesta sin cenar,
el domingo irá
a una nueva lid.
Marcar, vencer, ganar…

WarcryEl guardián de Troya

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1DfFI7n9xts[/youtube]

El que parla en aquesta cançó és Hèctor. Parla d’una dona, Hèlena, i al regne al que es refereix que va condemnar, Troia.
Hèlena era l’esposa de Menelau, però es va escapar amb Paris a Troia.
El fet que en la cançó digui que no ha triat aquesta situació ni l’entén és perquè ell no entén l’amor entre Paris i Hèlena, així com que ell no va acceptar el segrest, ja que ho va fer Paris pel seu compte.
La idea que es troba en les paraules “Sóc el guardià, la clau de la meva ciutat, el que dins vulgui entrar barallarà amb mi…” és que Hèctor era un príncep de Troia al que se li va encarregar la defensa de la ciutat.
Quan diu que molt va durar la batalla es refereix al fet que el setge a Troia dur 10 anys i quant al cor venjatiu es refereix a Aquil·les, que va voler venjar la mort de Pàtrocle.
El valor que té la destinació en aquesta cançó és que ell sap que d’enfrontar-se a Aquil·les morirà però així i tot, per la seva ciutat ell s’enfronta Aquil·les.
Al final, el protagonista de la cançó mor a les mans d’Aquil·les. Príam, el pare d’Hèctor, va ser degollat per Neoptòlem , fill d’Aquil·les,  al costat d’un altar del palau de Troia, o bé  al costat de la tomba d’Aquil·les. El seu cadàver va quedar insepult.
Andròmaca, la dona d’Héctor, va marxar com a esclava i concubina de Neoptòlem a l’Epir; allí li va donar tres fills i després es va casar amb Hel·len, el seu cunyat, que també havia estat portat a aquesta regió. Se suposa que va morir anciana.
Astíanax o Escamandri, fill d’Hèctor i Andròmaca, va morir en ser llançat pels grecs, encara nen, des d’una de les torres de Troia.

Warcry Alejandro (Alexander the great)
Alejandro III de Macedònia Va néixer en Pella, Macedònia, en el 356 a. de C. i va morir en Babilònia en 323 a. de C. Rei de Macedònia les conquestes del qual i extraordinaris dots militars li van permetre forjar, en menys de deu anys, un imperi que s’estenia des de Grècia i Egipte fins a l’Índia, iniciant-se així l’anomenat període hel·lenístic (segles IV-I a. de C.) de l’Antiguitat.
Aquí us deixo el vídeo sobre aquest personatge:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gQNQd0Kaxgg[/youtube]

Traducció
Que duro fue todo lo alcanzado lo conquistado
Luché hasta el fin, para darte otra gran victoria
fui general como tantos otros dispuesto a todo
confié en mi rey.
Y ahora, tras tantas batallas me acusas de traición
así es como me pagas mi lealtad
me desprecias, me degradas, me condenas sin perdón
que los dioses te quieran perdonar
No lo haré yo.
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Alejandro, medio mundo conquistó
nadie duda de su genio y su valor
pero junto a él había muchos mas…
ningún hombre solo puede reinar
ni un día mas
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal

Metallica – …And Justice for All

Aquesta cançó titulada igual que l’àlbum fa referència a nocions de la injustícia política i jurídica, com es veu a través del prisma de la guerra, el discurs censurat i política arriscada nuclear. I en la caràtula de l’àlbum es pot apreciar a Iustitia, Justitia o Senyora Justícia, la deessa romana de la justícia, que és equivalent a les deesses gregues Themis (llei divina). És una al·legòrica personificació de la força moral en els sistemes judicials. Les escales de la justícia representa la veritat i la mentida.
En la imatge es pot observar amb els ulls embenats. La bena dels ulls representa l’objectivitat, en el qual la justícia és o ha de ser infligida amb objectivitat, sense temor ni favor, sense importar els diners, la riquesa, el poder o la identitat, la justícia i la cega imparcialitat.
A la seva mà dreta, la Justícia es veu que té una espasa que està orientada cap avall. Aquesta espasa representa el càstig. Aquesta espasa es manté per sota de les escales per demostrar que les proves i els tribunals sempre es duu a terme abans de càstig.
Aquí us deixo el vídeo amb la lletra:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1NEP0GE0SY0[/youtube]

Traducció
Pasillos de la justicia pintados verdes
El hablar del dinero
Los lobos de la energía sitiaron tu puerta
Oírlos el acechar
Pronto satisfarás su apetito
devorar

El martillo de la justicia te machaca
Dominar
El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices

No puedo creer
No puedo creer el precio que pagas
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Apatía su piedra el caminar
Tan insensible
Animosidad profunda ocultada
Tan engañando
A través de tus ojos sus quemaduras de la luz

El esperar encontrar
Inquisición que te hunde
Con mentes que alzapriman

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagar
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Señora Justice ha sido violada
Asesino de la verdad
Rolls del sello burocrático tus labios
Ahora adentro te hacen
Su dinero la inclina las escalas otra vez

Hacer tu reparto
¿Apenas cuál es verdad? no puedo decir
No puede sentirse

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagamos
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Iron Maiden – Powerslave
Powerslave, (esclau del poder) és el cinquè àlbum d’estudi de la banda britànica de heavy metall Iron Maiden publicat el 1984. La portada presenta a Eddie the Head (la mascota de Iron Maiden) com l’estàtua enorme d’un faraó.

Aquí us deixo la cançó Powerslave…
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TzrfJsIQNrg[/youtube]

Traducció
Dentro del abismo caigo – el ojo de Horus
Dentro de los ojos de la noche – viéndome ir
Verde es el ojo del gato que resplandece – en este templo
Entra el Osiris resuscitado – resuscitado nuevamente

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Cuando vivía esta mentira – el miedo era mi juego
Las personas me habrían adorado y se habrían arrodillado
Así que traigan sangre y vino tinto
Para aquel que me suceda
Porque el es un hombre y un Dios
Y él morirá también

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Ahora estoy congelado pero un fantasma vive en mis venas
Silencia el terror que reinó – esculpido en piedra
El cascaron de un hombre hecho Dios preservado – miles de generaciones
Pero abre las puertas de mi infierno
Y atacaré desde mi sepultura

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

…Esclavizado al poder de la muerte

La cançó, titulada igual que l’àlbum, explica la història d’un faraó al que li ha arribat la seva hora i de qui davant la impotència dels seus poders enfront de la mort escoltem un fosc lament. L’àlbum ja de per si planteja un context bastant egipci i mitològic.
En la primera línia “The Eye of Horus” té un significat especial en la cultura egípcia. Per als egipcis l’ull d’Horus o wedjat (el “complet”) era un poderós símbol de protecció que a més proveïa saviesa, salut i prosperitat. Horus, era un dels més importants déus de l’antic Egipte, un déu solar, sovint representat com un falcó, l’ull dret del qual era el Sol i l’esquerre la Lluna. Horus era fill de Osiris (Déu del inframón) i Isis (Mare deessa). Osiris va ser assassinat pel seu propi germà el malvat Set (Déu de la nit), davant la qual cosa, Horus lluito contra Set amb l’objecte de venjar al seu pare, aconseguint al victòria però perdent un ull en el procés. L’ull va ser restaurat per la màgia del déu de la saviesa i de la lluna, Thoth, i gràcies a això Horus va poder renéixer a Osiris en el inframón. D’allí que en la cançó també trobem la frase: “Enter the risen Osiris, risen again” (Entra alçat Osiris, aixecat de nou).

Què n’opineu? Si trobeu més referents clàssics en la música metal, ajudeu-nos a engrandir la discoteca metal amb referents de L’emprempta d’Orfeu?

Andrea Gómez de Blas

2n Batxillerat Humanístic

“Helen and Cassandra” de Al Stewart

Al Stewart és un cantant, compositor i músic del folk-rock escocés.  Aquesta canço pertany al cicle troià i crec que podríem establir un paral·lelisme amb el gènere grec de l’èpica. Què n’opineu.

According to the myths and legends
At the fringes of our memory
Paris stole the queen of Sparta
And carried her across the sea
As they fled, he never dreamt
That he held the world in his grip
Helen, the face that launched a thousand ships
Helen, the face that launched a thousand ships

From Mycenae comes Agamemnon
And the Greeks of the city-states
Laden with their bronzen weapons
They’re waiting at the Trojan Gates
As the arrow flies and Achilles falls
Does she raise the wind to her lips?
Helen, the face that launched a thousand ships
Helen, the face that launched a thousand ships

It’s funny how the story lingers
It’s probably a myth of course
A whisper in the ear of Homer
Perhaps there never was a horse
She could have turned the head of Paris
With the gentle sway of her hips
Helen, the face that launched a thousand ships

Oh Cassandra, what did you know
You who bring bad news wherever you go
You had the gift to see the future
From Apollo so it’s said
And he made no one believe you
When you would not share his bed
Oh Cassandra, what did you see
As you walked the lonely road of your certainty
Gazing at the ruined city
That your warnings could not save

Oh Cassandra, so still and so graveCassandra
The Bronze Age kingdoms tumble
The cities fade one by one
The walls of Mycenae crumble
The Dark Age has begun
And the truth is lost in the ancient dust
Yet the memory forever persists
Of Helen, the face that launched a thousand ships
Helen, the face that launched a thousand ships

Com podeu veure aquesta cançó està plena de referents clàssics sobretot de la Ilíada.  Sabeu qui és Cassandra? I Helèna?  Trobeu algun altre referent clàssic?

Irina Balart
2n Batx. Grec